Avui en dia es certament molt facil tenir accés a tot tipus d´informació, per mes complicar que sigui, a traves d´Internet pots arribar a obtenir dades que sembla mentira que en un lloc o altre poguin estar magatzemades.
En el moment present, i en relació als lamentables atemptats terrpristes de Paría, estic tractant de trovar informació a fi de saber quina ha estat l´actuació dels Estats Europeus en la seva lluita contra el terrorisme islamic de deu anys enrere fins ara, voldria saber quina ha estat l´inversió tan material com personal per poder fer front an aquesta amenaça, i voldria saber quins han estat els resultats, detencions de posibles terroristes, aixís com de les seves celules colaboradores, si mes no per mi, es important saber quins han estat els resultats obtinguts per cada _Estat de l´Unió Europea, qui ha posat mes esforç en aquesta lluita, i també qui son els que s´ho han mirat tot una mica de lluny..
El terrorisme sempre pot arribar, no saps mai ni on, ni quan, ni com, i es per això que sempre s´ha d´estar a l´aguait, Espanya aixís ho ha fet, desde el terrible atemptat del any 2.004, el nostre compromís en aquesta lluita ha estat important, i l´excelent feina de les nostres forçes de seguritat ha donat resultats satisfactoris i reconeguts per tothom, i això ha estat aixís perque les nostres autoritats s´han compromés de manera decidida en aquesta lluita i sense demanar cap contrapartida.
En consequència crida una mica l´atenció, que les autoritats franceses poc després de l´atemptat hagin demanat a Brusel.les, que per poder fer front a la despesa que ocasionará la lluita que ara comença en forma de guerra overta contra l´Estat islamic, es mostri flexible i permisiva a l´hora de controlar el deficit presupuestari francés.
De deute som molts els que en tenim, no només els francesos, i per poder-lo controlar, hi ha Estats com es el cas d´Espanya, que han hagut de fer molts sacrificis, a la vegada que les nostres policies donaven mostres d´una m olt bona efectivitat i que forces del nostre exercit es desplegaven en diversos indrets de tot l´Orient Mitjá. Tot i comprenent que els francesos en aquest moment, estiguin patint mes que dingú els efectes del terrorisme islamic, també s´ha de pensar que akltres pobles, nosaltres mateixos els espanyols, tambá ens hi hem trovat, i no hem mostrat l´atreviment de demanar al conjunt de l´economía europea tractes de favor.
Com a resultat de tot això, el President francés ha augmentat en gran manera el seu index de popularitat, que just en aquest moment, abans del atemptat estava sota minims, aquest dies he llegit i escoltat que els francesos tenen millors politics, que saben prendre decisions ràpides, que saben agafar quan convé el bou per les banyes, i que es per això que son un Estat fort, poderós, i respectat arreu del mon.
Tinc que reconeixer, que jo personalment a la majoria d´aquests veins nostres, em refereixo als nostres socis europèus, no els tinc una excesiva simpatia, no es aquesta la primera vegada que ho escric, son uns quans, sobretrot els francesos i els britanics, que han estat tota la vida, acostumats a tenir molta gent de fora que els faci la feina, mentres ells només la dirigeixen i els dieune als altres tot el que s´ha de fer.
Una cosa es participar generosament en l´esforç comú d´edificar l´Europa que tots voldriem, i láltre cosa es passar-se la vida fent el viu, volent treure profit del treball i de la riquesa dels altres, com diem tots en castellá "hermanos pero no primos"
Jo recomenaria al Govern Espanyol, que tota la fermesa emprada en la lluita contra les justes revindicacions del poble catalá, la mostri també a l´hora de defensar al devant dels socis europeus, els drets dels espanyols, valdria mes mostrar-se generós amb la gent de casa, la que treballa al nostre costat contribuint amb el seu esforç al benstar de tot l´Estat Espanyol, abans de passar-nos el dia respallant l´esquena d el veins del nord.
Ho tornará a recordar "hermanos pero no primos"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jueves, 26 de noviembre de 2015
lunes, 16 de noviembre de 2015
QUATRE ANYS MOLT LLARGS
Per una banda els electors, si es que tenim intencio d´anar a votar, el que hem de procurar fer, es llegir-nos els programes de les forces polìtiques a les que pot anar destinat el nostre vot, cal tenir ben clar el que pensen fer i el que no pensen fer, de no ser aixís després no tindrem cap dret a questionar les decisions que es poguin prendre.
