MALDITOS VOTOS

No me gusta el enunciado de este artículo, soy el primero en rechazar cualquier expresion que pueda cuestionar, lo importante que es para un ciudadano que desea sentirse libre, el derecho al voto, un voto que periodicamente el elector deposita en una urna, a fin de ayudar a decidir, cual es la opción política, que en un momento determinado piensa que debe gobernar el país, hasta le es permitido y puede así hacerlo, votar en blanco cuando no tiene seguro una vez contemplados los programas electorales de las diferentes fuerzas políticas, que ninguna de las opciones puedan dar solución y hacer frente a las urgèncias que al país urge resolver.

No se puede votar, simplemente dejándose llevar por las simpatias que puede despertar, una fuerza política determinada, se tiene que votar un programa, el programa que en conciencia se piense que es el que mas conviene, dejando también aparte todo tipo de fidelidades, a las que no siempre hay que respetar, porque las ciscunstancias son cambiantes, y no siempre es la misma persona o la misma opción política, la que pueda dar solución a un tema determinado.

Al voto hay que darle mucho valor, todo el valor que tiene, que es mucho, y procurar no darle un mal uso, sin egoismos, sin pensar solo en uno mismo, sin pensar solo en los ambientes en los que te mueves, pensando en lo que conviene a toda una sociedad, de no hacerlo así, es cuando algunos nos tomamos la libertad d e hablar de un "maldito voto"

Si seguimos hablando del voto, evidentemente es todavia mas grave, el poco escrúpulo que alguna fuerza política muestra, al exponer en sus programas i reiterar en sus discursos, aspectos de la vida del país, que con el único objetivo de conseguir unos votos, pueden incluso poner en peligro la relación y buen entendimiento entre distintas comunidades, y llegados a este punto es cuando se hace inevitable y perdonenque me reitere, la expresión con la que titulo el presente artículo, "malditos votos"

Recientemente y hablando del posible referendum que se pide en Catalunya, he leido a un destacado político, decir que el citado referendum puede poner en peligro la convivencia de los catalanes, es de todo punto lógico que cada uno defienda sus puntos de vista, todos los politicos estan en su derecho, porqué ademas es su obligación hacerlo así, per por favor, que dejen en  paz la posible convivencia o la falta de ella en otras comunidades españolas.

En Catalunya y a pesar de que se nos ha puesto a prueba, no se ha dado ningún signo de mala convivencia, nipor las ideas separatistas de unos, ni por reclamar un posible referendum, ni por la crisis económica, que la estamos sufriendo con toda su profundidad, nunca en Catalunya se h abia llegado a los indices de pobreza actuales, como tampoco se ha visto en peligro la convivencia por el también recurrido en exceso, tema de la lengua.

La realidad es que a según que fuerzas políticas, no les importa ni un apice, una posible falta de convivencia en Catalunya, pero es un  buen  argumento a su entender, para arañar un buen puñado de votos, no solo en Cataluña sinoi en otras zonas del territorio español.

Hay quien contempla el referendum de Catalunya, como un peligro para la unidad de todos los españoles, entiendo que pueda preocupar el hecho de conservar esta unidad, pero estoy seguro de que no se pondria el enfasis que se pone en defensa de ella, si no hubiese en juego el objetivo caudal de sustraer unos votos a otra fuerza política, que defiende el referendum catalán como medida para preservar aquella convivencia de la que de manera mal intencionada tanto se habla, "malditos votos" no se hasta que punto conviene obtenerlos o perderlos, en la falsa defensa que se hace, de esto a lo que le dan el nombre de "convivencia", "unidad", "soberania", "patriotismo", no recuerdo en este momento nada mas, pero seguro que podriamos encontrar otras motivaciones a fin de coartar el derecho a la libre expresión de todo un pueblo, el catalan, que siempre ha sido un ejemplo de esto que tanto se reclama, "paz", "trabajo" "integración", en resumen de una ejemplar convivencia, dentro y fuera de Catalunya.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

SEGONA TRANSICIO

Dins d´aquest cicle electoral que estem vivint, s´ha produit un fenomen al que no hi estavem avesats, fixeu-se que us dic que l´estem vivint,podria haver dit que l´estem patint, perque francament hi ha moments en els que els protagonistes de segons quins debats fan patí una mica, en el debat que abans d´ahir varen mantenir el Sr. DUran i el Sr. Homs, ells dos no em varen fer patir, dos bons oradors, bons coneixedors del mon politic en el que ja fa molts anys que hi treballen, dues persones d´aquelles que dificilment fan patir a dingú, el que si em va fer patir, es veure com s´acabat all´ño que tots dos representaven, alló perlo que tants catalans i varem fer tantes suades.

Fa patir també els els insults del Sr. Sanchez dirigits al Sr. Rajoi, l´actual President del govern es una persona a la que sobretot els catalans li podem discutir la seva manera de governar, però per lo que respecta al conjunt de l´Estat, Espanya aquests darrers quatre anys s´ha sentit governada, evidentment no del tot al meu gust però probablement si per la majoria d´Espanyols, i el que es evident, es que no mereix sortir a la televisió per soportar els insults de dingú.

Podria seguir però tornem a l´inici d´aquest article, parlavem d´un fenomen que benauradamnent ens ha arribat al mon de la polìtica, en primer lloc en Pablo Iglesias, un xicot amb una molt bona preparació, molt correcte, i lider d´una formació polìtica que ens ha fet arribar un discurs nou, una manera de fer i de dir les coses a las que no hi estavem acostumats, i per acabar-ho d´adobar,m s´ha fet acompanyar per l´Ada Colau, i aquesta es una d´aquelles polítiques que també pot anar sola.

En Pablo i l´Ada fan una gran parella polìtica, no se si guanyaran les eleccions, però el que si hauran assolit, es deixar els fonaments per lo que ha de ser la nostre segona transició política, la que ens ha de portar a tots els espanyols allá on ja fa molts anys hauriem d´estar, personalment els dono les gracies a tots dos per haber decidit fer polìtica, dedicar-se a la polìtica i fer-la com la estant fent.

No voldria acabar aquestes quatre ratlles sense recordar-li a l´Ada Colau, que es l´alcaldesa de Barcelona, comprenc que en aquesta vida s´ha de ser ambiciós, i l´ada esta en la millor edat per ser-ho, el seu futur politic pot ser ilimitat, però de moment es ´l´Alcaldesa de Barcelona, i es aquí dins de l´Ajuntament on ha de dedicar tot el seu esforç, adivino que aixís ho fará i que aixís correspondrá a la confiança que li varen otorgar els barcelonins, encara que de quan en quan doni un cop de ma als seus companys de "Podemos" els tres o quatre anys que li queden de mandat, será moolt ben vist que els dediqui a la seva ciutat.

No seria la primera vegada que els barcelonins ens trovem a mitja llegislatura, amb un canvi d´Alcalde, el Sr. Clos i el Sr Hereu ens varen arribar aixís, de sorpresa, sense haver-los votat, també tinc que dir que en ambdos casos, varen ser dos bones sorpreses. perque la seva gestió al front de l´Ajuntament va ser exitosa, con solidant aixís aquella Barcelona de l´anys 92 i el seu futur esplendorós, del que ara tots els barcelonins estem disfrutant.

De totes maneras lo que passa, es que hi ha coses que encara que després sortin be, no es poden fer, no es pot fer fora de l´Ajuntament a una persona com en Xavier Trias, que amb el seu molt bon equip de col.laboradors ho estaven fent mot be, mes que be, tot plegat perque a mitja llegislatura ens tornem a trovar sense alcalde.

Potser pensaran que m´estic precipitant, i que em permeto gratuitament parlar de coses que encara no han passat i que segurament que no passarán perque dono per descomptat que la Sra. Colau sap perfectament quins son els seus deures i els seus compromisos amb la ciutat, com també suposo que les forces polìtiques que fins ara li han donat suport ho seguirán fent, però també s´ha de comprendre que els barcelonins, amb tot això dels canvis d´Alcalde, ja som una mica com aquell gat escaldat que ammb l´aigua freda en te prou.

Josep mª Carbonell i Vilaró

UN ALTRE MANERA DE VIURE

Sembla que hi ha algún partit politic, que dins del seu programa parla del ja molt repetit tema dels horaris, en moltes ocasions ja he insistit, en lo important que seria per el bon funcionament de la nostre societat, i no només per el mon del treball, sinó tambe per la vida de la familia, per l´educació i formació del jovent, per la productivitat de les empreses i per l´economia en general un nou sistema d´horaris, la veritat es que no era la meva intenció tornar-.ne a parlar, però un article que vareig llegir fa un parell de dies, m´obliga a fer alguna aclaració al respecte.

L´articulista en questió, escriu en el diari que jo acostumo a llegir, i es per això que cada dia puntualment llegeixo els seus articles, el seu estil es molt distés, li agrada parlar d´una manera planera i fins i tot divertida dels temes de familia, dels senyors o senyores que es troven sols després d´un divorci o separació, i de la cerca desesperada per refer la seva vida, o si mes no per veure de soportar o disfrutar de la seva situació, no estic en la certesa de si tot el que escribia en l´esmentat article l´admirat articulista, era seriós, escribia aixís perque aixís ho creu, o be ens estava fent arribar un dels seus divertits articles, en tot cas també suposo que no era amb l´anim de frivolitzar un tema que de seriós ho es molt, sinó només perque aquest es el seu estil, simplement veure de trovar el costat divertit de la vida, cosa que els que llegim, també sabem agrair.

Fet aquest preambul, penso que el tema es tan important, que deixant de banda la posible broma, mereix fer alguna consideració, l´articulista deia, que racionalitzar el nostre sistema d´horaris, cosa que indubtablement comporta millorar la vida de familia, es a dir, estar al cap del dia mes hores al costat de la parella i els fills, i menys hores dins d´un bar, d´un club, o d´un restaurant, amb els amics i companys de treball, dificultará en gran manera les activitats extramatrimonials de tots aquells als que anomanem infidels, tots aquells afici9onat a fer-li el salt a la senyora o al marit segons quin sigui el cas, penso que el articulista ho encerta, un cop normalitzats els horaris, l´infidelitat dins del matrimoni será molt mes dificil.

Sense sortir d´aquest estil, i això que diré ara ja es de la meva collita, també es obligat dir, que una bona recionalització dels horaris, representa una lluita a mort contra l´economía submergida, dit amb altres paraules, totes les feines amb factura, feines i factures que després s´hauran de declarar, i no m´extranyaria que l´articulista del que parlavem, pensi que això també pot dificultar el fet de que els matrimonis, poguin fer correr diners de sota ma, per poder aixís d´aquesta manera. financiar les seves activitats extramatrimonials.

En definitiva torno a repetir que l´articulista te tota la raó, els infidels i la infidelitat en general, un cop establert un nou sistema d´horaris ho tindrán francament dificil.

Espanya es un dels paisos capdavanters d´Europa per lo que respecta alnombre de divorcis i separacions, i son molts els que pensen, que això es deu al fet de que el jovent d´avui en dia ha perdut els valors tradicionals amb els que nosaltres, els ja una mica grans varem ser educats.

Quan els de la meva generació, erem joves de vint a treinta anys, en el cas de que tinguessim novio o novia, dins del nostre festeig, estavem sotmesos a un grapat de limitacions, segons quines coses no ens eren permeses per les nostres families, si una parella volia aprofundir dins de la seva relació, no quedava altre alternativa que el casament, i aquest era un pas que en ocasions resultava un xic precipitat.

Avui en dia quan una parella comença a sortir, al cap de poc temps ja viuen junts, viatgen junts, tenen relacions intimes i en general totes les experiències que poden contribuir a reforzar la seva vida en comú. Si un dia decideixen casar-se, no hi ha res que els incentivi a fer-ho, només l´amor que poden sentir l´un per l altre, per lo demés, totes les experiències que necesita tenir una parella ja les han tingut, quan es casen ho fan a consciència, perqué aixíx volen fer-ho, perque volen formar una familia, tenir fills, uns fills que indubtablement representen el lligam mes fort que necessiten tenirun home i una dona.

Prque després arriben els divorcis i les infidelitats? alguna cosa deu pasar un cop consumat el matrimoni, i no crec que sigui un tema de valors, mes aviat jo diria que te que veure amb lk´organització del treball i els seus horaris, i tot això te molt que veure amb l´ajut i el compromís que lk´Estat hauria de prestar al fet familiar, horaris dins de la feina, dels col.legis, dels mercats, en general tot el nostre sistema de viure i te molt que veure.

