S´acosten les eleccions municipals, i cada dia quan agafes el diari de bon matí només tens temps a llegir quant malament estan les coses a Barcelona, la manca de seguretat, la venda ambulant, l´habitatge, l´inmigració, els pisos turistics, els carrils bici, etc. etc.els partits de l´oposició a l´actual govern municipal, tenen per lo que sembla o si mes no per lo que els sembla a ells, força material per poder dur a terme una campanya electoral amb molt de contingut.
Es dona la circumstància de que no fa pas gaire temps, aquest que esta escribint els hi deiadins d´un dels articles habituals, que ningú comptés amb mi per participar en aquestes properes municipals, i ho raonava dient que Barcelona es una de les coses que millor esta funcionant tant a Catalunya com fins i tot en el conjunt de l´Estat.
Soc nascut a Barcelona, i soc fill de pares també nascuts en aquesta ciutat on sempre hi he viscut, me l´estimo molt però no em fa patir gens ni mica, es evident que hem de resoldre els problemes que pateix el dia a dia de la ciutat, problemes que son els inherents a qualsevol altre gran ciutat, però tot ho resoldrem sense masses esforços, només cal observar la transformació que s´ha donat a la ciutat en els darrers vint i cinc anys, per comprendre de lo que som capaços els barcelonins, perdó, volia dir de lo que som capaços els catalans, perque Barcelona es la capital de Catalunya i con a tal es resultat del treball i esforç de tot Catalunya i de tots els catalans.
Son la ciutat escollida per molts europeus per venir a treballar-hi, uns diuen que es per el seu clima, altres fan elogis de l´acollida que els oferim, per la nostre oferta cultural,per la nostre situació geográfica i si parlem de la feina, per la nostre vocació emprenedora, que permet junt amb tot lo altre, contemplar un futur engrescador.
Sempre he sigut una persona optimista, positiva, d´aquelles que tots diem que sempre veuen el got mig ple, i potser es per això que on els altres només veuen conflictes al darrere d´ells, jo sempre he procurat trovar les solucions mes adients.
He reconeixer que aquest optimisme meu, també m´ha portat a lo llarg de la meva vida a rebre moltes garrotades, i quan les he rebut això si, sempre m´he aixecat, i ho he fet, sense queixarme sense demanar unes explicacions que per lo general no condueixen a res positiu.
El que cal fer es persecerar en els teus objectius fins a veure´ls assolits i poder aixís disfrutar de les ilusions que tens posades en les coses que estimes, i Barcelona que es desenganyi tothom, es una gran ilusió, fins i tot jo diria una esplendorosa realitat que l´ha portat a ser una de les ciutats mes admirades del mon.
Si no els fa res, i posats a seguir donant proves del meu optimisme, perque no parlem una estoina de tot el conjunt de l´Estat espanyol, perque aquest es un camp en el que si m´hauria agradat jugar el partit del proper 28 d´Abril, un cop mes ningú ha pensat en mi, que hi farem, potser es senyal de que no convenia, com deia abans no cauré en el pesimisme, mentres em quedin forces seguiré fent les meves aportacions i posant el meu granet de sorra per contribuir aixís al benestar de tot el poble espanyol, lo que en definitiva també representa el benestar de tot el meu poble, el poble catalá.
Parlant d´Espanya també em mostraré optimista, i ho faré perque penso que en el present moment es licit ser-ho, recorden vint anys enrere quan governant el Sr. Aznar aquest acabava els seus discursos tot dient, !España va bien! i ho repetia !España va bien! estamos cumpliendo con nuestros objetivos.
Aparentment era aixís, l´Espanya semblava que anava be, per o els experts ja apuntaven que a sota de tot l´edifici es començaven a detectar unes corrents de fons, que portaven mals presagis, efectivament, les corrents de fons varen aflorar i ens va arribar el desastre, un desastre del que gracies a l´esforç i sacrificis de tot el poble espanyol ja ens en hem sortit.
