Darrerament, tots estem veient problematic, el futur del sistema de pensions per la vellesa, no es deixarán de cobrar, però dificilment s´actualitzarán d´acord amb el cost de la vida, i dit això, si començem a fer un estudi de la situació, entrem dins d´una familia i ho ajuntem tot, pensions, ajuts de la dependència, sous del que encara treballan, subsidis dels que estan en l´atur, resulta que a pesar de la dificultat del moment encara van rutllant.
Deiem que van rutllant, si no arriba un dia en els es troven a faltar algún dels ingresos que hem apuntat abans, perque si aixo es dona, es quan es poden trovar fora del sistema, i totalment dependents de l´ajut o beneficiència social, diguem-ho com volgueu.
El nostre país, Espanya, perque de monet encara es el nostre país, no ha invertit en el grau que calia fer-ho, en ajut social, sobretot en ajut a les families, les quals han estat molts anys totalment desasistides, si tornem al començament de la crisi, i comparem l´endeutament del nostre país amb el d´altres països de l´entorn, comprobarem que no estavem endeutats com ho estaban els francesos per posar un exemple,obviament el nivell de potecció de les families franceses no te punt de comparació amb el nostre, i es per això que a França la tassa de natalitat es molt elevada, lo qual fa disminuir l´envelliment del país i permet veure amb mes confiança el futur de la familia i de la gent gran.
De la dificil situació de la demografia española, i de la repercusió que això pot tenir en la qualitat de vida dún futur no massa llunyá, no uns penseu que en començem a parlar ara just en aquest moment com a consequencia de la crisi, ja son molts els anys que portem parlant-ne, no ha estat aquest un problema de desconeixement, en tot cas el que han faltat son moltes dosis d´eficàcia, ha faltat pensar en la gent i no tant en guanyar eleccions, mantenir carregs i posicions de privilegi, no sempre merescudes per les persones qu les han gaudides.
Trenta anys enrere, jo personalment, en les meves intervencions en actes de partit, ja posava enfasi, en lo impoprtant que seria millorar l´ajut i protecció del fet familiar, el President Pujol era un politic i maixò si que dingú li podra negar, que estaba constanment a sobre de la feina, en coinsequència tenia sempre coneixement puntual de tot el que ed deia o es feia dins del seu partit, un bon dia, podria ser que com a resposta dels meus requeriments, ens va convocar a tots, recordo que va ser en el cine Tivoli, i després de fer-nos arribar una aferrissada defensa, de lo esencial que es per un país, procurar mantenir una bona tassa de natalitat, es va comprometre a prendre mesures al respecte.
Varen arribar els anys de col.laboració amb el Partit Popular i el President Aznar, un altre nacionalista en aquest cas espanyol, el Sr. Aznar també va fer seva la nostre inquietud, perque tot sigui dit, sempre ens escoltava i en ocasions fins i tot donava resposta, i aixís va ser com va promulgar el decret encara avui en dia vigent, per el que les mares treballadores, cobrarien 100 Euros mensuals per cada criatura menor de tres anys, a pesar de les retallades que hem patit, aquest ajut segueix arribant.
En el seu moment, vareig dir que l´ajut en questió al meu entendre resultava una mica justet, i vareig arribar al punt de recordar, encara que una mica a contrapel, que el General Franco, pagava el plus familiar "els punts" i tot i que no cobrava impostos, als anys seixanta encara pagava 600.- Ptas per cada fill menor de divuit anys, si no treballava, perqué en aquella època, els "aprenents" començaven a treballar als catorze anys.
Definitivament la cosa va quedar amb els 100 Euros fins als tres anys, no s´ha millorat, però segueix arribant, cosa que les mares agraeixen.
