uNES ELECCIONS DIFERENTS

Ja hi som, ja tenim a sobre la jornada electyoral, hem tingut tot l´estiu per poder sospesar quina era la força política que es feia mereixedora del nostre vot, no se si vostés han aconseguit arribar a conclusions, jo, si els haig de ser franc, aquesta vegada m´ha passat lo que no m´havia pàssat mai, i es que tot i pensar-ho be, de sospèsar tots els pros i els contras, faltant només mitja setmana per la contesa electoral, encara no estic segur al cent per cent de a quina força pòlítica hauria de votar.

Jo personalment, desde l´any 1.977 sempre habia votat al mateix partit, en el curs de vint i sis anys perque hi militava, i després tot i ja no sent militant, perque encara creia que aquest partit en questió seguia sent la meva opció, la que mes s´acostava a la meva manera de viure i de veure les coses.

Darrerament vareig arribar al convenciment de que aquesta opció meva de sempre, avui en dia ja no es això, ja no es la de sempre, en consequència la meva intenció, en principi era la de inclinar-me per un altre força política, a través de la qual, poder donar sortida a les meves expectatives, o si volen dir-ho d´un altre manera, a les meves inquietuts, que encara les tinc, encara estan aquí, i encara també son prou ilusionants i engrescadores.

Amb tota la tristesa del mon els haig de dir, que no he aconseguit omplir aquest buit que tenia, després d´haver escoltat a totes les opcions candidates a governar Catalunya, no n´he trovat cap que m´hagi ajudat a prendre la meva decisió, fins i tot i per la meva part he fet alguna temptativa d´acostament, a alguna força política que m´havia semblat propera al meu pensament, però no ho he aconseguit he fracassat en el meu intent.

També pot haver dificultat la meva decisió, el fet d´escoltar permanentment, cada dis i fins i tot a cada moment, el discurs que ens arriba de fora de Catalunya, un discurs que no aporta res, un discurs negatiu, només tendent a posar enfasi, en les dificultats que trovarem, aixís com, segons ells en les innates febleses nostres, que haurem de superar per poder anar sols per aquests mons de Deu, del rebutj que haurem de patir per part de tothom, governs extrangers, poders economics, institucions a nivell europeu i mundial.

Al final saben que els dic, em sembla que votaré als mateixos que habia votat sempre, amb tots els seus errors, amb totes les seves incertes companyies, els tornaré a votar, a través d´aquest article que en vindrá, tractarñe de fer-vos arribar els meus punts de vista o les meves recomenacions si es pot dir aixís, perque després del dia 27, tot això ja anirá molt en serio i ja no sera el moment de tenir dubtes, només es podran tenir certeses, amb la confiança de que quan arribi el dia 20 de Desembre, que també ja está al caure, no hagim de perdre tan temps pensant a qui hem de votar, haurá arribat el moment de tenir-ho tot ben clar, mes que clar.

En el moment present, la gran pregunta es, que passará el dia 28 quan ja tots sabrem els resultats de les eleccions, doncs jo suposo que passará el que jo sempre he estat segur de que passaria, sense necesitat de montar aquest gran enrenou que entre tots hem montat, que el Govern central i la Generalitat s´hauran d´asseure a negociar un nou tractament per Catalunya, que deixi ben resolt d´una vegada per sempre el tema catalá. Un nou tractament que seguidament haurá de ser refrendat per el poble catalá, a través d´un referendum acordat entre l´Estat espanyol i la Generalitat.

Quan parlem d´un nou tractament, estem parlant com a elements esencials, de l´apartat linguistic i cultural, aixís com d´un nou sistema de finançament, que ens permeti sentir-nos mes lliures sense ser-ho.

Posant-me dins de la pell dels negociadors catalans, jo no m´assauria a la taula per regatejar uns quants centenars de mil.lions d´Euros a cap de les altres comunitats espanyoles, jo m´assauria, això si, per tenir segur que un cop arribat l´acord, i després de deixar ben establertes ñes aportacions que Catalunya hagi de fer a la resta de l´Estat, tot el montant de diners que els catalans aniram aportant a traves dels nostres impostos, ja no els tocará ningú, ningú mes que nosaltres.

Si aquest acord de finançáment, després d´haver negociat amb convicció i persistencia, no fos posible, en els termes que acabo d´indicar, jo, m´aixecaria de la taula, m áfiliaria a una foirça independentista i empendria la meva lluita personal en favor de l´independència de Catalunya.

