Abans de que tothom sorti de vacances, penso que es obligat fer un petit resum de lo que ha estat, la tramitació del Pacte Fiscal en el plenari del Parlament de Catalunya. De bon comencament sempre hem anomenat Pacte Fiscal, lo que en realitat hauria de ser el Pacte de Independecia econòmica, nbo ens huriem de volguer amagar de que apart de l´aspecte económic, que hi es, i que potser es lo mes important, donat l´ofeg econòmic que esta patint l´autonomia catalana, també hi ha un rerefons sentimental, que si tot plegat tingués un bon final, els catalans ens sentiriem una mica millor amb nosaltres mateixos, es evident que hauriem donat un pas molt important en tot el nostre procés autonomic.
Arribaran les negociacions, espero que sigui aixís, i a la teula al costat nostre si asseuran catorze comunitats mes, que tindran com a objectiu, assegurar per les seves finances, les millors condicions possibles, nosaltres aquest objectiu també el tindrem, però a la vegada penso que hauriem de ser proclius, a sacrificar algún aspecte economic, a canvi de poder donar satisfacció al sentiment d´independència econòmia que deiem abans.
Una altre pregunta que sempre ens arriba desde fora de Catalunya, es aquella que diu, els catalans un cop tinguin resolt el seu financament, que mes ens demanaran? ja en tindran prou, o encara esperaràn mes concesions?. Jo francament penso que si tot aquest procés d´independència econòmica arriba a bon port, Catalunya, sobretot tinguént en compte aquest mon global en el que economicament ens movem, ja no tindrias res mes que revindicar, lluitar i treballar dins d´Espanya i dins d´Europa.
Suposo que a partir d´aquest moment, el President Mas i el Sr. Duran i Lleida en la mesura que poguin fer-ho i si les circumstàncies ho permeten , iniciaran un procés de negociació amb el Govern central, que sens dubte resultará llarg i ferregós, però que tots esperem arribi a bon terme.
També em permeto aconsellar que de tot aquest procés n´estigui puntualmernt al corrent el Sr. Rubalcaba, i que fins i tot s´escoltin les aportacións que hi pogui fer, es tracta del lider del primer partit de l´oposició, i el seu parer pot ser determinant perque tot el procés es desenvolupi a satisfacció de totes les parts.
No voldria acabar l´article sense fer arribar el meu agraiment a la gent de Iniciativa, per el suport que han donat al projecte, Iniciativa i abans el PSUC sempre ha estat una forca politica, coherent i seria, ipotser això ha estat aixís, peqreue al seu devant sempre hi han tingut a gent també molt seria.
él meu agraiment també el faig extensiu als companys de L´ Esquerra, ja se que no cal fer-ho, però els animo a seguir treballant per Catalunya, en aquesta ocasió ho han tornant a fer, venint d´ells no podia ser d´altre manera.
Una forta i sicera abracada a l´Ernest Maragall, que ha estat coherent amb tot lo que la seva familia ha representat sempre per Catalunya, aprofito per fer arribar les meves salutacions al seu germá, segur que en Pascual Maragall, d´haber-se trovat en el Parlament hauria fet el m ateix que ha fet l´Ernest, moltes gracies.
Penso que ja está tot dit, en tot cas només recordar al Sr Montoro, que els catalans no som ni uns cretins, ni uns eixelebrats, simplement demanem seguint un procés democratic, el que Catalunya te dret i en el present moment fins i tot necesitat de demanar
Fins al Septembre, bones vacances a tothom
Josep mª Carbonell i Vilaró
lunes, 30 de julio de 2012
viernes, 20 de julio de 2012
ESTIU DEL 2.012
Aquest estiu, varem pensar que una bona manera de descansar, gaudir d´un bon clima de montanya, i a la vegada no gastar gaires centims, seria passar els mesos de Juliol i Agost, al poble d´on som originaris i on encara conservem la casa dels avantpassats, es un poble petit de 350 habitants, però en el que no hi falta de res, una piscina municipal molt ben acondicionada, pista poliesportiva per el jovent, un centre civic de recent construcció, etc. es un exemple d´aquells que ens fa pensar, que potser si, que hem estirat mes el brac que la màniga, però a la vegada pensem, perqué aquests poblets d´alta montanya, no tenen dret a disfrutar d´aquestes comoditats.Diuen, sobretot al extranger, que aquí a Espanya ja s´acabat la "fiesta", potser si, però la veritat es que aquí a Catalunya, tot i amb el deficit fiscal que hem de soportar, ens ha quedat un país forca ben arregladet.
La meva senyora, que recentment ha complert aquella edat, en la que un ja vegadas pensa, que s´han acabat moltes coses, però que també en poden comencar d´altres, estaba contenta, perque fins ara, la gent que arribava a la seva edat, tenia tot l´estiu el servei de piscina gratuit, he dit fins ara, perqué la seva decepció ha estat, que com a resultat de la crisi, al arribar el primer dia ja li varen dir, que tot i tenir dret a una tarifa reduida, hauria de pagar 25 Euros per poder disfrutar del servei de piscina tot l´estiu.