Els espanyols ens hem d´acostumar a viure d´un altre manera, un altre sistema de vida, amb el que estalviariem, diners i disgustos.

Josep mª Carbonell i Vilaró

POLICIA SI - EXERCITS NO

Avui en dia es certament molt facil tenir accés a tot tipus d´informació, per mes complicar que sigui, a traves d´Internet pots arribar a obtenir dades que sembla mentira que en un lloc o altre poguin estar magatzemades.

En el moment present, i en relació als lamentables atemptats terrpristes de Paría, estic tractant de trovar informació a fi de saber quina ha estat l´actuació dels Estats Europeus en la seva lluita contra el terrorisme islamic de deu anys enrere fins ara, voldria saber quina ha estat l´inversió tan material com personal per poder fer front an aquesta amenaça, i voldria saber quins han estat els resultats, detencions de posibles terroristes, aixís com de les seves celules colaboradores, si mes no per mi, es important saber quins han estat els resultats obtinguts per cada _Estat de l´Unió Europea, qui ha posat mes esforç en aquesta lluita, i també qui son els que s´ho han mirat tot una mica de lluny..

El terrorisme sempre pot arribar, no saps mai ni on, ni quan, ni com, i es per això que sempre s´ha d´estar a l´aguait, Espanya aixís ho ha fet, desde el terrible atemptat del any 2.004, el nostre compromís en aquesta lluita ha estat important, i l´excelent feina de les nostres forçes de seguritat ha donat resultats satisfactoris i reconeguts per tothom, i això ha estat aixís perque les nostres autoritats s´han compromés de manera decidida en aquesta lluita i sense demanar cap contrapartida.

En consequència crida una mica l´atenció, que les autoritats franceses poc després de l´atemptat hagin demanat a Brusel.les, que per poder fer front a la despesa que ocasionará la lluita que ara comença en forma de guerra overta contra l´Estat islamic, es mostri flexible i permisiva a l´hora de controlar el deficit presupuestari francés.

De deute som molts els que en tenim, no només els francesos, i per poder-lo controlar, hi ha Estats com es el cas d´Espanya, que han hagut de fer molts sacrificis, a la vegada que les nostres policies donaven mostres d´una m olt bona efectivitat i que forces del nostre exercit es desplegaven en diversos indrets de tot l´Orient Mitjá. Tot i comprenent que els francesos en aquest moment, estiguin patint mes que dingú els efectes del terrorisme islamic, també s´ha de pensar que akltres pobles, nosaltres mateixos els espanyols, tambá ens hi hem trovat, i no hem mostrat l´atreviment de demanar al conjunt de l´economía europea tractes de favor.

Com a resultat de tot això, el President francés ha augmentat en gran manera el seu index de popularitat, que just en aquest moment, abans del atemptat estava sota minims, aquest dies he llegit i escoltat que els francesos tenen millors politics, que saben prendre decisions ràpides, que saben agafar quan convé el bou per les banyes, i que es per això que son un Estat fort, poderós, i respectat arreu del mon.

Tinc que reconeixer, que jo personalment a la majoria d´aquests veins nostres, em refereixo als nostres socis europèus, no els tinc una excesiva simpatia, no es aquesta la primera vegada que ho escric, son uns quans, sobretrot els francesos i els britanics, que han estat tota la vida, acostumats a tenir molta gent de fora que els faci la feina, mentres ells només la dirigeixen i els dieune als altres tot el que s´ha de fer.

Una cosa es participar generosament en l´esforç comú d´edificar l´Europa que tots voldriem, i láltre cosa es passar-se la vida fent el viu, volent treure profit del treball i de la riquesa dels altres, com diem tots en castellá "hermanos pero no primos"

Jo recomenaria al Govern Espanyol, que tota la fermesa emprada en la lluita contra les justes revindicacions del poble catalá, la mostri també a l´hora de defensar al devant dels socis europeus, els drets dels espanyols, valdria mes mostrar-se generós amb la gent de casa, la que treballa al nostre costat contribuint amb el seu esforç al benstar de tot l´Estat Espanyol, abans de passar-nos el dia respallant l´esquena d el veins del nord.

Ho tornará a recordar  "hermanos pero no primos"

Josep Mª Carbonell i Vilaró

QUATRE ANYS MOLT LLARGS

Per una banda els electors, si es que tenim intencio d´anar a votar, el que hem de procurar fer, es llegir-nos els programes de les forces polìtiques a les que pot anar destinat el nostre vot, cal tenir ben clar el que pensen fer i el que no pensen fer, de no ser aixís després no tindrem cap dret a questionar les decisions que es poguin prendre.

Per la seva part, totes les forces polìtiques han de ser ben conscients de que els programes no no només es presenten per assolir com mes vots millor, es pensen i es discuteixen fins arribar al convenciment de que l´ofertta polìtica que presenten, es en primer lloc la que el país necesita en un moment determinat, i que per la seva part es veuen en cor de poder-.la posar a la práctica i fer-la realitat, perque a mes de complir amb les necesitats de la societat en tot el seu conjunt, es fidel reflexe del seu pensament.

En el present moment, i a pocs dies de les eleccions generals, he llegit que alguna força polìtica, te pensat, aixís d´entrada i com aquell que no fa res, derogar tot l´ordenament tot l´ordenament laboral que el partit que fins ara ens ha governat en el curs dels darrers quatre anys, habia promulgat a través d´una llei, potser i pèr al meu gust poc consensuada, i per tant dificilment acceptada per tothom, només han estat quatre anys, quatre anys llargs però només quatre anys, jo no hi pensaria mes, potser ara haurá arribat el moment de tornar a negociar, de dialogar, en definitiva de fer política, es per això que jo no posaria una excesiva pressa en derogar-ho tot, semtem-nos, parlem-ne, per que de tot lo que ha fet aquest partit que ens ha governat fins ara, sortosament només durant quatre anys, alguna cosa es pot aprofitar, mes que alguna cosa jo diria que forces coses.

La Sra. Bañez, fins ara ministresa d´afers socials, suposo que es ben conscient de que la seva reforma laboral, ha estat només una part de la reforma laboral, ens ha deixat una obra inacabada, com la d´aquells artistes que portats per la seva ambició i el desig d´oferir a la societat un llegat etern, un cop posats a la feina no tenen prou temps per acabar el seu projecte en el que tanta ilusió i confiança havien posat.

També jo tindria present, i es per això que demano a tot el conjunt de forces polìtiques, que no tinguin excesiva pressa a l´hora d´enderrocar tot el que tenim començat, convé entendre i acceptar que la Sra. Bañez dins de la seva obra inacabada, ha tingut la valentia o potser s´ha vist en la obligació de dur a terme la part mes desagradable, la que resulta menys gratificant, sobretot per la classe obrera, Sindicats i partits d´esquerra, com també per a un sector de la patronal que hi voldria haber posat el seu toc de gracia.

ara convé empendre el final de la obra, perque això si, sobretot, no la deixem inacabada, será la part tecnicament mes dificil, i com es la part final, l´hem de deixar acabada al gust de tothom, ha de ser una obra innovadora, i per descomptat diferent de tot lo que deixadesa e incompetència ens ha regit fins ara en el nostre mon laboral.

Fins i tot a lo millor, es a la mateixa Sra. Bañez a la que le traslladen la responsabilitat d´acabar la feina, suposo que ella ja hom sap que queda molta feina per fer, si no es aixís, i el responsable a partir d´ara del tema socio-laboral es un altre persona, només desitjar-li molta sort, i al mateix temps adressar-nos a la Sra. Bañez per fer-li arribar la nostre consciència de lo important que ha estat el seu repte, tornem-ho a dir, la seva obra, es clar que han estat només quatre anys, segons per quines coses han resultat molt llargs, i segons per quines altres, malauradament poques han estat curts.

Josep mª Carbonell i Vilaró

OFEGATS DE POLITICA

Es molta la gent, molts catalans, que al igual que em passa a mi mateix, ja ens comencem a sentir una mica ofegats, per tot aquest procés soberanista, que per alktre banda sembla que ha entrat en un camí força incert, a no ser, com ja vareig escriure una vegada, només una vegada, i no ho tornaré a fer, paraula de senyor, que tot aquest enrenou, de bon principi ja estigui, pactat, acordat i pastelejat.

Fins i tot he llegit, que algún analista de força renom, ha fugit una temporadeta al extranger, per ajudar-se ell mateix a canviar una mica el xip, de totes maneres an aquest comentarista, al que jo sens falta li llegeixo tots els seus articles, li recomenaria que desde allí on s´estigui, miri de fer-se arribar puntualment el diari on ell escriu, perque apart de tot el procés soberanista, com es de costum si segueixen llegint coses interesants i que no ofeguen gens ni mica.

Un company seu de redacció, un dia d´aquests, esmentava un fet que jo mateix i de mol antig vinc exposant, per que es la primera vegada que li llegeixo a un altre, es tracta de la incidència que hagués pogut tenir, i que podria tenir ara, un compromís decidit de Catalunya en el Govern del conjunt de l´Estat, i que fins i tot podria ser que això formés opart del pacte, acord, o "pastel" que tots plegats, uns i altres, tenen a dins de la butxaca, esperant que arribi el moment de donar-li llum, el que dingu sabem es quan será aquest moment.

Noticia també important i ho es molt per tots els barcelonins, es que el R.C.D. Espanyol ha trovat la viabilitat econòmica que necesitava, tot lo altre ja ho ha tingut sempre, solera, historia, directius i massa social, jo no ho soc pas de soci de l´Espanyol, però diria que potser es el moment, perque aquesta massa social, agraeixi d´una manera o altre, l´esforç fet per les persones que en el curs de molts anys han portat a sobre les seves espatlles el pes economic de l´Entitat.

Mesos enrere, estant assegut a la meva localitat de Can Barça, es varen asseure al meu costat uns extrangers, no se de quin país eren, però continuament em feien comentaris als que jo amb el meu anglés, procurava donar satisfacció.

En un moment del partit, el public després d`una decisió del arbit un pel dubtosa, va començar a manifestar-se a través del crit de "independència" els extrangers un pel sorpresos em varen preguntar si aquesta manifestació que podia semblar esponntànea, coincidia en un moment determinat del partit o del dia, en aquell moment jo els vareig que la manifestació responbía al sentiment catalá d´independència, que en aquest cas s´havia fet coincidir amb una incidència del joc.Aquella gent em varen seguir dient, que sent aixís la manifestació no tenia un caire excesivament politic ni revindicatiu.

Per lo que em varen fer arribar aquells companys de localitat, de tot lo que está passant dins del camp del Barça a fi de recolsar el procés soberanista, sembla ser que en algún país o altre, ja hi ha tingut lloc alguna experiència semblant. Jo, ja no hi pensava, fins que la setmana passada en programa televisiu, es va avnçar que els problemes del Barça amb la UEFA es podrien agreujar, si les Senyeres estelades i el crit d´independència, es fecin coincidir amb les 17.14 del rellotge per posar un exemple, cal tenir-ho en compte, es un sistema força ingeniós per manifestar-se, sempre que el Barça pogui anar assumint les sancions que vagin arribant

Josep mª Carbonell i Vilaró

INSISTINT, INSISTINT

Pocs dies enrere, tot sortint de la plaça d´Espanya, per cert ara que dic això, suposo que ben aviat li canviaran el nom, la qustió es que circulava per la Gran Via, antigament anomenada Avda. de José Antonio, però que per mi i de sempre, fins i tot de molt jovenet, ha sigut la Gran Via, penso que potser tambéi amb tot lo referent a la persona d´en José Antonio i en concret per lo que respecta al nom del carrer, no es va ser mai tan estricte, com amb el nom d´altres carrers, podria ser, tot i seguint pensant, que això fos degut al fet de que en José Antonio Primo de Rivera, no fos ben be, de la mateixa colla dels que varen entrar guanyadors a Barcelona per la Diagonal.

Perdoneu si m´en vaig d´estudis, al entrar a la Gran Via, si es mira a la dreta, una de les primera coses amb les que un es fixa, es en aquella instalació que havia estat esportiva, un pabelló esportiu on jo de nen amb el meu pare, hi havia anat a veure partits de hoquei sobre patins, amb aquell equip seleccionat i entrenat per an J. A. Samaranch i en el que hi jugaven els Orpinell, Puigbó, Tito Mas, Zabalia, Trias, etc.recordo aquell pabelló ple de gom a goma, vibrant amb els exits d´aquell equip.

