Soc un usuari del transport public, i m´en sento mes que satisfet, quan escolto o llegeixo comentaris al respecte,sempre queixant-se, dels preus, del servei, dels itineraris, penso que el que passa es que la gent d´alguna cosa o altre s´ha de queixar, jo que he conegut altres paisos, puc assegurar que el transport public de Barcelona, es eficient, pulcre i barat, aquesta es la meva opinió.
Un altre aspecte de la questió, es aquesta falera per expandir aquest transport public, en detriment del transport privat, en la mesura que el transport public segueixi millorant, esevident que cada vegada hi hauran mes ciutadans que deixaran el cotxe a casa, però segur que será per comoditat, per economia i fins i tot per rapidesa, no ens equivoquem d´objectius, l´objectiu principal no es reduir la contaminació, per reduir la contaminació no cal posar a la ciutat de cap per avall, en tot cas només cal, impulsar lo que ja s´está fent, crear les condicions perque cada cop mes utilitzem el cotxe alimentat electricament, repeteeixo que ja s´está fent, cada cop s´en venen mes, s´en fabriquen mes, i el usuari en general ja s´está inclinant per aquesta opció, que a la manera de veure ja es un fet irreversible a la vegada que necesari, quan el cotxe electric s´imposi definitivament, les nostres ciutats seran un altre cosa..
Tornant al transport public, una de les coses que el fan mes atractiu, es que ajuda a viure, millor dit, a conviure, et troves coneguts amb els que fas passar una estoneta de conversa, intercanvies opinions amb qualsevol persona asseguida al teu costat tot i que no la coneixies de res, coneixer de primera ma, al carrer, dins del bus, o del metro, quina es l´opinió de la gent respecte al funcionament del país, la feina, l´habitatge, la sanitat, l´educació, sempre es una visió diferent de la que t´arriba llegint el diaro o veient la televisió, una visió mes personal i propera.
Hi ha persones que assegudes al teu costat dins del bus, s´atreveixen a dir coses que en public no s´atrevirien a dir, et diuen tot lo que tenen a dins del pap, només escoltant t´arriben això que s´en diu, autèntiques lliçons magistrals.
No fa gaires dies, els nets encara no anaven al col.legi i els pares em varen demanar que estés amb ells una estona, als avis sempre ens troven ben disposats per fer aquesta feina, i aixís es com vareig pujar a un H-6 que comença el seu recorregut al meu barri de Sant Andreu i em deixa a Sarriá molt aprop del domicili dels meus fills, una estona abans, quan encara estava assegut a la parada esperant queel bus arrivés, es va apropar un senyor demanant-me que li recomenés quin era l ítinerari que mes li convenia.
Era un home que en principi jo me´l vaig fer unamica mes jove que jo mateix, després un cop parlant, va resultarque era bastant mes gran que jo, els anys els portava molt be, a mes, tot i anant vestit senzill, feia goig, lo que portava, tot plegat una camisa de color blau, pantaló blasu fosc, i un jerseiet a sobre per si a aquella hora del matí, es girava una mica de fresqueta, les sabates molt ben enllustrades, sempre s´ha dit que hi ha persones a les que qualsevol cosa que els poses els hi queda be, en canvi n´hi han d´altres que per mes que s´arreglin sempre fan pena de veure.
Era un home de conversa molt facil, d´aquells que de qualsevol cosa en fa una historia, l´accent el delatava, "yo soy extranjero em va dir", no li vareig preguntar però segur que era argentí, als argentins els agrada molt parlar, i la veritat es que ho fan molt be, tenen facilitat per parlar, hi ha vegades que fins i tot ho fan una mica massa..
Em va preguntar "Ud. es de aquí?" en que idioma se expresa mejor, si, yo soy catalan, me expreso igual en catalan que en castellano y hasta me atrevo un poco con el inglés li vareig contestar, seguia preguntant, sus padres también eran catalanes?, si señor, mis padres, mis abuelos y hasta mis bisabuelos nacieron en Catalunya.
En relació a lo que Ud. me dice, hace unos pocos dias, estaba reunido con diez o doce conocidos de edat parecida a la mia, en la terraza de un hotel de la costa, hablando, hablando, llegamos a un punto en el que yo siendo extranjero deje de participar, se metieron en política, pensé que era mejor limitarme a escuchar, pero una cosa me quedó clara después de un rato de xarla, i es que los catalanes mas convencidos i mejor defensores de su condición de catalanes y de su identidad, eran aquellos cuyos origenes procedian de otros paises, de otras tierras, sus padres y sus abuelos no habian nacido en Catalunya.