Per la seva part, totes les forces polìtiques han de ser ben conscients de que els programes no no només es presenten per assolir com mes vots millor, es pensen i es discuteixen fins arribar al convenciment de que l´ofertta polìtica que presenten, es en primer lloc la que el país necesita en un moment determinat, i que per la seva part es veuen en cor de poder-.la posar a la práctica i fer-la realitat, perque a mes de complir amb les necesitats de la societat en tot el seu conjunt, es fidel reflexe del seu pensament.
En el present moment, i a pocs dies de les eleccions generals, he llegit que alguna força polìtica, te pensat, aixís d´entrada i com aquell que no fa res, derogar tot l´ordenament tot l´ordenament laboral que el partit que fins ara ens ha governat en el curs dels darrers quatre anys, habia promulgat a través d´una llei, potser i pèr al meu gust poc consensuada, i per tant dificilment acceptada per tothom, només han estat quatre anys, quatre anys llargs però només quatre anys, jo no hi pensaria mes, potser ara haurá arribat el moment de tornar a negociar, de dialogar, en definitiva de fer política, es per això que jo no posaria una excesiva pressa en derogar-ho tot, semtem-nos, parlem-ne, per que de tot lo que ha fet aquest partit que ens ha governat fins ara, sortosament només durant quatre anys, alguna cosa es pot aprofitar, mes que alguna cosa jo diria que forces coses.
La Sra. Bañez, fins ara ministresa d´afers socials, suposo que es ben conscient de que la seva reforma laboral, ha estat només una part de la reforma laboral, ens ha deixat una obra inacabada, com la d´aquells artistes que portats per la seva ambició i el desig d´oferir a la societat un llegat etern, un cop posats a la feina no tenen prou temps per acabar el seu projecte en el que tanta ilusió i confiança havien posat.
També jo tindria present, i es per això que demano a tot el conjunt de forces polìtiques, que no tinguin excesiva pressa a l´hora d´enderrocar tot el que tenim començat, convé entendre i acceptar que la Sra. Bañez dins de la seva obra inacabada, ha tingut la valentia o potser s´ha vist en la obligació de dur a terme la part mes desagradable, la que resulta menys gratificant, sobretot per la classe obrera, Sindicats i partits d´esquerra, com també per a un sector de la patronal que hi voldria haber posat el seu toc de gracia.
ara convé empendre el final de la obra, perque això si, sobretot, no la deixem inacabada, será la part tecnicament mes dificil, i com es la part final, l´hem de deixar acabada al gust de tothom, ha de ser una obra innovadora, i per descomptat diferent de tot lo que deixadesa e incompetència ens ha regit fins ara en el nostre mon laboral.
Fins i tot a lo millor, es a la mateixa Sra. Bañez a la que le traslladen la responsabilitat d´acabar la feina, suposo que ella ja hom sap que queda molta feina per fer, si no es aixís, i el responsable a partir d´ara del tema socio-laboral es un altre persona, només desitjar-li molta sort, i al mateix temps adressar-nos a la Sra. Bañez per fer-li arribar la nostre consciència de lo important que ha estat el seu repte, tornem-ho a dir, la seva obra, es clar que han estat només quatre anys, segons per quines coses han resultat molt llargs, i segons per quines altres, malauradament poques han estat curts.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Per la seva part, totes les forces polìtiques han de ser ben conscients de que els programes no no només es presenten per assolir com mes vots millor, es pensen i es discuteixen fins arribar al convenciment de que l´ofertta polìtica que presenten, es en primer lloc la que el país necesita en un moment determinat, i que per la seva part es veuen en cor de poder-.la posar a la práctica i fer-la realitat, perque a mes de complir amb les necesitats de la societat en tot el seu conjunt, es fidel reflexe del seu pensament.
En el present moment, i a pocs dies de les eleccions generals, he llegit que alguna força polìtica, te pensat, aixís d´entrada i com aquell que no fa res, derogar tot l´ordenament tot l´ordenament laboral que el partit que fins ara ens ha governat en el curs dels darrers quatre anys, habia promulgat a través d´una llei, potser i pèr al meu gust poc consensuada, i per tant dificilment acceptada per tothom, només han estat quatre anys, quatre anys llargs però només quatre anys, jo no hi pensaria mes, potser ara haurá arribat el moment de tornar a negociar, de dialogar, en definitiva de fer política, es per això que jo no posaria una excesiva pressa en derogar-ho tot, semtem-nos, parlem-ne, per que de tot lo que ha fet aquest partit que ens ha governat fins ara, sortosament només durant quatre anys, alguna cosa es pot aprofitar, mes que alguna cosa jo diria que forces coses.