Amb el pas dels anys, aquella instalació es va convertir en un circuit on si feien curses de gossos, i aixís va funcionar uns quans anys tot sigui dit amb no gaire exit, fins que darrerament l´Ajuntament va treure profit d´aquella instalació, com a equipament pel barri, cosa que em sembla perfecte, emsembla perfecte tot, quan i tenien lloc esdeveniments esportius, també quan i corrien els gossos, com ara convertit en un equipament municipal.

El que em costa d´acceptar, es veure instalacions com la que ara parlavem, les quals, ocupant una extensió com la que podria tenir una illa d´habitatges, estguin tancades i sense donar cap profit a la ciutat, voldria recordar a la Sra. Alcaldesa, que encara esta pendent de solució, aquell espai del barri de Sant Andreu, on també si feien curses de gossos, sembla ser que encara no s´ha trovat cap solució al respecte.

Cada setmana llegeixo els articles d´un prestigiós home d´Empresa, dedicat a la docència, articles que sempre son titulats en gerundi, "treballanbt", "estudiant", "investigant", etc. jo avui he titulat el present article amb un "insistint" perque parlaré d´un tema també dirigit a la Sra. Alcaldesa i també relacionat amb tot lo anteriorment esmentat, i al que ja temps enrere hi havia fet referència, però com que tot encara segueix sense resoldre, seguiré "insistint" perque ecidentment a Barcelona, es donen fets pendents de resoldre, mes importants que la broma aquesta que ens volen fer amb el tramvia de la Diagonal.

De quan en quan, em ve de gust donar una volta pel barri de la Ribera, carrer mes Alt de Sant Pere, plaça de Sant Pere, , carrer mes Baix de Sant Pere, plaça de Sant Agustí Vell, carrer Tiradors, i aixís arribo al carrer Comerç, on sempre hi havien viscut els meus avis i el meu pare, i on de sempre hi haviem tingut el negoci de la familia.

Just al devant d´on vivien els avis, acabada la guerra encara hi havia el Palau de Belles Arts, seu de l´acte inaugural de l´exposició del 1.988, just quan jo encara era un nen, i sense domar cap explicació, el varen enderrocar, i alla va quedar un solar enorme on la canalla del barri hi jugavem al futbol, sent jo ja un adolescent i varen començar a construir els Jutjats Municipals, que fins fa pocs anys encara eren operatius.

Quan estava en fase de construcció l´actual Ciutat de la Justicia, es va começar a rumorejar que en aquest nou equipament s´hi traslladarien els Jutjats del carrer Comerç, en aquells moments i coincidint amb el fet que en Xavier Trias va ser proclamat candidat a l´Alcaldia de Barcelona, en una reunió de Convergència li vareig preguntar si el seu programa contemplava algún projecte de futur per les antigues instalacions dels Jutjats Municipals, en aquells moments sembla ser que de projecte no en tenien cap ni un, fa una temporada, llegint el diari, em vareig assebentar, de que aquell enorme edifici, que al dia d´avui encara es tencat i tapiat perque no hi poguin entrar els okupes, esta afectat d´aluminosi.

Estem parlant d´un edifici, que ocupa una extensió semblant a la que pot tenir una illa del eixample, del trasllat de les dependències dels Jutjats Municipals a les noves instalacions de la Ciutat de la Justicia, ja han transcorregut prop de deu anys, jo diria que ja es hora de començar a pensar, el que s´ha de fer amb aquell edifici.

Ja he dit abans, que no es la primera vegada que parlo del mateix, estic "insistint" ho reconeixo, i no m´agrada, i dificilment ho faig, però en aquesta ocasió m´he atrevit a fer-ho perque penso que els nous responsables de l´Ajuntament, potser encara no son coneixedors, del tema que ens ocupa, un tema que es per descomptat mes urgent i de solució mes necesaria que el famós tramvia de la Diagonal.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

ALGUN MAL DE CAP

Aquesta setmana vull parlar dúns quans fets que al meu entendre son negatius, ni greus, ni excesivament preocupants, però en definitiva alló que diem, mals de cap.dels que no estará de mes parlar-ne, tampoc m´extendré gaire enel meu comentari, procuraré ser breu, perque quan alguna cosa no va diguem que al meu gust, no m´agrada dedicar-hi massa temps, només esmentar-ho, perque en definitiva son altres els que han de buscar les solucions.

El passat dilluns dia del Pilar, pels voltants de casa, circulava un cotxe que sembla ser venia de la manifestació de la Plaça de Catalunya, fent onejar una bandera espanyola, varen passar pel devant d´un grup de jovent, d´aquests que sempre estan a punt de fer gresca, i en consequència el cotxe va ser objectiu d´uns quans projectils, que tot i no ser perillosos, llogicament molesta que impactin en el teu cotxe. Els ocupants del cotxe varen sortir vcorrent en persecució del jovent, armats amb uns bastons que aixís de lluny semblaven de fusta, sort que no els varen atrapar, el grup de jovent, varen ser mes rapids, i sort d´això `perque del contrari, tot plegat hagués pogut acabar en una desgracia, jo venia de buscarel diari i el pa com moltes festes i varegig arribar a casa amb el mmeu petit mal de cap.

La televisió de Catalunya uns quans anys enrere va posar en antena el canal Esport-3-per dedicar-lo com diu el seu nom a la informació de l´esport en general, però aquesta temporada sembla ser que la cosa s´ha complicat, per lo que he llegit, no disposeb dels drets per transmetre els partits de la lliga de basquet, tampoc poden retransmetre els partits de la segona divisió-A-, no es poden veure ni els resums, gols, i jugades mes trascendents dels partits del Barça i del Espanyol, no es un problema politic, altres cops s´ha donat, però en aquesta ocasió ha estat una manca d´acord amb les entitats que disposen dels drets televisius.

Dins de la programació de l´Esport-3- hi pots trovar exhibicions de ball de saló, programes de cuina, informació de procuctes culinaris de la nostra terra, algún  programa especific dedicat a la natura, i després tornant a l´Esport en squeda en Lluís Canut amb el seu "efectivament", aquest es un programa que si que m´el miro cada dia, per lo demés i segons he llegit, sembla que podrem veure la Eurolliga, algún partot de segona-B-, les entrevistes del vestuari post partit, i després molt de hadbol, futbol sala i hoquei sobre patins.

Ja fa temps que algún partit politic, para da la necesitat de retallar despeses a TV3, darrerament els hi he sentit dir als de Ciutadans, personalment penso de que abans de que tot plegat tingui un mal final i perque també penso que les coses per poc que es pogui, val mes adreçarles tu mateix abans de t´ho facin fer desde fora, valdria la pena estudiar la possibilitat de incloure les poques coses que dins de l´esport es poden aprofitar del programa i veure la possibilitat de incloure-les dins de la programació de TV3 o TV2, amb lo que potser aconseguiriem un estalvi que donaria satisfacció a tots aquells que es senten molestos per tot lo que representa la Televisió Catalana dins de la nostre vida quotidiana, llengua, costums, tradicions,cultura, etc. etc., un altre mal de cap per tots els que som conscients de la importancia que te i ha tingut la presencia de la Televisió Catalana dins de les nostres vides.

Aquesta temporada les coses a Can Barça no han començat massa be, i amb això no vull dir que s´hagi fet res malament, però la veritat es que no em sento gaire optimista, venim d´un any on ho hem guanyat practicament tot, i potser estavem excesivament euforics, quan en una temporada els resultats els resultats son tan satisfactoris, vol dir que tot ha funcionat be, que no hi han hagut entrebancs, els jugadors no han sufert excesives lesions, ni sancions,que la sort també ha ajudat per lo que fa respecte als arbitratges i a les incidències del joc, perque no podem oblidar que el futbol es això, un joc, on independentmentde que es facin les coses be, tan es pot guanyar com es pot perdre.

En la present temporada, hem sufert lesions que l´any passat no es varen presentar, en Messi, en Jordi Alba, l´Andrés Iniesta, en Rafinya, aquests jugadors l´any pàssat no es van perdre ni un partit per lesió, i això es nota, la sanció de quatre partits d´en Piqué ha estat un contratemps important per el bon comportament del joc defensiu, l´any passaten Piqué va jugar una temporada completa i a ple rendiment. L´embargament de quaranta mil.lions d´Euros que se li ha imposat an el Neymar per part dels Jutjats del Brasil, tampoc ajuda  a l´hora de jugar al futbol amb la deguda concentració, a qualsevol de nosaltres ens embarguen encara que siguin cinquanta mil Euros, i no podriem ni jugar al futbol ni al "domino" Els jutjats sembla ser que li volen amargar la vida an en Messi, i es llogic que el jugador ja estigui una mica tip de tot lo que está passant.

No se perqué s´ha de renovar el contracte d´en Neymar si el que te firmat encara te una vigència de tres anys. d´aquí a quiatre dies poden sortir altres jugadors que també volguin retocar el seu contracte.

En definitiva a can Barça, en el present moment, es donen masses lios, masses entrebancs, no conteu que aquest any poguem guanyar gaires titols, posem paciència, el soci que no comeci a xiular als jugadors, i els periodistes per la seva part que procurin fer una critica positiva, que no posin mes llenya al dins del foc.

Els titols poden esperar, aquest es un mal de cap que ens el podriem estalviar.

Josep mª Carbonell i Vuilaró

REMATADORES

En mis largos años de trabajo en el campo de la Empresa, como la mayoria de emprsarios, viví una imtensa relación con el mundo de la banca, y en mi caso concreto una estrecha colaboración con una Entidad de gran implantación en todo el país, en la sucursal con la que yo trabajaba, cuando se nos presentava algún tema que encerraba una cierta complejidad, entraba en contacto con el director de la citada oficina.

En una ocasión,y como colofón a una larga discusión, el director en cuestión, una persona de respuesta, en ocasiones, facil y divertida, me decia, sabes lo que me pasa en esta oficina Carbonell, psa que a mi entender tengo un exceso de centrocampistas, cuando yo ya hace años, que lo que vengo pidiendo es un buen rematador, y así estamos, pasan los años y sigo sin disponer de este buen rematador que me culmine las jugadas o en nuestro caso, cualquier operación de dificil salida.

Digo lo anterior, porque en ocasiones pienso, que aquí en España, y en el campo de la política en concreto, nos pasa algo parecido a lo que le sucedia al director de mi oficina bancaria, tenemos a muchos centrocampistas, sentyadsos en los Parlamentos, Senado, Instituciones en general, todos ellos trabajando en sus comisiones, elaborando sus ponencias, reunidos en constantes sesiones de trabajo, pero sin alguien delante, un buen ariete, un buen rematador, que de salida y ponga punto y final a la labor de todos los centrocampistas.

Yo personalmente, he vivido por desgracia, tres largas crisis económicas, la de los años setenta, la de los noventa, y ahora esta reciente. de la que parece ya estamos saliendo, bnois llegan siguiendo puntualmente un ciclo de aproximadamente quince años.

Al principio de todas las crisis, la situación de España dntro de nuestro entorno es de las que parecen tener mas dificil solución, pero entre lo que se nos aconseja o en ocasiones se nos ordena desde el exterior, y también gracias al trabajo de nuestros expertos, que los tenemos y muchos en el campo de la economia y de las finanzas, poco a poco vamos saliendo de la crisis, hasta que al final conseguimos levantar cabeza, cuando se llega a esta situación, siempre, y al poco tiempo, España se pone por delante de todos los paises de nuestro entorno, una superior tasa de crecimiento, una mayor creación de puestos de trabajo, lideres en el volumen de nuestras exportaciones, todo ello con un buen control inflacionario, y todo ello finalmente, repercute en una mejora de nuestro consumo interno, con lo cual, da la impresión que ya hemos dado con el modelo a seguir y que nuestro país necesita.

Pero en contrapartida, lo que también siempre sucede, es que una vez llegados a esta situación de bonanza a la que hemos hecho referencia, siempre nos hemos quedado con la impresión, de que esta mejora no la sabemos consolidar, algo falla en las estructuras, en la base del país, que no nos permite asentarnos definitivamente entre las posiciones de privilegio, que ocupan permanentemente otors de nuestros vecinos europeos, las crisis se suceden, y cada vez que nos llegan nos encontramos en la misma situación, sin coseguir situarnos en una situación de estabilidad que nos de por ua parte bienestar y proyección de futuro.

Los expèrtos los tenemos, nuestras Instituciones estan llenas de ellos, como decia el director del Banco, una pleyade de centrocampistas, pero a nosotros aquí en España, nos falta lo mismo que necesitaba el citado director, alguien que sepa canalizar nuestros esfuerzos, nuestros conocimientos, nuestra experiencia, y que nos lleva a consolidarnos en la posición que deberíamos ocupar, en definitiva, un buen rematador, hasta el momento no hemos dado con el, esperemos que algún dia a poder ser cercano, podamos disponer y tener al frente del país, a una persona de estas características.

