UN INICI MOLT LLUNYÁ I UN FINAL MASSA PROPER

La meva trajectoria politica, que fins a cert punt te quelcom que veure amb la meva vida de familia comença encara que sembli un contrasentit a finals del segle XIX quan el meu besavi en Pere Batlle i Pou nascut a Camallera provincia de Girona, segons els papers de "oficio carretero" despres de viure i de treballar fins als cinquanta anys en el poble que us acabo de mencionar, es queda vidu de la seva esposa la Sra. Maria Vila i sense fills. Aquest avi, sembla ser una persona molt inquieta i emprenedora decideix refer la seva vida, es desfá de tot lo que l´uneix al seu poble i es trasllada a Barcelona. Un cop a la capital pregunta i mira d´informar-se de sent com es un home d´ofici carreter, quin es el millor lloc per establir-se, algú que es presta a aconsellar-lo, li diu, ves algún dia de bon matí al carrer Comerc, als voltants del Born el mercat de fruites i verdures, fes una ullada i a veure que et sembla. L´avi Pere només arribar al Born va veure centenars de persones movent i treslladant carretilles carregadas de caixes de fruites i de verdures i d´inmediat va dir-se "aquest es el meu lloc" i aixís es com neixen les Carretilles Batlle, empresa ubicada desde aquells dies fins al Maig de l´any 2.OO8 quan jo em vareig jubilar. Un cop establert al carrer Comerc, nº 6, sembla que va voler refer la seva vida personal, i aixís es com va coneixer i es va casar amb la que tenia que ser la meva besavia la Rosa Grau i Gimbert, filla de Sant Martí se Sesgueioles comarca de l´Anoia, aquest es el poble d´on es dona la circumstancia que també n´es originaria la meva senyora la Rosa Mª i avui en dia encara i conservem la casa dels avis, on hi passem les vacances i les festes de guardar. Tornant als besavis varen tenir dues nenes la meva avia Rosa i la seva germana la tia Antonia, hi han moltes histories que explicar al respecte, la meva avia m´esplicaba poc abans de morir que ella encara recordava de molt joveneta,presenciar amb la seva mare i les altres senyores de la familia, desde el balco del carrer Comerc,nº6 on a mese treballar també hi vivien, l´arribada de la Reina Regent per presi- dir l´acte inaugural de l´exposició del 1.988 que va tenir lloc al Palau Nacional de Belles Arts que estaba ubicat, just a la vorera d l´altre banda de carrer, desde el seu balco les avies estaben a primera fila. Al besavi no li van acabar aixís els sobresalts i quan les dues nenes tenien deu o dotze anys es va tornar a quedar vidu, ja molt gran es va tornar a casar amb la cunyada la tia Valentina, la qual ara quan jo de casat ara ha fet cinquanta anys vaig tornar a pujar al poble, els mes vells encara la recordaven. Suposo que els historiadors que habitualmen assisteixen a les tertulies, amb aquest article quedaran ben satisfets. Al arribar la democracia l´any 1.977 em vaig afiliar a Convergencia i m´hi vareig estar fins a l´any 2.003 quan vaig demanar la baixa, la veritat es que ja no m´hi trobava gaire be, potser també va influir el fet de que per aquelles dates el President Pujol va deixar la politica activa. En el curs dels meus casi be treinta anys de militancia a Convergencia vaig fer vida de partit pero fora de cap activitat profesional, jo dins de la política no ha sabut mai lo que es tenir un carreg, ni al Parlament, ni al Congrés ni a l´Ajuntament, si em demanaven alguna colaboració procurava donar-la, vaig ser regidor de l´ ajuntament del meu barri de Barcelona a Sant Andreu, amb altres paraules vull dir que de la política jo no he vist mai ni un duro. Quan et dediqueslitica a nivell profesional aixó vol dir que d´una manera o altre tens que deixar de banda altres obligacions propies de la teva feina habitual dins de la empresa on treballes, i per mi lo mes important era procurar un bon funcionament de la meva empresa, l´empresa de la familia les Carrtillas Batlle, que es va mantenir activa fins a l´any 2.008quan em vaig jubilar, no em vaij jubilar massa de gust pero a part de que ja tenia l´edat per fer-ho es va juntar en aquell moment algun problema de salut, i la copincidencia amb l´inici d´aquella crisi de la bombolla inmobiliaria que molts varem patir. Un cop jubilat si que vareig disposar de temps