UN INICI MOLT LLUNYÁ I UN FINAL MASSA PROPER

La meva trajectoria politica, que fins a cert punt te quelcom que veure amb la meva vida de familia comença encara que sembli un contrasentit a finals del segle XIX quan el meu besavi en Pere Batlle i Pou nascut a Camallera provincia de Girona, segons els papers de "oficio carretero" despres de viure i de treballar fins als cinquanta anys en el poble que us acabo de mencionar, es queda vidu de la seva esposa la Sra. Maria Vila i sense fills. Aquest avi, sembla ser una persona molt inquieta i emprenedora decideix refer la seva vida, es desfá de tot lo que l´uneix al seu poble i es trasllada a Barcelona. Un cop a la capital pregunta i mira d´informar-se de sent com es un home d´ofici carreter, quin es el millor lloc per establir-se, algú que es presta a aconsellar-lo, li diu, ves algún dia de bon matí al carrer Comerc, als voltants del Born el mercat de fruites i verdures, fes una ullada i a veure que et sembla. L´avi Pere només arribar al Born va veure centenars de persones movent i treslladant carretilles carregadas de caixes de fruites i de verdures i d´inmediat va dir-se "aquest es el meu lloc" i aixís es com neixen les Carretilles Batlle, empresa ubicada desde aquells dies fins al Maig de l´any 2.OO8 quan jo em vareig jubilar. Un cop establert al carrer Comerc, nº 6, sembla que va voler refer la seva vida personal, i aixís es com va coneixer i es va casar amb la que tenia que ser la meva besavia la Rosa Grau i Gimbert, filla de Sant Martí se Sesgueioles comarca de l´Anoia, aquest es el poble d´on es dona la circumstancia que també n´es originaria la meva senyora la Rosa Mª i avui en dia encara i conservem la casa dels avis, on hi passem les vacances i les festes de guardar. Tornant als besavis varen tenir dues nenes la meva avia Rosa i la seva germana la tia Antonia, hi han moltes histories que explicar al respecte, la meva avia m´esplicaba poc abans de morir que ella encara recordava de molt joveneta,presenciar amb la seva mare i les altres senyores de la familia, desde el balco del carrer Comerc,nº6 on a mese treballar també hi vivien, l´arribada de la Reina Regent per presi- dir l´acte inaugural de l´exposició del 1.988 que va tenir lloc al Palau Nacional de Belles Arts que estaba ubicat, just a la vorera d l´altre banda de carrer, desde el seu balco les avies estaben a primera fila. Al besavi no li van acabar aixís els sobresalts i quan les dues nenes tenien deu o dotze anys es va tornar a quedar vidu, ja molt gran es va tornar a casar amb la cunyada la tia Valentina, la qual ara quan jo de casat ara ha fet cinquanta anys vaig tornar a pujar al poble, els mes vells encara la recordaven. Suposo que els historiadors que habitualmen assisteixen a les tertulies, amb aquest article quedaran ben satisfets. Al arribar la democracia l´any 1.977 em vaig afiliar a Convergencia i m´hi vareig estar fins a l´any 2.003 quan vaig demanar la baixa, la veritat es que ja no m´hi trobava gaire be, potser també va influir el fet de que per aquelles dates el President Pujol va deixar la politica activa. En el curs dels meus casi be treinta anys de militancia a Convergencia vaig fer vida de partit pero fora de cap activitat profesional, jo dins de la política no ha sabut mai lo que es tenir un carreg, ni al Parlament, ni al Congrés ni a l´Ajuntament, si em demanaven alguna colaboració procurava donar-la, vaig ser regidor de l´ ajuntament del meu barri de Barcelona a Sant Andreu, amb altres paraules vull dir que de la política jo no he vist mai ni un duro. Quan et dediqueslitica a nivell profesional aixó vol dir que d´una manera o altre tens que deixar de banda altres obligacions propies de la teva feina habitual dins de la empresa on treballes, i per mi lo mes important era procurar un bon funcionament de la meva empresa, l´empresa de la familia les Carrtillas Batlle, que es va mantenir activa fins a l´any 2.008quan em vaig jubilar, no em vaij jubilar massa de gust pero a part de que ja tenia l´edat per fer-ho es va juntar en aquell moment algun problema de salut, i la copincidencia amb l´inici d´aquella crisi de la bombolla inmobiliaria que molts varem patir. Un cop jubilat si que vareig disposar de temps per escriure i parlar de política, la `política especialment la catalana toots sabem que aquest darrers anys ha passat i esta encara passant per moments dificils, i ara recent- ment en el curs de les darreres eleccions autonomiques jo francament esperava que algún candidat fes el meu discurs d´investidura, el diuscurs que jo pensava que algú de Catalunya i del partiot que fos, es veuria en cor de fer, pero la decepció va ser que dingú el va fer. Com a resultat de lo que us acabo de dir verig decidir penjar en el meu blog personal, el discurs d´investidura que jo hagués fet, no es un projecte personal, tampoc es un projecte de partit, es, aixó si, un projecte de país i en consequencia li he demanat a una bona profesional del mon editorial si em vol fer el favor d´ajudar-me a convertir els meus articles en un llibre que pogui ser publicat i posarlo aixís a disposició dels meus seguidor que modestia apart penso que també els tinc. Espero que tot vagi com jo he previst i mentrestant aprofito l´avinentesa per saludar-los. molt atentament Josep Mª Carbonell i Vilaró 626469639 jmcarbonellv@hotmail.com

EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA (FINAL)

Abans d´acomiadarme d´aquell conegut meu, vaig pensar que em podia permetre acabar de fer-lo posar una mica mes de mal estar, hem parlat de toptes aquestes inquietuts que afecten al colectiu femení i em sembla que en relació amb tot lo que hem comentat, hem deixat de banda un tema que es força important, amb sabria greu incomodar-te pero penso qyue es obligat parlar-ne. Has pensat que mol aviat podria passar que a mes de les alcaldeses i tots els altres carregs dels que hem parlat, ens trovessim amb un fet que ni tu n i jo hem viscut mai, podria passar que el dia menyhs pensat, a Madrid i tinguem una "Reina", ja suposo que a totes les republicanes que m´escol- teu us es el mateix un Rei que una Reina, no ho se, podria ser que no fos aixís i que pensessiu que posats a fer, mereix la pena sospesar aquesta situació, vinga parlem-ne, s´ha de parlar de tot. Ja sabeu que els actuals monarques han tingut dues noies, dues noies que avui en dia ja estan en edad de mereixer, i donada aquesta circumstancia, si un tinc ben entés, caldrá una reforma consti- tucional perque a partir del present moment la Monarca pogui ser una senyora, i també suposo que per reformar la Constitució calñdrá fer un referendum, un referendum en el que aprofitant l´ocasió, es podria propiciar la reafirmació "o no" de la Monarquia española. La Princesa Leonor acostuma a venir un cop cada any a Girona, com a posible hereva del "Tro" espa- nyol, per fer entrega d´uns guardons que aquesta ciutat anualment otorga, i cada cop que ve, fa de mes bon escoltar, avui en dia ja parla un catalá molty maco, a mes de correcte amb un accent catalá perfecte, tant perfecte com ho pogui ser el nostre. Fa uns quants dies, no em feu dir on ho vaig llegir, peró aixís va ser, que la Princesa Leonor li habia dit al seu pare, Sa Majestat el Rei, que si un dia no es veia en condicions de regnar, que no espreocupés gens ni mica, que ella ja agafaria el timó, potser es alló que deiem fa una estona del caracter de les dones. De tot aixó que us acabo de parlar gracies a la oportunitat que em va donar aquell conegut meu que em vaig trovar pel carrer, tant si sou republicanes com si no ho sou, penseu-hi,parleu-ne, mereix la pena fer-ho. Hem parlñat de llibertats, de l´Estat de les Autonomies, només ens queda `parlar de l´amnistia, ho he deixat per al final, potser perque es un aspecte molt delicat, amb el que la majoriaa del poble de Catalunya es sent molt senzibilitzat, deixant apart els aspectes juridics, dels que a mi personalment em costa molt parlar-ne perque no hi entenc, a la majoria de catalans veure a segons qui tencat a la presó ens fa venir basarda, com també tenir que sortir ded Catalunya per anar fins a Brusel.les a saludar alñ que era el nostre llegitim President. Quan la transició políticva deñs anys setanta, ja es va concedir una amnistia als presos politics d´aquell moment, en va sortir molta de gent que era a la presó, sembla que no hauria de ser massa complicat tornar-ho a fer avui en dia i tornar a fer un cop mes alló que diuen "borron i cuenta nueva" començant aixís amb bon peu, aquesta nova etapa de l´historia de Catalunya i de España. En el curs de la vida política, els grans errors no arriban mai conduits desde el nostre cap, sempre neixen dins de lo mes profund dels nostres cors, i son aquests els que després els condu- eixen, i tot aixó no es pot solucionar amb uns quants anys de presói o al exili, el que cal es en primer lloc saber compendre i després saber perdonar. Si no conseguim arribar fins aquest punt, saber comprendre i saber perdonar, sempre sen´s fará dificil a tots els que vivim dins d´aquesta pell de brau, endegar tots junts un projecte comú de feina. Deixar resolt i ben resolt aquest contenciós, ens donaria a tots prou esma per posar-nos un cop mes tots junts a treballar. Esperem que desde el Govern Central ho comprenguin aixís, i poguem d´aquesta manera, iniciar una nova etapa dins d´aquesta España de les Autonomies, si es aixís traballarem i governarem, al servei de tota la gent a la que vosaltres Diputats electes, rdepresenteu. Fa uns moments hem fet esment del "cor", d´aquest cor nostre que a tots ens batega amb força, quan parlem de tot lo que hem pàrlat en el curs d´aquest discurs. Desde aqwuest "cor" que acabo de mencionar reiteradament, us demano a tots vosaltres diputats electges, que crideu amb mi, i amb tota la força que us sorti del pit. VISCA CATALUNYA jOSEP mª cARBONELL I VILARO 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com

ELMEU DISCURS D´INVESTIDURA (6ª ENTREGA)