Quina es la situació d´Espanya en l´actualitat? doncs ens trovem i em sembla que no es només resultat del meu optimisme amb el fet de que España !vuelve a ir bien! !vuelve a ir bien! i la diferencia es que aquesta vegada es veritat, em sortit de la crisi reforçats, i ben situats dins d´una plataforma de llançament que ens pot portat a volar molt amunt.
En uns moments en els que sembla que l´Economía no només a nivell europeu, sino fins i tot a nivell mundial s´está enrelentint, nosaltres aquí a Espanya estem creixent dues vegades per sobre dels nostres veins europeus, estem creant ocupació, no tota la que necesitem, molt en mica en mica, però estem creant ocuipació, estem augmentant l´afiliació a la Seguretat Social, també molt en mica e mica, però es aixís, i aquestes son les dades que tenim a sobre de la taula, no estic fent volar coloms.
Com deia abans "España vuelve a ir bien" a pesar de que tenim a la espera tres coses essencials pendents de reformar: La Llegislació laboral, la Seguretat Social, i el Finançament autonomic, només son aquestes tres coses, tres c oses que evidentment son tres reptes, complicats, complexos que ens obligarán a dur a terme canvis novedosos i per tant controvertits, però lo important es que els tenim ben diagnosticats, i que sabem quin es el tractament es el que hem d´aplicar.
Un cop solucionats aquests tres aspectes de l´Economía espanyola que acabo d´esmentar, em veig en cor de dir-vos que Espanya es pot posar a la capcelera d´Europa.
Aquesta es l´Espanya que está al nostre abast, aquesta Espanya que si arriba aqui, hi haurá arribat gracies a l´esforç de tots els espanyols, però especialment amb la contribució, l´esforç, el traball, em definitiva a la riquesa generada per tots els catalans, perque nosaltres som el 25% del PIB espanyol, el 20% de totes les exportacions espanyoles, el 16% aproximadament de la població espanyola, perque som la comunitat mes visitada pels extrangers que entren a Espanya, amb tot això vull dir que "España es muy nuestra" i no ens convé marxar ni deixarla, "España es muy nuetra" i no la ob sequiarem a ningú de manera gratuita, lo que si farem, de fet ja ho estem fent, es compartirla amb els pobles germans de la resta d´Espanya.
He començat parlant de Barcelona, aquesta era la primera intenció, però m´he anat traslladant a Catalunya i a Espanya, no se si he tornat a pecar d´optimiste, jo diria que no es aixís, i si algú pensa lo contrari i esta en condicions de poder-ho fer, que faci quatre numeros, no li resultará gaire dificil.
Només hi ha un aspecte que condiciona tot lo dit, i que actua com a fré del meu optimisme, la situació dels nostres politics i activistes empresonats, esperem que això es pogui resoldre de manera satisfactoria, si es aixís, l´optimisme, no només el meu, el meu i el de molta gent, esclatará
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
jueves, 21 de marzo de 2019
miércoles, 6 de marzo de 2019
¿I ARA QUE?
Dins del curs de la present setmana, tot i veient els programes que acostumo a veure, he escoltat un parell o tres de vagades aquesta pregunta ¿ I ARA QUE ?.
El primer cop va ser dins de la tertúlia habitual de les tardes "tot es mou", el tema de la conversa era l´inacabable judici que esta tinguen lloc a Madrid al devant del Tribunal Suprem a fi de dictar una sentència, que absolgui o declari culpables als politics i activistes catalans, dels delictes de rebelió, sedició,malversació y desobediència, em sembla que els he dit tots.
Escoltant als advocats, juristes, vull dir tots els coneixedors de la Jurisprudència sel´s nota que segueixen amb especial atenció el desenvolupament d´aquest judici, que pot representar segons m´ha semblat entendre un moment historic dins de la Justicia espanyola, peró també es comprensible que tots els que som aliens a tot aquest mon dels tribunals, Jutges, Fiscals i advocats ens estiguem avorrint molt i que tinguerm moltes ganes de que el Judici s´acabi com mes aviat millor.