per escriure i parlar de política, la `política especialment la catalana toots sabem que aquest darrers anys ha passat i esta encara passant per moments dificils, i ara recent- ment en el curs de les darreres eleccions autonomiques jo francament esperava que algún candidat fes el meu discurs d´investidura, el diuscurs que jo pensava que algú de Catalunya i del partiot que fos, es veuria en cor de fer, pero la decepció va ser que dingú el va fer. Com a resultat de lo que us acabo de dir verig decidir penjar en el meu blog personal, el discurs d´investidura que jo hagués fet, no es un projecte personal, tampoc es un projecte de partit, es, aixó si, un projecte de país i en consequencia li he demanat a una bona profesional del mon editorial si em vol fer el favor d´ajudar-me a convertir els meus articles en un llibre que pogui ser publicat i posarlo aixís a disposició dels meus seguidor que modestia apart penso que també els tinc. Espero que tot vagi com jo he previst i mentrestant aprofito l´avinentesa per saludar-los. molt atentament Josep Mª Carbonell i Vilaró 626469639 jmcarbonellv@hotmail.com

EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA (FINAL)

Abans d´acomiadarme d´aquell conegut meu, vaig pensar que em podia permetre acabar de fer-lo posar una mica mes de mal estar, hem parlat de toptes aquestes inquietuts que afecten al colectiu femení i em sembla que en relació amb tot lo que hem comentat, hem deixat de banda un tema que es força important, amb sabria greu incomodar-te pero penso qyue es obligat parlar-ne. Has pensat que mol aviat podria passar que a mes de les alcaldeses i tots els altres carregs dels que hem parlat, ens trovessim amb un fet que ni tu n i jo hem viscut mai, podria passar que el dia menyhs pensat, a Madrid i tinguem una "Reina", ja suposo que a totes les republicanes que m´escol- teu us es el mateix un Rei que una Reina, no ho se, podria ser que no fos aixís i que pensessiu que posats a fer, mereix la pena sospesar aquesta situació, vinga parlem-ne, s´ha de parlar de tot. Ja sabeu que els actuals monarques han tingut dues noies, dues noies que avui en dia ja estan en edad de mereixer, i donada aquesta circumstancia, si un tinc ben entés, caldrá una reforma consti- tucional perque a partir del present moment la Monarca pogui ser una senyora, i també suposo que per reformar la Constitució calñdrá fer un referendum, un referendum en el que aprofitant l´ocasió, es podria propiciar la reafirmació "o no" de la Monarquia española. La Princesa Leonor acostuma a venir un cop cada any a Girona, com a posible hereva del "Tro" espa- nyol, per fer entrega d´uns guardons que aquesta ciutat anualment otorga, i cada cop que ve, fa de mes bon escoltar, avui en dia ja parla un catalá molty maco, a mes de correcte amb un accent catalá perfecte, tant perfecte com ho pogui ser el nostre. Fa uns quants dies, no em feu dir on ho vaig llegir, peró aixís va ser, que la Princesa Leonor li habia dit al seu pare, Sa Majestat el Rei, que si un dia no es veia en condicions de regnar, que no espreocupés gens ni mica, que ella ja agafaria el timó, potser es alló que deiem fa una estona del caracter de les dones. De tot aixó que us acabo de parlar gracies a la oportunitat que em va donar aquell conegut meu que em vaig trovar pel carrer, tant si sou republicanes com si no ho sou, penseu-hi,parleu-ne, mereix la pena fer-ho. Hem parlñat de llibertats, de l´Estat de les Autonomies, només ens queda `parlar de l´amnistia, ho he deixat per al final, potser perque es un aspecte molt delicat, amb el que la majoriaa del poble de Catalunya es sent molt senzibilitzat, deixant apart els aspectes juridics, dels que a mi personalment em costa molt parlar-ne perque no hi entenc, a la majoria de catalans veure a segons qui tencat a la presó ens fa venir basarda, com també tenir que sortir ded Catalunya per anar fins a Brusel.les a saludar alñ que era el nostre llegitim President. Quan la transició políticva deñs anys setanta, ja es va concedir una amnistia als presos politics d´aquell moment, en va sortir molta de gent que era a la presó, sembla que no hauria de ser massa complicat tornar-ho a fer avui en dia i tornar a fer un cop mes alló que