OBJETIVO COMUN

&Hacia m

UN INICI MOLT LLUNYÁ I UN FINAL MASSA PROPER

La meva trajectoria politica, que fins a cert punt te quelcom que veure amb la meva vida de familia comença encara que sembli un contrasentit a finals del segle XIX quan el meu besavi en Pere Batlle i Pou nascut a Camallera provincia de Girona, segons els papers de "oficio carretero" despres de viure i de treballar fins als cinquanta anys en el poble que us acabo de mencionar, es queda vidu de la seva esposa la Sra. Maria Vila i sense fills. Aquest avi, sembla ser una persona molt inquieta i emprenedora decideix refer la seva vida, es desfá de tot lo que l´uneix al seu poble i es trasllada a Barcelona. Un cop a la capital pregunta i mira d´informar-se de sent com es un home d´ofici carreter, quin es el millor lloc per establir-se, algú que es presta a aconsellar-lo, li diu, ves algún dia de bon matí al carrer Comerc, als voltants del Born el mercat de fruites i verdures, fes una ullada i a veure que et sembla. L´avi Pere només arribar al Born va veure centenars de persones movent i treslladant carretilles carregadas de caixes de fruites i de verdures i d´inmediat va dir-se "aquest es el meu lloc" i aixís es com neixen les Carretilles Batlle, empresa ubicada desde aquells dies fins al Maig de l´any 2.OO8 quan jo em vareig jubilar. Un cop establert al carrer Comerc, nº 6, sembla que va voler refer la seva vida personal, i aixís es com va coneixer i es va casar amb la que tenia que ser la meva besavia la Rosa Grau i Gimbert, filla de Sant Martí se Sesgueioles comarca de l´Anoia, aquest es el poble d´on es dona la circumstancia que també n´es originaria la meva senyora la Rosa Mª i avui en dia encara i conservem la casa dels avis, on hi passem les vacances i les festes de guardar. Tornant als besavis varen tenir dues nenes la meva avia Rosa i la seva germana la tia Antonia, hi han moltes histories que explicar al respecte, la meva avia m´esplicaba poc abans de morir que ella encara recordava de molt joveneta,presenciar amb la seva mare i les altres senyores de la familia, desde el balco del carrer Comerc,nº6 on a mese treballar també hi vivien, l´arribada de la Reina Regent per presi- dir l´acte inaugural de l´exposició del 1.988 que va tenir lloc al Palau Nacional de Belles Arts que estaba ubicat, just a la vorera d l´altre banda de carrer, desde el seu balco les avies estaben a primera fila. Al besavi no li van acabar aixís els sobresalts i quan les dues nenes tenien deu o dotze anys es va tornar a quedar vidu, ja molt gran es va tornar a casar amb la cunyada la tia Valentina, la qual ara quan jo de casat ara ha fet cinquanta anys vaig tornar a pujar al poble, els mes vells encara la recordaven. Suposo que els historiadors que habitualmen assisteixen a les tertulies, amb aquest article quedaran ben satisfets. Al arribar la democracia l´any 1.977 em vaig afiliar a Convergencia i m´hi vareig estar fins a l´any 2.003 quan vaig demanar la baixa, la veritat es que ja no m´hi trobava gaire be, potser també va influir el fet de que per aquelles dates el President Pujol va deixar la politica activa. En el curs dels meus casi be treinta anys de militancia a Convergencia vaig fer vida de partit pero fora de cap activitat profesional, jo dins de la política no ha sabut mai lo que es tenir un carreg, ni al Parlament, ni al Congrés ni a l´Ajuntament, si em demanaven alguna colaboració procurava donar-la, vaig ser regidor de l´ ajuntament del meu barri de Barcelona a Sant Andreu, amb altres paraules vull dir que de la política jo no he vist mai ni un duro. Quan et dediqueslitica a nivell profesional aixó vol dir que d´una manera o altre tens que deixar de banda altres obligacions propies de la teva feina habitual dins de la empresa on treballes, i per mi lo mes important era procurar un bon funcionament de la meva empresa, l´empresa de la familia les Carrtillas Batlle, que es va mantenir activa fins a l´any 2.008quan em vaig jubilar, no em vaij jubilar massa de gust pero a part de que ja tenia l´edat per fer-ho es va juntar en aquell moment algun problema de salut, i la copincidencia amb l´inici d´aquella crisi de la bombolla inmobiliaria que molts varem patir. Un cop jubilat si que vareig disposar de temps per escriure i parlar de política, la `política especialment la catalana toots sabem que aquest darrers anys ha passat i esta encara passant per moments dificils, i ara recent- ment en el curs de les darreres eleccions autonomiques jo francament esperava que algún candidat fes el meu discurs d´investidura, el diuscurs que jo pensava que algú de Catalunya i del partiot que fos, es veuria en cor de fer, pero la decepció va ser que dingú el va fer. Com a resultat de lo que us acabo de dir verig decidir penjar en el meu blog personal, el discurs d´investidura que jo hagués fet, no es un projecte personal, tampoc es un projecte de partit, es, aixó si, un projecte de país i en consequencia li he demanat a una bona profesional del mon editorial si em vol fer el favor d´ajudar-me a convertir els meus articles en un llibre que pogui ser publicat i posarlo aixís a disposició dels meus seguidor que modestia apart penso que també els tinc. Espero que tot vagi com jo he previst i mentrestant aprofito l´avinentesa per saludar-los. molt atentament Josep Mª Carbonell i Vilaró 626469639 jmcarbonellv@hotmail.com

EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA (FINAL)

Abans d´acomiadarme d´aquell conegut meu, vaig pensar que em podia permetre acabar de fer-lo posar una mica mes de mal estar, hem parlat de toptes aquestes inquietuts que afecten al colectiu femení i em sembla que en relació amb tot lo que hem comentat, hem deixat de banda un tema que es força important, amb sabria greu incomodar-te pero penso qyue es obligat parlar-ne. Has pensat que mol aviat podria passar que a mes de les alcaldeses i tots els altres carregs dels que hem parlat, ens trovessim amb un fet que ni tu n i jo hem viscut mai, podria passar que el dia menyhs pensat, a Madrid i tinguem una "Reina", ja suposo que a totes les republicanes que m´escol- teu us es el mateix un Rei que una Reina, no ho se, podria ser que no fos aixís i que pensessiu que posats a fer, mereix la pena sospesar aquesta situació, vinga parlem-ne, s´ha de parlar de tot. Ja sabeu que els actuals monarques han tingut dues noies, dues noies que avui en dia ja estan en edad de mereixer, i donada aquesta circumstancia, si un tinc ben entés, caldrá una reforma consti- tucional perque a partir del present moment la Monarca pogui ser una senyora, i també suposo que per reformar la Constitució calñdrá fer un referendum, un referendum en el que aprofitant l´ocasió, es podria propiciar la reafirmació "o no" de la Monarquia española. La Princesa Leonor acostuma a venir un cop cada any a Girona, com a posible hereva del "Tro" espa- nyol, per fer entrega d´uns guardons que aquesta ciutat anualment otorga, i cada cop que ve, fa de mes bon escoltar, avui en dia ja parla un catalá molty maco, a mes de correcte amb un accent catalá perfecte, tant perfecte com ho pogui ser el nostre. Fa uns quants dies, no em feu dir on ho vaig llegir, peró aixís va ser, que la Princesa Leonor li habia dit al seu pare, Sa Majestat el Rei, que si un dia no es veia en condicions de regnar, que no espreocupés gens ni mica, que ella ja agafaria el timó, potser es alló que deiem fa una estona del caracter de les dones. De tot aixó que us acabo de parlar gracies a la oportunitat que em va donar aquell conegut meu que em vaig trovar pel carrer, tant si sou republicanes com si no ho sou, penseu-hi,parleu-ne, mereix la pena fer-ho. Hem parlñat de llibertats, de l´Estat de les Autonomies, només ens queda `parlar de l´amnistia, ho he deixat per al final, potser perque es un aspecte molt delicat, amb el que la majoriaa del poble de Catalunya es sent molt senzibilitzat, deixant apart els aspectes juridics, dels que a mi personalment em costa molt parlar-ne perque no hi entenc, a la majoria de catalans veure a segons qui tencat a la presó ens fa venir basarda, com també tenir que sortir ded Catalunya per anar fins a Brusel.les a saludar alñ que era el nostre llegitim President. Quan la transició políticva deñs anys setanta, ja es va concedir una amnistia als presos politics d´aquell moment, en va sortir molta de gent que era a la presó, sembla que no hauria de ser massa complicat tornar-ho a fer avui en dia i tornar a fer un cop mes alló que diuen "borron i cuenta nueva" començant aixís amb bon peu, aquesta nova etapa de l´historia de Catalunya i de España. En el curs de la vida política, els grans errors no arriban mai conduits desde el nostre cap, sempre neixen dins de lo mes profund dels nostres cors, i son aquests els que després els condu- eixen, i tot aixó no es pot solucionar amb uns quants anys de presói o al exili, el que cal es en primer lloc saber compendre i després saber perdonar. Si no conseguim arribar fins aquest punt, saber comprendre i saber perdonar, sempre sen´s fará dificil a tots els que vivim dins d´aquesta pell de brau, endegar tots junts un projecte comú de feina. Deixar resolt i ben resolt aquest contenciós, ens donaria a tots prou esma per posar-nos un cop mes tots junts a treballar. Esperem que desde el Govern Central ho comprenguin aixís, i poguem d´aquesta manera, iniciar una nova etapa dins d´aquesta España de les Autonomies, si es aixís traballarem i governarem, al servei de tota la gent a la que vosaltres Diputats electes, rdepresenteu. Fa uns moments hem fet esment del "cor", d´aquest cor nostre que a tots ens batega amb força, quan parlem de tot lo que hem pàrlat en el curs d´aquest discurs. Desde aqwuest "cor" que acabo de mencionar reiteradament, us demano a tots vosaltres diputats electges, que crideu amb mi, i amb tota la força que us sorti del pit. VISCA CATALUNYA jOSEP mª cARBONELL I VILARO 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com