Fa uns moments parlavem de les millores que s´han dut a terme a fi d´apropar la vida dels pobles a la de les grans ciutats, hem oblidat l´obra mes important i construida en la seva totalidad per el Govern de Catalunya, em refereixo a l´eix transversal que uneix en un tres i no res el nord de Girona amb els punt mes allunyats de Catalunya. Un altre aspecte importantissim, la fibra optica ja arriba al 45% de tots els pobles de Catalunya, per molt petiots que aquests siguin, si atenem nomes a la població, aixó representa que un 90% de la poblacio pot treballar a través d´internet en favor de la digitilitjació i sebla que l´intenció es poder fer arribar molt aviat aquest servei fins a tots els recons de Catalunya. Tercera cosa, les energies renovables estan substituint als combuistibles solids amb lo que aixó representa per la contaminació i el canvi climatic, es evident que en si hem d´acostumar a la seva presencia, quan soc al poble i obro la finestra de bon matí lo primer que veig son molins amb les aspesonant voltes, pero som un país que apart de tots els aspectes esencials de la nostra economia en tenim dos d´esencials, el Sol i el vent, mereix la pena treuren profit, considerant l´aspecte economic, el clima i la salut, enbdevant amb els moliuns i les plaques solars. Si m´ho permeteu comencarem a parlar del tema laboral, un d´aquells dos aspectes que es obligat millorar si volem portar a Catalunya i a Espanya fins el lloc que els correspon ocupar, contribuint en gran manera a la sostenibilitat del nostre estat del benestar, es important incidir en tot lo quie fa respecte al mercat del treball, flexibilizar-lo el maxim quie poguem, resoectant els drets adquirits dels treballadors, peró a la vegada estimulant als empresaris a invertir, a generar riquesa i a crear llocs de treball, animar a les empreses extrangeres a endegar els seus projectes en el nostre país, ja hem esmentat anteriorment que aquí som pocs i mal distribuits. Tot lo dels Jutjats de Magistratura, juicis, acomiadaments procedenrs e inprocedents, indemnitzacions a ca- rrteg de l´empresari, etc. etc. Els contractes tempoorals, els contractes a temps excesivament parcials, els anomenats contractes basura, i avui en dia els ERTES son mesures d´emergencia per fer front a situacions d´emergencia, que en moments com els que hem passat recentment sopn un bon ajut, pero que no representen ni un canvi ni una millora dins de l´ordenament laboral son res mes que alló que diem en castellka, "un apaño". Per lo que respecta als ajuts a la familia, antigament en temps de la dictadura es pagaba el plus familiar, jo encara el vaig arribar a cobrar, eren 600 ptyas, per cada fill fins arribar als divuit anys, després de la transició a quest plus, en deiem coloquialment "els punts" es va deixar de pagar. Desde Convergencia insistiem en la necesitat de renovar aquest ajut, el Sr. Pujol li va fer arribar aquesta inquietut al Sr. Aznar, i aquest al final va promulgar l´actual decret per el que les mares treballadores cobren mensualment cent Europs per cada fill fins que aquests arriben als tres anyets, lo que passa es que desde la promulgació d´aquest decret ja han passat quize o vint anys i de moment encara no s´ha actualitzat, caldria parlar si mes no de 120 euros i en comptes de tres anys arribar fins als quatre anys. Un aspecte importantissim dins del mnarc laboral son els horaris de treball tant els comercials com els la- borals. Els horaris, l´ajut a la familia, i ara que ha arribat amb em penta el tele-treball, son aspectes molt importants dins de la lluita que fa molts anys manté el colectiu femení per aconseguir una posició d´igualtat am,b la dels homes, una igualtat tant a nivell profesional, com dins de la feina de la llar. sobretot l´atenció als fills i la gent gran, cal tambe ampliar l´oferta de llars publiques d´infants com de residencies per tots els avis. Aquesta lluita que mantenen les dones per equiparar la seva situació amb la dels homes no vull dir que ja la tinguin guanyada, pero jo diria que s´haurien de sentir satisfetes, fins i tot orgulloses per els esgla. ons que han anat pujant per arribar al objectiu final. Es important incidir en el fet de que aquesta lluita de les dones l´han dut a terme elles soles sense gaire ajut fins ara per part de les Administracions, encara que tampoc estaria de mes tambe fer esment de que en la majoria de casos han comptat amb la complicitat dels parfes, com tambe en molts casos amb la complicitat dels marits. jo personalment he tingut dues filles, totes dues tenen un titol universitari, totes dues sempre han treballat, s´han casat, una tre dues nenes, i l´altre una nena i dos nois, els seus marits quan surten de traballar, un s´encuida de rentar la roba i planxarla, i l´altre gendre es cuida d´anar a comprar i dela cuina, a casa meva estem donant un bon exemple. Fa una temporada, tot i passejant pel carrer em vareig trovar a un conegut meu al que feia temps que no veia, em va cridar i varem estar una bona estona xerrant al peu de carrer, em va dir que tenia ganes de parlar, perque sabent que hi ha coses que m´agrada parlar-les, hi havia un tema d´actualitat segons ell, del que voliua saber la meva opinió. Ja t´has donat compte de lo que ens esta passant en aquest opaís nostre?, primer em vaig pensar que em volia sortir a parlar de l´Indeopendencia o de la Republica, em va contestar que no era res d´aixó, que de lo que es tractava era segons ell, mes important, "les dones s´estan apoderant de tot", l´Alcaldesa de Barcelona, l´Alcaldesa de Girona, la Presidenta de la Diputació, la Presidenta del port, lla Presidenta del Consell de l´Abogacia, la Presidenta de la Cambra del Comerc, i aixó només pèr parlar dels carregs importants, desprtes a partir d´aixo venen elsa serrells. Jo no sabia que dir, pero lo primer que et surt en aquests casos es recordar que a totes aquestes senyores algú les deu haber votat, i que per altre banda a mi també sempre m´ha semblat que les dones per tot aixó de la política potser tenen mes cacacter que nosaltres els homes. Perque suposo que les dones em reconeixereu que totes aquestes feines de manar, gobernar, disposar tot lo que s´ha de fer avui i lo que es pot deixar per l´endemá son feines que sempre us ha agradat fer-les. Voldria acabar dient que aquets tres aspectes, horaris, ajuts a la familia i ara el tele-treball poden tenir molta indidencia enm dos temes que no ens funciones gents be, la tassa d´atur que es la segona mes alta de tota la comunitat europea des`pres de Grecia, com tamb´ñe la tassae facas matrimonial tambe la segona mes alta després de Belgica. Amb la setena entrega que us faré arribar d´aqui a uns dies acabaré el meu discurs, aquesta darrera entrega sera menys extensa, pero important ja que es tracta de parlar fixeu-se be, de la Monarquia i de l´Amnistia. Josep Mª Carebonell i Vilaro 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com

EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA (5ª ENTRAGA)

ES obligat recordar algunas de les tradicions que s´han conservat a Catalunya en el curs dels darrers quaranta anys, la revetlla de Sant Joan amb els seus focs i petards, la multitudinaria "patum" de Berga, per Sant Miquel a Lleida, la fira del "cargol", les diades castelleres, la festa dels reis mag a Igualada, per Sant Antoni "Els tres tombs" a molts pobles i barris de Barcelona, ja ho se que m´en deixo moltes peró aquestes son les mes conegudes. Tots els pobles de Catalunya per aillats i allunyats que estiguin han millorat les seves comunicacions s´han construit nov es carreteres i s´han millorat i conservat les existents, tots els pobles tenen al seu abast, llocs de trobada per la gent gran i centres esportius pel jovent. Fa una estona, quan recordavem lla situació económica de Catalunya i Espanya en el present moment, deiem que erem una economia molt diversificada, tambe deiem que teniem una tasa demografica molt per sota de la mitjana europea, i que en consequencia teniem un potencial de creixement molt impoprtant, i que potse era pere aixo que en aquells moments, un any enrere, l´economia espanyola en tot el seu conjunt estaba creixent el doble que la francesa, la italiana o l´anglesa, que estavem creixent per sobre dels alemanys. Acababa el meu análisi diguent-li implicitament alk President del Govern, que aquí Espanya només ens que- daven dues coses per fer, molt impoprtants d´una tyrascendencia tremenda, a la vbegada que d´ejecució complicada i laboriosa, un nou ordenament laboral que sigui el propid´un país avançat del segle XXI i no el que ens regeix avui en dia, pura herencia del franquisme, l´altre millora que es esencial fer i de la que ja n´hem parlat abans, es estudiar i projectar un nou model de finançament autonomic Si conseguim aplicar aquestes dues millores, España i les seves autonomies es posaran mes aviat que tard a la capcelera d´Europa, eñs europeus aixó també ho saben i també estan esperant que solucionem aquests dos aspectes de la nostre economia. A començament del anys vuitanta va arribar al Govern el P.S.O.E. i un deseus objectius era fer-nos arribar l´Estat del benestar que avui en dia encara disfrutem, dic que disfrutem perque avui en dia encara hi ha moltya gent a la que aixó l´ajuda a viure, Sanitat publica gratuita, educació primaria gratuita, farmacia practicament gratuita, jubilacions justetes peró dignes, llars d´infants publiques, residencies per la gent gran, peró tot aixó només presenta un probleme, i aquest es que per mantenirlo fan falta molts centims. Poc temps després, i fruit d´una molt bona negociació dirigida per aquell gran gestor D. Manuel Marin Gon- zales, varem entrar a Europa am,b unes condicions economiques molt favorables per Espanya, en aquells moments si que erem encara un país pobre, i d´Europa ens van començar a arribar els fons de cohesió per ajudar-nos a posar la nostra economia al nivell de l´europea. Avui en dia els europeus al igual que jo, sban que ja no som un país pobre, saben que som un país ric, i quan els hi demanem, credits, subvencions, en definitiva, financament, ens pregunten perque els volem i ens demanen quins projectes tenim pensats que justifiquin aquests ajuts, i es per aixo que amb tot lo que fa referencia a la nostre economia, hauriem de ser molt rigurosos, ja hem parlat del finan çament autonomic, pòdriem parlar dels casos de corrupció, de l´economia submergida, hauriem de tornar a obrir les niostres delegacions al extranger, i de ser posible obrir-ne mes, ens hem convertit en un país exportador i cal aprofitar aquesta font de riquesa- Fa uns m omernts parlavem de la necesitat de dur a terme dues millores que es fan imprescindibles per al bon funcionament de tot l´Estat, parlarem del financament autonomic en primer lloc, i desprtes ens referirem abastament a la reforma laboral, que comporta canvis dins del mercat laboral, ajuts a la familia, horaris,etc. Un cop ens varem convertir en l´actual Estat de les Autonomies, calia trovar una manera agil i eficaz, de fi- nanciar les diferents comunitats, els vascos i els navarresos ja tenen el seu projecte que sembla que els funciona be, i un cop acabada la transició el Govern del Sr. Rodriguez Zapatero va implantar el seu sistema. La resta de comunitats trimestralment en concret el dia 20 ingressen la Hisenda publica la part proporcional del I.R.P.F. del I.V.A.i dels impostos especials, un cop ingressat reverteix a les comunitats el 50% dels dois primers impostos esmentats i el 58% dels especiuals. Veus expertes diuen que aquests impostos s´haurien de té- rritorialitzar, revertrintlos a les comunitats que els han generat independentment d´on tinguin leds emprfeses afectades els seus domicilis fiscals. per acabar de millorar el tema jo recomenaria que les empreses ingresessin el 100% del I.R.P.F. a la hisenda de la counitat autonoma i els altres dos impostos a l´Hisenda de Madrid. aixo ajudaria a les comunitats auto- nomes a saber en tot momernt amb el que conten per endegar tot tipus de projectes que facin falta. Tambe recomenaria que la capital de l´Estat (Madrid) tingués un tractament diferenciat en el que quedessin con- templats els seus costos de capitalitat dins dels pressupostos de l´Estat. En lla proxima entrega entraré a parlar del tema laboral, també molt important com ja hem dit abans. Josep Mª Carbonell i Vilaró 626469639 jmcarbonellv@hotmail.com

EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA (4ª ENTREGA)

Fa uns moments parlavem del Teatre Nacional de Catalunya, sense recordar que just casi al devant i trovem l´Aditori, una construcció que va dur a terme un consorci format per l´Ajuntament de Barcelona i la conse- lleria de Cultura, l´Auditori es un lloc on es pot gaudir de la bona musica interpretada pels millors solis- tes i amb comoditat i la millor sonoritat, l´Auditori també es un centre de formacio i divulkgació de la musica, n´he volgut parlar, perque aixó també es cultura. Parlant de musica, es obligat recordar que aquí a Barcelona al carrer Amadeu Vives cantonada al carrer Mes Alta de Sant Pere i just al devant del meu col.legi "La Salle Comtal" i tenim el PAlau de la Musica. Era molt jovenet qwuan en el col.legi es feien actes de fi de curs, de repartiment de resultats etc. sempre, aquests actes els feiem al Palau, han passat setanta anys pero recordo perfectament aquells actes i el Palau que ens acollia en aquells moments, avui en dia segueixo anant al Palau per escoltar algun concert que es del meu interés, no es pot escoltar la musica amb els ulls tencats, un cop ets assegut al Palau s´ha d´escoltar la música pero amb els ulls ben overts, es obligat mirar el sostre, les lamparas, els gravats de las parets, les columnas, tot dins del seu estil modernista, quan es `parala del Palau de la Musica s´ha de parlar del Palau d´abans del SR. Millet i del Palau que esna ha deixat el propiu Sr. Millet, el Palau sempre hi pots escoltar bona musica per al dia d´avui quan tel mires el troves mes maco que mai, emocionant, molt emocionant. Amb l´arribada de la democracia i fins i tot jo diria que dins dels ultims moments de la dictadura, va apàreixer un altres gran esdeveniment la Canço catalana, en priumer lloc els que van esdevenir estandarts d´aquest moviument, en Joan Manel Serrat, En lluis llach, la Nuria Felui, la Guillermina i molts altres, per exemple els setze jutges, seguidament i com a continuació, els grans conjunts: Sopa de Cabra, Sau, Sangtrait, els Pets, Amics de las Arts, Txarango, Els Manel, etc. Adivino que molts d´aquests artistes van comptar en aquell moment amb l´ajut de la Conselleria de Cultura, si es aixís el que es segur es que va ser una gran inversió que va conduir a milers i milers de gent jove a ballar i a cantar en catalá tot seguint el ritme de gent de la seva edat, tot aixó també es cultura,una culktura que ha arrelat dins dels sentiments de la gent jove. La cultura no s´acaba aquí, just al devant del Palau de la Musica l´any 2.016 l´Ajuntament de Barcelona li va demanar en el gran escultor Jaume Plensa que cedis a la ciutat la seva escutura "Carmela" laq va cedir per un periode de vuit anys, pero ja s´sta negociant que la "Carmela" pogui seguir sent admirada eternament per tots els que assisteixen als concerts del Palau encara que cada cop n´hi a mes que hi passen només per gaudir de la "bellesa eterna" de la Carnela i de l´art inigualable del nostre Jaume Plensa. Tot aixo es cultura, pero h han mes coses de les que parlar. Entre els que m´escolteu, en sou una bona colla de gent ecologista, els verds, els que tenen especial cura de la natura, de la vegetació, de la fauna i de la seva sostenibilitat, quan jo era un vailet els meus avis vivien i tre ballaven al Carrer Comerc de Barcelona propo de la pleceta del Comerc allá on comença el carrer Portal Nou, una de les entrades de Barcelona dels segles XVII i XVIII, al costat del carrer Portal nou hi havia una font, de fet encara hi es on sempre hi havia cvues de gent per omplir els bidons d´aigua, un dia li vaig preguntar al meu pare quin ere el motiu perque la gent fes aquelles cues, el Para em va explixar que en aquella font i arribava l´aigua del Rec Comptal, que antigament alimentava d´aigua la ciutat de Barcelona. Fins l´arribada de la democracia no vaig sentir parlar mai mes de l´aigua del Rec Comptal, peró poc despres a Montcada que es on neix el Rec Comptal l´ajuntamente i va conbstruir una casa museu just on neix el Rec, molts col.legis i porten els nens i alla els hi expliquen i els mostren fotografies i ecrits on s´explica la vida i diferents etapes del Rec. No fa gaire un dia jo hi vaig anar amb els meus nets, el Rec surt de les fonts, per l´exterior,netra i ben canalitzada, fins que al sortir de Moncada s´amag dins del subsol perf entrar a Barcelona. Paralel al Rec i corre el Riu Besos, aquell riu on abans apenes i corria aigua, un riu que anys enrere abans de l´arribadade la democracia era el receptor de totes les deixalles i residus de les indstries d´aquella zona, avui en dia i ho dic perque ens hi varem estar una estona amb els nets, l´aigua sempre i corre, neta i ben canalitzada, allçá a Montcada s´hiu passeigen els anecs, els ocells si paren a dsecansar i fins i tot hi ha algún pescador que hi tira la canya qwuan arriba al mar a Sant Adriá el Riku Besos hi arriba amb una ampladad quaranta o cinquanta metres, d´aigua neta i transparent. Dins del medi ambient cal esmentar que en el curs d´aquests darrers anys s´han construit, embassaments com el de la Llosa del Cavall al Solsones, una obra important que es va conbstruir per abastir d´aigua tota la Catalunya central fins a Igualada una zona molt mancada de recursos hidraulics. També es va construir el panta de Rialb que a la vegada alimenta el canal Segarra-Garrigues que transporta l´aigua fins a extenses zones agricolas de l.es comarques lleidatanes. L´aigua es vida, tambe que jo recordi s´han construit dues plantes desalinitzadores, que donen un impagable servei en moments de sequera. Us seguiré parlant de mes coses que reflexen totes elles quina es la Catalunya actual. En definitiva, Llibertat d´expressió, de m,anifestació, llibertat per practicar la relkigió amb la que cada persona es senti mes identificat, agilitat i eficacia dins de la llei del divorci per resoldre situación conflictives en el mon de la parella, s´han promulgat les disposicións necesaries perque les persones de tendencia homosexual, pogui normalitzar la seva vida de parella, dos homes o dues dones avui en dia es poden casar i fins i tot adoptar criatures formant aixís un nou model de familia. En definitiva molts avenços, molt progrés, moltes llibertats, tot amb un gran clima de convivencia, cal conservar tot aixo que entre tots hem fet, seria molt trist que en la recerca d´experiencies de govern noves, perdessim alló quew tot sovint diem, bous i esquelles. Josep Mª Carbonell i Vilaro 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com

EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA (3ª ENTREGA)

Cal tambe fer una menció especial del model sanitari catalá, observat, estudiat i adaptad per molts paisos arreu del mon en fase de desenvolupament, els catalans disfrutem d´una atenció sanitaria publica i gratuita, una bona atenció sanitaria que contribueix al fet de que molts jubilats europeus, un cop jubilats traslladin la seva residencia al nostre país, poptser per el nistre clima, per la nostre gastronomia, per el nostre tracte, i també perque aqui son receptors d´una atenció sanitaria millor que la que sel´s hi ofereix en els seus paisos, m´oblidava del fet de que la farmacia tembé la tenim practicament gratuita. Del moment tant brillant que estan vivint el teatre i la lliteratura catalanes, i te molt que veure la gran tasca duta a terme per la corporació catalana de radio i televisió encapça- lada pèr la nostre televisió TV3 que ha estat una gran pedrera d´on han sorgit, joves actrius, actors i profesionals en general que ens ha portat a disfrutar d´aquest moment. Evidentment, els mitjans de comunicació com l´esmenttat, compromesos amb el desenvolupament de la cultura catalana, seguiran contant amb tot el recolsament que faci falta per part del Govern de la Generalitat, a fi de que poguin seguir treballant, al servei d´aquest be tant preuat, com son la llengua, les tradicions y la cultura catalana en general. Parlant de tot lo referent a la nostre cultura, m´he referit en primer lloc al Teatre i la lliteratura catalanes, i a partir d´aqui voldria parlar d´una actuació en concret dins del mon cultural, no recordi si era en tenps dels Governs tripartits i si va ser en el curs de primer govern del Sr.Artur Mas, quan el Conseller de cultura d´aquell moment, el Sr. Mascarell, va impulsar la creació i posta en marxa de la gran xarxa de biblioteques, que en la actualitat estant duent a terme una tasca esencial dins del mon de la cultura. Bones instalacions, espaioses, on hi troves claror i silenci, els usuaris son gent de totes les edats, gent jove, gent gran, uns llegint un llibre, altres llegint un diari, amb ordenadors per tothom que els pogui necesitar, cusets d´informática per molta gent ja gran, que no s´habia sentat mai al darrere d´un ordenador. Servei de recollida i devolució dels llibres, si necesites un llibre i no el tenen, el busquen i quan ja els hi ha arrivat et telefonen per avisar-te de que ja el pots anar a buscar. Hem estat uns anys en els que s´han tencat algunas llibreries importants, peró darrerament, tot i caminant pel carrer veus que s´en tornen a obrir de noves, moltes i a mes modernitzades. darrerament i en visperesde Sant Jordi he seguit entrevistes amb gent del mon editorial, i semble que veuen la situació actual amb força optimisme, sembla que es torna a llegir, es torna a escriure i en consequencia es venen molts llibres. El nostre darrer Premi Nobelel Sr Camilo José Cela en una ocasio quan li parlaven del risc ded que el catalá anés desapareguent com altres llengues minoritaries, deis, "El catalan no morira nunca" i no morirá porque lleva consigo el soporte de una gran obra literaria, i una gran obra literaria es lo que da fuerza i vigor a una lengua para resistir todos los avatares que se pueden presentar a lo largo de la historia. Si parlem del teatre, jo veig amb satisfacció molta activitat teatral, quan jo era jovenet, veies teatres com el Tivoli o el Coliseum que es convertien en cinemes, avui en dia el Tivoli i el Coliseum tornen a ser teatres, falten teatres, a tot arreu apareixen teatres nous, petits, amb poc aforament pero on si fa bon teatre. Es evident que el principal exponent del mon teatral, es el Teatre Nacional de Catalunya, en el que si fan molt bones obres, pero a mes a mes es una construcció que si tot passant pel carrer te la mires, comprens que els que la van projectar i dissenyar varen ser gent que en el seu moment varan ser molt conscients de que estaban construint quelcom certament important.. Ja que en parlem, no estaria de mes recordar a la persona que en aquell moment se li va demanar que vingués a Catalunya a impulsar aquesta gran obra, en Josep Mª Flotats en aquells moments primer actor de lka Comedie Francese, va deixar el teatre freances per ajudar a fer realitat lo que ha estat el Gran Teatre Nacional de Catalunyas. Voldria dedicar un apartat a la gent del cinema pèrque s´ho mereixen, es evident que el cinema te avui en dia una gran compedtidora, la televisió, quan jo era un vailet a tots els barris de Barce- lona i trovavem cinemes de barriada on feien dues peliculas i fins i tot el NODO. Avui en dia de cinemasde barri ja no en queden, la gent es mira la televisió i quan surt de casa es pere anar al teatre. Aqulles actrius i actors joves que deiem abans també treballen en el cinema catalá, quan apareix una bona pelicula en catalá al final i troves l´anunci de que s´ha dut a terme entre altres ajuts amb el suport de TV3. La propera entrega la comencare parlant de la musica, la pintura, i l´arquitectura, son cultura que mereixen ser reconegudes. Josep M. Carbonell i Vilaró 626469639 jmcarbonellv@hotmail.com

EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA (2ª ENTREGA)