Es Ud un buen observador, "li vareig dir", Catalunya siempre ha sido una tierra de buena acojida, a lo largo de la història y en diferentes etapas, han llegado gentyes de otras tierras españolas, mas recientemente, sudamericanos, arabes, gente del Africa central, a todos se ha procurado integrarlos, acostumbrarlos a nuestra lengua, nuestra cultura, nuestras tradiciones, a fin de que se sintieran integrados y manteniendo así una buena convivéncia entre gente de distintos orígenes y procedèncias cosa que no siempre resulta fácil.
Para poner un ejemplo de otra manera de ver las cosas, el otro dia leía en un periódico que la comunidad vasca, Euskadi, se siente hoy en dia y una vez resulto el tema de la violencia, muy comoda con su autogobierno, su calidad de vida, su estado debienestar, su nivel de renta per capita, similar al que puedan tener los alemanes, u sistema de financiación autonomica que sin depender de nadie les hace autosuficientes.
Al parecer y de acuerdo con lo que decia el periódico en questión, solo hay un aspecto que preocupa en Euskadi,la población envejece, falta gente joven, a las tierras vascas no ha llegado nunca la inmigración, por lo menos en los niveles que lo ha hecho en Catralunya, la mayoria son originariamente vascos, hasta para jugar a futbol en el Atletic hay que ser vasco, la felicidad de unos padres llega cuando los hijos se casan con un vasco o una vasca, así los niños que nacen tambié son originariamente vascos.
Para la gente que llega de otras tierras, el catalan es facil de aprender, sobre todo la juventud enseguida lo entiende y lo habla, otra cosa es aprender a hablar el Euskera, es dificil y este es un aspecto que tampoco ayuda a integrarse.
Aquell senyor argentí m´anava escoltant, i al final em va dir, sabe que ha valido la pena cojer el autobús, he tendo mucho gusto de escucharle, cuando vuelva a mi país les haré llegar a mis hijos todo lo que Ud acaba de deecirme, ha sido un placer, la veritat es que jo també m´hi vareig trovar a gust parlant amb aquell argentí, aquest es un altre dels atractius del transport public, a uns els ajuda a integrar-se i a nosaltres ens ajuda a conviure.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
miércoles, 28 de septiembre de 2016
domingo, 18 de septiembre de 2016
VIURE MILLOR
Aquesta darrera setmana, ens ha fet patir, pensar i fins i tot dedicar-hi alguna estona del nostre temps, l´imatge d´una dona amb els seus tres fills, al carrer i per un moment sense saber on viure, després del desnonament sufert per l´autoritat judicial recolsada per quatre furgons antiavalots dels mossos d´esquadra.
Sense pis no hi haurá estat massa temps, l´alcaldesa ja va anunciar l´endemá mateix que se li procuraría d´inmediat un pis de lloguer social.
Avui en dia de gent sense habitatge, vivint al carrer no n´hi ha gaire, d´una manera o altre tothom que encara es dins del sistema, se li presenta l´oportunitat de trovar un sostre on viure, perque de pisos vuits sense habitar n´hi han molts, i sembla que els moviments originats per aquesta problemática, han donat els seus fruits, i totes les administracions d´una manera o altre s´han compromés a empendre polítiques socials que siguin d´ajud per resoldre situacions molts cops realment dramátiques.
De totes maneres posem-nos dins de la realitat, que es el que realment passa? el que succeeis es que hi ha families que com a consequéncia de la crisis cauen en situación d´atur, hi ha families on dingú treballa, i arribats en aquest punt no poden pagar el lloguer, l´hipoteca etc. i en consequencia el llogater te tot el dret a fer arribar la seva denuncia al jutjat, passat un temps, en ocasions molt de temps pot arribar el desnonament.
Casos de desnonaments s´en donen a diari, el que ha cridat l´atenció es que en el cas que ens ocupa, per desnonar a una mare amb les seves tres criatures hagin fet falta quatre furgond dels mossos antiavalots, evidentment alguna cosa no s´ha portat prou be, i això s´ha de dir i s´ha de reconeixer i deixar que l´Ajuntament acabi de resoldre el tema que segur que ho fará.
