uNES ELECCIONS DIFERENTS

Ja hi som, ja tenim a sobre la jornada electyoral, hem tingut tot l´estiu per poder sospesar quina era la força política que es feia mereixedora del nostre vot, no se si vostés han aconseguit arribar a conclusions, jo, si els haig de ser franc, aquesta vegada m´ha passat lo que no m´havia pàssat mai, i es que tot i pensar-ho be, de sospèsar tots els pros i els contras, faltant només mitja setmana per la contesa electoral, encara no estic segur al cent per cent de a quina força pòlítica hauria de votar.

Jo personalment, desde l´any 1.977 sempre habia votat al mateix partit, en el curs de vint i sis anys perque hi militava, i després tot i ja no sent militant, perque encara creia que aquest partit en questió seguia sent la meva opció, la que mes s´acostava a la meva manera de viure i de veure les coses.

Darrerament vareig arribar al convenciment de que aquesta opció meva de sempre, avui en dia ja no es això, ja no es la de sempre, en consequència la meva intenció, en principi era la de inclinar-me per un altre força política, a través de la qual, poder donar sortida a les meves expectatives, o si volen dir-ho d´un altre manera, a les meves inquietuts, que encara les tinc, encara estan aquí, i encara també son prou ilusionants i engrescadores.

Amb tota la tristesa del mon els haig de dir, que no he aconseguit omplir aquest buit que tenia, després d´haver escoltat a totes les opcions candidates a governar Catalunya, no n´he trovat cap que m´hagi ajudat a prendre la meva decisió, fins i tot i per la meva part he fet alguna temptativa d´acostament, a alguna força política que m´havia semblat propera al meu pensament, però no ho he aconseguit he fracassat en el meu intent.

També pot haver dificultat la meva decisió, el fet d´escoltar permanentment, cada dis i fins i tot a cada moment, el discurs que ens arriba de fora de Catalunya, un discurs que no aporta res, un discurs negatiu, només tendent a posar enfasi, en les dificultats que trovarem, aixís com, segons ells en les innates febleses nostres, que haurem de superar per poder anar sols per aquests mons de Deu, del rebutj que haurem de patir per part de tothom, governs extrangers, poders economics, institucions a nivell europeu i mundial.

Al final saben que els dic, em sembla que votaré als mateixos que habia votat sempre, amb tots els seus errors, amb totes les seves incertes companyies, els tornaré a votar, a través d´aquest article que en vindrá, tractarñe de fer-vos arribar els meus punts de vista o les meves recomenacions si es pot dir aixís, perque després del dia 27, tot això ja anirá molt en serio i ja no sera el moment de tenir dubtes, només es podran tenir certeses, amb la confiança de que quan arribi el dia 20 de Desembre, que també ja está al caure, no hagim de perdre tan temps pensant a qui hem de votar, haurá arribat el moment de tenir-ho tot ben clar, mes que clar.

En el moment present, la gran pregunta es, que passará el dia 28 quan ja tots sabrem els resultats de les eleccions, doncs jo suposo que passará el que jo sempre he estat segur de que passaria, sense necesitat de montar aquest gran enrenou que entre tots hem montat, que el Govern central i la Generalitat s´hauran d´asseure a negociar un nou tractament per Catalunya, que deixi ben resolt d´una vegada per sempre el tema catalá. Un nou tractament que seguidament haurá de ser refrendat per el poble catalá, a través d´un referendum acordat entre l´Estat espanyol i la Generalitat.

Quan parlem d´un nou tractament, estem parlant com a elements esencials, de l´apartat linguistic i cultural, aixís com d´un nou sistema de finançament, que ens permeti sentir-nos mes lliures sense ser-ho.

Posant-me dins de la pell dels negociadors catalans, jo no m´assauria a la taula per regatejar uns quants centenars de mil.lions d´Euros a cap de les altres comunitats espanyoles, jo m´assauria, això si, per tenir segur que un cop arribat l´acord, i després de deixar ben establertes ñes aportacions que Catalunya hagi de fer a la resta de l´Estat, tot el montant de diners que els catalans aniram aportant a traves dels nostres impostos, ja no els tocará ningú, ningú mes que nosaltres.

Si aquest acord de finançáment, després d´haver negociat amb convicció i persistencia, no fos posible, en els termes que acabo d´indicar, jo, m´aixecaria de la taula, m áfiliaria a una foirça independentista i empendria la meva lluita personal en favor de l´independència de Catalunya.

El President que sigui conscient, de que no si val a tornar de Madrid fent el paper victoriós, després d´haver signat algun acord semblant an aquell altre que va signar quan era Conseller en cap, només pocs anys enrere, tot l´enrenou que hem montat, si mes no que serveixi per assolir, quelcom definitiu per les futures generacions.

Josep Mª Carbonell i Vilaró