He volgut parlar de tot això, perque penso que no está de mes, que de quan en quan, algú refresqui la memoria dels responsables d´aquests aspectes de la vida social i familiar, que tan importants son, i ho serabn cada cop mes, si pensem en el futur del sistema de pensions, en la gent gran i fins i tot en la gent jove.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jueves, 27 de noviembre de 2014
martes, 18 de noviembre de 2014
COSES QUE NO PODEN SER
Avui en dia el jovent, si es senten de mal humor, o be es senten incomodats per qualsevol cosa, diuen que estan de "mal rollo", doncs be, jo ahir a la nit me´n vareig anar a dormir de "mal rollo", estaba escoltant les noticies de la tele, quan varen dir que el Sr. Nuñez ja habia ingresdat a la presó de Quatre Camins, vareig apagar el televisor, li vareig dir a la dona que tenia molta son, i m´en vaig anar al llit on em va costar molt poder agafar el son.
Comprenc perfectament quer hi ha lleis, i que aquestes s´han de respectar, com també hi han jutjats, jutges i advocats, sobretot molts advocats, si em permeten un incís, vull recordar que l´admirat Sala Martín, ja fa bastant temps, deia en un dels seus articles, que som el país del mon, on hi exerceixen mes advocats, però dit això, no pot ser que un empresari com el Sr. Nuñez es vegi a la presó, alguna cosa els advocats no deuen haber fet del tot be.
Una persona com el Sr. Nuñez, que del no res aixeca un imperi com el seu, només amb el seu esforç i el de la seva familia, donant un exemple de feina ben feta, quan em vareig casar, quaranta i cinc anys enrere, si buscaves un pis per poder-te casar, un pis d´en Nuñez i Navarro, volia dir, bon disseny, bona qualitat i bons acabats, els que es podien permetre comprar un dels seus pisos, perque això si no eren barats, podien veure amb mes confiança la vida del pis que fins i tot l´exit del seu matrimoni.
Insisteixo, alguna cosa no ha anat al´hora, el Sr, Nuñez no va arribar al mon del negoci, per subornar a dingú ni per defraudar a dingú, hi va arribar per construir bons pisos, deixant la seva emprenta a moltes cantonades de Barcelona.
Jo mateix, per el moment, no he estat mai a cap presó, ni de visita, però recordo, tenint només vint i cinc anys, haber-me de sentar en un jutjat laboral, al devant d´un jutge i dos o tres advocats, tots ells amb les seves togues, per justificar l´acomiadament d´un treballador, en aquella època, jo que regentava una empresa amb quinze o vint treballadors em preguntava, perque m´haig de veure assegut al devant d´un jutge? i em contestava jo mateix, maixò son coses que aviat canviaran, efectivament son moltes les coses que han canviat però això no, això tot segueix igual.
Et diuen, això passa a tots els paisos del mon, a tot arreu hi han lleis, jutges i jutjats, potser si, però potser també es fan les coses amb una mica mes de cara i ulls, potser les lleis i fins i tot les Constitucions, les saben llegir donant una interpretació que sense apartar-se del seu esperit, donin satisfacció a les necessitats que en un moment determinat pot sentir el conjunt de la població,
No pot ser que el Sr. Nuñez es vegi a la presó, un home que a creat infinitat de llocs de treball, i que d´impostos en deu haber pagat molts i molts, no pot ser que es vegi a la presó, un home que encara tenia prou temps per dirigir amb ma ferma i encertada els destins del nostre Barça, no pot ser.
Al final vareig agafar el son, però aquest matí al llevar-me, encara he notat la mateixa sensació del dia abans, enc ara estaba de "mal rollo"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Comprenc perfectament quer hi ha lleis, i que aquestes s´han de respectar, com també hi han jutjats, jutges i advocats, sobretot molts advocats, si em permeten un incís, vull recordar que l´admirat Sala Martín, ja fa bastant temps, deia en un dels seus articles, que som el país del mon, on hi exerceixen mes advocats, però dit això, no pot ser que un empresari com el Sr. Nuñez es vegi a la presó, alguna cosa els advocats no deuen haber fet del tot be.