diuen "borron i cuenta nueva" començant aixís amb bon peu, aquesta nova etapa de l´historia de Catalunya i de España. En el curs de la vida política, els grans errors no arriban mai conduits desde el nostre cap, sempre neixen dins de lo mes profund dels nostres cors, i son aquests els que després els condu- eixen, i tot aixó no es pot solucionar amb uns quants anys de presói o al exili, el que cal es en primer lloc saber compendre i després saber perdonar. Si no conseguim arribar fins aquest punt, saber comprendre i saber perdonar, sempre sen´s fará dificil a tots els que vivim dins d´aquesta pell de brau, endegar tots junts un projecte comú de feina. Deixar resolt i ben resolt aquest contenciós, ens donaria a tots prou esma per posar-nos un cop mes tots junts a treballar. Esperem que desde el Govern Central ho comprenguin aixís, i poguem d´aquesta manera, iniciar una nova etapa dins d´aquesta España de les Autonomies, si es aixís traballarem i governarem, al servei de tota la gent a la que vosaltres Diputats electes, rdepresenteu. Fa uns moments hem fet esment del "cor", d´aquest cor nostre que a tots ens batega amb força, quan parlem de tot lo que hem pàrlat en el curs d´aquest discurs. Desde aqwuest "cor" que acabo de mencionar reiteradament, us demano a tots vosaltres diputats electges, que crideu amb mi, i amb tota la força que us sorti del pit. VISCA CATALUNYA jOSEP mª cARBONELL I VILARO 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com

ELMEU DISCURS D´INVESTIDURA (6ª ENTREGA)

Fa uns moments parlavem de les millores que s´han dut a terme a fi d´apropar la vida dels pobles a la de les grans ciutats, hem oblidat l´obra mes important i construida en la seva totalidad per el Govern de Catalunya, em refereixo a l´eix transversal que uneix en un tres i no res el nord de Girona amb els punt mes allunyats de Catalunya. Un altre aspecte importantissim, la fibra optica ja arriba al 45% de tots els pobles de Catalunya, per molt petiots que aquests siguin, si atenem nomes a la població, aixó representa que un 90% de la poblacio pot treballar a través d´internet en favor de la digitilitjació i sebla que l´intenció es poder fer arribar molt aviat aquest servei fins a tots els recons de Catalunya. Tercera cosa, les energies renovables estan substituint als combuistibles solids amb lo que aixó representa per la contaminació i el canvi climatic, es evident que en si hem d´acostumar a la seva presencia, quan soc al poble i obro la finestra de bon matí lo primer que veig son molins amb les aspesonant voltes, pero som un país que apart de tots els aspectes esencials de la nostra economia en tenim dos d´esencials, el Sol i el vent, mereix la pena treuren profit, considerant l´aspecte economic, el clima i la salut, enbdevant amb els moliuns i les plaques solars. Si m´ho permeteu comencarem a parlar del tema laboral, un d´aquells dos aspectes que es obligat millorar si volem portar a Catalunya i a Espanya fins el lloc que els correspon ocupar, contribuint en gran manera a la sostenibilitat del nostre estat del benestar, es important incidir en tot lo quie fa respecte al mercat del treball, flexibilizar-lo el maxim quie poguem, resoectant els drets adquirits dels treballadors, peró a la vegada estimulant als empresaris a invertir, a generar riquesa i a crear llocs de treball, animar a les empreses extrangeres a endegar els seus projectes en el nostre país, ja hem esmentat anteriorment que aquí som pocs i mal distribuits. Tot lo dels Jutjats de Magistratura, juicis, acomiadaments procedenrs e inprocedents, indemnitzacions a ca- rrteg de l´empresari, etc. etc. Els contractes tempoorals, els contractes a temps excesivament parcials, els anomenats contractes basura, i avui en dia els ERTES son mesures d´emergencia per fer front a situacions d´emergencia, que en moments com els que hem passat recentment sopn un bon ajut, pero que no representen ni un canvi ni una millora dins de l´ordenament laboral son res mes que alló que diem en castellka, "un apaño". Per lo que respecta als ajuts a la familia, antigament en temps de la dictadura es pagaba el plus familiar, jo encara el vaig arribar a cobrar, eren 600 ptyas, per cada fill fins arribar als divuit