En el meu darrer article, ens varem quedar devant l´incertesa, de quin era el significat de la paraula mutualitzar, aplicada dins del contexte economic i financer que ens ocupa en el present moment, i sobretot amb lo que fa referència a l´ingent deute public, al que la majoria de paisos europeus han de fer front en el moment present.
Només introduint la paraula en questió a internet, l´informació ja ens arriba contextualitzada dins del tema de candent actualitat, quin tractament hem de donar al deute public que ens ofega, condicionant i omplint d´incognites del proxim futur dels nostres pàisos?.
L´informació que ens arriba, diu que la paraula mutualitzar v ol dir, compartir, compartir guanys,compartir perdues, compartir riscos, compartir polìtiques, en definitiva, solidaritat, si pensem en el futur d´Europa, mes solidaritat i menys austeritat.
Això que ha passat aquí a Europa, sap tran greu, que continuament et preguntes el perqué de les raons d´aquest desastre, perque de bon principi les coses es varen fer molt be, es varen establir uns limits permisibles en quan a tassa d´inflació, deficit public, cost del diner, per els paisos economicament i socialment mes enderrerits, amb mes mancances d´estructures, es van establir ajuts, com els fons de cohesió, dels que Espanya va resultar especialment beneficiada, per complir amb les disposicions del tractat de Mastrich, tots els paisos varen fer mans i manigues per poder-se acollir a les disposicions exigides.
Et tornes a preguntar "perque ha passat", hi deu haber algún culpable, paisos, dirigents politics etc.L´informació rebuda també parla de que es pot mutualitzar la "culpa", quin grau de culpa correspon a cada país, quins son els dirigents economics amb mes grau de responsabilitat, sabem d´algún Estat, on els responsables han estat imputats per la seva mala gestió.
Si segueixes ampliant l´informació, els pressagis que tenen molts analistes europeus, gent que certament, mereixen credibilitat, respecte al futur de la moneda única europea, son realment demolidors.Sempre que darrerament he parlat d´aquest tema, m´he deixat portar per els meus criteris personals, però l´anàlisis que he fet de la paraule "mutualitzar", m´ha portat a rebre informació de molta gent, per descomptat mes autoritzada que jo mateix, que el que actualment ja fan, es veure d´analitzar quin pot ser el final i la sortida menys dolorosa per la moneda única, sortida bona, cap ni una, el que si poden ser es mes o menys traumàtiques.
Una de les sortides que es contemplen, i que penso hauriem d´analitzar els catalans, just en aquest moment, en el que molts nacionalistes catalans ja han començat el viatge cap a Itaca, es la Europa de dues velocitats, la del nord que agrupa als paisos mes estables, mes solids i amb menys dependència econòmica dels altres, tots ells girant al voltant d´Alemanya, i la del sud on tindrian cabuda els paisos mes febles i dependents. Diu el comentarista, que dins de l´Europa de mes velocitat i podrien tenir cabuda, Catalunya i el Nord d´Italia, que d´aquesta menera podrien resoldre el seu anhel de separació dels Estats actuals.
Aquesta integració de Catalunya dins de l´Europa de mes velocitat i de manera independemt fora d´Espanya, es comprensible que pogui resultar engrescadora, a mi particularment això dánar caminar agafat d´abraçet amb els alemanys no em fa ni mica de gracia, com tampoc em fa gracia el fet de lligar els nostres destins als d´ells.
Per els que ja han començat la travessa, això de tenir que passar per Berlín pot resultar un viatge llarg i feixuc fins arribar a Itaca.
Josep mª Carbonell i Vilaró
miércoles, 27 de marzo de 2013
lunes, 18 de marzo de 2013
UN COP MES, EUROPA
La setmana passada, vareig tenir ocasió de presenciar l´entrevista, que a trevés d´un canal català de televisió, se li va fer, al que va ser Ministre socialista i que posteriorment va desenvolupar la seva activitat política en el marc de l´Unió Europea, el Sr. Enrique Barón.