Una persona com el Sr. Nuñez, que del no res aixeca un imperi com el seu, només amb el seu esforç i el de la seva familia, donant un exemple de feina ben feta, quan em vareig casar, quaranta i cinc anys enrere, si buscaves un pis per poder-te casar, un pis d´en Nuñez i Navarro, volia dir, bon disseny, bona qualitat i bons acabats, els que es podien permetre comprar un dels seus pisos, perque això si no eren barats, podien veure amb mes confiança la vida del pis que fins i tot l´exit del seu matrimoni.
Insisteixo, alguna cosa no ha anat al´hora, el Sr, Nuñez no va arribar al mon del negoci, per subornar a dingú ni per defraudar a dingú, hi va arribar per construir bons pisos, deixant la seva emprenta a moltes cantonades de Barcelona.
Jo mateix, per el moment, no he estat mai a cap presó, ni de visita, però recordo, tenint només vint i cinc anys, haber-me de sentar en un jutjat laboral, al devant d´un jutge i dos o tres advocats, tots ells amb les seves togues, per justificar l´acomiadament d´un treballador, en aquella època, jo que regentava una empresa amb quinze o vint treballadors em preguntava, perque m´haig de veure assegut al devant d´un jutge? i em contestava jo mateix, maixò son coses que aviat canviaran, efectivament son moltes les coses que han canviat però això no, això tot segueix igual.
Et diuen, això passa a tots els paisos del mon, a tot arreu hi han lleis, jutges i jutjats, potser si, però potser també es fan les coses amb una mica mes de cara i ulls, potser les lleis i fins i tot les Constitucions, les saben llegir donant una interpretació que sense apartar-se del seu esperit, donin satisfacció a les necessitats que en un moment determinat pot sentir el conjunt de la població,
No pot ser que el Sr. Nuñez es vegi a la presó, un home que a creat infinitat de llocs de treball, i que d´impostos en deu haber pagat molts i molts, no pot ser que es vegi a la presó, un home que encara tenia prou temps per dirigir amb ma ferma i encertada els destins del nostre Barça, no pot ser.
Al final vareig agafar el son, però aquest matí al llevar-me, encara he notat la mateixa sensació del dia abans, enc ara estaba de "mal rollo"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
viernes, 7 de noviembre de 2014
UN MOMENT EXCEPCIONAL
Ja fa unes quantes setmanes que la conductora dels matins de Catalunya Radio, ex direct ora de TV3 i ex conductora d´aquell gran espai televisiu anomenat "la nit al dia", apareix a les nostres llars a través de la televisió per fer-nos saber que Catalunya está vivint un moment excepcional.
A mi també m´ho sembla, només voldria esmentar que segons el meu parer, no es la primera vegada que ens trovem en moments com aquest en els que ens sentim orgullosos i a la vegada engrescats per la nostre condició com deia en Tarradellas de ser "ciutadans de Catalunya". Per recordar quelcom semblant, jo tornaria a l´any 1.992, l´inauguració i clusura dels jocs olimpics son moments inolvidables, els quatre anys triomfals del Barça sota la direcció d´en Pep Guardiola també env varen fer sentir orgullosos, per lo que va representar com a exemple d´una manera de fer les coses ben fetes, segur que encara trovariem altres moments per recordar, abans parlava del President Tarradellas, la seva tornada i la recuperació de les nostres Institucions, marquen, i ho dic amb tota la consciència un abans i un després dins de la meva vida.
El que no fará avui es parlar de futbol ni del Barça, això ho deixarem per mes endevant, el dia que ho fagi, tot s´haurá arreglat o s´haurá acabat d´embolicar, el futbol es aixís, tampoc parlaré de la participació ciutadana del proper diumenge, de moment ja se on haig d´anar a dipositar la meva papereta, l´adressa, la taula, tot molt ben informat, cal fer menció això si, de l´excelent feina que estant duent a terme els milers de voluntaris que s´han posat al servei de la ciutadania, la propera setmana no parlarem de res mes, de moment deixem-ho.