Parlar de col.laboracions de 25 Euros tot l´estiu, o dels 10 Euros anyals que paga la gent gran, per disposar de tarifa reduida o gratuita segons el cas, en el servei de transport municipal de Barcelona, son quantitats que tothom les paga de gust, perque tothom també sap entendre, que aquesta aportació, els permet disfrutar d´un bon servei. Al comencament de la present llegislatura, ja vareig escriure que l´unica manera de poder fer front a la important despesa sanitaria, seria establir un sistema de copagament, això si, no massa gravós,que fos assequible per a la gent jubilada o malalta, al final s´ha dut a terme, amb el pagament d´un Euro per recepta, però s´ha fet, després d´haber tencat quirofans, d´haber reduit llits, i d´haber acomiaat personal, tot això son coses que potser haurien arribat igualment, però en tot cas, després d´haber comprobat quin resultat donava l´aportació s´un Euro per recepta, que la gent, per humil que sigui, anirá pagant gustosament, si compren que se li segueix oferint, una bona atenció sanitària.
Ja fa molt de temps, que vinc dient, que tot el present ajust presupuestari, s´habia de fer, el que ha faltat, es una linea d´actuació coordinada, perqué delo contrari ens podem trovar, amb lo que ara ja ha passat, que arribi el Govern Central, amb el seu sistema de copagament sanitari que llogicament es solapará amb el ja establert per la Generalitat.
No fa gaires dies que va sortir del Congrés, la reforma laboral del Govern Popular, penso que aquesta reforma es la que hauria d´haber reflexat la necessitat d´un nou tractament del subsidi d´atur, de la seva durada i del seu control, fer-ho ara un cop tramitada la recent reforma, només es donar lloc, a mes movilitzacions, i fins i tot a provocar un altre vaga general.
Aquesta manca de coordinació, aquest desgavell en la manera de fer les coses, es la que provoca el desconcert i la manca de seguretat de la gent del carrer i fins i tot dels mercats financers, en quan a la manera de fer les coses que tenen els nostres governants.
L´ajut presupuestari, es tenia que fer, per dolorós que sigui, al final ja tots hem entés que no es pot gastar mes de lo que ingresem, podem estar segurs, que passaará un any, o dos anys o tres, però aquest sacrifici actual, segur que ens conduirá a una situació de defict zero, que ens permetrá reempendre el camí amb mes tranquilitat, millorant l´activitat i el creixement que necessitem.
Lo que si seguirá estant present, com una llosa permanenment penjada sobre dels nostres caps, es el deute exterior espanyol d´un bil.lio d´Euros, suposo que ja deuen haber-ne parlat amb els nostres creditors, es evident que una xifra de deute com la nostre, no es dona només per culpa del deutor, també ho es del creditor, per manca de control, i per haber permés que el deute arrivés a tenir el nivell de gravetat que presenta en la actualitat, repeteixo, suposo que ja en deuen haber parlat, però per si no fos aixís, cal que tothom tingui present deute exterior, Espanya no al podrá retornar mai mes, en cosequència, els nostres creditors, a hores d´ara ja haurien d´anar pensant, la manera d´agafar aquest deute, si no tot en bona part, i posar-se´l, allá on es posen les coses quan no es sap on posar-les.
Si em permeten una mica de broma, perqué lo que si hem d´evitar, es perdre el nostre tradicional sentit de l´humor, recordaré, el que uns quans diputats del Parlament Alemany varen recentment suggerir, tot parlant del deute grec, deien que els grecs, per poder saldar el seu deute, haurien d´anar pensant en transferir al poble alemany, la soberania de les illes gregues properes a la costa. Jo francament, no se si per quedar tranquils d´una vegada, no valdria la pena escoltar alguna ofertaque ens fessin per les illes Canaries, personalment penso que sense les Canaries igual aniriem fent, he comencat dient que era broma, però la realitat es que si, he parlat mig en broma però també amb unes gotetes de seriositat.
De sempre he manifestat, que els meus sentiments fora de Catalunya estan a Espanya no a Europa, que els meus millors amics, clients i proveidors fora de Catalunya els he tingut a Espanya, però també es evident, que no soc el que es diu un patriota espanyol, i com que es dona la circumstància, de que a la present situació, ens hi han portat alguns que es diuen patriotes espanyols, ara que vagin pensant la manera de sortir-ne, nosaltres, desde Catalunya, el que podem fer, es ajudar, col.laborar fins i tot en tasques de govern, tot i recordant això si, que queda pendent lo del Pacte Fiscal.
Josep mª Carbonell i Vilaró
La meva senyora, que recentment ha complert aquella edat, en la que un ja vegadas pensa, que s´han acabat moltes coses, però que també en poden comencar d´altres, estaba contenta, perque fins ara, la gent que arribava a la seva edat, tenia tot l´estiu el servei de piscina gratuit, he dit fins ara, perqué la seva decepció ha estat, que com a resultat de la crisi, al arribar el primer dia ja li varen dir, que tot i tenir dret a una tarifa reduida, hauria de pagar 25 Euros per poder disfrutar del servei de piscina tot l´estiu.