El que he trovat a feltar, es alguna explicació o comentari del Conseller d´Interior, fa temps que no el veig ni el sento, i ho trovo extrany perque dins del Govern del Sr, Mas era dels Consellers que mes es feia notar i en canvi ara en uns moments en que al Govern Puigdemont se li nota una molt bona activitat i eficiencia, el Conseller d´interior no dona gaires senyals de vida, potser es que te problemas de salut, o potser soc jo mateix que no estic massa al corrent de lo que passa.
Quan parlo de l´eficiencia del Govern Puigdemont es per que aixís ho penso, aixíx com amb l´´ anterior President feia molts anys que ens coneixiem, amb el Sr. Puigdemont no hi tinc cap relació d´amistad, espero algún dia tenir-la.
Tornant al tema dels desnonaments, tot i el dramatisme que en ocasions això comporta, no hem de caure dins d´un pessimisme fins acert punt llogic, jo aconsellaria recordar que només vint i cinc anys enrere aproximadament, sense sortir de Barcelona, hi trovavem en barris com el Somorrostro uns quants milers de familioes vivint en barraques, de barraques avui en dia ja no en queden.
El país funciona i en general tothom esta millor, vivint dins dins d´aquest regim de democracia i llibertat.
Vull recordar per acabar situacions com la dels anys cinquanta, quan el Bisbe Modrego va impulsar les cases del Congrés, en aquells moments per obtener un habitatge d´aquells hi havien bofetades, feien falta moltes influències.
Es viu millor, tots ho sabem i cal conservar-ho, aquest país mostre i no es la primera vegada que ho dic, només falta rematar-lo, només falta que el Govern Central es deicideixi ha donar solución a les poques coses però coses importants, que desde el moment de la transició dels anys setanta, o varen quedar pendents de fer, o no es varen fer prou be i ara ens trovem que convé revisar-les, comencant per la mateixa Constitució.
Tranquils que tot funciona.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Sense pis no hi haurá estat massa temps, l´alcaldesa ja va anunciar l´endemá mateix que se li procuraría d´inmediat un pis de lloguer social.
Avui en dia de gent sense habitatge, vivint al carrer no n´hi ha gaire, d´una manera o altre tothom que encara es dins del sistema, se li presenta l´oportunitat de trovar un sostre on viure, perque de pisos vuits sense habitar n´hi han molts, i sembla que els moviments originats per aquesta problemática, han donat els seus fruits, i totes les administracions d´una manera o altre s´han compromés a empendre polítiques socials que siguin d´ajud per resoldre situacions molts cops realment dramátiques.
De totes maneres posem-nos dins de la realitat, que es el que realment passa? el que succeeis es que hi ha families que com a consequéncia de la crisis cauen en situación d´atur, hi ha families on dingú treballa, i arribats en aquest punt no poden pagar el lloguer, l´hipoteca etc. i en consequencia el llogater te tot el dret a fer arribar la seva denuncia al jutjat, passat un temps, en ocasions molt de temps pot arribar el desnonament.
Casos de desnonaments s´en donen a diari, el que ha cridat l´atenció es que en el cas que ens ocupa, per desnonar a una mare amb les seves tres criatures hagin fet falta quatre furgond dels mossos antiavalots, evidentment alguna cosa no s´ha portat prou be, i això s´ha de dir i s´ha de reconeixer i deixar que l´Ajuntament acabi de resoldre el tema que segur que ho fará.
El que he trovat a feltar, es alguna explicació o comentari del Conseller d´Interior, fa temps que no el veig ni el sento, i ho trovo extrany perque dins del Govern del Sr, Mas era dels Consellers que mes es feia notar i en canvi ara en uns moments en que al Govern Puigdemont se li nota una molt bona activitat i eficiencia, el Conseller d´interior no dona gaires senyals de vida, potser es que te problemas de salut, o potser soc jo mateix que no estic massa al corrent de lo que passa.
Quan parlo de l´eficiencia del Govern Puigdemont es per que aixís ho penso, aixíx com amb l´´ anterior President feia molts anys que ens coneixiem, amb el Sr. Puigdemont no hi tinc cap relació d´amistad, espero algún dia tenir-la.