Preguntat en relació a la deuta pública de l´Estat Espanyol, l´entrevistador li preguntava, quines mesures eren les que al seu entendre calia prendre, el Sr. barón va contestar d´inmediat i sense el mes minim dubte, que el que calia fer, era mutualitzar el deute espanyol.
Jo, francament, en això de mutualitzar el deute, no se ben be el que el Sr. Baron vol dir, procuraré esbrinar-ho, sempre que sento o llegeixo alguna cosa que no acerto a entendre, procuro per tots els mitjans trovar la deguda explicació, en referència a aquest tema del deute, he sentit dir a mes d´un economista, i sense apartar-se de l´ortodoxia econòmica, que tot això acabaria amb una quitanza, amb altres paraules, la comdonació de part del deute, fins aquí la meva economia i arriba, en quan an aixòde la mutualització, quan en tregui l´entrallat ja en tornarem a parlar.
Recentment, he dit en ocasions, que el projecte europeu, en aquest moment ja es trobava dins del llindar del fracás, si em permeten alguna matització, sempre he defensat que el tema europeu ens convenia, ens interesava, diguem-ho com volguin, res de vocació europea, res de sentiments, simplement interesa, interesa sempre i quan es facin les coses be, de manera que tota la ciutadania en el seu conjunt accepti la seva necesitat.
El que ha passat, es que les autoritats monetaries que fins ara ha tingut Brusel.les, tot sigui dit, amb la complicitat dels responsables dels paisos membres, fins al moment no han donat la talla que el projecte requereix. Dit això no vull dir que el projecte hagi perdut validesa, el que cal, es d´una vegada fer be les coses. Respecte a tot això de les mutualitzacions i de les quitances, yo penso seguir dient, alló que tothom compren, independenment de quin sigui el seu nivell d´econòmiques, que bona part del deute exterior espanyol, algú o altre, te que saber-se´l posar, allá on les persones ens posem les coses quan no sabem on posar-les.
De la validesa del projecte europeu, es una bona mostra, el recolsament que desde Brusel.les, han trovat els moviments socials que porten temps lluitant, per vreformar la normativa hipotecària espanyola, també es una mostre de compromís amb els problemes de la citadania, la llei que es promulgará aquest dissabte, que obligará a les administracions públiques, a pagar als seus proveidors en un plaç maxim de trenta dies.
Aprofito per recordar al Govern espanyol, que per lo que fa respecte al tema de les hipoteques, la solució ha prosperat, gracies a la decidida actuació de la gent del carrer, els espanyols i els catalans ja ens estem acostumant a sortir al carrer, al devant de l´inoperància d´alguns governants, i aquest es un fet, que si be per una banda, reforça la confiança que molts tenim en la societat civil, en la lluita ciutadana, en la política als barris, aixó de veure molte gent pel carrer, als que ja tenim una certa edat no ens fa gaire gracia.
El passat onze de Septembre, va arribar amb l´intenció de defensar el Pacte Fiscal, però la genmt es va manifestar de m,anera massiva al carrer de manant l´independència, i el Govern català va tenir que agafar la bandera de l´Estat Català, han passat sis mesos, al tombar la cantonada ja es comença a albirar, la Diada del 2.014, siguem tots conscients, de que abans d´aquesta data, caldria tenir ben orientat el contenciós català, que tothom accepti les seves responsabilitats i es prenguin les decisions pertinents.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Preguntat en relació a la deuta pública de l´Estat Espanyol, l´entrevistador li preguntava, quines mesures eren les que al seu entendre calia prendre, el Sr. barón va contestar d´inmediat i sense el mes minim dubte, que el que calia fer, era mutualitzar el deute espanyol.