El President que sigui conscient, de que no si val a tornar de Madrid fent el paper victoriós, després d´haver signat algun acord semblant an aquell altre que va signar quan era Conseller en cap, només pocs anys enrere, tot l´enrenou que hem montat, si mes no que serveixi per assolir, quelcom definitiu per les futures generacions.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

VALORS O CONVENIENCIES?

Es inevitable dedicar una estona a parlar del drama que estan vivint la gent que fugint dels seus paisos, com a consequència de la guerra que está assolant bona part del Nord d´Africa.
Sembla ser que els paisios membres de l´Unió Europea, no s´acaben de posar d´acord en quan al repartiment dels refugiats, en definitiva, determinar el nombre de persones, als que cada estat te que donar acollida.
Suposo que per establir aquest criteri, i per lo que he llegit, es tenen en compte basicament, factors economics, el volum d´inmigració ja establerta a cada país, i després, i al meu entendre l´aspecte mes important, el demografic.

Per el moment, sembla que el país objectiu final de la majoria de refugiats es Alemanya, potser perque es el país que millor ha overt els braços a tots els nou arribats, i perque on tots aquests refugiats pensen que han de tenir millor oportunitats de trovar una feina i poder viure amb una certa dignitat.
Podria ser que això fos veritat, i podria ser que fos veritat, perque el pobler alemany, que de situacions dificils semblants a la present ja n´ha viscudes unes quantes, potser es mostri mes sensible i receptiu al devant de l´angoixa que estan vivint tota aquesta gent, que cerquen un lloc d´acollida on reempendre les seves vides.

Però compte, no ens precipitem, no tot es solidaritat, el fet que també es dona, es el de que Alemanya, si vol seguir creixent, d´acord amb les tasses que ho esta fent ara, necesita mes població, necesita gent, a poder ser gent jove en condicions de treballar.

Abans deia que l´aspecte mes a tenir en compte, es el demografic, dins d´Alemanya la tassa de natalitat es molt baixa, una mica millor però molt semblant a la espanyola, no neixen prous alemanys, ni prous espanyols, ni prous catalans, i aquesta pot ser la raó perque certs paisos donin mes bona acollida a la gent que els arriba, buscant un futur millor per a ells i per els seus fills.

Els mateixos alemanys posen com a exemple el cas de França, la tassa de natalitat a França es molt alta, i això es aixís perque ja de molts anys enrere, les polítiques d´ajut a les families han estat molt importants, els nens francesos quan neixen, neixen com sempre s´ha dit amb un pa a sota del braç.

En aquesta crisi que hem viscut, tothom a resultat molt conscient de lo important, que dins de qualsevol societat, es el fet familiar, es el pilastre mes esencial dins de qualsevol societat. En el nostre país hi ha coses en les que som capdeventers, g racies a Deu no gaires, però això si, trascendents, som un dels paisos de l´Unió Europea on neixen menys criatures, som el país de l´Unió Europea on es duen a terme mes avortaments, he llegit en el meu diari habitual que parlem d´una xifra aproximada de tres-cents avortaments diaris, prop de cent vint mil criatures que al cap de l´any es queden pel camí, som al costat de Belgica el país d´europa amb mes divorcis i separacions.

Potser que començem a pensar alguna cosa, de no ser aixís hem d´acceptar que vagin arribant gent de fora, perque bona falta que fan, no es solidaritat, no son els valors que poguem tenir, no mes res mes que interés i conveniència.

Aquí a Catalunya, recordareu que en Pujol deia que erem sis mil.lions, després de la darrera onada d´inmigració, varem passar a ser set mil.lions i mig, alguns ja no hi son però la majoria encara deuen treballar, perque de gent aturada a Catalunya diuen que n´hi ha cinc-cents mil i no tots son inmigrants, evidentment, per nosaltres els catalans aquest no es un fenomen nou, sempre i de molts anys enrere hem anat creixent  gracies a la gent de fora que a creat arrels al nostre costat.

Hi ha coses que fan pensar. aquest problema actual dels refugiats de Siria, Irak, etc. suposo que ens ajudará a fer això que jo sempre dic que es tan important, pensar.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

CORRUPCIO , CORRUPTE, CORRUPTELA

Quines paraules mes lletges i mes mal sonants, sobretot quan et passes el dia llegint. les i escoltant.les, francament, a m i si mes no em molesta que s´,hagin convertit en una expresio usual, mes que res perque al devant de la seva, al meu enttrendre excesiva utilització, al gu de fora que ho segueixi, pot arribar a pensar que la nostre societat, el nostre sistema democratic, son, si em permeten que ho repeteixi un cop mes, aixo, i res mes que aixo, una societat civil i un  sistema politic totalment corromputs.