Parlar de col.laboracions de 25 Euros tot l´estiu, o dels 10 Euros anyals que paga la gent gran, per disposar de tarifa reduida o gratuita segons el cas, en el servei de transport municipal de Barcelona, son quantitats que tothom les paga de gust, perque tothom també sap entendre, que aquesta aportació, els permet disfrutar d´un bon servei. Al comencament de la present llegislatura, ja vareig escriure que l´unica manera de poder fer front a la important despesa sanitaria, seria establir un sistema de copagament, això si, no massa gravós,que fos assequible per a la gent jubilada o malalta, al final s´ha dut a terme, amb el pagament d´un Euro per recepta, però s´ha fet, després d´haber tencat quirofans, d´haber reduit llits, i d´haber acomiaat personal, tot això son coses que potser haurien arribat igualment, però en tot cas, després d´haber comprobat quin resultat donava l´aportació s´un Euro per recepta, que la gent, per humil que sigui, anirá pagant gustosament, si compren que se li segueix oferint, una bona atenció sanitària.
Ja fa molt de temps, que vinc dient, que tot el present ajust presupuestari, s´habia de fer, el que ha faltat, es una linea d´actuació coordinada, perqué delo contrari ens podem trovar, amb lo que ara ja ha passat, que arribi el Govern Central, amb el seu sistema de copagament sanitari que llogicament es solapará amb el ja establert per la Generalitat.
No fa gaires dies que va sortir del Congrés, la reforma laboral del Govern Popular, penso que aquesta reforma es la que hauria d´haber reflexat la necessitat d´un nou tractament del subsidi d´atur, de la seva durada i del seu control, fer-ho ara un cop tramitada la recent reforma, només es donar lloc, a mes movilitzacions, i fins i tot a provocar un altre vaga general.
Aquesta manca de coordinació, aquest desgavell en la manera de fer les coses, es la que provoca el desconcert i la manca de seguretat de la gent del carrer i fins i tot dels mercats financers, en quan a la manera de fer les coses que tenen els nostres governants.
L´ajut presupuestari, es tenia que fer, per dolorós que sigui, al final ja tots hem entés que no es pot gastar mes de lo que ingresem, podem estar segurs, que passaará un any, o dos anys o tres, però aquest sacrifici actual, segur que ens conduirá a una situació de defict zero, que ens permetrá reempendre el camí amb mes tranquilitat, millorant l´activitat i el creixement que necessitem.
Lo que si seguirá estant present, com una llosa permanenment penjada sobre dels nostres caps, es el deute exterior espanyol d´un bil.lio d´Euros, suposo que ja deuen haber-ne parlat amb els nostres creditors, es evident que una xifra de deute com la nostre, no es dona només per culpa del deutor, també ho es del creditor, per manca de control, i per haber permés que el deute arrivés a tenir el nivell de gravetat que presenta en la actualitat, repeteixo, suposo que ja en deuen haber parlat, però per si no fos aixís, cal que tothom tingui present deute exterior, Espanya no al podrá retornar mai mes, en cosequència, els nostres creditors, a hores d´ara ja haurien d´anar pensant, la manera d´agafar aquest deute, si no tot en bona part, i posar-se´l, allá on es posen les coses quan no es sap on posar-les.
Si em permeten una mica de broma, perqué lo que si hem d´evitar, es perdre el nostre tradicional sentit de l´humor, recordaré, el que uns quans diputats del Parlament Alemany varen recentment suggerir, tot parlant del deute grec, deien que els grecs, per poder saldar el seu deute, haurien d´anar pensant en transferir al poble alemany, la soberania de les illes gregues properes a la costa. Jo francament, no se si per quedar tranquils d´una vegada, no valdria la pena escoltar alguna ofertaque ens fessin per les illes Canaries, personalment penso que sense les Canaries igual aniriem fent, he comencat dient que era broma, però la realitat es que si, he parlat mig en broma però també amb unes gotetes de seriositat.
De sempre he manifestat, que els meus sentiments fora de Catalunya estan a Espanya no a Europa, que els meus millors amics, clients i proveidors fora de Catalunya els he tingut a Espanya, però també es evident, que no soc el que es diu un patriota espanyol, i com que es dona la circumstància, de que a la present situació, ens hi han portat alguns que es diuen patriotes espanyols, ara que vagin pensant la manera de sortir-ne, nosaltres, desde Catalunya, el que podem fer, es ajudar, col.laborar fins i tot en tasques de govern, tot i recordant això si, que queda pendent lo del Pacte Fiscal.