Josep mª Carbonell i Vilaró

uNES ELECCIONS DIFERENTS

Ja hi som, ja tenim a sobre la jornada electyoral, hem tingut tot l´estiu per poder sospesar quina era la força política que es feia mereixedora del nostre vot, no se si vostés han aconseguit arribar a conclusions, jo, si els haig de ser franc, aquesta vegada m´ha passat lo que no m´havia pàssat mai, i es que tot i pensar-ho be, de sospèsar tots els pros i els contras, faltant només mitja setmana per la contesa electoral, encara no estic segur al cent per cent de a quina força pòlítica hauria de votar.

Jo personalment, desde l´any 1.977 sempre habia votat al mateix partit, en el curs de vint i sis anys perque hi militava, i després tot i ja no sent militant, perque encara creia que aquest partit en questió seguia sent la meva opció, la que mes s´acostava a la meva manera de viure i de veure les coses.

Darrerament vareig arribar al convenciment de que aquesta opció meva de sempre, avui en dia ja no es això, ja no es la de sempre, en consequència la meva intenció, en principi era la de inclinar-me per un altre força política, a través de la qual, poder donar sortida a les meves expectatives, o si volen dir-ho d´un altre manera, a les meves inquietuts, que encara les tinc, encara estan aquí, i encara també son prou ilusionants i engrescadores.

Amb tota la tristesa del mon els haig de dir, que no he aconseguit omplir aquest buit que tenia, després d´haver escoltat a totes les opcions candidates a governar Catalunya, no n´he trovat cap que m´hagi ajudat a prendre la meva decisió, fins i tot i per la meva part he fet alguna temptativa d´acostament, a alguna força política que m´havia semblat propera al meu pensament, però no ho he aconseguit he fracassat en el meu intent.

També pot haver dificultat la meva decisió, el fet d´escoltar permanentment, cada dis i fins i tot a cada moment, el discurs que ens arriba de fora de Catalunya, un discurs que no aporta res, un discurs negatiu, només tendent a posar enfasi, en les dificultats que trovarem, aixís com, segons ells en les innates febleses nostres, que haurem de superar per poder anar sols per aquests mons de Deu, del rebutj que haurem de patir per part de tothom, governs extrangers, poders economics, institucions a nivell europeu i mundial.

Al final saben que els dic, em sembla que votaré als mateixos que habia votat sempre, amb tots els seus errors, amb totes les seves incertes companyies, els tornaré a votar, a través d´aquest article que en vindrá, tractarñe de fer-vos arribar els meus punts de vista o les meves recomenacions si es pot dir aixís, perque després del dia 27, tot això ja anirá molt en serio i ja no sera el moment de tenir dubtes, només es podran tenir certeses, amb la confiança de que quan arribi el dia 20 de Desembre, que també ja está al caure, no hagim de perdre tan temps pensant a qui hem de votar, haurá arribat el moment de tenir-ho tot ben clar, mes que clar.

En el moment present, la gran pregunta es, que passará el dia 28 quan ja tots sabrem els resultats de les eleccions, doncs jo suposo que passará el que jo sempre he estat segur de que passaria, sense necesitat de montar aquest gran enrenou que entre tots hem montat, que el Govern central i la Generalitat s´hauran d´asseure a negociar un nou tractament per Catalunya, que deixi ben resolt d´una vegada per sempre el tema catalá. Un nou tractament que seguidament haurá de ser refrendat per el poble catalá, a través d´un referendum acordat entre l´Estat espanyol i la Generalitat.

Quan parlem d´un nou tractament, estem parlant com a elements esencials, de l´apartat linguistic i cultural, aixís com d´un nou sistema de finançament, que ens permeti sentir-nos mes lliures sense ser-ho.

Posant-me dins de la pell dels negociadors catalans, jo no m´assauria a la taula per regatejar uns quants centenars de mil.lions d´Euros a cap de les altres comunitats espanyoles, jo m´assauria, això si, per tenir segur que un cop arribat l´acord, i després de deixar ben establertes ñes aportacions que Catalunya hagi de fer a la resta de l´Estat, tot el montant de diners que els catalans aniram aportant a traves dels nostres impostos, ja no els tocará ningú, ningú mes que nosaltres.

Si aquest acord de finançáment, després d´haver negociat amb convicció i persistencia, no fos posible, en els termes que acabo d´indicar, jo, m´aixecaria de la taula, m áfiliaria a una foirça independentista i empendria la meva lluita personal en favor de l´independència de Catalunya.

El President que sigui conscient, de que no si val a tornar de Madrid fent el paper victoriós, després d´haver signat algun acord semblant an aquell altre que va signar quan era Conseller en cap, només pocs anys enrere, tot l´enrenou que hem montat, si mes no que serveixi per assolir, quelcom definitiu per les futures generacions.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

VALORS O CONVENIENCIES?

Es inevitable dedicar una estona a parlar del drama que estan vivint la gent que fugint dels seus paisos, com a consequència de la guerra que está assolant bona part del Nord d´Africa.
Sembla ser que els paisios membres de l´Unió Europea, no s´acaben de posar d´acord en quan al repartiment dels refugiats, en definitiva, determinar el nombre de persones, als que cada estat te que donar acollida.
Suposo que per establir aquest criteri, i per lo que he llegit, es tenen en compte basicament, factors economics, el volum d´inmigració ja establerta a cada país, i després, i al meu entendre l´aspecte mes important, el demografic.

Per el moment, sembla que el país objectiu final de la majoria de refugiats es Alemanya, potser perque es el país que millor ha overt els braços a tots els nou arribats, i perque on tots aquests refugiats pensen que han de tenir millor oportunitats de trovar una feina i poder viure amb una certa dignitat.
Podria ser que això fos veritat, i podria ser que fos veritat, perque el pobler alemany, que de situacions dificils semblants a la present ja n´ha viscudes unes quantes, potser es mostri mes sensible i receptiu al devant de l´angoixa que estan vivint tota aquesta gent, que cerquen un lloc d´acollida on reempendre les seves vides.

Però compte, no ens precipitem, no tot es solidaritat, el fet que també es dona, es el de que Alemanya, si vol seguir creixent, d´acord amb les tasses que ho esta fent ara, necesita mes població, necesita gent, a poder ser gent jove en condicions de treballar.

Abans deia que l´aspecte mes a tenir en compte, es el demografic, dins d´Alemanya la tassa de natalitat es molt baixa, una mica millor però molt semblant a la espanyola, no neixen prous alemanys, ni prous espanyols, ni prous catalans, i aquesta pot ser la raó perque certs paisos donin mes bona acollida a la gent que els arriba, buscant un futur millor per a ells i per els seus fills.

Els mateixos alemanys posen com a exemple el cas de França, la tassa de natalitat a França es molt alta, i això es aixís perque ja de molts anys enrere, les polítiques d´ajut a les families han estat molt importants, els nens francesos quan neixen, neixen com sempre s´ha dit amb un pa a sota del braç.

En aquesta crisi que hem viscut, tothom a resultat molt conscient de lo important, que dins de qualsevol societat, es el fet familiar, es el pilastre mes esencial dins de qualsevol societat. En el nostre país hi ha coses en les que som capdeventers, g racies a Deu no gaires, però això si, trascendents, som un dels paisos de l´Unió Europea on neixen menys criatures, som el país de l´Unió Europea on es duen a terme mes avortaments, he llegit en el meu diari habitual que parlem d´una xifra aproximada de tres-cents avortaments diaris, prop de cent vint mil criatures que al cap de l´any es queden pel camí, som al costat de Belgica el país d´europa amb mes divorcis i separacions.

Potser que començem a pensar alguna cosa, de no ser aixís hem d´acceptar que vagin arribant gent de fora, perque bona falta que fan, no es solidaritat, no son els valors que poguem tenir, no mes res mes que interés i conveniència.

Aquí a Catalunya, recordareu que en Pujol deia que erem sis mil.lions, després de la darrera onada d´inmigració, varem passar a ser set mil.lions i mig, alguns ja no hi son però la majoria encara deuen treballar, perque de gent aturada a Catalunya diuen que n´hi ha cinc-cents mil i no tots son inmigrants, evidentment, per nosaltres els catalans aquest no es un fenomen nou, sempre i de molts anys enrere hem anat creixent  gracies a la gent de fora que a creat arrels al nostre costat.

Hi ha coses que fan pensar. aquest problema actual dels refugiats de Siria, Irak, etc. suposo que ens ajudará a fer això que jo sempre dic que es tan important, pensar.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

CORRUPCIO , CORRUPTE, CORRUPTELA

Quines paraules mes lletges i mes mal sonants, sobretot quan et passes el dia llegint. les i escoltant.les, francament, a m i si mes no em molesta que s´,hagin convertit en una expresio usual, mes que res perque al devant de la seva, al meu enttrendre excesiva utilització, al gu de fora que ho segueixi, pot arribar a pensar que la nostre societat, el nostre sistema democratic, son, si em permeten que ho repeteixi un cop mes, aixo, i res mes que aixo, una societat civil i un  sistema politic totalment corromputs.

Per comencar, voldria dir que si en alguna ocasio, tenen  oportunitat de tenir una conversa amb alguna persona sospitosa d alguna actuació diguem que irregular en el camp de la politica, vagin amb molt de compte, perque aquesta persona, no ho te, ni ha tingut mai assumit, que el seu comportament, sigui el de un lladre, un cvorrupte, o un xorico, diguem'ho cada qual a la nostre manera.

Segons el punt de vista d´aquesta gent, ells no son res mes que uns negociants, negociants amb un bon nas per el negoci, i que quan aquest negoci es presenta, no el deixen passar mai de llarg, no van massa sobrats d escrupols aixo tambe es veritat, i si es presenta un empresari disposat a pagar una comissió, d inmediat pensen, si no ho acceptes tu, algú altre ho fará.

També es pot contemplar un altre aspecte de la questió, si després de uns quants anys ocupant un carreg politic, en el que es donen aquestes situacions, aquell que ha observat una conducta honesta i respionsable, el dia que ho deixa, es pot trovar amb el fet de que els mateixos fills o gent mes propera li diguin, despres de tants anys ocupant un carreg com aquiest, no has fet un bon reconet?, que no penses en la teva familia?, en aquesta vida les coses només es donen una vegada.

Insisteixo, segons el punt de vista d aquesta gent, ells no son res mes que uns bons negociants, als que les circumpstáncies de la vida i de las poítica, els han portat a ocupar una situació de privilegi, desde la que han tingut al seu abast, diguem. ho aixís, excessius negocis, que ala vegada també han estat excessivament luceratius, potser son coses que tota la vida han passat, pero que en primer lloc no tenioen la trascendéncia que tenen avui en dia, potser tambñe perquue amb l´arribada de la democracia, en aquest país nostre s´han fet moltes coses, a nivell de comunicacions, carreteres, aeroports, etc., tantes coses que per dur.les a terme s han hagut de moure uns montants de diners molt importants, que han passat per masses mans.

D´aquestes millores que s han fet a nivell d´infraestrutures, unes eren urgents, altres eren necesàries, i altres podien esperar un altre ocasió, peró aquest ja es un altre tema a tractar en un altre moment.

Suposo que després d aquestes reflexions, els ha quedat un dubte, a m i tambe per descomptat, estem parlant de gent corrupte o de negociants?, en tot cas son negociants d aquells, que si els poses al devant dels ulls un bitllet de cinc. cents Euros i el vellugues una mica, son molt propensos a donar un pas en fals.

Aquest mes d´Agost passat, tot i pensant amb aixó, recordin que varem quedar en que el mes d´agost era un mes per pensar, i hjo personalment he trovat la meva explicació, ara que encara som espanyols, que encara no hem sortit d Espanya, perque bno ressucitem ¨¨aquella palabra tan nuestra, tan espanyola, protagonista de tanta literatura, ¨´La Picaresca´´.

Evidentment, segons el meu sistema de veure les coses, no estem parlant de corrupció i de corruptes, no crec que aquestes siguin les paraules que millor poden descriure a les persones i les situacions a les que hem estat fent referéncia, perque es que a mes a mes, ibnsisteixo, son paraules lletges i fins i tot antipátiques.

Definitivament, hem de4 comencar a parlar de ´¨La Picatresca¨´, de pícaros i de picares, penso que d´aquesta manera queda millor reflexat, el que es considerat després de l´atur, el problema mes greu de la societat espanyola.