ELMEU DISCURS D´INVESTIDURA (6ª ENTREGA)

Fa uns moments parlavem de les millores que s´han dut a terme a fi d´apropar la vida dels pobles a la de les grans ciutats, hem oblidat l´obra mes important i construida en la seva totalidad per el Govern de Catalunya, em refereixo a l´eix transversal que uneix en un tres i no res el nord de Girona amb els punt mes allunyats de Catalunya. Un altre aspecte importantissim, la fibra optica ja arriba al 45% de tots els pobles de Catalunya, per molt petiots que aquests siguin, si atenem nomes a la població, aixó representa que un 90% de la poblacio pot treballar a través d´internet en favor de la digitilitjació i sebla que l´intenció es poder fer arribar molt aviat aquest servei fins a tots els recons de Catalunya. Tercera cosa, les energies renovables estan substituint als combuistibles solids amb lo que aixó representa per la contaminació i el canvi climatic, es evident que en si hem d´acostumar a la seva presencia, quan soc al poble i obro la finestra de bon matí lo primer que veig son molins amb les aspesonant voltes, pero som un país que apart de tots els aspectes esencials de la nostra economia en tenim dos d´esencials, el Sol i el vent, mereix la pena treuren profit, considerant l´aspecte economic, el clima i la salut, enbdevant amb els moliuns i les plaques solars. Si m´ho permeteu comencarem a parlar del tema laboral, un d´aquells dos aspectes que es obligat millorar si volem portar a Catalunya i a Espanya fins el lloc que els correspon ocupar, contribuint en gran manera a la sostenibilitat del nostre estat del benestar, es important incidir en tot lo quie fa respecte al mercat del treball, flexibilizar-lo el maxim quie poguem, resoectant els drets adquirits dels treballadors, peró a la vegada estimulant als empresaris a invertir, a generar riquesa i a crear llocs de treball, animar a les empreses extrangeres a endegar els seus projectes en el nostre país, ja hem esmentat anteriorment que aquí som pocs i mal distribuits. Tot lo dels Jutjats de Magistratura, juicis, acomiadaments procedenrs e inprocedents, indemnitzacions a ca- rrteg de l´empresari, etc. etc. Els contractes tempoorals, els contractes a temps excesivament parcials, els anomenats contractes basura, i avui en dia els ERTES son mesures d´emergencia per fer front a situacions d´emergencia, que en moments com els que hem passat recentment sopn un bon ajut, pero que no representen ni un canvi ni una millora dins de l´ordenament laboral son res mes que alló que diem en castellka, "un apaño". Per lo que respecta als ajuts a la familia, antigament en temps de la dictadura es pagaba el plus familiar, jo encara el vaig arribar a cobrar, eren 600 ptyas, per cada fill fins arribar als divuit anys, després de la transició a quest plus, en deiem coloquialment "els punts" es va deixar de pagar. Desde Convergencia insistiem en la necesitat de renovar aquest ajut, el Sr. Pujol li va fer arribar aquesta inquietut al Sr. Aznar, i aquest al final va promulgar l´actual decret per el que les mares treballadores cobren mensualment cent Europs per cada fill fins que aquests arriben als tres anyets, lo que passa es que desde la promulgació d´aquest decret ja han passat quize o vint anys i de moment encara no s´ha actualitzat, caldria parlar si mes no de 120 euros i en comptes de tres anys arribar fins als quatre anys. Un aspecte importantissim dins del mnarc laboral son els horaris de treball tant els comercials com els la- borals. Els horaris, l´ajut a la familia, i