Jo, francament, en això de mutualitzar el deute, no se ben be el que el Sr. Baron vol dir, procuraré esbrinar-ho, sempre que sento o llegeixo alguna cosa que no acerto a entendre, procuro per tots els mitjans trovar la deguda explicació, en referència a aquest tema del deute, he sentit dir a mes d´un economista, i sense apartar-se de l´ortodoxia econòmica, que tot això acabaria amb una quitanza, amb altres paraules, la comdonació de part del deute, fins aquí la meva economia i arriba, en quan an aixòde la mutualització, quan en tregui l´entrallat ja en tornarem a parlar.
Recentment, he dit en ocasions, que el projecte europeu, en aquest moment ja es trobava dins del llindar del fracás, si em permeten alguna matització, sempre he defensat que el tema europeu ens convenia, ens interesava, diguem-ho com volguin, res de vocació europea, res de sentiments, simplement interesa, interesa sempre i quan es facin les coses be, de manera que tota la ciutadania en el seu conjunt accepti la seva necesitat.
El que ha passat, es que les autoritats monetaries que fins ara ha tingut Brusel.les, tot sigui dit, amb la complicitat dels responsables dels paisos membres, fins al moment no han donat la talla que el projecte requereix. Dit això no vull dir que el projecte hagi perdut validesa, el que cal, es d´una vegada fer be les coses. Respecte a tot això de les mutualitzacions i de les quitances, yo penso seguir dient, alló que tothom compren, independenment de quin sigui el seu nivell d´econòmiques, que bona part del deute exterior espanyol, algú o altre, te que saber-se´l posar, allá on les persones ens posem les coses quan no sabem on posar-les.
De la validesa del projecte europeu, es una bona mostra, el recolsament que desde Brusel.les, han trovat els moviments socials que porten temps lluitant, per vreformar la normativa hipotecària espanyola, també es una mostre de compromís amb els problemes de la citadania, la llei que es promulgará aquest dissabte, que obligará a les administracions públiques, a pagar als seus proveidors en un plaç maxim de trenta dies.
Aprofito per recordar al Govern espanyol, que per lo que fa respecte al tema de les hipoteques, la solució ha prosperat, gracies a la decidida actuació de la gent del carrer, els espanyols i els catalans ja ens estem acostumant a sortir al carrer, al devant de l´inoperància d´alguns governants, i aquest es un fet, que si be per una banda, reforça la confiança que molts tenim en la societat civil, en la lluita ciutadana, en la política als barris, aixó de veure molte gent pel carrer, als que ja tenim una certa edat no ens fa gaire gracia.
El passat onze de Septembre, va arribar amb l´intenció de defensar el Pacte Fiscal, però la genmt es va manifestar de m,anera massiva al carrer de manant l´independència, i el Govern català va tenir que agafar la bandera de l´Estat Català, han passat sis mesos, al tombar la cantonada ja es comença a albirar, la Diada del 2.014, siguem tots conscients, de que abans d´aquesta data, caldria tenir ben orientat el contenciós català, que tothom accepti les seves responsabilitats i es prenguin les decisions pertinents.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
sábado, 9 de marzo de 2013
QUE ENS CONSULTARAN?
Mes tard o mes aviat, el Govern català ens convocará, per donar resposta a una consulta que pogui donar llum al fet, de saber realment quina es la Catalunya que volem tots els catalans.
Arribat aquest moment, hauriem de ser conscients de la seva trascendència, i en consequència procurar entre tots, que la resposta que li farem arribar al Govern, traslladará a la resta de l´Estat i d´Europa, quina es la voluntad democràtica i les reals aspiracions de tot el poble catalá.
A partir d´aquí jo empregunto, i em dona l´impresió que molts altres tambe ho fan, que hauria de fer el Govern perque la consulta esdevingués l´exit que tots desitgem, donsc jo diria que procurar que la proposta que es faci comuniqui amb tots els ciutadans, al Govern espanyol i a tot l´estat en general, quan parlo d´exit això vol dir una participació electoral massiva del ordre del 70 o 80%, i perque això sigui possible, com deia abans, que tots els posibles consultats es sentin compromesos amb la consulta, i vegin necesària la seva resposta.