Tornant al tema dels desnonaments, tot i el dramatisme que en ocasions això comporta, no hem de caure dins d´un pessimisme fins acert punt llogic, jo aconsellaria recordar que només vint i cinc anys enrere aproximadament, sense sortir de Barcelona, hi trovavem en barris com el Somorrostro uns quants milers de familioes vivint en barraques, de barraques avui en dia ja no en queden.
El país funciona i en general tothom esta millor, vivint dins dins d´aquest regim de democracia i llibertat.
Vull recordar per acabar situacions com la dels anys cinquanta, quan el Bisbe Modrego va impulsar les cases del Congrés, en aquells moments per obtener un habitatge d´aquells hi havien bofetades, feien falta moltes influències.
Es viu millor, tots ho sabem i cal conservar-ho, aquest país mostre i no es la primera vegada que ho dic, només falta rematar-lo, només falta que el Govern Central es deicideixi ha donar solución a les poques coses però coses importants, que desde el moment de la transició dels anys setanta, o varen quedar pendents de fer, o no es varen fer prou be i ara ens trovem que convé revisar-les, comencant per la mateixa Constitució.
Tranquils que tot funciona.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
viernes, 9 de septiembre de 2016
PROCES SOBERANISTA, PERQUE, COM I QUAN
Per endegar un procés separatista a fi de crear un Estat propi, que es lo que en aquests moments sembla que ens ocupa aquí a Catalunya, lo primer que cal considerar es si de manera majoritaria la població veu procedent i necessari el projecte, perque pensa que es lo que convé i en el nostre cas perque respon a una lluita que ja ve de molts anys enrere i que en altres moments ha representat acceptar per part dels catalans molts sacrificis.
Fixeu-se que he parlat que tot aixo plegat te que ser un sentiment majoritari de tota la població, i això només hi ha una manera de saber-ho, a través d´una consulta o un referendum on el poble es pogués expressar, fent arribar aixís el seu pensament.
Jo personalment no he estat mai independentista però l´idea del referndum sempre l´habia defensada, perque cvom a demócrata cap de nosaltres es pot creure en la possessió del dret d´imposar el seu punt6 de vista, sobretot quan parlem d´un tema tan important i trescendent com la creació d´una República Catalana independent de l´Estat Espanyol.
Només al començament del procés, el President Mas en una ocasió va acceptar se entrevistat en un programa de televisió, per respondre aixís a les preguntes que uns quan prestigiosos periodistas li tenian reservades en relació al incipient proces d´independencia de Catalunya, Sr. Mas li va preguntar la Sra Mª Antonia Alvarez que en pau descansi, ja compte que a Catalunya i pot haver-hi una important pàrt de població que no vegi amb bons ulls l´independència de Catalunya. El President va contestar hi ho va fer semblant molt convencut del que deia, Sra. Alvarez hi ha una cosa que ja pot tenir per segur que jo mai faré, jo mai partiré a Catalunya per la meitad.
El referendum legal i oficial que es demana encara no ens ha estat permés, pero tant si com no varem dur a terme el referendum del 9-N on una part important de Catalunya va depositar una papereta a dins de l´urna i a mes també hi va deixar el seu nom i el seu carnet d´identitat, i mes endevant varem participar en unes eleccions pebliscitàries on els vots majoritaris no varen ser independentistes.
Amb tot això avui en dia ja podem dir de manera força acurada quin seria el resultat del referendum en el cas de que es fes de manera oficial i permesa per l´Estat Espanyol, 51-49, 52-48, 53-47, la cosa es bellugaria dins d´aquests nivells, i aquests resultats tal com deia el Sr. Mas podria significar, partir a Catalunya per la seva meitad, i això no hi ha cap catalá quie ho volgui per el seu poble, sempre hem sigut i som una terra de bona convivéncia i aixís hem de seguir si volem assegurar el nostre benestar i el dels nostres fills.
La perdua d´aquesta convivéncia cada vegada fa mes por, i es per això que cada vegada mes, es poden sentir veus autoritzades que posen en dubte la necesitat del referendum.
Després hi a hores d´ara si m´ho permeten ja tots plegats estem en condicions de fer una mica d´analisi dálló que dic en el meu titol, "el com" i "el quan".
Quan s´ha d´endegar un procés soberanista com el nostre, quan el procés te un lider al devant, tots ens pensavem que el teniem, l´imatge la donava, presencia, paraula, formació, però potser el que passa es que amb tot això no n´hi ha prou.