En el nostre dia a dia, es donen altres fets que també ho son sino excepcionals, si mes no força trascendents, quan començava a escriure aquests articles, en vareig dedicar un d´ells, a parlar de lo important que seria posar mes atenció en aprofitar els residus del bosc, a fi de transformarlos en combustibles, deia que aquesta sería una manera d´ajudar a mantenir els boscos nets, evitant aixís la proliferació dels incendis forestals, i a la vegada donar mes rentabilitat a la riquesa del nostres boscos que potencialment hi es, el 67% del territori catralà es boscós.
Això jo ho escribia quan es començava a parlar dxels bio-combustibles, substitutius del petroli, gas i carbó, també era una manera de lluitar contra la contaminació ambiental, i també la manera de crear ocupació en les zones rurals on hi fa tanta falta, als pocs d´aber escrit aquest article, quan tot això en aquells moments era un camp força desconegut, dins del programa "la nit al dia" la seva conductora va dedicar part d´un programa a parlar de tot això, convidant a persones coneixedores del tema, li vareix quedar molt agrait perque aquest es un tema molt trascendent.
Sembla ser que es començen a donar resultats importants i això no es un fet excepcional, però si d´una gran trascendència, les ultimes dades donen xifres espectaculars en la produciió de bio-massa, utilitzada entre altres coses per alimentar calderes de calefacció, es dona un increment cosntant d´instalacions industrials per reciclar i transformar els residus del bosc, en aquest moment ja funcionen 45 plantes productores i tenim 20 projectes de fabricació en construcció, tot es una gran noticia.
Al devant de casa meva a la Avinguda Meridiana, ja han instalat un carregador d´electricitat pels vehicles electrics, que ja començen a proliferar dins del taxi i del servei public, sembla que això també va en serio i també es una noticia no excepcional però si força trascendent, un futur per les nostres ciutats, sense soroll, sense contaminació i sense dependència del petroli.
Es veritat el que diu la Mònica Terribas, estem vivint un moment excepcional, però jo diria si m´ho permet, que el que també passa es que a Catalunya se la veu inquieta, tots ens veiem capaços de fer coses, moltes coses, que podrien revertir en una millor qualitat de vida, per nosaltres i sobretot pels nostres fills, pèrò ens falten recursos per poder-ho endegar. I es per això que diuemenge mitja Catalunya sortirá al carrer, no se si podrem votar o no, però si ho podem fer, i la jornada es desenvolupa amb normalitat, caldrá agrair-nos a tots, que això hagi pogut estar aixís.
L´altre dia, el Sr. Sanchez primer dirigent del Partit Socialista deia, que a Catalunya s´ha la de tractar amb mes afecte, jo diria que en general, l´afecte ja hi es, no es un tema de sentiments el que es dona amb tot això, es un problema de diners Sr. Sanchez, Catalunya vol i necessita disposar del seus recursos, vol saber amb lo que compte, no te necessitat d´esperar constantment ela favors de Madrid.
Ens en queden per viure, molts de moments excepcionals, no ens podem parar, hem de seguir endevant, però això si, en pau i armonia.
Josep mª Carbonell i Vilaró
A mi també m´ho sembla, només voldria esmentar que segons el meu parer, no es la primera vegada que ens trovem en moments com aquest en els que ens sentim orgullosos i a la vegada engrescats per la nostre condició com deia en Tarradellas de ser "ciutadans de Catalunya". Per recordar quelcom semblant, jo tornaria a l´any 1.992, l´inauguració i clusura dels jocs olimpics son moments inolvidables, els quatre anys triomfals del Barça sota la direcció d´en Pep Guardiola també env varen fer sentir orgullosos, per lo que va representar com a exemple d´una manera de fer les coses ben fetes, segur que encara trovariem altres moments per recordar, abans parlava del President Tarradellas, la seva tornada i la recuperació de les nostres Institucions, marquen, i ho dic amb tota la consciència un abans i un després dins de la meva vida.
