TORNEM-HI

Ja son vuit els mesos que porto sense escriure cap article, només em vaig permetre una temporada enrere, publicar el que al meu entendre hagués estat arribat el cas, el meu discurs d´investidura, segueixo sense entendre perquè ningú ha tingut la deferència de fer algun comentari al respecte, de totes maneres comprenc que ja ha arribat el moment de pensar en altres coses, ja tenim President, ja tenim Govern, vinga, ara el que toca es treballar.


Aquest matí, al agafar el diari, m´he adonat de que ja surten enquestes dels possibles resultats electorals, que es donarien en les ja properes Municipals de l´any 2.019, això si que es una cosa que no em fa perdre ni cinc minuts del meu temps, una de les coses que funciona be dins del nostre país, es la nostre ciutat, Barcelona, en tot cas ja se sap que s´ha d´estar sempre a sobre del dia a dia de la ciutat, sempre hi ha coses per millorar, es difícil donar satisfacció als desitjos i anhels de tothom, tothom te els seus criteris, i el meu es aquest, em sento molt a gust amb la meva ciutat.


Sobretot, molt de compte amb els invents, no necessitem que vingui cap francès a arreglar-nos la nostre ciutat, aquestes coses només sel´s poden ocórrer a gent d´aquella que no sap que dir ni sap que fer.


Com us deia, mentre no es faci res al respecte, seguiré insistint amb  els tres aspectes de la nostre vida política, que haurien de merèixer especial atenció, un d´ells, el primer per tot el que representa per el nacionalisme català, per tot el greuge que representa encara al dia d´avui, tenir als polítics i activistes nostres, excel·lents persones, honestos ciutadans, tancats a la presó lluny de les seves famílies.


He llegit també amb satisfacció, que es torna a demanar la convocatòria d´una taula de treball per trobar solucions entre tots, als temes que semblen mes urgents per el bon funcionament de tot l´Estat, per la meva part no faré res mes que recordar aquell discurs d´investidura, on feia una exposició de lo que a mi em semblaven urgències que no haurien de tenir mes demores.


Finançament autonòmic, probablement acompanyat d´una certa reforma territorial, que esmeni els errors i la manca de solidaritat detectades ja des de molt antic, donant transparència a lo que es la realitat econòmica de les nostres Comunitats Autònomes.


El tema laboral lligat amb les pensions, son dos aspectes que no es poden abordar per separat, serà complicat, perquè les coses quan es deixen durant tants anys, cada cop costen mes de solucionar, objectiu, pensions justes amb ingressos reals i sostenibles, sense carregar de mes impostos als treballadors.


Aquesta taula de treball, es un tema d´Estat, les Autonomies no tenim competències per poder resoldre els temes a tractar, tots els Partits polítics que donen suport a l´actual Govern central, reunits amb els agents socials, i posteriorment amb els dos partits de l'oposició, P.P i C.D.S. Després de quaranta anys, ja no pot esperar mes, aquesta segona versió dels Pactes de la Moncloa.


Fa molts anys que vinc oferint la meva col·laboració, per ajudar a resoldre aquests aspectes de le nostre vida econòmica i social als que estic fent referència, Finançament, ordenació territorial,treball i pensions.


No fa gaires dies em vaig dirigir al Partit dels socialistes de Catalunya, demanant una trobada per parlar de tot això, tinc molta confiança en el govern central que s´acaba de formar, bàsicament perquè els partits polítics que el recolsen, representen una part molt important de tot l´electorat espanyol en el seu conjunt, penso que es el moment d´intentar una reforma d´aquestes dimensions.


Des de molt temps enrere, tinc pensat i estudiat el que s´ha de fer, només cal posar-nos a fer-ho.
som-hi.


Josep mª! Carbonell i Vilaró
626469639
jmcarbonellv@Hotmail.com