També hautiem de oensar, que la picaresca arriba a tots els nivells, aquells assalariats que tenen una segona ocupació submergida, també son uns picaros, si vostés volen, uns picaros, als que la seva picaresca no els dona `per tebnir comptes a Suissa, peró com que son molts, el montant de diners que representen i el perjuici que ocvasionen al conjunt de la classe obrera i a tot el país, també es important, es evident que no sels pot tractar de lladres ni de corruptes, una vegada mes ho repetiré, son tots plegats, aixó ten sencill i tant graciós si ens ho volem prendre d aquesta manera, uns ´¨PICAROS¨´.

Compte amb la picaresca espanyola, es un dels nostres pecats capitals.

Josep m. Carbonell i Vilaró

SEIXANTA DIES

No eren els primers cent dies els que calia analitzar per jutjar la llabor d´un responsable politic?, doncs en el cas que m´he ocupa i mes concretament pensant en la poca feina que ha tingut temps de fer l´Alcaldesa de Barcelona en els seixanta dies que portaal front de l´Ajuntament, penso que hi ha massa gent que si veu en cor de questionar les decisions que esta prenent, en la majoria de casos de manera evidentment massa urgent i fins i tot jo diria que partidista.

Jo personalment, potser també hi ha algua cosa que l´hagués fet diferent, però en general les perspectives son bones, sobretot si segueix contant amb el recolsament de grups politics amb tanta solvencia municipalista com el P.S.C., i l´Esquerra Republicana, i contant també amb el fet de que al devant i com a cap de l´oposició, i tindrá un politic d´aquells que quan es lleva de bon matí, no ho fa per posar pals a ales rodes de dingú, sino tot al contrari, l´oposició d´en Xavier Trias será ferma, si volen dir-ho aixís en ocasions, dura, però en definitiva pensant en el interés general de la ciutat.

Totalment d´acord en deixar corre lo de les olimpiades d´hivern, desde el primer moment jo sempre ho he pensat i ho he escrit aixís, els que volguin fer-ho, en el meu blog ho podran trovar desde força temps enrere.

Quin desembrás mes important será, deixar per altres indrets mes adients, la posta de gel de la Plaça de Catalunya, quin goig poder tornar amb la canalleta a donar menjar als coloms.

El Rei Joan Carles ja no es el cap d´Estat i per tant i per tant la seva imatge, en aquest cas el seu bust ja no te perque ocupar el lloc que ha ocupar fins ara, potser el que caldria fer, encara que sense gaires presses, perque tot el panorama politic en el present moment es incert, seria trovaralgún escultor que vagi preparant algún esbós de l´imatge de l´actual Rei Felip VI, que per altre banda es un Rei, que a mi sense ser monarquic em cau força be, llastima que es digui Felip, si amb els Reis es pogués fer com amb els Sants Pares de Roma, als que els hi canvien el nom amb un tres i no res, el dia que es fes el referendum per consolidar definitivament la Monarquía, jo votaria al seu favor, encara que això del referendum en aquest país nostre es fa dificil, deu ser perque tot s´aguanta amb quatre fils i fa una mica de por bellugar-se.

Comprenc que la Sra. Colau, si no es creient, si no es catòlica practicant, no assisteixi a la Missa del dia de la Mercé, però compte amb aquestes coses de les creences i els sentiments, perque tothom te els seus i tots son respectables, penso que la Missa ha de figurar en el programa de la Festa Major, i el que volgui assistiri que ho faci i el que volgui quedar-se a casa que si quedi.

Espero que l´Alcaldesa es posará cera a dins de les orelles cadacop que algú li parli de conectar els dos tramvies per poder aixís travessar tota la ciutat, a mes a mes per una via tan transitada com la Avda. Diagonal, els que li aconsellin endagar aquest projecte, es per que no han viscut l´epoca del tramvia, una època que molts pensavem que ja no tornaria.

Tenim a sobre el mes d´Agost, un mes en el que la majoria de gent gaudeix d´unes merescudes vacances, jo com de vanaces en faig tot l´any, no soc mereixedor ni de parlar-ne, amb això vull dir que si algú al arribar el mes d´Agost, no ha tingut temps de complir amb tots els seus compromisos, i jo el puc ajudar, estic a la disposició de tothom.

Aquest any el mes d´Agost entrant, será un mes per pensar, per pensar molt be el que hem de fer i el que no hem de fer, perqué poc després arribará la tardor, i aquest any podria passar que a la tardor encara fes mes calor que a l´estiu, i potser es per això que l´Alcaldesa amb molt bon criteri, esta sospesant si cal assistir o no a la manifestació del dia onze de Septembre.

Jo no soc independentiste ja prou be que ho sabeu perque estic tip de repetir-ho, però estic totalment a favor de la consulta, del referendum o del dret a decidir, diguem-ho com volgueu, però a Barcelona, hi ha molta gent que no contempla res de tot això, i l´Alcaldesa ho es de tots els barcelonins, penso que el seu paper es el de compartir amb tots els ciutadans la Festa Nacional de Catalunya, de la mateixa manera que arribada l´hora de la manifestació, desde la seva posició val mes fer alló de "mutis i a la gavia"

Com deia abans, no se si el proper mes d´Agost, em sortirá alguna feina, si no es aixís descansaré i pensaré, no tinc l´intenció ni d´escriure cap mes article, fins la primera setmana de Septembre, mentrestant, rebeu tots els meus coneguts i seguidors, una abraçada ben forta.

Bones vacances

Josep mª Carbonell i Vilaró

DE QUIN PEU CALCEM?

Amb els politics, aixís com em tot el comportament politic en general, es dona el mateix que en tots els ordres de la vida, i es que a lo llarg de tota activitat es va generant, un estil, una manera de fer les coses, que sempre ens porta a un punt, en el que tothom ja sap del peu que calcem, i això pot resultar un ajut, com ta,bé un inconvenient a l´hora de prendre segons quin tipus de decisions.

Ja deuen haver passat quinze anys ben bons, el President Pujol acabava de guanyar les seves darreres eleccions, les va tornar a guanyar, però nomes per majoria simple, li mancaven dotze escons per poder assolir la majoria parlamentaria, dotze escons que eren els que disposaven tant l´Esquerra Republicana, com el Partit Popular.

El Partit Popular, a Madrid ja tenia majoria absoluta, no ens necesitava per res, tenir-nos que refiar d´ells volia dir quedar-nos dins de les seves mans, però el President Pujol tot i aixís, potser tenint en compte el bon clima de relacions generat després dels pactes del Majestic, va decidir agafar-se de bracet amb el SR. Aznar.

Als militants de Convergència i jo el primer, en aquells moments la decisió del President no ens va plaure gens ni gota, i va ser aquest un tema, que dins del Partit va generar el seu debat, recordo que en una reunió d´ordre intern, jo personalment li vareig preguntar a un dirigent del Partit, un dels que encara avui en dia ocupa un lloc important dins de l´organigrama, com es que hem preferit fer tractes amb el Partit Popular?la militància ens sentiriem mes comodes treballant plegats amb els companys de l´Esquerra Republicana, nacionalistes catalans com nosaltres amb molts anys de lluita al servei de Catalunya-

La resposta va resultar clarificadora, saps quina es la realitat de lo que passa Carbonell, que si le demanes añguna cosa al Partit Popular et poden dir que si o que no, però si la resposta es afirmativa ja hi pots comptar, el tracte es ferm i amb tota la confiança de que no es farán enrere, en canvi amb l´Esquerra, per començar no saps mai amb qui has de parlar, segons amb qui ho fas et diuen una cosa i segons amb qui t´en diuen un altre, avui la resposta en pot ser una i demá en pot ser un altre.

Després hi ha un altre aspecte Carbonell, que potser tu no coneixes. però la realitat es que dins de l´Esquerra, Convergència hi te tants enemics com dins del mateix Partit Popular, i tot això es lo que ens ha fet prendre la decisió que hem pres.

Poc temps varen arribar altres eleccions, que tot i guanyant-les varen portar a l´Artur Mas a passar-se set anys com a cap de l´oposició, i tot com a resultat del recolsament que l´Esquerra va oferir als dos tripartits que varen governar Catalunya en el curs d´aquells anys

Les circumpstàncies han portat als dos partits, Convergència i Esquerra al devant del repte de veure com poden treballar plegats, avui en dia es evident, que tothom sap de quin peu calcen els uns i els altres, els resultats de les eleccions seran ajustats, però poc temps després, si es guanyen, s´haurá de formar un govern de coalició, i jo a només mig any vista ja em pregunto, qui será el primer que li aixecará la camisa a l´altre? ja ho veurem.

Es evident quen en el moment present, les relacions de la Generalitat amb el Govern central, no son tot lo bones que haurien de ser, llogicament, jo a les converses que han tingut el Sr. Rajoi i el Sr. Mas no hi he estat mai, però francament, hi ha  hagut moments en els que no he entés res de res, fins i tot en ocasions he arribat a pensar, que mentres els uns escribiem  articles i els altres feien petar les xarrades en una tertulia, ells dos, vull dir els dos Presidents ja s´ho tenien tot pactat i pastelejat, i fixeu-se que parlo dñ un pastel, no d´un pastis, i es que es fa dificil d´entendre que dues persones que arriben al nivell que ells dos han arribat, els costi tant de trovar uns punts de coincidència, per petits que siguin.

Moltes vegades, quean no arribo a entendre que es lo que passa dins de la política, cosa frequent, em trtaslladoa la vida real, a la vida profesional, on tots els qui hem estat molts anys treballant, sabem, en quantes ocasions li hem hagut de tocar l´esquena a un director de Banc o a un client,a fi d´obtenir un credit en bones condicions o una bona comanda, quantes vegades hem hagut d´explicar un acudit sense tenir gaires ganes de fer-ho, ja se sap, cal tenir una mica de ma esquerra, per conseguir favors que d´altre manera es poden posar dificils.

Potser es això tot el que ha faltat, una mica de ma esquerra.

Josep mª Carbonell i Vilaró

L´AIGUA

Aquests darrers dies, tot escoltant la televisió i llegint el diari, hem estat assebentats de dues noticies que d´una manera o altre impacten sobremanera, espero que no us penseu que aquestes dues noticies tenen res que veure amb tot lo que esta passant a Grecia o amb el nostre procés soberanista catalá, tant lo de Grecia com lo de Catalunya, hem de deixar que vagi seguint el seu curs, col.laborar en la mesura que tots puguem  i ens deixin fer-ho, esperant aixís arribar a un final satisfactori per tothom.

Quan parlava de noticies impactants, estaba fent referència als problemes que han tingut lloc a dues poblacions de Catalunya, on ara, enm aquests moments, enmig d´aquesta onada de calor que estem patint, s´han quedat sense aigua, per res del mon voldria trovar-me en aquesta situació, i es que l´aigua, sempre i en tot moment, però sobretot ara a l´estiu es esencial.

En una d´aquestes poblacions, tot ha estat un accident, una canonada s´ha rebentat, i això llogicament te solució, estarán uns quans dies sense subministrament d´aigua, però segur que la situació no trigará gaire en normalitzar-se, lo de l´altre població ja es mes greu, l´Ajuntament d´aquest poble es refiava d´un pou per poder fer arribar el subministrament d´aigua a tota la població, i el pou sembla ser que ha dit prou.

Son molts els pobles de Catalunya que es refien de l´aigua dels pous, i amb això dels pous, resulta que no saps mai el que pot passar, els pous es poden assecar, les corrents subterranees en ocasions s´esgoten, la qualiotat de l´aigua també es pot deteriorar, espero de tot cor que els veins de les dues poblacions esmentades, poguin ben aviat, beure, refrescar-se i rentar-se les mans, com a tots ens agrada i necessitem fer-ho.

Parlant de tot això, he pensat en la comarca, de la que a casa som originaris, l´Anoia alta, la Segarra baixa, terres de secá, terres de blat, d´ordi, i d´esperar que plogui, en aquestes comarques l´aigua sempre ha estat un be molt preuat, recordo ja de molts anys enrere els problemes que habia tingut la gent de Calaf per abastar-se d´aigua, fins que varen trovar, repeteixo que ja fa molts anys, un pou, un pou que encara a hores d´ara, subministra l´aigua que necesita la població, però com deiem abans, la solució del pou, sempre es incerta i mai definitiva.

Potser es pensant en tot això, en la incertesa per lo que respecta a la fiabilitat dels pous, que els nostres governants, varen projectar una solució definitiva per poder abastar d´aigua, un territoriforça extens de la Catalunya central.