anys, després de la transició a quest plus, en deiem coloquialment "els punts" es va deixar de pagar. Desde Convergencia insistiem en la necesitat de renovar aquest ajut, el Sr. Pujol li va fer arribar aquesta inquietut al Sr. Aznar, i aquest al final va promulgar l´actual decret per el que les mares treballadores cobren mensualment cent Europs per cada fill fins que aquests arriben als tres anyets, lo que passa es que desde la promulgació d´aquest decret ja han passat quize o vint anys i de moment encara no s´ha actualitzat, caldria parlar si mes no de 120 euros i en comptes de tres anys arribar fins als quatre anys. Un aspecte importantissim dins del mnarc laboral son els horaris de treball tant els comercials com els la- borals. Els horaris, l´ajut a la familia, i ara que ha arribat amb em penta el tele-treball, son aspectes molt importants dins de la lluita que fa molts anys manté el colectiu femení per aconseguir una posició d´igualtat am,b la dels homes, una igualtat tant a nivell profesional, com dins de la feina de la llar. sobretot l´atenció als fills i la gent gran, cal tambe ampliar l´oferta de llars publiques d´infants com de residencies per tots els avis. Aquesta lluita que mantenen les dones per equiparar la seva situació amb la dels homes no vull dir que ja la tinguin guanyada, pero jo diria que s´haurien de sentir satisfetes, fins i tot orgulloses per els esgla. ons que han anat pujant per arribar al objectiu final. Es important incidir en el fet de que aquesta lluita de les dones l´han dut a terme elles soles sense gaire ajut fins ara per part de les Administracions, encara que tampoc estaria de mes tambe fer esment de que en la majoria de casos han comptat amb la complicitat dels parfes, com tambe en molts casos amb la complicitat dels marits. jo personalment he tingut dues filles, totes dues tenen un titol universitari, totes dues sempre han treballat, s´han casat, una tre dues nenes, i l´altre una nena i dos nois, els seus marits quan surten de traballar, un s´encuida de rentar la roba i planxarla, i l´altre gendre es cuida d´anar a comprar i dela cuina, a casa meva estem donant un bon exemple. Fa una temporada, tot i passejant pel carrer em vareig trovar a un conegut meu al que feia temps que no veia, em va cridar i varem estar una bona estona xerrant al peu de carrer, em va dir que tenia ganes de parlar, perque sabent que hi ha coses que m´agrada parlar-les, hi havia un tema d´actualitat segons ell, del que voliua saber la meva opinió. Ja t´has donat compte de lo que ens esta passant en aquest opaís nostre?, primer em vaig pensar que em volia sortir a parlar de l´Indeopendencia o de la Republica, em va contestar que no era res d´aixó, que de lo que es tractava era segons ell, mes important, "les dones s´estan apoderant de tot", l´Alcaldesa de Barcelona, l´Alcaldesa de Girona, la Presidenta de la Diputació, la Presidenta del port, lla Presidenta del Consell de l´Abogacia, la Presidenta de la Cambra del Comerc, i aixó només pèr parlar dels carregs importants, desprtes a partir d´aixo venen elsa serrells. Jo no sabia que dir, pero lo primer que et surt en aquests casos es recordar que a totes aquestes senyores algú les deu haber votat, i que per altre banda a mi també sempre m´ha semblat que les dones per tot aixó de la política potser tenen mes cacacter que nosaltres els homes. Perque suposo que les dones em reconeixereu que totes aquestes feines de manar, gobernar, disposar tot lo que s´ha de fer avui i lo que es pot deixar per l´endemá son feines que sempre us ha agradat fer-les. Voldria acabar dient que aquets tres aspectes, horaris, ajuts a la familia i ara el tele-treball poden tenir molta indidencia enm dos temes que no ens funciones gents be, la tassa d´atur que es la segona mes alta de tota la comunitat europea des`pres de Grecia, com tamb´ñe la tassae facas matrimonial tambe la segona mes alta després de Belgica. Amb la setena entrega que us faré arribar d´aqui a uns dies acabaré el meu discurs, aquesta darrera entrega sera menys extensa, pero important ja que es tracta de parlar fixeu-se be, de la Monarquia i de l´Amnistia. Josep Mª Carebonell i Vilaro 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com