El que no fará avui es parlar de futbol ni del Barça, això ho deixarem per mes endevant, el dia que ho fagi, tot s´haurá arreglat o s´haurá acabat d´embolicar, el futbol es aixís, tampoc parlaré de la participació ciutadana del proper diumenge, de moment ja se on haig d´anar a dipositar la meva papereta, l´adressa, la taula, tot molt ben informat, cal fer menció això si, de l´excelent feina que estant duent a terme els milers de voluntaris que s´han posat al servei de la ciutadania, la propera setmana no parlarem de res mes, de moment deixem-ho.
En el nostre dia a dia, es donen altres fets que també ho son sino excepcionals, si mes no força trascendents, quan començava a escriure aquests articles, en vareig dedicar un d´ells, a parlar de lo important que seria posar mes atenció en aprofitar els residus del bosc, a fi de transformarlos en combustibles, deia que aquesta sería una manera d´ajudar a mantenir els boscos nets, evitant aixís la proliferació dels incendis forestals, i a la vegada donar mes rentabilitat a la riquesa del nostres boscos que potencialment hi es, el 67% del territori catralà es boscós.
Això jo ho escribia quan es començava a parlar dxels bio-combustibles, substitutius del petroli, gas i carbó, també era una manera de lluitar contra la contaminació ambiental, i també la manera de crear ocupació en les zones rurals on hi fa tanta falta, als pocs d´aber escrit aquest article, quan tot això en aquells moments era un camp força desconegut, dins del programa "la nit al dia" la seva conductora va dedicar part d´un programa a parlar de tot això, convidant a persones coneixedores del tema, li vareix quedar molt agrait perque aquest es un tema molt trascendent.
Sembla ser que es començen a donar resultats importants i això no es un fet excepcional, però si d´una gran trascendència, les ultimes dades donen xifres espectaculars en la produciió de bio-massa, utilitzada entre altres coses per alimentar calderes de calefacció, es dona un increment cosntant d´instalacions industrials per reciclar i transformar els residus del bosc, en aquest moment ja funcionen 45 plantes productores i tenim 20 projectes de fabricació en construcció, tot es una gran noticia.
Al devant de casa meva a la Avinguda Meridiana, ja han instalat un carregador d´electricitat pels vehicles electrics, que ja començen a proliferar dins del taxi i del servei public, sembla que això també va en serio i també es una noticia no excepcional però si força trascendent, un futur per les nostres ciutats, sense soroll, sense contaminació i sense dependència del petroli.
Es veritat el que diu la Mònica Terribas, estem vivint un moment excepcional, però jo diria si m´ho permet, que el que també passa es que a Catalunya se la veu inquieta, tots ens veiem capaços de fer coses, moltes coses, que podrien revertir en una millor qualitat de vida, per nosaltres i sobretot pels nostres fills, pèrò ens falten recursos per poder-ho endegar. I es per això que diuemenge mitja Catalunya sortirá al carrer, no se si podrem votar o no, però si ho podem fer, i la jornada es desenvolupa amb normalitat, caldrá agrair-nos a tots, que això hagi pogut estar aixís.
L´altre dia, el Sr. Sanchez primer dirigent del Partit Socialista deia, que a Catalunya s´ha la de tractar amb mes afecte, jo diria que en general, l´afecte ja hi es, no es un tema de sentiments el que es dona amb tot això, es un problema de diners Sr. Sanchez, Catalunya vol i necessita disposar del seus recursos, vol saber amb lo que compte, no te necessitat d´esperar constantment ela favors de Madrid.
Ens en queden per viure, molts de moments excepcionals, no ens podem parar, hem de seguir endevant, però això si, en pau i armonia.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)