ara que ha arribat amb em penta el tele-treball, son aspectes molt importants dins de la lluita que fa molts anys manté el colectiu femení per aconseguir una posició d´igualtat am,b la dels homes, una igualtat tant a nivell profesional, com dins de la feina de la llar. sobretot l´atenció als fills i la gent gran, cal tambe ampliar l´oferta de llars publiques d´infants com de residencies per tots els avis. Aquesta lluita que mantenen les dones per equiparar la seva situació amb la dels homes no vull dir que ja la tinguin guanyada, pero jo diria que s´haurien de sentir satisfetes, fins i tot orgulloses per els esgla. ons que han anat pujant per arribar al objectiu final. Es important incidir en el fet de que aquesta lluita de les dones l´han dut a terme elles soles sense gaire ajut fins ara per part de les Administracions, encara que tampoc estaria de mes tambe fer esment de que en la majoria de casos han comptat amb la complicitat dels parfes, com tambe en molts casos amb la complicitat dels marits. jo personalment he tingut dues filles, totes dues tenen un titol universitari, totes dues sempre han treballat, s´han casat, una tre dues nenes, i l´altre una nena i dos nois, els seus marits quan surten de traballar, un s´encuida de rentar la roba i planxarla, i l´altre gendre es cuida d´anar a comprar i dela cuina, a casa meva estem donant un bon exemple. Fa una temporada, tot i passejant pel carrer em vareig trovar a un conegut meu al que feia temps que no veia, em va cridar i varem estar una bona estona xerrant al peu de carrer, em va dir que tenia ganes de parlar, perque sabent que hi ha coses que m´agrada parlar-les, hi havia un tema d´actualitat segons ell, del que voliua saber la meva opinió. Ja t´has donat compte de lo que ens esta passant en aquest opaís nostre?, primer em vaig pensar que em volia sortir a parlar de l´Indeopendencia o de la Republica, em va contestar que no era res d´aixó, que de lo que es tractava era segons ell, mes important, "les dones s´estan apoderant de tot", l´Alcaldesa de Barcelona, l´Alcaldesa de Girona, la Presidenta de la Diputació, la Presidenta del port, lla Presidenta del Consell de l´Abogacia, la Presidenta de la Cambra del Comerc, i aixó només pèr parlar dels carregs importants, desprtes a partir d´aixo venen elsa serrells. Jo no sabia que dir, pero lo primer que et surt en aquests casos es recordar que a totes aquestes senyores algú les deu haber votat, i que per altre banda a mi també sempre m´ha semblat que les dones per tot aixó de la política potser tenen mes cacacter que nosaltres els homes. Perque suposo que les dones em reconeixereu que totes aquestes feines de manar, gobernar, disposar tot lo que s´ha de fer avui i lo que es pot deixar per l´endemá son feines que sempre us ha agradat fer-les. Voldria acabar dient que aquets tres aspectes, horaris, ajuts a la familia i ara el tele-treball poden tenir molta indidencia enm dos temes que no ens funciones gents be, la tassa d´atur que es la segona mes alta de tota la comunitat europea des`pres de Grecia, com tamb´ñe la tassae facas matrimonial tambe la segona mes alta després de Belgica. Amb la setena entrega que us faré arribar d´aqui a uns dies acabaré el meu discurs, aquesta darrera entrega sera menys extensa, pero important ja que es tracta de parlar fixeu-se be, de la Monarquia i de l´Amnistia. Josep Mª Carebonell i Vilaro 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com

EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA (5ª ENTRAGA)