Era una època aquella, a finals dels noranta i començament dels 2.000, en la que tot i que el finançament de Catalunya encara no estaba ben resolt, igual o pitjor que el que disposem avui en dia, la realitat ens fa veure que es feien coses, moltes coses, i coses importants, no se del cert com s´ho feien els governants del moment, però arribaven inversions, i arribaven diners, en definitiva el tracte era un altre, i es aixís com l´any 1.997 s´inaugurava dins de la comarca del Solsonés, prop del poble de Morunys, l´embassament anomenat de "La Llosa del Cavall".

L´esmentat embassament, no es va construir amb la finalitat de produir energia elèctrica, sinó per abastar d´aigua tot aquella comarca, i com deia abans fer arribar l´aigua fins a la plana de l´Anoia, subministrant l´aigua a poblacions importants com Calaf, i fins i tot a la mateixa Igualada capital de la comarca. Tota la infraestructura ja es acabada, les canonades ja fa anys que surten de la Llosa el Cavall i arriben a Igualada, només cal posar en funcionament la conexió, cosa que sembla ser requereix un presupost, que per important que sigui, será insignificant si el comparem amb la magnitud de tot el projecte.

Un dia o altre, l´aigua del Solsonés ja arribará a l´Anoia, quan sigui urgent fer-ho, un o altre premará l´interruptor que correspongui, donem temps al temps, lo important, lo que ens ha de fer pensar, es el fet del perqué en aquella època, de la que tampoc fa tants anys, hi havia gent que pensava en resoldre aquestes necessitats, procurant d´aquesta manera ajudar a viure i treballar a sectors importants de la població de les comarques de l´interior de Catalunya.

Jo em pregunto, perque avui en dia tot es tan dificil de conseguir?, perque i per sosar un exemple, després de tants anys de bons resultats, es vol questionar i posar dificultats al nostre sistema educatiu d´inm,ersió linguuística, fins aquí cal arribar?.

Qui son els culpables de tot aquest desgavell?jo diria que una mica tothom, però potser i posats a analitzar, el que succeeix, es que ara i després de treinta i cinc anys, les mancances i els punts foscos de l´Estat de les Autonomies comencen a aflorar.

Potser el que cal, es trovar polìtiques noves, forces polìtiques noves i gent nova, gent que no será ni mes ni menys valida que la que avui en dia ens esta governant, només que això si, tindrá un altre manera de fer les coses.

Josep mª Carbonell i Vilaró

!SOCIS, A VOTAR!

Sácabat la temporada, es el mes de Juliol i a Barcelona ja hi fa molta calor, ens fan deixar la platge, la residencia d´estiu, ens fan interrompre una sortida de cap de setmana, aquests directius que te ara el Barça son força emprenyadors, mira que el mes de Juliol fer-nos anar a votar, però es obligat fer-ho, s´ha d´anar a votar.

A casa quan es convoquen eleccions a can Barça no fallem mai, sempre complim amb el que es el nostre deure, en primer lloc perque el que no ho fa aixís després no te dret a dir res, lo del Barça avui en dia es tan important, apart de tot lo esportiu, si remenen tants interesos i tants calés, que tots els socis en moments com aquest hem de donar senyals de vida, siguem conscients de que el barça avui en dia ja no es només una questió de sentiments, hi han molts altres aspectes de tipus social i economic sobre els que cal estar-hi a sobre.

En el meu cas, els que em llegeixen potser ho recordarán, quan el Sr. Bartomeu va ser anomenat President, diguen com es deia abans, per designació reial, li vareig recomenar a través d´un d´aquests articles, que aixís que trovés un moment que semblés adient, li demanés al soci la seva confiança, aixís ho ha fet, i con que per altre banda la marxa del club es força satisfactòria li donaré amb molt de gust el meu vot, francament, no veig cap raó en aquest moment per canviar de President i directius.

En el curs de tots aquells anys amb el Sr. Laporta com a President, sempre el vareig votar, fins i tot quan li varen presentar el vot de censura em va tenir al seu costat, però la vida corre, i no sempre hem de tenir el mateix Presidenr, ara en tenim un altre, un bon empresari, en el que si mes no, jo, hi posaré confiança.

Del Sr. Laporta guardo moltes vivencies, potser la mes important, aquell dia en el que personalment em va posar a dins del trau de l´americana, l´escut d´or per commemorar els meus cinquanta amys com a soci, en ocasions quan em convé presumir una mica, encara me´l poso i si em pregunten, encara em permeto explicar que me´l va posar el Sr. Laporta, al complir els cinquanta anys de soci, jo al Jan Laporta sempre el recordaré com un molt bon President, un dels millors que ha tingut el Barça, però en aquest moment tinc un compromís amb el Sr. Bartomeu i jo soc home amb només una paraula.

Die en Laporta que ell vol representar a UNICEF i no a QATAR, portar a la samarreta el nom d´UNICEF ens dona i ens ha donat moltes satisfaccions, en canvi a mi personalment, lo de QATAR tampoc em fa gaire gracia, mes que res, per la situació que avui en dia s´está donant en tot l´Orient Mitjà, però en tot cas, i al devant d´aquest dilema, al soci se li ha de presentar una solució intermitja que permeti tot i conservant el compromís amb UNICEF assolir unes aportacions econòmiques que tal com estan les coses es fan imprescindibles.

El SR Freixa defensa un projecte esportiu, recolsat i pensat en la Masis i el jovent que alla s´está formant, fugint de les xifres que vui en dia es mouen en fixatges de jugadors de fora, jo sempre ho he vist d´aquesta manera, però com deiem abans s´ha de trobar un punt intermig, s´ha de tenir un reconer per si de quan en quan ens surt un Luís Suarez poguem trencar la guardiola.

Vinga a votar, si ho feu de bon matí, encara tindreu temps per anar a la platge, i si ho feu al capvespre, podreu reblar la jornada i celebrarla, amb un bon sopar tot disfrutant de la fresqueta del front maritim barceloní.

Visca el Barça

Josep Mª Carbonell i Vilaró

LO QUE POGUIS FER AVUI NO HO DEIXIS PER....

En moments com els que estem vivint, resultats electorals, negociacions i pactes entre diverses forçes polítiques, sempre amb l´objectiu de formar equips de govern, que poguin regir el dia a dia i fins i tot el futur dels nostres pobles, ciutats i comunitats, alegra constatar el fet de que hi hagi politics, que independenment del tot el procés electoral segueixin treballant els seus departaments, perque hi hagin eleccions o no les hagin, el mon del treball, els serveis, i la vida en general segueix el seu curs.

No fa gaires dies que en un dels meus articles, feia esment de la gran tasca que esta duent a terme, l´escola de formació profesional de la SEAT, hereva i unic testimoni de l´antiga tradició catalana, que en el seu moment agrupava un colectiu important d´empreses que donaven impuls a la formació profesional del jovent, combinada amb el treball diari dins dels tallers de les empreses.

Pocs dies després d´haver escrit aquest article, en el diari que jo acostumo a llegir sortia publicada la noticia de que la Ministresa del treball Sra. Bañez, s´havia traslladat a Barcelona per visitar l´escola de Formació profesional de la SEAT.

Espero que la Sra. Bañez hagi tret profit de la seva visita, només lamento que aquesta s´hagi dut a terme en un moment en el que ja estem esgotant la llegislatura, s´han perdut quatre anys per empendre un projecte, que com molts altres el mon del treball necesita, ignoro si una activitat docent com la de la SEAT també es dona en altres empresas importants del sector de l´automoció, la Ford a Valencia, ña General Motors a Saragossa, la Citroen a Vigo, o la Renault a Valladolid, si no fos aixís, en la propera llegislatura, potser que posem fil a l´agulla, no deixem transcorre quatre anys mes, el mon del treball necesita d´inmediat actuacions com l´esmentada.

Quelcom semblant ha tingut lloc aquí a Catalunya, ja fa molts anys que uns quants com jo mateix, parlem una vegada i un altre, del gran repte i delo important que seria racionalitzar els horaris comercials e industrials, sempre que hi han eleccions, a fi d´omplir els programes i c om que n´hi ha que no deuen saber que posar-hi, surt alguna força política que també diu alguna cosa al respecte, però en aquesta ocasió, lo sorprenent es que el mateix President, només a tres mesos vista de les eleccions catalanes sembla que ha reunit un equip d´experts. per parlar del tema dels horaris.

El President es molt aficionat a convocar equuips d´experts perque l´assessorin, i haig de suposar que les diverses experiències que ha tingut fins ara deuen haver estat satisfactòries, però en aquesta ocasió, penso que la consulta amb el grup d´experts ha arrivat una mica a destemps, perque en el cas del Govern català, podria passar que en la propera llegislatura que ja está al caure, fossin altres les persones que haguessin de prendre aquest tipus d´iniciatives.

Quina pena que fa, quan veus que hi ha tanta feina per fer, que el temps i els anys passes volant, i que la gent ens anem fent grans tan depressa, potser es per això que m´alegra el fet de que apareguin forçes polítiques noves, amb gent jove al devant, que probablement siguin mes agils de reflexes que els governants que hem tingut fins ara.

El jovent sempre ha tingut mes pressa per fer el que s´ha de fer, sempre tenen pressa per tot, la gent gran ja no tenim pressa per res, només hi ha una cosa que la majoria si que tenim, paciència, encara que en el meu cas, jo, fins i tot la paciència ja l´estic esgotant.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

FUTBOLISTES - NOIS I NOIES

Per ser un bon jugador de futbol, s´han de donar tres condicions, i francament, es cosa dificil trovar jugadors que les reuneixin totes tres, el que si acostuma a donar-se, es que amb el pas del temps, amb molta afició i amb bons entrenadors, de les tres condicions a les que feia referència, dugues d´elles es poguin anar millorant, però l´altre, la tercera es molt dificil poder-la millorar, el jugador que neix amb aquesta virtud, la té, i el que no neix amb ella, no aconsegueix tenir-la mai.

Anem per feina, quines son les tres condicions que un futbolista ha de tenir?, en primer lloc una bona tecnica, uns bons fonaments futbolistics, el futbolista neix, quan veus un noiet de sis o set anys amb la pilota als peus, d´inmediat et dones compte de si será o no será un bon jugador de futbol, mes ben dit, ens en donem compte tots aquells que la pilota no l´hem vista només a dins de l´olla, però de totes maneres i com ja deia abans, la tecnica amb el pas dels anys es pot millorar, bons entrenadors, afició i perseverància ajuden a fer-se jugador de futbol.

El segon aspecte a considerar, son les condicions fisiques, el futbol es un esport de contacte, i per tant, sempre será un bon ajut ser fort i resistent, s´eviten lesions, i s´augmenten les prestacions dins del conjunt, perque el futbol, dit tot això, aquest segon aspecte tembé es pot millorar, amb bons preparadors fisics i bons dietistes que cuidin l´alimentació, es milloren les condicions fisiques.

La tercera i ultima condició a la que faré referencia, es aquella en la que com deia al començament, es molt dificil de millorar "el caracter", tenir caracter es esencial, ser competitiu, no donar una pilota per perduda, voler ser millor, voler guanyar, un cop a dins del camp, tot i fugint de violències, saber fer-se respectar, tot això son coses que ni s´ensenyen ni s´aprenen.

He fet tot aquest llarg preambul, perque darrerament m´han arribat i he llegit comentaris fent referència al poc ajut i recolsament que te el futbol femení, es veritat que molta gent no contemnpla el fet de que una noia pogui jugar be al futbol, aquest es un esport que la majoria de pares l´identifiquen com un esport només per xicots, !quin error mes gran tenir aquest concepte del futbol!, deixant apart el futbol femení on s´enfrenten noies amb noies, jo, em veig en cor de defensar el fet de que poguin jugar nois i noies un partot de futbol dins del mateix equip, i si m´ho permeten els hi raonaré el meu punt de vista.

En primer lloc, la Federació Catalana dins del futbol base, te permés que dins del mateix equip, fins arribar als deu anys, nois i noies poguin jugar junts, només fins als deu anys, siuposo que hi posen aquesta limitació perque a partir d´aquesta edat, s´entra en la fase de l´adolescència, on s´haurien de reglamentar, altres aspectes, vestuaris, convivència, que no tenen res a veure amb la base intrínseca del futbol.