La Sra. Bañez, fins ara ministresa d´afers socials, suposo que es ben conscient de que la seva reforma laboral, ha estat només una part de la reforma laboral, ens ha deixat una obra inacabada, com la d´aquells artistes que portats per la seva ambició i el desig d´oferir a la societat un llegat etern, un cop posats a la feina no tenen prou temps per acabar el seu projecte en el que tanta ilusió i confiança havien posat.
També jo tindria present, i es per això que demano a tot el conjunt de forces polìtiques, que no tinguin excesiva pressa a l´hora d´enderrocar tot el que tenim començat, convé entendre i acceptar que la Sra. Bañez dins de la seva obra inacabada, ha tingut la valentia o potser s´ha vist en la obligació de dur a terme la part mes desagradable, la que resulta menys gratificant, sobretot per la classe obrera, Sindicats i partits d´esquerra, com també per a un sector de la patronal que hi voldria haber posat el seu toc de gracia.
ara convé empendre el final de la obra, perque això si, sobretot, no la deixem inacabada, será la part tecnicament mes dificil, i com es la part final, l´hem de deixar acabada al gust de tothom, ha de ser una obra innovadora, i per descomptat diferent de tot lo que deixadesa e incompetència ens ha regit fins ara en el nostre mon laboral.
Fins i tot a lo millor, es a la mateixa Sra. Bañez a la que le traslladen la responsabilitat d´acabar la feina, suposo que ella ja hom sap que queda molta feina per fer, si no es aixís, i el responsable a partir d´ara del tema socio-laboral es un altre persona, només desitjar-li molta sort, i al mateix temps adressar-nos a la Sra. Bañez per fer-li arribar la nostre consciència de lo important que ha estat el seu repte, tornem-ho a dir, la seva obra, es clar que han estat només quatre anys, segons per quines coses han resultat molt llargs, i segons per quines altres, malauradament poques han estat curts.
Josep mª Carbonell i Vilaró
martes, 10 de noviembre de 2015
OFEGATS DE POLITICA
Es molta la gent, molts catalans, que al igual que em passa a mi mateix, ja ens comencem a sentir una mica ofegats, per tot aquest procés soberanista, que per alktre banda sembla que ha entrat en un camí força incert, a no ser, com ja vareig escriure una vegada, només una vegada, i no ho tornaré a fer, paraula de senyor, que tot aquest enrenou, de bon principi ja estigui, pactat, acordat i pastelejat.
Fins i tot he llegit, que algún analista de força renom, ha fugit una temporadeta al extranger, per ajudar-se ell mateix a canviar una mica el xip, de totes maneres an aquest comentarista, al que jo sens falta li llegeixo tots els seus articles, li recomenaria que desde allí on s´estigui, miri de fer-se arribar puntualment el diari on ell escriu, perque apart de tot el procés soberanista, com es de costum si segueixen llegint coses interesants i que no ofeguen gens ni mica.
Un company seu de redacció, un dia d´aquests, esmentava un fet que jo mateix i de mol antig vinc exposant, per que es la primera vegada que li llegeixo a un altre, es tracta de la incidència que hagués pogut tenir, i que podria tenir ara, un compromís decidit de Catalunya en el Govern del conjunt de l´Estat, i que fins i tot podria ser que això formés opart del pacte, acord, o "pastel" que tots plegats, uns i altres, tenen a dins de la butxaca, esperant que arribi el moment de donar-li llum, el que dingu sabem es quan será aquest moment.
Noticia també important i ho es molt per tots els barcelonins, es que el R.C.D. Espanyol ha trovat la viabilitat econòmica que necesitava, tot lo altre ja ho ha tingut sempre, solera, historia, directius i massa social, jo no ho soc pas de soci de l´Espanyol, però diria que potser es el moment, perque aquesta massa social, agraeixi d´una manera o altre, l´esforç fet per les persones que en el curs de molts anys han portat a sobre les seves espatlles el pes economic de l´Entitat.