Per comencar, voldria dir que si en alguna ocasio, tenen  oportunitat de tenir una conversa amb alguna persona sospitosa d alguna actuació diguem que irregular en el camp de la politica, vagin amb molt de compte, perque aquesta persona, no ho te, ni ha tingut mai assumit, que el seu comportament, sigui el de un lladre, un cvorrupte, o un xorico, diguem'ho cada qual a la nostre manera.

Segons el punt de vista d´aquesta gent, ells no son res mes que uns negociants, negociants amb un bon nas per el negoci, i que quan aquest negoci es presenta, no el deixen passar mai de llarg, no van massa sobrats d escrupols aixo tambe es veritat, i si es presenta un empresari disposat a pagar una comissió, d inmediat pensen, si no ho acceptes tu, algú altre ho fará.

També es pot contemplar un altre aspecte de la questió, si després de uns quants anys ocupant un carreg politic, en el que es donen aquestes situacions, aquell que ha observat una conducta honesta i respionsable, el dia que ho deixa, es pot trovar amb el fet de que els mateixos fills o gent mes propera li diguin, despres de tants anys ocupant un carreg com aquiest, no has fet un bon reconet?, que no penses en la teva familia?, en aquesta vida les coses només es donen una vegada.

Insisteixo, segons el punt de vista d aquesta gent, ells no son res mes que uns bons negociants, als que les circumpstáncies de la vida i de las poítica, els han portat a ocupar una situació de privilegi, desde la que han tingut al seu abast, diguem. ho aixís, excessius negocis, que ala vegada també han estat excessivament luceratius, potser son coses que tota la vida han passat, pero que en primer lloc no tenioen la trascendéncia que tenen avui en dia, potser tambñe perquue amb l´arribada de la democracia, en aquest país nostre s´han fet moltes coses, a nivell de comunicacions, carreteres, aeroports, etc., tantes coses que per dur.les a terme s han hagut de moure uns montants de diners molt importants, que han passat per masses mans.

D´aquestes millores que s han fet a nivell d´infraestrutures, unes eren urgents, altres eren necesàries, i altres podien esperar un altre ocasió, peró aquest ja es un altre tema a tractar en un altre moment.

Suposo que després d aquestes reflexions, els ha quedat un dubte, a m i tambe per descomptat, estem parlant de gent corrupte o de negociants?, en tot cas son negociants d aquells, que si els poses al devant dels ulls un bitllet de cinc. cents Euros i el vellugues una mica, son molt propensos a donar un pas en fals.

Aquest mes d´Agost passat, tot i pensant amb aixó, recordin que varem quedar en que el mes d´agost era un mes per pensar, i hjo personalment he trovat la meva explicació, ara que encara som espanyols, que encara no hem sortit d Espanya, perque bno ressucitem ¨¨aquella palabra tan nuestra, tan espanyola, protagonista de tanta literatura, ¨´La Picaresca´´.

Evidentment, segons el meu sistema de veure les coses, no estem parlant de corrupció i de corruptes, no crec que aquestes siguin les paraules que millor poden descriure a les persones i les situacions a les que hem estat fent referéncia, perque es que a mes a mes, ibnsisteixo, son paraules lletges i fins i tot antipátiques.

Definitivament, hem de4 comencar a parlar de ´¨La Picatresca¨´, de pícaros i de picares, penso que d´aquesta manera queda millor reflexat, el que es considerat després de l´atur, el problema mes greu de la societat espanyola.

També hautiem de oensar, que la picaresca arriba a tots els nivells, aquells assalariats que tenen una segona ocupació submergida, també son uns picaros, si vostés volen, uns picaros, als que la seva picaresca no els dona `per tebnir comptes a Suissa, peró com que son molts, el montant de diners que representen i el perjuici que ocvasionen al conjunt de la classe obrera i a tot el país, també es important, es evident que no sels pot tractar de lladres ni de corruptes, una vegada mes ho repetiré, son tots plegats, aixó ten sencill i tant graciós si ens ho volem prendre d aquesta manera, uns ´¨PICAROS¨´.

Compte amb la picaresca espanyola, es un dels nostres pecats capitals.

Josep m. Carbonell i Vilaró