Josep mª Carbonell i Vilaró
miércoles, 11 de julio de 2012
BARCELONA I ELS SEUS ALCALDES
No es la primera vegada que faig esment de la passió que sento per la meva ciutat, ciutat on he nascut, on he viscut,i on m´he jubilat, i arribat aquest moment de la jubilació es quan he trovat, mes temps i mes moments per poder-la disfrutar.
No fa gaires dies que ens varem traslladar fins a l´Avinguda del Tibidabo, varem pujar al tranvia blau amb el vam arribar a l´estació del funicular, un cop hi ets, amb aquest mitjà de transport, que et permet disfrutar d´un paissatge incomparable, arribes a dalt de la montanya, on pots contemplar tota la panoràmica de la ciutat desde la montanya fins al mar, i si vols cabar-ho de fer be del tot, pots pujar a la torre de Collcerola i acabar aixis de gaudir de la grandesa de la nostre ciutat.
Si la esperència els agrada, jo els recomenaria, agafar el metro fins a l´Avinguda del Paral.lel i un cop hi ets, pujar al funicular de Monjuich, amb el que et pots traslladar fins a l´estació del teleferic i arribar aixís fins al castell, que va der recentment cedit a la ciutat. Desde aquest punt, recomano posar atenció ha com ha quedat tot el llitoral barceloní, convertit en una platja, llarga, inacabable, que practicament uneix les platjes del Baix Llobregat fins l´inici del Maresma.
Vint anys enrere, Barcelona només era un punt del mapa, desconegut al estranger per la majoria de gent, va ser en primer lloc l´Alcalde Maragall el que va posar Barcelona al mon, el que la va donar a coneixer, i que va iniciar la seva transformació, com a resultat tangible d´aquells inolvidables jocs olimpics, del estiu de l´any 1.992, just ara fa vint anys, que tot s´ha de dir han passat volant.
L´Alcalde Clos va continuar l´obra del seu antecessor, en el curs del seu mandat, es va organitzar i dur a terme el Forum de les Cultures, que va propiciar la remodelació del barri del Poble Nou, culminant aixís tot el projecte urbanistic del litoral barceloní.
Mes recentment, hem tingut un altre Alcalde també del Partit Socialista, que poptser ha fugit dels grans projectes, però que al meu entendre ha consolidat la feina dels seus antecessors, projectant la nostre ciutat a l´exterior, i convertir-la en una ciutat de referència en el camp de les noves tecnologies, la moda, l´esport, el disseny, l´arquitectura, aixís com tota la nostre cultura en general, vinculada a l´obra dels nostres musics, pintors i arquitectes, una obra que ja i era però que potser no habia estat divulgada com mereixia.
Avui en dia a Barcelona i tenen lloc, un seguit de fires i congressos, que l´han convertida en ciutat de referència, una de les ciutats mes ben situades en tyots els ranquings de preferència, de inversors e innovadors extrangers.
No se si es el punt mes important, pero penso que hauriem de fer referència, al fet de que tota aquesta projecció de la ciutat s´ha fet, gestionant molt be les finances de l´Ajuntament, quan comparem la situació econòmica de l´Ajuntament de Barcelona amb la d´altres ciutats, fins i tot sembla mentira que s´hagi pogut fer tot el que s´ha fet, mantenint un equilibri economic, que segur que permetrá a l´actual equip de govern, continuar una feina que fins ara sempre ha estat molt ben feta.
Tot aquest llarg preambul l´he fet per poder arribar a la gran pregunta, ¿per quina raó en Jordi Hereu va perdre les eleccions?, la primera resposta es que al devant tenia un molt bon contricant, un politic d´aquells, que sempre ha fet tot el que el seu Partit li ha requerit, i que sempre ho ha fet tot be, només cal seguir tota la trajectòria política d´en Xavier Trias per arribar a aquesta conclusió. Però deixant a part la figura del contrincant, l´Alcalde Hereu va tenir que lluitar contra la corrent de canvi politic, que es va generar com a resultat de l´actuació dels governs socialistes, que en el curs de casi vuit anys varen governar tant anivell d´Estat com a nivell de la nostre Generalitat.
En Jodi Hereu no va perdre les eleccions, com a consequència d´una mala gestió, d´haber donat una mala imatge, de no haber sabut comunicar-se amb la gent, tot al contrari, al meu entendre es un molt bon comunicador, les coses ja vegades que van com van i son com son, però diria que l´actuació d´un bon politic com en Jordi Hereu, mereix un reconeixement que moltes vegades hi ha bons profesionals de la política que en el moment del seu adeu no reben.
Es va dur a terme un bon traspás de poders, va deixar la direcció del seu grup municipal en mans d´un altre company de partit i de regiduria, i s´rn va anar a treballar tinc entés que a l´Empresa privada, al seu Partit no li han tingut que buscar cap carreg politic, per poder-se guanyar la vida. Aixís es com ha de fer les coses els bons politics, fan la seva feina, acostumen a fer-la ben feta, i quan arriba el moment de deixar-ho, ho fan amb dignitat i amb el cap ben alt.