Mesos enrere, estant assegut a la meva localitat de Can Barça, es varen asseure al meu costat uns extrangers, no se de quin país eren, però continuament em feien comentaris als que jo amb el meu anglés, procurava donar satisfacció.
En un moment del partit, el public després d`una decisió del arbit un pel dubtosa, va començar a manifestar-se a través del crit de "independència" els extrangers un pel sorpresos em varen preguntar si aquesta manifestació que podia semblar esponntànea, coincidia en un moment determinat del partit o del dia, en aquell moment jo els vareig que la manifestació responbía al sentiment catalá d´independència, que en aquest cas s´havia fet coincidir amb una incidència del joc.Aquella gent em varen seguir dient, que sent aixís la manifestació no tenia un caire excesivament politic ni revindicatiu.
Per lo que em varen fer arribar aquells companys de localitat, de tot lo que está passant dins del camp del Barça a fi de recolsar el procés soberanista, sembla ser que en algún país o altre, ja hi ha tingut lloc alguna experiència semblant. Jo, ja no hi pensava, fins que la setmana passada en programa televisiu, es va avnçar que els problemes del Barça amb la UEFA es podrien agreujar, si les Senyeres estelades i el crit d´independència, es fecin coincidir amb les 17.14 del rellotge per posar un exemple, cal tenir-ho en compte, es un sistema força ingeniós per manifestar-se, sempre que el Barça pogui anar assumint les sancions que vagin arribant
Josep mª Carbonell i Vilaró
Fins i tot he llegit, que algún analista de força renom, ha fugit una temporadeta al extranger, per ajudar-se ell mateix a canviar una mica el xip, de totes maneres an aquest comentarista, al que jo sens falta li llegeixo tots els seus articles, li recomenaria que desde allí on s´estigui, miri de fer-se arribar puntualment el diari on ell escriu, perque apart de tot el procés soberanista, com es de costum si segueixen llegint coses interesants i que no ofeguen gens ni mica.
Un company seu de redacció, un dia d´aquests, esmentava un fet que jo mateix i de mol antig vinc exposant, per que es la primera vegada que li llegeixo a un altre, es tracta de la incidència que hagués pogut tenir, i que podria tenir ara, un compromís decidit de Catalunya en el Govern del conjunt de l´Estat, i que fins i tot podria ser que això formés opart del pacte, acord, o "pastel" que tots plegats, uns i altres, tenen a dins de la butxaca, esperant que arribi el moment de donar-li llum, el que dingu sabem es quan será aquest moment.
Noticia també important i ho es molt per tots els barcelonins, es que el R.C.D. Espanyol ha trovat la viabilitat econòmica que necesitava, tot lo altre ja ho ha tingut sempre, solera, historia, directius i massa social, jo no ho soc pas de soci de l´Espanyol, però diria que potser es el moment, perque aquesta massa social, agraeixi d´una manera o altre, l´esforç fet per les persones que en el curs de molts anys han portat a sobre les seves espatlles el pes economic de l´Entitat.
Mesos enrere, estant assegut a la meva localitat de Can Barça, es varen asseure al meu costat uns extrangers, no se de quin país eren, però continuament em feien comentaris als que jo amb el meu anglés, procurava donar satisfacció.
En un moment del partit, el public després d`una decisió del arbit un pel dubtosa, va començar a manifestar-se a través del crit de "independència" els extrangers un pel sorpresos em varen preguntar si aquesta manifestació que podia semblar esponntànea, coincidia en un moment determinat del partit o del dia, en aquell moment jo els vareig que la manifestació responbía al sentiment catalá d´independència, que en aquest cas s´havia fet coincidir amb una incidència del joc.Aquella gent em varen seguir dient, que sent aixís la manifestació no tenia un caire excesivament politic ni revindicatiu.
Per lo que em varen fer arribar aquells companys de localitat, de tot lo que está passant dins del camp del Barça a fi de recolsar el procés soberanista, sembla ser que en algún país o altre, ja hi ha tingut lloc alguna experiència semblant. Jo, ja no hi pensava, fins que la setmana passada en programa televisiu, es va avnçar que els problemes del Barça amb la UEFA es podrien agreujar, si les Senyeres estelades i el crit d´independència, es fecin coincidir amb les 17.14 del rellotge per posar un exemple, cal tenir-ho en compte, es un sistema força ingeniós per manifestar-se, sempre que el Barça pogui anar assumint les sancions que vagin arribant
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)