ES obligat recordar algunas de les tradicions que s´han conservat a Catalunya en el curs dels darrers quaranta anys, la revetlla de Sant Joan amb els seus focs i petards, la multitudinaria "patum" de Berga, per Sant Miquel a Lleida, la fira del "cargol", les diades castelleres, la festa dels reis mag a Igualada, per Sant Antoni "Els tres tombs" a molts pobles i barris de Barcelona, ja ho se que m´en deixo moltes peró aquestes son les mes conegudes. Tots els pobles de Catalunya per aillats i allunyats que estiguin han millorat les seves comunicacions s´han construit nov es carreteres i s´han millorat i conservat les existents, tots els pobles tenen al seu abast, llocs de trobada per la gent gran i centres esportius pel jovent. Fa una estona, quan recordavem lla situació económica de Catalunya i Espanya en el present moment, deiem que erem una economia molt diversificada, tambe deiem que teniem una tasa demografica molt per sota de la mitjana europea, i que en consequencia teniem un potencial de creixement molt impoprtant, i que potse era pere aixo que en aquells moments, un any enrere, l´economia espanyola en tot el seu conjunt estaba creixent el doble que la francesa, la italiana o l´anglesa, que estavem creixent per sobre dels alemanys. Acababa el meu análisi diguent-li implicitament alk President del Govern, que aquí Espanya només ens que- daven dues coses per fer, molt impoprtants d´una tyrascendencia tremenda, a la vbegada que d´ejecució complicada i laboriosa, un nou ordenament laboral que sigui el propid´un país avançat del segle XXI i no el que ens regeix avui en dia, pura herencia del franquisme, l´altre millora que es esencial fer i de la que ja n´hem parlat abans, es estudiar i projectar un nou model de finançament autonomic Si conseguim aplicar aquestes dues millores, España i les seves autonomies es posaran mes aviat que tard a la capcelera d´Europa, eñs europeus aixó també ho saben i també estan esperant que solucionem aquests dos aspectes de la nostre economia. A començament del anys vuitanta va arribar al Govern el P.S.O.E. i un deseus objectius era fer-nos arribar l´Estat del benestar que avui en dia encara disfrutem, dic que disfrutem perque avui en dia encara hi ha moltya gent a la que aixó l´ajuda a viure, Sanitat publica gratuita, educació primaria gratuita, farmacia practicament gratuita, jubilacions justetes peró dignes, llars d´infants publiques, residencies per la gent gran, peró tot aixó només presenta un probleme, i aquest es que per mantenirlo fan falta molts centims. Poc temps després, i fruit d´una molt bona negociació dirigida per aquell gran gestor D. Manuel Marin Gon- zales, varem entrar a Europa am,b unes condicions economiques molt favorables per Espanya, en aquells moments si que erem encara un país pobre, i d´Europa ens van començar a arribar els fons de cohesió per ajudar-nos a posar la nostra economia al nivell de l´europea. Avui en dia els europeus al igual que jo, sban que ja no som un país pobre, saben que som un país ric, i quan els hi demanem, credits, subvencions, en definitiva, financament, ens pregunten perque els volem i ens demanen quins projectes tenim pensats que justifiquin aquests ajuts, i es per aixo que amb tot lo que fa referencia a la nostre economia, hauriem de ser molt rigurosos, ja hem parlat del finan çament autonomic, pòdriem parlar dels casos de corrupció, de l´economia submergida, hauriem de tornar a obrir les niostres delegacions al extranger, i de ser posible obrir-ne mes, ens hem convertit en un país exportador i cal aprofitar aquesta font de riquesa- Fa uns m omernts parlavem de la necesitat de dur a terme dues millores que es fan imprescindibles per al bon funcionament de tot l´Estat, parlarem del financament autonomic en primer lloc, i desprtes ens referirem abastament a la reforma laboral, que comporta canvis dins del mercat laboral, ajuts a la familia, horaris,etc. Un cop ens varem convertir en l´actual Estat de les Autonomies, calia trovar una manera agil i eficaz, de fi- nanciar les diferents comunitats, els vascos i els navarresos ja tenen el seu projecte que sembla que els funciona be, i un cop acabada la transició el Govern del Sr. Rodriguez Zapatero va implantar el seu sistema. La resta de comunitats trimestralment en concret el dia 20 ingressen la Hisenda publica la part proporcional del I.R.P.F. del I.V.A.i dels impostos especials, un cop ingressat reverteix a les comunitats el 50% dels dois primers impostos esmentats i el 58% dels especiuals. Veus expertes diuen que aquests impostos s´haurien de té- rritorialitzar, revertrintlos a les comunitats que els han generat independentment d´on tinguin leds emprfeses afectades els seus domicilis fiscals. per acabar de millorar el tema jo recomenaria que les empreses ingresessin el 100% del I.R.P.F. a la hisenda de la counitat autonoma i els altres dos impostos a l´Hisenda de Madrid. aixo ajudaria a les comunitats auto- nomes a saber en tot momernt amb el que conten per endegar tot tipus de projectes que facin falta. Tambe recomenaria que la capital de l´Estat (Madrid) tingués un tractament diferenciat en el que quedessin con- templats els seus costos de capitalitat dins dels pressupostos de l´Estat. En lla proxima entrega entraré a parlar del tema laboral, també molt important com ja hem dit abans. Josep Mª Carbonell i Vilaró 626469639 jmcarbonellv@hotmail.com