Personalment desitjo an el Sr. Hereu que la sort l´acompanyi en la nova acivitat que ha inciat, segur que la tindrá perque aixís s´ho mereix.
Josep mª Carbonell i Vilaró
No fa gaires dies que ens varem traslladar fins a l´Avinguda del Tibidabo, varem pujar al tranvia blau amb el vam arribar a l´estació del funicular, un cop hi ets, amb aquest mitjà de transport, que et permet disfrutar d´un paissatge incomparable, arribes a dalt de la montanya, on pots contemplar tota la panoràmica de la ciutat desde la montanya fins al mar, i si vols cabar-ho de fer be del tot, pots pujar a la torre de Collcerola i acabar aixis de gaudir de la grandesa de la nostre ciutat.
Si la esperència els agrada, jo els recomenaria, agafar el metro fins a l´Avinguda del Paral.lel i un cop hi ets, pujar al funicular de Monjuich, amb el que et pots traslladar fins a l´estació del teleferic i arribar aixís fins al castell, que va der recentment cedit a la ciutat. Desde aquest punt, recomano posar atenció ha com ha quedat tot el llitoral barceloní, convertit en una platja, llarga, inacabable, que practicament uneix les platjes del Baix Llobregat fins l´inici del Maresma.
Vint anys enrere, Barcelona només era un punt del mapa, desconegut al estranger per la majoria de gent, va ser en primer lloc l´Alcalde Maragall el que va posar Barcelona al mon, el que la va donar a coneixer, i que va iniciar la seva transformació, com a resultat tangible d´aquells inolvidables jocs olimpics, del estiu de l´any 1.992, just ara fa vint anys, que tot s´ha de dir han passat volant.
L´Alcalde Clos va continuar l´obra del seu antecessor, en el curs del seu mandat, es va organitzar i dur a terme el Forum de les Cultures, que va propiciar la remodelació del barri del Poble Nou, culminant aixís tot el projecte urbanistic del litoral barceloní.
Mes recentment, hem tingut un altre Alcalde també del Partit Socialista, que poptser ha fugit dels grans projectes, però que al meu entendre ha consolidat la feina dels seus antecessors, projectant la nostre ciutat a l´exterior, i convertir-la en una ciutat de referència en el camp de les noves tecnologies, la moda, l´esport, el disseny, l´arquitectura, aixís com tota la nostre cultura en general, vinculada a l´obra dels nostres musics, pintors i arquitectes, una obra que ja i era però que potser no habia estat divulgada com mereixia.
Avui en dia a Barcelona i tenen lloc, un seguit de fires i congressos, que l´han convertida en ciutat de referència, una de les ciutats mes ben situades en tyots els ranquings de preferència, de inversors e innovadors extrangers.
No se si es el punt mes important, pero penso que hauriem de fer referència, al fet de que tota aquesta projecció de la ciutat s´ha fet, gestionant molt be les finances de l´Ajuntament, quan comparem la situació econòmica de l´Ajuntament de Barcelona amb la d´altres ciutats, fins i tot sembla mentira que s´hagi pogut fer tot el que s´ha fet, mantenint un equilibri economic, que segur que permetrá a l´actual equip de govern, continuar una feina que fins ara sempre ha estat molt ben feta.
Tot aquest llarg preambul l´he fet per poder arribar a la gran pregunta, ¿per quina raó en Jordi Hereu va perdre les eleccions?, la primera resposta es que al devant tenia un molt bon contricant, un politic d´aquells, que sempre ha fet tot el que el seu Partit li ha requerit, i que sempre ho ha fet tot be, només cal seguir tota la trajectòria política d´en Xavier Trias per arribar a aquesta conclusió. Però deixant a part la figura del contrincant, l´Alcalde Hereu va tenir que lluitar contra la corrent de canvi politic, que es va generar com a resultat de l´actuació dels governs socialistes, que en el curs de casi vuit anys varen governar tant anivell d´Estat com a nivell de la nostre Generalitat.
En Jodi Hereu no va perdre les eleccions, com a consequència d´una mala gestió, d´haber donat una mala imatge, de no haber sabut comunicar-se amb la gent, tot al contrari, al meu entendre es un molt bon comunicador, les coses ja vegades que van com van i son com son, però diria que l´actuació d´un bon politic com en Jordi Hereu, mereix un reconeixement que moltes vegades hi ha bons profesionals de la política que en el moment del seu adeu no reben.
Es va dur a terme un bon traspás de poders, va deixar la direcció del seu grup municipal en mans d´un altre company de partit i de regiduria, i s´rn va anar a treballar tinc entés que a l´Empresa privada, al seu Partit no li han tingut que buscar cap carreg politic, per poder-se guanyar la vida. Aixís es com ha de fer les coses els bons politics, fan la seva feina, acostumen a fer-la ben feta, i quan arriba el moment de deixar-ho, ho fan amb dignitat i amb el cap ben alt.