Després aquest lider te que tenir alseu darrera una majoria parlamentária que li permeti prendre les decisions pertinents sense dependre de dingú mes, i aquesta majoria faltava poc però el President Mas no la tenia. Haguessin hagut de posar-hi una mica de paciéncia i esperar un millor moment.
Només ens queda el "com", ¿com ho hem fet tot plegat? jo diria que ho hem fet força malament.
A partir del present moment els catalans es queden unes quantes coses, que aquestes si que les hem, de defensar i saber protegir, la nostre llengua, la nostre cultura i les nostres tradicions, tot això, ni es toca ni s´en parla.
Un altre cosa que tampoc es toca perque ja s´ha tocat massa son els nostres calés, això es un tema que ens allargaria massa l´article, deixem-ho per un altre ocasió.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Fixeu-se que he parlat que tot aixo plegat te que ser un sentiment majoritari de tota la població, i això només hi ha una manera de saber-ho, a través d´una consulta o un referendum on el poble es pogués expressar, fent arribar aixís el seu pensament.
Jo personalment no he estat mai independentista però l´idea del referndum sempre l´habia defensada, perque cvom a demócrata cap de nosaltres es pot creure en la possessió del dret d´imposar el seu punt6 de vista, sobretot quan parlem d´un tema tan important i trescendent com la creació d´una República Catalana independent de l´Estat Espanyol.
Només al començament del procés, el President Mas en una ocasió va acceptar se entrevistat en un programa de televisió, per respondre aixís a les preguntes que uns quan prestigiosos periodistas li tenian reservades en relació al incipient proces d´independencia de Catalunya, Sr. Mas li va preguntar la Sra Mª Antonia Alvarez que en pau descansi, ja compte que a Catalunya i pot haver-hi una important pàrt de població que no vegi amb bons ulls l´independència de Catalunya. El President va contestar hi ho va fer semblant molt convencut del que deia, Sra. Alvarez hi ha una cosa que ja pot tenir per segur que jo mai faré, jo mai partiré a Catalunya per la meitad.
El referendum legal i oficial que es demana encara no ens ha estat permés, pero tant si com no varem dur a terme el referendum del 9-N on una part important de Catalunya va depositar una papereta a dins de l´urna i a mes també hi va deixar el seu nom i el seu carnet d´identitat, i mes endevant varem participar en unes eleccions pebliscitàries on els vots majoritaris no varen ser independentistes.
Amb tot això avui en dia ja podem dir de manera força acurada quin seria el resultat del referendum en el cas de que es fes de manera oficial i permesa per l´Estat Espanyol, 51-49, 52-48, 53-47, la cosa es bellugaria dins d´aquests nivells, i aquests resultats tal com deia el Sr. Mas podria significar, partir a Catalunya per la seva meitad, i això no hi ha cap catalá quie ho volgui per el seu poble, sempre hem sigut i som una terra de bona convivéncia i aixís hem de seguir si volem assegurar el nostre benestar i el dels nostres fills.
La perdua d´aquesta convivéncia cada vegada fa mes por, i es per això que cada vegada mes, es poden sentir veus autoritzades que posen en dubte la necesitat del referendum.
Després hi a hores d´ara si m´ho permeten ja tots plegats estem en condicions de fer una mica d´analisi dálló que dic en el meu titol, "el com" i "el quan".
Quan s´ha d´endegar un procés soberanista com el nostre, quan el procés te un lider al devant, tots ens pensavem que el teniem, l´imatge la donava, presencia, paraula, formació, però potser el que passa es que amb tot això no n´hi ha prou.
Després aquest lider te que tenir alseu darrera una majoria parlamentária que li permeti prendre les decisions pertinents sense dependre de dingú mes, i aquesta majoria faltava poc però el President Mas no la tenia. Haguessin hagut de posar-hi una mica de paciéncia i esperar un millor moment.
Només ens queda el "com", ¿com ho hem fet tot plegat? jo diria que ho hem fet força malament.
A partir del present moment els catalans es queden unes quantes coses, que aquestes si que les hem, de defensar i saber protegir, la nostre llengua, la nostre cultura i les nostres tradicions, tot això, ni es toca ni s´en parla.
Un altre cosa que tampoc es toca perque ja s´ha tocat massa son els nostres calés, això es un tema que ens allargaria massa l´article, deixem-ho per un altre ocasió.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)