Seguint el futbol base, veus noietes de set o vuit anys, que amb la pilota als peus son autèntieus filigranes, aquest cap de setmana passat en vaig veure una, que jugant d´extrem, als defenses, tots xicots sel´s escapava com un llamp, era un perill consdtant per la defensa, en el mateix partit n´hi havia una que jugava de portera, i aixíx podriem anar seguint, una noia pot neixer amb bones aptituts per jugar al futbol, el que cal es exterioritzarles començant a jugar de jovenets, i en aquestes edats que parlem es molt dificil montar un campionat només de noies, convé que dins de la mateixa familia i de l´escola es sigui conscient de que si a una nena li agrada i reuneix les condicions, pot jugar perfectament al futbol, i fins i tot conjuntament amb els xicots.

Si parlem de caracter, aquí si que fins i tot jo diria que les noies els hi donen cinquanta mil voltes als nois, un cop a dins del camp no volen que sigui dit, que una noia futbolista al devant d´un noi sempre te les de perdre, lluiten com dimonis.

Es en les condicions fisiques, on per lo general i per naturalesa, el fisic dels nois supera al de les noies, però tampoc cal generalitzar, es veuen noies amb mes envergadura i força que un noi, resumint, lo important es que la Federació Catalana de Futbol, amb la seva reglamentació, dona peu a que les nenes de jovenetes poguin jugar a nivell competitiu, junt amb el nois en un mateix equip i en un mateix partit, i això es lo que em porta a animar les nenes a jugar al futbol, poden fer-ho, les condicions les tenen i l´actual reglamentació les recolsa.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

JA NO CAL PENSAR AMB L´AJUNTAMENT

Tots aquests dies de campanya electoral he estat observant a la Sra. Colau, sembla una persona de tracte afable, amb un somriure facil, dona l´impresió que ha de resultar agradable tenir tractes amb ella, dit això també diria que amb  aquest tipus de persones, el que s´ha de procurar es no trovartel´s mai enfadats.

Jo personalment, per res del mon voldria trovar-me dins dels pantalons del Sr. Trias, al devant d´una Sra. Colau enfadada. El Sr. Trias ja va dir en les seves manifestacions post electorals, que el seu proposit era dur a terme una transició neta i exemplar, que la nova Alcaldessa no hi tindria res a dir, esperem que sigui aixís, pel bon funcionament de la ciutat, del equip de govern, i de la mateixa oposició, de la que convindria que dugués a terme una tasca de control i assessorament que en moments com aquests de transició sempre resulta necesaria.

Que esperem els ciutdans del nou Ajuntament, coneixent el taranná de la Sra. Colau, esperem una lluita aferrissada contra la pobresa, la manca de sostre i d´aliments i les desigualtats, aquiest aspecte de les desigualtats mereix una especial atenció, perque les crisis quan sembla que ja estan superades, es quan convé veure com queda tot el conjunt de la societat, perque lo que fa mes mal, son les desigualtats sobretot quan es donen entre amistads i veinatge.

Fa pocs dies, era un diumenge sortint de Missa de dotze, anavem amb la meva senyora passejant per la Rambla de Sant Andreu, feia un bon dia, molta gent i molta animació, les terrasses dels bars eren plenes de gom a gom, families, parelles i grups d´amics fent l´aperitiu, tot passant veies taules plenes de patates braves, cloises,calamars i refrescos de tot tipus, tot plegat, molta sensació de benestar.

Tota aquesta gent que era asseguda a les terrasses, no tenien aspecte de ser mil.lionaris, ni de ser dels que tenen els estalvis en algún paradis fiscal, o amagats en alguna Sicab, es diu aixís?, no ere d´aquests, eren gent treballadora que com una gran majoria de ciutadans no els sobre de res, però que a casa seva tampoc els falta de res, que fins i tot el diumenge, poden disfrutar d´un bon vermouth amb "almejas".

Dic tot això perque com deia abans, en la lluita contra la pobresa, s´ha de delimitar molt be quins son els nivells en els que ens movem dins de la nostre societat, els casos de gent, que ha quedat fora del sistema, sense llar, sense una bona alimentació, sense tarjeta sanitaria, tot i sent molts, si ho analitzes comprens que dins del conjunt de tota la societat, afortunadament son pocs.

La majoria de barcelonins encara gaudeis d´un bon estat del benestar, encara tenen ben coverts, tots els aspectes esencials, per poder viure amb la dignitat a la que tot ciutadá te dret.

No ens podem permetre l ´error de tot i solventant els problemes de la gent mes necessitada, cosa que evidentment s´ha de fer, posar en risc el benstar de tots aquells altres que com deiem abans, no els falta de res, per que tampoc van sobrats de tot.

S´ha de procurar mantenir un equilibri, tot i que lo que dingú podrá discutir son els drets esencials d´una persona, un sostre, una alimentació digne per un mateix i sobretot per als infants, educació gratuita, i covertura sanitaria universal.

Que esperem del nou Ajuntament, aquelles persones a les que no ens falta de res, però que tampoc ens sobra de tot, trovariem opinions de tota mena i potser totes justificades, seguidament i per acabar us faré arribar les meves.

Cal posar a sobre de la taula i com mes aviat millor, tot el procés de transformació del cmap del Barça.

Reduir la velocitat de circulació tant dins de la ciutat com a les entrades.

Un nou sistema d´horaris que deixi aquest tema resolt d´una vegada, no només per als comerciants sinó per tota l´activitat de la ciutat.

Taxis i vehicles de l´Administració propulsats amb energia electrica, hi ha taxis que ja funcionen aixís, fora contaminació i fora soroll.

Les andanes del metro al igual que com ja s´ha fet en les noves linees: nou i deu, haurien d´anar protegides per tanques de seguretat, evitant aixís els frequents accidents mortals produits, quan hi ha gent que cau o es llença a les vies.

Barcelona avui en dia, esta en els ulls de mig mon, el llisto l´hem posat molt alt, convé i es obligat fer-ho tot molt be.

Molta sort i endevant

Josep Mª Carbonell i Vilaró

APRENENTATGE

Fa uns pocs dies, el nostre net gran que la propera setmana ja complirá els set anys, jugava al futbol, es tractava d´un partit molt complicat, s´enfrontaven dins de la seva categoria de pre-benjamins amb el Sants, el Sants, un dels equips historics de Barcelona, que fins i tot, i dins del seu barri tenia el seu camp propi, em sembla recordar que radicava en el carrer Galileu.

Les dificultats per les que passen tots equips modestos, els va portar a tenir que vendre el camp i en consequència a jugar en camps de lloguer, el primer equip que avui en dia juga a la primera catalana, va a parra a jugar al camp de la Magoria on antigament hi havia l´estació de mercaderies dels Ferrocarrils Catalans i que la Generalitat ja fa anus va convertir enuna zona esportiva, i els equips inferiors aixís com el futbol base, juguern en instalacions municipals, la veritat es que no hi ha cap equip que es quedi sense jugar per manca de camp, tant als barris periferics de Barcelona, com dins de les poblacions properes, s´han construït instalacion esportives molt maques, tot s´ha de dir.

Els pre-benjamins del Sants, que com deia jugaven contra l´equip del meu net el C.P.Sarriá, juguen en una instalació que es trova al carrer del Foc, al peu de la montanya de Montjuich, el carrer del Foc es una travesia del Passeig de la Zona Franca, un b arri de sempre molt industrial, que jo, quan treballava, frequentment tenia que visitar.

Venint de Sant Andreu varem optar per seguir el trajecte, que avui en dia encara es el mes rapid, Les Rondes, en aquest cas la Ronda del Litoral, dic tot aixó perque les Rondes ja tenen mes de vint anys i segueixen donant un bon servei, de moment, no ha fet falta eixemplar-les ni buscar altres solucions alternatives, quan penso en aquells jocs olimpics, no se quantes medalles els nostres participants varen guanyar, però som molts els barcelonins als que ens dona l´impresió que la medalla en ara la porten penjada.

De Sant Andreu fins al Passeis de la Zona franca hi varem estar dotze minuts ben contats, i això que per les Rondes no es pot circular a mes de 80 kms. hora, recordo que en el seu moment quan varen ordenar aquesta limitació dels 80 kms. hora, el transit per les Rondes, jo que sempre he estat un usuari, es va fer mes fluid, evidentment amb això passa com en tot, no cal correr massa per arribar a temps.

Transitatnt per aquest barri de la Zona Franca, recordava quan jo treballant, i venia a visitar els meus clients, i li anava comentant a la meca senyora que tambe venia a veure jugar al net, els canvis que es podien apreciar, varem passar per un edifici, que arar sembla ser, si mes no el retol aixís ho deia, que arar es el Banc dels Aliments, antigament en aquell edifici s´hi trovava la fábrica de les Lamparas "Z" del grup Philips, un altre dia en parlarem, però son innumerables els edificis, oficines i fàbriques en el se dia importants, que avui en dia son dependències de la Generalitat o altresestaments oficials, aixís a correcuite, puc recordar algún altre exemple, a la Gran Via de Barcelona, al devant del cine Coliseum, avui en dia i radica la Conselleria d´Agricultura, antigament seu central de la Pirelli, al carrer Pau Clarís cantonada Casp també a Barcelona, avui en dia hi radica la Conselleria de Governació, antigament seu central de l´empresa textil Tecla Sala.

Tornant al nostre viatge per veure jugar al net, una mica mes amunt del Banc dels Aliments que abans esmentavem i a la mateixa vorera, varem trovar l´escola de formació dels aprenents de la SEAT, i si m´ho permeten parlarem un moment d´aquesta escola d´aprenents i de les altres que antigament funcionaven a Barcelona i que en aquella època varen donar un gran servei al mon del treball catalá.

Als anys cinquanta a Barcelona, funciuonaven unes quantes empreses certament importants, que tenien les seves escoles d´aprenents, i d´on sortien molt bons operaris amb un alt grau de preparació, puc recordar les mes importants: La Maquinista, Macosa, Can Elizalde, els Tallers de la Renfe i també la SEAT, que desde els seus principis va endegar la seva escola d´aprenents.

Avui en dia només queda l´escola de la SEAT, actualitzada d´acord am,b les noves tecnologies i d´ont segueixen sortint molt bons operaris.

La Wolkswagen va incorporar dins del seu grup a la SEAT perque en aquell moment ja disposava d´un infraestructura una gama de models i un mercat certament importants, una escola d´aprenentatge que assegurava l´incorporació de personal altament qualificat i una xarxa d´empreses auxiliars que tambá asseguraven un bon servei en el proveiment de components per les seves lineesde montatge. i es per això que Wolkswagen segueix invertintcom recentment esta fent a Catalunya, i ho fa per tot lo que acabo de dir, tot i considerant com ja deia uns pocs dies enrere que també es important el bon clima de relacions actuals entre Alemanya i Espanya, però evidentment i per lo que sembla als alemnys no els fa gens de por el nostre procés soberanista.

Seguint per el Passeig de la Zona Franca, el carrer que segueix després de l´escola d´aprenents, es el carrer del Foc, on hi ha el camp de futbol on jugava el nostre net enfront del Sants, va guanyar el Sants per dos a un, el net va tenir un disgust, i es que no li agrada perdre, jo sempre procuro fer-li entendre, lo important que es tan saber perdre com saber guanyar, d´aquí a quatre dies i en un altre situació, en la mesura que vagin apareguent els resultats electorals seran molts els que acostumats a guanyar, aquesta vegada hauran de saber perdre, esperem que ho sapiguen fer.

Per altre banda m´agrada que el Sants segueixi cuidant el futbol base, la majoria d´equips historics ho fan, aquest any el Sant Adreu baixará a tercera, peró el Jupiter també estará a tercera, i el europa esta fent la promoció per pujar a 2ª B.

De camps de futbol no en manquen, de noiets amb bones maneres de futbolistes en veus molts, es important, perque la pedrera hauria de ser el futur del nostre futbol.

Josep mª Carbonell i Vilaró

BARCELONA, MAR I MONTANYA

Es frequent en mi, barceloní enamorat de la seva ciutat. procurar fer ressó dels canvis que estem disfrutant, tots els que tenim la sort de viure a Barcelona, sobretot, aquells que, com ara jo, encara tenim present aquella barcelona en blanc i negre del franquisme.

Es habitual, fer arribar comentaris al respecte, si mes no, jo aixís ho faig, en tot lo que respecta a la vida del carrer, l´eficiència del transport public, els museus, el teatre, la gastronomía, la vioda social dels barris etc. etc., tot això ajuda a configurar l´aspecte dúna gran ciutat, ciutat aquesta nostre, que avui en dia está en el punt de mira de tothom, i desde tots els recons del mon.