Personalment desitjo an el Sr. Hereu que la sort l´acompanyi en la nova acivitat que ha inciat, segur que la tindrá perque aixís s´ho mereix.
Josep mª Carbonell i Vilaró
lunes, 2 de julio de 2012
QUIEN ES EL CULPABLE DE TODO?
Recientemente he oido decir a un comentarista acreditado, España y los españoles no nos merecemos lo que nos está pasando, hasta he leido a un Ministro como decia, el potencial económico de España y los esfuerzos que el pueblo español esta haciendo, no merecen el tratamiento que se les da desde los mercados financieros.
Repito, porque nos pasa todo lo que nos esta pasando?, cuando me hago preguntas como la que nos ocupa, me gusta en la medida que pueda hacerlo, encontrar y ofrecer mi propia respuesta, en este caso la respuesta la tengo, se perfectamente quien es el culpable con nombres y apellidos -Ossama Bin Landen-
Este caballero, el cual espero que Dios o Alá o quien sea lo tengan a su lado, organizó y llevó a cabo el atentado terrorista que consiguió derribar las dos torres gemelas de New York, el corazón financiero del mundo occidental y en consecuencia lo hizo tambalear.
Los Estados unidos, se vieron atacados en su propio territorio y esto es una cosa que no les habia pasado nunca, miles de americanos perdieron la vida, mientras llevaban a cabo su trabajo habitual.El Presidente Bush, logicamente tenia que dar una respuesta, y la dió entrando en una guerra, en la que no sabia ni quien era el enemigo, ni donde estaba, y en estas circunstancias muchas veces se dan golpes de ciego, sin prestar atencion al hecho de que el que recibe la paliza, no siempre es el que merece recibirla.
Las Naciones Unidas se opusieron a la invasion de Irak, no estaba demostrado que esta nacion arabe dispusiese de armas de destrucción masiva, el Presidente Bush hizo caso omiso de la resolución de la O.N.U. y con el apoyo del Gobierno español presidido en aquella época por el Sr. Aznar y también con el apoyo del Gobierno Británico del Sr. Blair, llevó adelante su proyecto militar, el cual aquí en España provocó masivas manifestaciones de protesta por parte de la ciudadania.
Poco tiempo después y probablemente como consequència de todo lo dicho anteriormente, el pùeblo de Madrid sufrió el terrorífico atentado en los ferrocarriles de cercanias, que ocasionó la perdia de muchas vidas e inn umerables heridos, desde el primer momento el Gobierno Español equivocó sus planteamientos, tratando de desvincular el atentado de Madrid con la guerra de Irak, olvidando que lo ultimo que puede hacer un político es en gañar a su pueblo, y el pueblo Español en este caso tomó buena nota de todo lo sucedido.
Poco tiempo después tuvieron lugar las elecciones generales del año 2.004, y el Partido Popular perdió una elecciones que nunca debió haber perdido, en el curso de sus ocho años de gobierno, España se habia sentido bien gobernada, la victoria del Partyido Socialista cojió a todo el marco poítico español, descolocado y al propio Partido Socialista con el paso cambiado, ni ellos mismos esperaban encontrarse delante de una tarea de gobierno para la cual ni el Sr. Rodriguez Zapatero ni su propio partido en aquellos momentos estaban en disposicióm de poder afrontar, todavia no era su momento para estar en condiciones de poder afrontar lo retos que pronto les llegarian.
Aún y aceptando que el inicio de la burbuja inmobiliaria, ya se estuvo gestando en los últimos años del gobierno Aznar, estoy convencido de que si hubiese seguido governando el mismo equipo económico de
aquellos últimos ocho años, las decisiones que era necesario tomar, se hubiesen tomado con mayor prontitud, en el momento que correspondia hacerlo y tambien de la manera que convenia hacerlo.
De todo este proceso, el pueblo catalán fué un mero espectador, en aquellos momentos de desconcierto, todo eran urgéncias a fin de volver a gobernar cunto antes mejor, vimos como se dificultaba la tramitación de nuestro Estatuto, hemos seguido ayudano en tareas parlamentárias, cuando así nos ha sido requerido y hemos estado en condiciones de poderlo hacer, y también ya hace años, desde el comienzo de la crisis, que desde Cataluña se esta aconsejando un Pacto de Estado entre todas las fuerzas políticas a fin de procurar deshacer este lio en el que todos estamos metidos.
No ha habido nunca buena disposición a dar luz verde a este posible Pacto de Estado, pero en cambio ahora ultimamente,he leido rumores que apuntan a la posible formación de un gobierno de concentración.
llegados a este punto, espero que se den dos circunstàncias, en primer lugar que se permita a Cataluña dejar de ser este mero espectador que ha sido hasta este momento, porque hasta ahora y contemplando todo lo que ha pasado, a Cataluña solo se le ha permitido hacer lo de siempre, trabajar, pagar y recibir todos los tortazos, tomando parte en este posible proyecto y siendo ya de una vez escuchada como se merece.