El Judici evidentment un dia o altre s´acabará, i ens arribará una sentència que podrá ser d´absolució, de condemna suau, o d´una condemna greu i rigurosa, si em permeten que m´atreveixi a entrar en el terreny per mi desconegut de la Jurisprudencia, per lo m´he esta arribant, be escoltant o be llegint, sembla ser que el mes probable será la segona possibilitat que apuntavem, una condemna suau en alguns casos i en altres fins i tot l´absolució, Deu volgui que sigui aixís.
Arribats en aquest punt, ens tornarem a preguntar com deia aquell tertuliá del "tot es mou" ¿I ARA QUE? si em permet una predicció amic tertuliá, suposo que algú s´haurá de seure al voltant d´una taula, i no em resultaria fora de lloc, que algú tornés a parlar del referendum, i en consequència que algú altre es pregunti ¿un referendum altre vegada? per arribar an aquest punt feia falta montar tot l´enrenou que hem montat? com voluu que us ho digui, els espanyols som aixís.
I tot i això el país segueix funcionant, estem creixent el doble que els nostres veins europeus, molt en mica en mica però estem creant ocupació, anem augmentant també en mica en mica els afiliats a la Seguretat Social, i això es dona, perque encara es molta la gent que pensa en treballar, els empresaris, els obrers, els sanitaris, els docents, estan estirant molt fort del carro, i es per això que el país segueix anant endevant.
Mentrestant, tin guin per segur com deiem abans, que n´hi hauran uns quants que s´asseuran al voltant de la taula, i tinguin tambe la seguretat de que trobaran la manera de planificar un referendum legal i acordat entre tots, per descomptt que jo ja tinc pensada la meva manera, res mes que una drecera, una bifurcació que permeti arribar a un objectiu acceptable per la majoria dels espanyols.
Aquesta nit, avui dimarts, torna a apareixer per TV3 la Laura Rossel amb el seu nou programa. per lo que avancen els anuncia que ens arriben, es tracta de parlar i debatre, al voltant de la igualtat de la dona respecte als homes, tot dins del mon de la formació, de l´esport, de l´empresa, de la familia, de la llar.
El tema es tant complexe i a la vegada tant interesant e important, que estic segur que aquesta nit serem molts els que estarem pendents del que es dia a TV3 una bona estona, i potser també perque el programa arriba en uns moments en els que tots estem notant que el paper de la dona dins de la nostre societat ja fa temps que comença a ser un altre, la dona ja fa temps que ens esta dient que ja no tot son paraules ni manifestacions, ens esta dient, que si veu en cor, que si veu en cor d´agafar el timó i de posarse al devant d´unes responsabilitats que fins ara sempre havien estat reservades per al colectiu masculí.
Al acabar l´anunci de la tele la Laura Rossel un cop exposats els temas a tractar en curs del programa, es pregunta i a la vegada ens pregunta, ¿I ARA QUE ?, No ho se Laura li juro que no ho se, no arribo a adivinar quin será el futur dels homes i les dones quan ja hagim assolit aquest punt d´igualtat que tots pensem que s´hauria de donar.
Hi ha vegades penso que potser ha estat tant dificil conseguir aquesta igualtat perque iguals del tot no ho som, o potser el que passa es que si be hauriem de conseguir la igualtat per segons quines coses, en altres potser convindria mantenir unes desigualtats que en facin sentir mes atarctius i compatibles els uns amb els altres, no ho se, el que es segur es que em miraré atenció el programa, segur que ens donará moltes respostes.
Josep m. Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
El primer cop va ser dins de la tertúlia habitual de les tardes "tot es mou", el tema de la conversa era l´inacabable judici que esta tinguen lloc a Madrid al devant del Tribunal Suprem a fi de dictar una sentència, que absolgui o declari culpables als politics i activistes catalans, dels delictes de rebelió, sedició,malversació y desobediència, em sembla que els he dit tots.