Amb l´arribada del calor i del bon temps, aviat s´aniran omplint les platges barcelonines, perqué només agafant el metro o l´autobús, sense necesitat de sortir a la carretera, et pots trovar prenent el sol, i remullant-te una mica els peus, a qualsevol de les platges de la Barceloneta o del Poble Nou.

Potser de l´aspecte del que menys es parla i del que jo a través d´aquest article voldria fer arribar un comentari, es de la cada vegada mes important presència dels barcelonins, a l´hora de disfrutar dels atractius de la montanya, d´aquest gran pulmó que es el Parc de Collcerola, i que et permet atalaiar desde qualsevol dels seus miradors, la grandiositat de la nostre ciutat.

El dia primer de Maig, festa del treball, la me va dona i jo, ja fa anys que tradicionalment tenim la nostre manera de celebrar-lo, sortim de casa, noi de bon matí, pero tampoc massa tard, a fi de poder arribar a bon hora per esmorzar, entrem a Cerdanyola i agafem la carretera que en diuen de Montflorit, una via estreta, amb molts giravolts i molta pujada, fins que arribes al cim, on desde un lloc de repós, pots deixar el cotxe aparcat i aasentar-te una bona estona.

Per arribar al cim, travesses un indret anomenat la Flor de Maig, que deu tenir aquest nom, perque just en aquesta època de l´any, el bosc es tenyeix del color groc de la ginesta, aquest es l´objectiu de la nostre sortida del dia primer de Maig, tornar a casa amb el cotxe carregat de rams de ginesta, es molta la gent que trovem dins del bosc fent el mateix que nosaltres, recollint ginesta, altres busquen i troven esparrecs de bosc, que després a l´hora d´esmorzar i un cop rentats, a la brasa i amb una mica de sal i pebre son molts bons.

Es laboriós arribar al cim, perqe et troves la carretera plena de ciclistes, un eixam de ciclistes que practicant el seu esport, et fan dificil poder-los avançar, un cop et poses a caminar per dins del bosc, també cal tenir els ulls ben overts, perque et surten, bicicletes i motocicletes per tot arreu, en definitiva el que vull dir, es que la montanya també es plena de gent, i es que es tan facil arribar-hi, que quan et troves a tanta gent, a la carretera i a dins dels bosc, apart de disfrutar del que t´ha portat a fer l´excursió, s´ha de procurar no patir, ni provocar cap accident.

Cada any que passa, es nota que hi ha cada cop mes gent que gaudeix del parc de Collcerola. El final de la nostre excursió, te lloc en un dels miradors, on apart de disfrutar de la panoràmica barcelonina, pots aparcar el cotxe i asseure en una de les taules disposades, perque els visitants poguin esmorzar, o segons l´hora fins i tot dinar, totes les tayles es veuen plenes, parelles joves amb els seus fills, o be matrimonis com nosaltres ja de mitjana edat.

Es una bona manera d´esmorzar, entre caixalada i caixalada, fas una ullada a la ciutat que tens al devant, amb el mar a l´horitzó, i cada cop tens mes gana, es fa dificl aixecar-te i reemprender el viatge, en dies de calor i corre un airet, que encara fa mes agradable l´estada.

Tornant i ja de baixada, cal tenir el peu ben aprop del fre, els ciclistes de baixada encara fan mes pòr, tots els vehicles, de baixada son mes dificils de conduir, arribant a casa, et sents satisfet del matí que has passat, de ciclistes, de maratonians, de buscadors de ginesta i esparrecs, de gent que li agrada assaborir un bon entrepá al aire lliure disfrutant del paissatge barceloní, com mes en surtin millor, hem de saber valorar el que tenim, i això si, després entre tots procurar conservar-ho.

Quan dic que cal consdervar-ho, vull dir que un cop a la montanya s´han de saber respectar els drets de tothom, dels altres conductors, dels ciclistes, i dels que corren, i sobretot quan s´acaba d´esmorzar o de dinar, deixar-ho tot ben net, recollint les deixalles, convé que els que vinguin al darrere, s´ho trovin tot tal com estaba.

Tenim el mar i la montanya aprop, a l´abast de tothom, uan  manera de disfrutar, gens onerosa.

Gracies Barcelona

Josep Mª Carbonell i Vilaró

BARCELONA ES BONA SI LA BOSSA SONA

   Hem tornat a celebrar la diada de Sant Jordi, uns anys amb la meva dona passegem pel Passeig de Gracia dfesde la Diagonal fins a la Plaça de Catalunya, altres anys baixem per la Rambla de Catalunya, i això si cada any mes gent, mes parades de llibres, mes animació, veus la gent contenta, tant contenta que dingú diria que estem afrontant temps dificils, que passa a Barcelona? a que es deu la seva transformació?.

El dia de sant Jordi, el centre de Barcelona es tot el dia ple de gom a gom, i no només el centre, també les barriades, a Sant Andreu per tot el Passeig de Fabra i Puig no es podia donar ni un pas, i això ens poprta a fer-nos una pregunta, la mateixa pregunta que es feia l´altre dia el Sr. Cuní en el seu programa, a quin hora treballa tota aquesta gent que omple Barcelona tot el dia?.

Jo la meva resposta ja fa molts anys que la tinc, i que a la meva manera procuro donar-li ressó, hi ha molta gent que te horari laboral només de matins, altres personas tenen l´horari laboral només de tardes, i d´aquesta manera tothom te temps per anar a comprar llibres, per passejar amb una rosa a la ma, i fins i tot per trovar-se una segona ocupació submergida i sense declarar, mentrestant poca gent pensa en els mil.lions de persones que no troven feina ni de matí ni de tarda, i que en consequència no deuen estar de gaire bon humor, ni per anar a passejar, niper comprar roses i llibres, sortosament son mes els que treballen que no els que estan a l´atur, espero que un dia o altre algú es parará a pensar en les meves paraules, jo ja fa molts anys que hi penso, jo i el Sr. Buqueres tot sigui dit.

Que esta passant a Barcelona? jo diria que estem recollint els fruits d´aquell gran projecte olimpic que en Pasqual Maragall va impulsar fins a dur-lo a terme, i això es el que ens ha portat a disfrutar la ciutat que avui en dia tenim, Barcelona esbona per tot, per fer-hi negoci, per coneixer la seva cultura i la seva art, per disfrutar dela bellesa del seu litoral i de la seva montanya, Barcelona es bona tant si la bossa sona com si no sona, només cal sortir al carrer.

El projecte olimpic el va impulsar com deia abans en Pasqual Maragall, ell va ser l´anima d´aquell moment historic, pero hauriem de recordar, i tenir consciència com a ensenyança i experiència pels moments que estem vivint i per els que vindran, que en maragall va tenir a tot Catalunya al seu costat, tothom i va posar el seu granet de sorra, dingú va posar pals a les rodes, no voldria seguir escribint, sense dedicar un record per aquell gran barceloní, en Joan Antoni Samaranch, una vida dedicada a l´esport i a la seva ciutat.

Vull recordar, només per posar un exemple, que la Ronda de Dalt, en aquells moments una obra imprescindible, la va financiar i construir el Govern de la Generalitat, dingú va pensar en els vots que es guanyarien o es perderien, tothom va pensar en la importància del projecte en tot el seu conjunt i en lo que representava per Barcelona i per Catalunya.

El projecte de la Ronda de Dalt, ja feia anys que estaba endegat, diuen que l´Alcalde Massó, en pau descansi, un empresari, un home acostumat a conduyir i fer front a reptes importants, quan va arribar a l´alcaldia es va voler mirar el projecte de la Ronda de Dalt, després d´estudiar-lo i evaluar-lo, diuen que va dir, això, aquí a Barcelona no hi haura mai dingú que tingui "pebrots" per fer-ho, doncs es va fer, tot i lo difil que era, es va fer, repeteixo, en Maragall va tenir al seu costat a tot Catalunya, i això haurien de tenir-ho present, tots els que en aquests moments que estem vivint, sobretot en el camp de la política, han de impulsar el nostre projecte sobiranista, que d´una manera o altra Catalunya necesita veure acabat, si pot ser, ben acabat, i a gust d´una majoria que es pogui expressar mijançant una papereta, i fent alló tant senzill posar-la dins d´una urna.

Josep mª Carbonell i Vilaró

AMERICA, AMERICA, AMERICA,

Els Presidents dels Estats Units només tenen vuit anys per governar, en molts casos vuit anys son masses anys.però en ocasions com en el moment present amb el President Obama, jo soc del que penso que es una pena, una gran pena, que els Estats units i tot el mon en general, veiem apartat de la política a un gran home d´Estat.

Estic segur que si es pogués tornar a presentar, tornaria a guanyar, si analitzem la seva actuació, tot i veient-ho desde aquí, desde Catalunya a l´altre banda de mon, fins i tot sembla mentira les grans conquestes que el President Obama i a tot nivell, a conseguit per el seu païs i per tots els americans en general, sobretot per les classes mes desfavorides, en circumpstàncies certament dificils i lluitant contra els poderosos grups de presió econòmica, que tanta influència tenen en la política dels Estats Units.

La present crisis econòmica, varen ser els primers en patir-la.però també els primers en sortir-ne, porten ja uns quants anys de creixement continuat, tothom te feina, la tassa d´atur es merament testimonial, la covertura sanitaria universal, la regulació d´uns quan mi.lions d´inmigrants, que han vist com els seus drets civics han estat reconeguts, va iniciar la lluita contra la lliure posessió d´armes de foc, aquí no va pogué l´industria d´armes dels Estats units es massa influient. En política exterior, va donar fi a les guerres de l´Irak i de l´Afganistan, esta normalitzant les relacions amb Cuba i l´Irán, i aixìo pot representar l´inici d´una època de prosperitat i pau per tota l´America del Sud en el cas de Cuba, i en el cas de l´Irán tenir al costat un aliat important, en un moment en el que feia molta fdalta, conseguir un equilibri de poders en tot l´Orient Mitjà.

El President Obama estic segur que será recordat per tots els americans, com un gran President, que també haurá comés errors com tothom, però amb un balaç final certament positiu, no haurá estat un d´aquells que esperen que les coses es resolguin soles amb el pas del temps, de coses n´ha fet moltes i totes importants, ha dut el timó, agafat am,b valentia, força i decisió, es un d´aquells casos on es recorda alló "d´America, America, America" i el seu sempre anomenat somni americá.

Això potser ens porta a parlar dels Presidents catalans i espanyols que hem tingut, avui en dia ja podem tenir el nostre criteri i fer el nosatre resum,, hem tingut presidents que si han estat masse temps, no vull dir amb això que ho hagin fet tot malament, només estic dient que si van estar massa temps. ni ha hagut algún que si ha estat just el temps que si tenia que estar, algún altre que ja no tenia ni que haver arribat, i després, i tot que jo no milito en el partit Popular, ni he votat mai al Partit Popular, penso que varem tenir un President, el Sr. Aznar, que tot i amb els seus errors, que també els va cometre, si si hagués estat vuit anys mes, tots plegats haguessim anat millor, fins i tot nosaltres els catalans.

Recordant la meva militància a Convergència, en aquella època "es deia", "es deia", "es deia" que en el curs de les negociacions en aquells moment frequents entre la Generalitat i el Govern Central, aquests ens deien, voleu dir que en comptes de desplegar la Policía Autonòmica, no us seria mes convenient deixar ben resolt el tema de la financiació?, nosaltres sembla ser queens varem estimar mes tenir la Policia Autonòmica, potser per tota la simbiologia que això portava al darrere.

Frequentment dins de la política catalana posem al devant dels diners, els temes identitaris i simbolics, penso que es un error, amb la butxaca ben plena, els temes identitaris es resolen millor.

Els Mossos d´Esquadra els tenim aquí desplegats per tot Catalunya, i que per molts anys, son una policia eficient, ben preparada, i dotada dels millors elements per dur a terme la seva feina, constanment tenim exemples, algún d´ells ben recent , de la seva bona actuació, però això si, es evident que mantenir-la, te un cost molt important.

Amb tot el respecte per l´Institució dels Mossos, avui en dia, i tal com estan les coses, es llogic que molts catalans pensin que a Catalunya hi han altres aspectes tan esencials com la Policia Autonòmica, Investigació i recerca, sanitat, ajuts familiars, gent dependent, educació, cultura, etc. etc. etc.

Darrerament ja sento parlar massa de les televisions autonòmiques, compte perque això, per l´incidència que te amb  la llegua, la cukltura i la tradició catalanes, no es toca am,b això que dingí si atreveixi.

Josep mª Carbonell i Vilaró