En segundo lugar, también ha de ser contemplado, el hecho de que hoy en dia España, es un barco muy grande, y que en consequéncia necesita un timón muy grande, al que se puedan agarrar muchas manos, fuertes y endurecidas para procurar así reorientar la navegación, peró mucho cuidado con dar golpes de timón excesivamen te bruscos y forzados, la conducción ha de ser suave, procurando mantener el mismo rumbo, el rumbo que ya llevábamos hasta la entrada en escena del Sr. Bin Landen, que en paz descanse.
Procuraré acabar huyendo de las metáforas, hace falta reformar el Estado de las Autonomias, probablemente haga falta reformar la Constitución, hace falta simplificar toda la Administración, evitando duplicidades, quiero con esto decir que sobran Diputaciones, Consejos comarcales, etc.pero mucho cuidado, lo que no necesita España es ni un salvador ni un redentor, España ya hace trenta años que entre todos la salvamos y ahora lo que hace falta es mantenerla en vida y en disposición de seguir creciendo y prosperando, para poder seguir dando, de esta manera el bienestar que tda la ciudadania, requiere y merece.
Josep mª Carbonell i Vilaró
de la crisi, que desde Catalunya se aconseja, llevar a cabo un Pacto de Estado entre todas las fuerzas políticas, a fin de procurar deshacer este lio en el que todos estamos metidos.
En ningún momento se ha mostrado buena disposición a dar luz verde a este Pacto de Estado, peró en cambio, ultimamente he leido rumores que apuntan a la posible formació de un gobierno de concentración.
Llegados a este punto, espero que se den dos circuntáncias, que se permita a Catalunya el dejar de representar el papel de mero espectador, porqué hasta el momento presente y considerando todo lo q
Repito, porque nos pasa todo lo que nos esta pasando?, cuando me hago preguntas como la que nos ocupa, me gusta en la medida que pueda hacerlo, encontrar y ofrecer mi propia respuesta, en este caso la respuesta la tengo, se perfectamente quien es el culpable con nombres y apellidos -Ossama Bin Landen-
Este caballero, el cual espero que Dios o Alá o quien sea lo tengan a su lado, organizó y llevó a cabo el atentado terrorista que consiguió derribar las dos torres gemelas de New York, el corazón financiero del mundo occidental y en consecuencia lo hizo tambalear.
Los Estados unidos, se vieron atacados en su propio territorio y esto es una cosa que no les habia pasado nunca, miles de americanos perdieron la vida, mientras llevaban a cabo su trabajo habitual.El Presidente Bush, logicamente tenia que dar una respuesta, y la dió entrando en una guerra, en la que no sabia ni quien era el enemigo, ni donde estaba, y en estas circunstancias muchas veces se dan golpes de ciego, sin prestar atencion al hecho de que el que recibe la paliza, no siempre es el que merece recibirla.
Las Naciones Unidas se opusieron a la invasion de Irak, no estaba demostrado que esta nacion arabe dispusiese de armas de destrucción masiva, el Presidente Bush hizo caso omiso de la resolución de la O.N.U. y con el apoyo del Gobierno español presidido en aquella época por el Sr. Aznar y también con el apoyo del Gobierno Británico del Sr. Blair, llevó adelante su proyecto militar, el cual aquí en España provocó masivas manifestaciones de protesta por parte de la ciudadania.
Poco tiempo después y probablemente como consequència de todo lo dicho anteriormente, el pùeblo de Madrid sufrió el terrorífico atentado en los ferrocarriles de cercanias, que ocasionó la perdia de muchas vidas e inn umerables heridos, desde el primer momento el Gobierno Español equivocó sus planteamientos, tratando de desvincular el atentado de Madrid con la guerra de Irak, olvidando que lo ultimo que puede hacer un político es en gañar a su pueblo, y el pueblo Español en este caso tomó buena nota de todo lo sucedido.
Poco tiempo después tuvieron lugar las elecciones generales del año 2.004, y el Partido Popular perdió una elecciones que nunca debió haber perdido, en el curso de sus ocho años de gobierno, España se habia sentido bien gobernada, la victoria del Partyido Socialista cojió a todo el marco poítico español, descolocado y al propio Partido Socialista con el paso cambiado, ni ellos mismos esperaban encontrarse delante de una tarea de gobierno para la cual ni el Sr. Rodriguez Zapatero ni su propio partido en aquellos momentos estaban en disposicióm de poder afrontar, todavia no era su momento para estar en condiciones de poder afrontar lo retos que pronto les llegarian.
Aún y aceptando que el inicio de la burbuja inmobiliaria, ya se estuvo gestando en los últimos años del gobierno Aznar, estoy convencido de que si hubiese seguido governando el mismo equipo económico de
aquellos últimos ocho años, las decisiones que era necesario tomar, se hubiesen tomado con mayor prontitud, en el momento que correspondia hacerlo y tambien de la manera que convenia hacerlo.