Aquesta epidemia que estem patint ens te a tots engoixats, i aixo es lo que no ens deixa ser conscients de tots els avenços que s´han donat a Catalunya, en el curs dels darrers quaranta anys, parlarem seguiodament de l´educació, la culktura, la sanitat el medi ambient, la qualitat de vida dins de l´ambit rural, dins de la vida personal e intima de la parella, la religio, a mi emsemblen moltes millores que han propiciat un canvi en la nostre manera de viure molt impoprtant. En el curs d´aquesta temporada que estem vivint, he sentit dir coses, com quew som un país pobre, i que per tant no podem aplicar les politiques economiques propies dels paisos rics, que el que ens cal es aplicar les politiques propies dels paiusos pobres, i quan arribem aquí es quan jo em miro el mapa de Catralunya dins del d´Espanya, vull dir la Catalunya i l´Espanya d´avui en dia no les de quaranta anys enrere, i de pobresa no en veig enlloc només se veure riquesa arreu del país. De molt antic hi havia paisos que per tenir una sortida al mar habien provocat fins i tot guerres veinals, nosaltres aqui, estem rodejats d´aigua per tot arreu, podem disfrutar de moltes platges pero a la vegada treure profit d´una molt bona activitat pes- quera. Som la primera o com a molt la segona agricultuta d´Europa, si comencem pel sud ens trovem amb l´oli andalus, les maduxes de Huelca les verdures de l´horta murciana, els citrics valecians, la fruita de Lleida, el raim i el vi del Priorat, el Panades i la Rioja, laramaderia de Cantabria i Asturies, el peix del pais basc i el marisc gallec, si entrem a l´Aragó i les dues Castelles ens trovem amb unes cossetges de cereals que ens fanb sere autosuficiens i encara importants exportadors. Molta pesca i una bona agricultura tambe ens porten a una gran industria conservera. Som els segons destinataris de tot el turisme mundial, oferim una molt apreciada i guardonada gastronomia. Som tambe referencia en el camp de la moda, els industrials textils ja no tenen els seus telers teixint tot el dia llencols, avui en dia es teixeix,moda, disseny, qualitat, dir d´un altre manera, valor afegit. Dir tot lo anterior, a la vegada som el segon país productor de cotxes de tot Europa, construim i exportem trens d´alta velocitat, vaixells, i material aeronautic de tot tipus, i de tot aixó no n´ñ hem apr´çes ara, quan jo era un vailet, aquí al barri de Sant Andreu l´Hispano Suissa ja construia camions de tot tipus. Som una economia molt diversificada, a poca distancia dels francesos som el segon territori d´Europa i per altra banda els nostres veins mes propers, Franca, Italia, Alemanha, i el Reine Unit tenen una demografia aproximadade 250 habitants per Km. cuadrat aqwuí a Espanya només som 92 habitants per Km.cuadrat, aixó vol dir amb altres paraules que tenim un potencial de creixement molt supoerior al dels nostresveins, per aixó no ens ha d´estranyar que poc abans de comencar la pandemia quan estavem dins de la normalitat, Espanya i Catalunya estavem creixent per sobre de la resta d´Europa, en el moment present, tot i encara patint la pandemia estem creixent d´acord amvb la mitjana europea i els fons monetari pronostica que en el curs dels propers tres anys serem el pais qued mes creixera dikns del mon accidental. D´aquesta Espanya que us estic reflexant, nosaltres els catalans som el 18% de la població, el 20% del PIB, el 25% de les exportacions, i potser es per tot aiuxó que us acabo dec dir, que prop de la meitad dels catalans pensem que aquuesta Espanya es MUY NUESTRA, i no la pensem obsequiár aixís alegrement als nostres amics de les altres comnunitats, per millor que en caiguin i per millors que siguin les nostres relacions, ESpanya