APRENENTATGE

Fa uns pocs dies, el nostre net gran que la propera setmana ja complirá els set anys, jugava al futbol, es tractava d´un partit molt complicat, s´enfrontaven dins de la seva categoria de pre-benjamins amb el Sants, el Sants, un dels equips historics de Barcelona, que fins i tot, i dins del seu barri tenia el seu camp propi, em sembla recordar que radicava en el carrer Galileu.

Les dificultats per les que passen tots equips modestos, els va portar a tenir que vendre el camp i en consequència a jugar en camps de lloguer, el primer equip que avui en dia juga a la primera catalana, va a parra a jugar al camp de la Magoria on antigament hi havia l´estació de mercaderies dels Ferrocarrils Catalans i que la Generalitat ja fa anus va convertir enuna zona esportiva, i els equips inferiors aixís com el futbol base, juguern en instalacions municipals, la veritat es que no hi ha cap equip que es quedi sense jugar per manca de camp, tant als barris periferics de Barcelona, com dins de les poblacions properes, s´han construït instalacion esportives molt maques, tot s´ha de dir.

Els pre-benjamins del Sants, que com deia jugaven contra l´equip del meu net el C.P.Sarriá, juguen en una instalació que es trova al carrer del Foc, al peu de la montanya de Montjuich, el carrer del Foc es una travesia del Passeig de la Zona Franca, un b arri de sempre molt industrial, que jo, quan treballava, frequentment tenia que visitar.

Venint de Sant Andreu varem optar per seguir el trajecte, que avui en dia encara es el mes rapid, Les Rondes, en aquest cas la Ronda del Litoral, dic tot aixó perque les Rondes ja tenen mes de vint anys i segueixen donant un bon servei, de moment, no ha fet falta eixemplar-les ni buscar altres solucions alternatives, quan penso en aquells jocs olimpics, no se quantes medalles els nostres participants varen guanyar, però som molts els barcelonins als que ens dona l´impresió que la medalla en ara la porten penjada.

De Sant Andreu fins al Passeis de la Zona franca hi varem estar dotze minuts ben contats, i això que per les Rondes no es pot circular a mes de 80 kms. hora, recordo que en el seu moment quan varen ordenar aquesta limitació dels 80 kms. hora, el transit per les Rondes, jo que sempre he estat un usuari, es va fer mes fluid, evidentment amb això passa com en tot, no cal correr massa per arribar a temps.

Transitatnt per aquest barri de la Zona Franca, recordava quan jo treballant, i venia a visitar els meus clients, i li anava comentant a la meca senyora que tambe venia a veure jugar al net, els canvis que es podien apreciar, varem passar per un edifici, que arar sembla ser, si mes no el retol aixís ho deia, que arar es el Banc dels Aliments, antigament en aquell edifici s´hi trovava la fábrica de les Lamparas "Z" del grup Philips, un altre dia en parlarem, però son innumerables els edificis, oficines i fàbriques en el se dia importants, que avui en dia son dependències de la Generalitat o altresestaments oficials, aixís a correcuite, puc recordar algún altre exemple, a la Gran Via de Barcelona, al devant del cine Coliseum, avui en dia i radica la Conselleria d´Agricultura, antigament seu central de la Pirelli, al carrer Pau Clarís cantonada Casp també a Barcelona, avui en dia hi radica la Conselleria de Governació, antigament seu central de l´empresa textil Tecla Sala.

Tornant al nostre viatge per veure jugar al net, una mica mes amunt del Banc dels Aliments que abans esmentavem i a la mateixa vorera, varem trovar l´escola de formació dels aprenents de la SEAT, i si m´ho permeten parlarem un moment d´aquesta escola d´aprenents i de les altres que antigament funcionaven a Barcelona i que en aquella època varen donar un gran servei al mon del treball catalá.

Als anys cinquanta a Barcelona, funciuonaven unes quantes empreses certament importants, que tenien les seves escoles d´aprenents, i d´on sortien molt bons operaris amb un alt grau de preparació, puc recordar les mes importants: La Maquinista, Macosa, Can Elizalde, els Tallers de la Renfe i també la SEAT, que desde els seus principis va endegar la seva escola d´aprenents.

Avui en dia només queda l´escola de la SEAT, actualitzada d´acord am,b les noves tecnologies i d´ont segueixen sortint molt bons operaris.

La Wolkswagen va incorporar dins del seu grup a la SEAT perque en aquell moment ja disposava d´un infraestructura una gama de models i un mercat certament importants, una escola d´aprenentatge que assegurava l´incorporació de personal altament qualificat i una xarxa d´empreses auxiliars que tambá asseguraven un bon servei en el proveiment de components per les seves lineesde montatge. i es per això que Wolkswagen segueix invertintcom recentment esta fent a Catalunya, i ho fa per tot lo que acabo de dir, tot i considerant com ja deia uns pocs dies enrere que també es important el bon clima de relacions actuals entre Alemanya i Espanya, però evidentment i per lo que sembla als alemnys no els fa gens de por el nostre procés soberanista.

Seguint per el Passeig de la Zona Franca, el carrer que segueix després de l´escola d´aprenents, es el carrer del Foc, on hi ha el camp de futbol on jugava el nostre net enfront del Sants, va guanyar el Sants per dos a un, el net va tenir un disgust, i es que no li agrada perdre, jo sempre procuro fer-li entendre, lo important que es tan saber perdre com saber guanyar, d´aquí a quatre dies i en un altre situació, en la mesura que vagin apareguent els resultats electorals seran molts els que acostumats a guanyar, aquesta vegada hauran de saber perdre, esperem que ho sapiguen fer.

Per altre banda m´agrada que el Sants segueixi cuidant el futbol base, la majoria d´equips historics ho fan, aquest any el Sant Adreu baixará a tercera, peró el Jupiter també estará a tercera, i el europa esta fent la promoció per pujar a 2ª B.

De camps de futbol no en manquen, de noiets amb bones maneres de futbolistes en veus molts, es important, perque la pedrera hauria de ser el futur del nostre futbol.

Josep mª Carbonell i Vilaró