De todo este proceso, el pueblo catalán fué un mero espectador, en aquellos momentos de desconcierto, todo eran urgéncias a fin de volver a gobernar cunto antes mejor, vimos como se dificultaba la tramitación de nuestro Estatuto, hemos seguido ayudano en tareas parlamentárias, cuando así nos ha sido requerido y hemos estado en condiciones de poderlo hacer, y también ya hace años, desde el comienzo de la crisis, que desde Cataluña se esta aconsejando un Pacto de Estado entre todas las fuerzas políticas a fin de procurar deshacer este lio en el que todos estamos metidos.
No ha habido nunca buena disposición a dar luz verde a este posible Pacto de Estado, pero en cambio ahora ultimamente,he leido rumores que apuntan a la posible formación de un gobierno de concentración.
llegados a este punto, espero que se den dos circunstàncias, en primer lugar que se permita a Cataluña dejar de ser este mero espectador que ha sido hasta este momento, porque hasta ahora y contemplando todo lo que ha pasado, a Cataluña solo se le ha permitido hacer lo de siempre, trabajar, pagar y recibir todos los tortazos, tomando parte en este posible proyecto y siendo ya de una vez escuchada como se merece.
En segundo lugar, también ha de ser contemplado, el hecho de que hoy en dia España, es un barco muy grande, y que en consequéncia necesita un timón muy grande, al que se puedan agarrar muchas manos, fuertes y endurecidas para procurar así reorientar la navegación, peró mucho cuidado con dar golpes de timón excesivamen te bruscos y forzados, la conducción ha de ser suave, procurando mantener el mismo rumbo, el rumbo que ya llevábamos hasta la entrada en escena del Sr. Bin Landen, que en paz descanse.
Procuraré acabar huyendo de las metáforas, hace falta reformar el Estado de las Autonomias, probablemente haga falta reformar la Constitución, hace falta simplificar toda la Administración, evitando duplicidades, quiero con esto decir que sobran Diputaciones, Consejos comarcales, etc.pero mucho cuidado, lo que no necesita España es ni un salvador ni un redentor, España ya hace trenta años que entre todos la salvamos y ahora lo que hace falta es mantenerla en vida y en disposición de seguir creciendo y prosperando, para poder seguir dando, de esta manera el bienestar que tda la ciudadania, requiere y merece.
Josep mª Carbonell i Vilaró
de la crisi, que desde Catalunya se aconseja, llevar a cabo un Pacto de Estado entre todas las fuerzas políticas, a fin de procurar deshacer este lio en el que todos estamos metidos.
En ningún momento se ha mostrado buena disposición a dar luz verde a este Pacto de Estado, peró en cambio, ultimamente he leido rumores que apuntan a la posible formació de un gobierno de concentración.
Llegados a este punto, espero que se den dos circuntáncias, que se permita a Catalunya el dejar de representar el papel de mero espectador, porqué hasta el momento presente y considerando todo lo q
QUIEN ES EL CULPABLE DE TODO?
Recientemente le he oido decir a un comentarista acreditado: España y los españoles no nos merecemos lo que nos está pasando, hasta he leido como un Ministro decia: El potencial económico de España y los esfuerzos que el pueblo español esta haciendo, no merecen el tratamiento que se les esta dando desde los mercados financieros.
Repito, quien es culpable de todo lo que nos esta pasando?, yo personalmente, cuando me hago preguntas com es que nos ocupa, me gusta en la medida que pueda hacerllo, dar mi propia respuesta, y en est caso me veo en condiciones de darla, se quien es el culpable con nombre y apellidos -Ossama Bin Landen
Este señor, el cual espero que Dios o Alá o quien se lo tenga a su lado, porque ya hace una buena temporada que los americanos le dieron su pasaporte hacia la eternidad, espero que sin derecho a retorno, organizó y llevó a cabo, el atentado terrorista que derribó las torres gemelas de New York, el corazon del mundo financiero occidental y efectivamente consiguió hacerlo tambalear.
Los Estados Unidos se vieron atacados por una fuerza exterior en su propio país, esta es una situación que ellos nuca habian vivido, miles de americanos encontraron la muerte
Repito, quien es culpable de todo lo que nos esta pasando?, yo personalmente, cuando me hago preguntas com es que nos ocupa, me gusta en la medida que pueda hacerllo, dar mi propia respuesta, y en est caso me veo en condiciones de darla, se quien es el culpable con nombre y apellidos -Ossama Bin Landen
Este señor, el cual espero que Dios o Alá o quien se lo tenga a su lado, porque ya hace una buena temporada que los americanos le dieron su pasaporte hacia la eternidad, espero que sin derecho a retorno, organizó y llevó a cabo, el atentado terrorista que derribó las torres gemelas de New York, el corazon del mundo financiero occidental y efectivamente consiguió hacerlo tambalear.
Los Estados Unidos se vieron atacados por una fuerza exterior en su propio país, esta es una situación que ellos nuca habian vivido, miles de americanos encontraron la muerte
Suscribirse a:
Entradas (Atom)