En el conjunt de la citadania, es contemplen tres opcions a l´hora de decidir quiona Catalunya volem, i cap d´elles pot ser menystinguda.
Estat propi independent d´España i dins d´Europa
Soberania e independència econòmica dins d´Espanya
Vist i plau i suport al status actual dins d´Espanya.
La consulta presentada dins d´aquests termes, penso que hauria de ser ben acceptada per el Govern espanyol aixís com per totes les Institucions de l´Estat, podria ser vinculant i tot plegat ajudaria a finiquitar sense mes demores, tot aquest projecte, que seria una molt bona mostra de la salut democràtrica de tot l´Estat espanyol.
Al respecte de l´opció presentada, com a soberania e independència econòmica dins d´Espanya, seria importan a la vegada que urgent, coneixer per part del govern català i del Govern central, quina es la real situació de les balances fiscals, i seguidament també per ambdues parts, dur a terme un estudi molt acurat, de quin seria el montant economic i solidari que hauria d´aportar la comunitat catalana a la resta de l´Estat, a fi i efecte d´evitar per tots els mitjans, una posible picada de dits per part de les dues parts.
Per favor, perque no anem per feina?, Assemtem-nos a la taula de negociació, amb voluntad de negociar i sobretot tinguent ben present, que un cop asseguts, tothom ha de saber defensar els seus drets sense menstenyir els desl altres.
Es urgent que a tot això el Govern central comenci a donar resposta, i el Govern català per la seva part, ajudar-lo a fer-ho.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Arribat aquest moment, hauriem de ser conscients de la seva trascendència, i en consequència procurar entre tots, que la resposta que li farem arribar al Govern, traslladará a la resta de l´Estat i d´Europa, quina es la voluntad democràtica i les reals aspiracions de tot el poble catalá.
A partir d´aquí jo empregunto, i em dona l´impresió que molts altres tambe ho fan, que hauria de fer el Govern perque la consulta esdevingués l´exit que tots desitgem, donsc jo diria que procurar que la proposta que es faci comuniqui amb tots els ciutadans, al Govern espanyol i a tot l´estat en general, quan parlo d´exit això vol dir una participació electoral massiva del ordre del 70 o 80%, i perque això sigui possible, com deia abans, que tots els posibles consultats es sentin compromesos amb la consulta, i vegin necesària la seva resposta.
En el conjunt de la citadania, es contemplen tres opcions a l´hora de decidir quiona Catalunya volem, i cap d´elles pot ser menystinguda.
Estat propi independent d´España i dins d´Europa
Soberania e independència econòmica dins d´Espanya
Vist i plau i suport al status actual dins d´Espanya.
La consulta presentada dins d´aquests termes, penso que hauria de ser ben acceptada per el Govern espanyol aixís com per totes les Institucions de l´Estat, podria ser vinculant i tot plegat ajudaria a finiquitar sense mes demores, tot aquest projecte, que seria una molt bona mostra de la salut democràtrica de tot l´Estat espanyol.
Al respecte de l´opció presentada, com a soberania e independència econòmica dins d´Espanya, seria importan a la vegada que urgent, coneixer per part del govern català i del Govern central, quina es la real situació de les balances fiscals, i seguidament també per ambdues parts, dur a terme un estudi molt acurat, de quin seria el montant economic i solidari que hauria d´aportar la comunitat catalana a la resta de l´Estat, a fi i efecte d´evitar per tots els mitjans, una posible picada de dits per part de les dues parts.
Per favor, perque no anem per feina?, Assemtem-nos a la taula de negociació, amb voluntad de negociar i sobretot tinguent ben present, que un cop asseguts, tothom ha de saber defensar els seus drets sense menstenyir els desl altres.
Es urgent que a tot això el Govern central comenci a donar resposta, i el Govern català per la seva part, ajudar-lo a fer-ho.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)