Escoltant als advocats, juristes, vull dir tots els coneixedors de la Jurisprudència sel´s nota que segueixen amb especial atenció el desenvolupament d´aquest judici, que pot representar segons m´ha semblat entendre un moment historic dins de la Justicia espanyola, peró també es comprensible que tots els que som aliens a tot aquest mon dels tribunals, Jutges, Fiscals i advocats ens estiguem avorrint molt i que tinguerm moltes ganes de que el Judici s´acabi com mes aviat millor.
El Judici evidentment un dia o altre s´acabará, i ens arribará una sentència que podrá ser d´absolució, de condemna suau, o d´una condemna greu i rigurosa, si em permeten que m´atreveixi a entrar en el terreny per mi desconegut de la Jurisprudencia, per lo m´he esta arribant, be escoltant o be llegint, sembla ser que el mes probable será la segona possibilitat que apuntavem, una condemna suau en alguns casos i en altres fins i tot l´absolució, Deu volgui que sigui aixís.
Arribats en aquest punt, ens tornarem a preguntar com deia aquell tertuliá del "tot es mou" ¿I ARA QUE? si em permet una predicció amic tertuliá, suposo que algú s´haurá de seure al voltant d´una taula, i no em resultaria fora de lloc, que algú tornés a parlar del referendum, i en consequència que algú altre es pregunti ¿un referendum altre vegada? per arribar an aquest punt feia falta montar tot l´enrenou que hem montat? com voluu que us ho digui, els espanyols som aixís.
I tot i això el país segueix funcionant, estem creixent el doble que els nostres veins europeus, molt en mica en mica però estem creant ocupació, anem augmentant també en mica en mica els afiliats a la Seguretat Social, i això es dona, perque encara es molta la gent que pensa en treballar, els empresaris, els obrers, els sanitaris, els docents, estan estirant molt fort del carro, i es per això que el país segueix anant endevant.
Mentrestant, tin guin per segur com deiem abans, que n´hi hauran uns quants que s´asseuran al voltant de la taula, i tinguin tambe la seguretat de que trobaran la manera de planificar un referendum legal i acordat entre tots, per descomptt que jo ja tinc pensada la meva manera, res mes que una drecera, una bifurcació que permeti arribar a un objectiu acceptable per la majoria dels espanyols.
Aquesta nit, avui dimarts, torna a apareixer per TV3 la Laura Rossel amb el seu nou programa. per lo que avancen els anuncia que ens arriben, es tracta de parlar i debatre, al voltant de la igualtat de la dona respecte als homes, tot dins del mon de la formació, de l´esport, de l´empresa, de la familia, de la llar.
El tema es tant complexe i a la vegada tant interesant e important, que estic segur que aquesta nit serem molts els que estarem pendents del que es dia a TV3 una bona estona, i potser també perque el programa arriba en uns moments en els que tots estem notant que el paper de la dona dins de la nostre societat ja fa temps que comença a ser un altre, la dona ja fa temps que ens esta dient que ja no tot son paraules ni manifestacions, ens esta dient, que si veu en cor, que si veu en cor d´agafar el timó i de posarse al devant d´unes responsabilitats que fins ara sempre havien estat reservades per al colectiu masculí.
Al acabar l´anunci de la tele la Laura Rossel un cop exposats els temas a tractar en curs del programa, es pregunta i a la vegada ens pregunta, ¿I ARA QUE ?, No ho se Laura li juro que no ho se, no arribo a adivinar quin será el futur dels homes i les dones quan ja hagim assolit aquest punt d´igualtat que tots pensem que s´hauria de donar.
Hi ha vegades penso que potser ha estat tant dificil conseguir aquesta igualtat perque iguals del tot no ho som, o potser el que passa es que si be hauriem de conseguir la igualtat per segons quines coses, en altres potser convindria mantenir unes desigualtats que en facin sentir mes atarctius i compatibles els uns amb els altres, no ho se, el que es segur es que em miraré atenció el programa, segur que ens donará moltes respostes.
Josep m. Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)