A MADRID I FALTA GENT

Fa cosa de quinze dies els que han transcorregut desde que vaig escriure el meu darrer article, la meva intenció era deixar passar les properes eleccions generals per poder fer així un comentari mes acurat respecte a com havien anat les coses.


Però aquesta setmana, en concret el passat dilluns, algú i de manera descarada em va fer asseure a corre cuita al davant de l´ordenador.


En primer lloc em referiré a l´entrevista que dins del programa de TV3 els matins li van fer a la Sra. Pascal, per parlar de les seves intencions de reconstruir lo que primer havia estat Convergència i mes recentment PDcat.


Hi ha coses que no es poden reconstruir, en ocasions funcionen be i tenen una durada de molts anys i en altres casos per la pròpia evolució del país, per problemes successoris o simplement parlant clar i català perquè les coses es fan malament, arriba un moment que tenen un final, el final de Convergència  jo personalment el vaig entreveure quan l´any 2.003 vaig donar-me de baixa, no es aquest el moment  de voler reconstruir un partit que si be en el curs de prop de quaranta anys ha donat un gran servei a Catalunya, encara que jo també comprenc que sap greu s´ha acabat.


I no es el moment de reconstruir cap partit, sigui el que sigui, perquè com es va dir en el curs del debat posterior a l´entrevista, mentre a Catalunya tinguem els nostres polítics i activistes a la presó o a l´exili, la nostre política està col·lapsada, no podem ni anar endavant ni enrere, lo que sigui urgent de fer perquè el país així ho necessita s´ha d´anar a fer-ho a Madrid, allà es on de moment hi han les competències que aquí ens falten per poder treballar, jo soc d´aquells que de sempre m´he mostrat partidari de participar de manera decidida en la política del govern Central.


No es la primera vegada que em manifesto d´aquesta manera, era l´any 1.993, estàvem patint una crisi econòmica molt greu, una tassa d´atur insostenible, moltes empreses feien fallida, en aquells moments el President Felipe Gonzalez va proposar que en Miquel Roca entrés en el seu Govern, en Miquel Roca estava disposat a fer-ho, però el President Pujol no en volia saber res d´entrar al Govern central, tot això va originar moments de molta tensió dins del nostre partit, va arribar com cada mes l´Assamblea que la Federació de Barcelona convocava, erem tres o quatre centes persones amb la presencia del President Pujol, aquell dia vaig demanar la paraula.


President li vaig dir, tot això que ens esta passant els de Madrid no ho arreglaran, hi hem d´anar nosaltres, ells sols no sabran com fer-ho, només nosaltres ho podrem arreglar, dir-li això en aquells moments era un repte, al President Pujol se li tenia que dir sempre lo que ell volia escoltar, vaig estar de sort, no es va enfadar, fins i tot quan el vaig mirar em va semblar que em feia mitja rialla.


Peró el President manava i no varem anar a Madrid, poc després va arribar la presidència del Sr. Aznar i varem viure uns anys d´apropament en els que l´autogovern català va donar molts passos endavant. Tinc el pressentiment de que si les properes eleccions del dia 28 les guanya el Sr. Sánchez, a Madrid i tornarem a tenir un President amb el que podrà haver-hi una bona col·laboració i desde la posició que ell cregui mes adient.


Poc després de que el Sr.Sanchez arribés al lideratge del Partit Socialista vaig tenir ocasió d´escoltar unes manifestacions que feia per televisió, en las que parlant de temes econòmics i empresarials, deia que contemplava amb molta complicitat tota la problemàtica de les empreses petites, moltes vegades familiars, empreses de 15-20-30 treballadors perquè dins de la seva família, els seu pare en concret sempre havia regentat una empresa d´aquesta tipologia.


Es el meu mateix cas, a casa meva desde la generació dels avis, després el pare i l´oncle i al final jo mateix, sempre hem regentat una empresa d´aquest tipus, son empreses que proliferen arreu de l´Estat i que en el seu conjunt originen la tassa d´ocupació mes important.


La segona cosa que em va fer asseure al davant de l´ordenador de manera precipitada varen ser unes manifestacions del responsable d´Economia del Partit Popular, avisant de que hem d´estar preparats al davant d´una possible baixada de les pensions de l´ordre d´un 20% d´un 30% o fins i tot d´un 40%,el que vol dir suposo, perquè tampoc m´extranyaria que tot fos un mal entès, que ens està aconsellant, pensar en els tantes vegades esmentats plans de pensions, si es aixís aquest senyor hauria de comprendre que el nivell dels salaris espanyols no permet pensar en sufragar cap pla de pensió.


En tercer lloc i per acabar, els meus amics de TV3 dins del seu programa "tot es mou", un programa on es parla una mica de tot, dins d´un  ambient simpàtic i festiu i conduit per una gran professional del mitjà televisiu, el passat dilluns van convidar a un economista d´aquells que no es caracteritza per ser una persona allò que diem optimista, mes aviat tot el contrari, i així entre altres coses, totes del mateix estil, va aconsellar als televidents que aquest no era moment de comprar que lo que convenia era estalviar.


Com deia en el meu article de fa quinze dies, l´economia, en el present moment , tant la espanyola, com la europea, com la mundial, havien entrat en una fase de ralentiment, però en relació a la economia espanyola tots els Organismes internacionals auguren que en els propers anys seguirà creixent a un bon ritme, fins i tot per sobre de la mitjana europea.


Dit això i tot i entenent que s´han  acabat els anys d´una eufòria desmesurada, s´ha de procurar mantenir la posició que hem aconseguit, i sobretot no alarmar a la població amb manifestacions del tipus de les que va fer l´economista convidat per TV3,


S´ha de comprar lo que es necessita, sense exageracions, però tampoc amb excessives cauteles, combé que les empreses tinguin feina, que treballin i que creïn ocupació, per tenir les tasses de creixement que darrerament hem assolit les empreses han fet un gran esforç per augmentar les xifres de la exportació dels nostres productes, i això en molts casos supleix un possible estancament del mercat intern, però si arriba el cas de que son els mercats exteriors els que posen el fré de ma i enrelenteixen la seva activitat, nosaltres el que no podem fer es aconsellar al consumidor intern que aturi les seves compres, així es com es podria paralitzar l´economia de tot el país.


En aquesta vida i en totes les situacions, quan estàs quiet, només mantenint l´equilibri, es poden fer dues coses, o donar una passa endavant, o donar una passa enrere, si dones la passa endavant, ja ho se que pots caure, però si caus, sempre hi ets a temps de posar-hi les mans, si dones la passa enrere també pots caure, però no pots posar-hi les mans, i pots picar de cap a terra, quedar estabornit o fins i tot anar´t-en al altre barri.


Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639