repeteixo ES MUY NUESTRA. Parlaba fa un momnt de la feina que hem fet a Catalunya en els curs dels darrers quaranta anys de democracia, molta feina i a mes ben feta, seguidament els hi faré arribar un recull de tot el que s´ha fet i espero no deixarme res, obviament la feina que s´ha fet, s´ha pogut fer perque teniem les competencies per poderles fer aixís com els recursos economikcs que eren necessaris, quan no es donen aquestes dues condicions, la nostre feina consisteix en ferli arribar al Govern Central les nostres inquietuts, les nostres necessitas, i a partir d´aquí esperar que ens escoltin, al llarg d´aquests quaranta anys hi ha hagut moments en els que ens hem sentit escoltats i d´altres en els q ue ens hem sentit ignoirats. Aspecte important dins de la nostra tasca de govern ha estat el de l´ansenyament, avui en dia tots els nens i nenes de Catalunya quan acaben la seva educacio primaria parlen i escriuen perfectament el catalá i el castella,Catalunya sempre ha estat terra d´acollida i recentment al començament d´aquest segle, la poblacvió de catalunya es va incrementar en un mil.lio i mig de persones, en ocasions sens parlar per la televisió, gent jove, fins i tot nens i nenes en edat escolar, alguns de raça negra, altres d´assiatics, sudamericans, tots parlant un catalá perfecte, maco, molt maco, sentir-los fins i tot emociona. Noi creiem necesaria, ni acceptarem cap reforma educativa, que malmeti la gran feina que han dut a terme, tots els responsables i profesionalks del mon educatiu, aixó si, encara es donen classes en barracons prefabricats, evidentment cal disposar dels recursos necesaris perque la Conselleria pugui dotar a tot el sistema educatiu de les infraestructuras necesaries. Josep Mª Carbonell i Vilaró 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com.

EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA ( 1ª entrega)

Jo mateix estic tant sorpres com vostés mateixos, pel fet de trovar-me aquí, al Parlament de Catalunya presentant el que seria el meu programa d´actuació dins de la present llegislatura, i aixó si, amb l´honeta pretensió de mereixer el seu vist i plau, com també amb un profund record per la figura del nostre llegitim President aixís com de tots els Consellers i activistes catalans que es troven injustament emporesonats o exiliats fora de Catalunya, tots esperem tenir-los ben aviat entre nosaltres. el dia 14 de Febrer varem tenir eleccions i sembla que una part d´ç aquesta cambra es partidaroia d´independitzar-se de l´Estat espanyol proclamant a l´efecte la Republica catalana, abans de parlar d´independéncia aixís com de Republica catalana s´ha de poder parlar d´un referendum acordat amb l´Estat espanyol, en el que tot el poble catalá pogui fer arribar lliurament el seu vot en un sentit o en l´altre. Tots els pensament politics son respectables, jo no soic independentista, desp`res us raonaré el perque no ho soc peró el meu respecte el tenen tots els pensaments i diferents ideologies que es poguin donar dins de Catalunya. Dis del naciuonalisme catalá en representació del qual m´estic adressant a vostés, he tingut molts companys independentistes, que sempre m´han recordat que aquesta lluita que encara al dia d´avui mantenen, els ve de molts anys enrere, quan en el seu moments va ser molta la gent dins del seu entorn familiar i del seu cercle d´amistats, va lluitar, va patir presó, va patir exili i fins i tot n´hia van haver que hi van perdre la vida, altres diuen que volen proclamar l´independéncia perque volen per als seus fills una Catalunya mes prospera i rica on poguin trovar millors oportunitats que no les que els hi ofereixen les circumstancies actuals. Cal dir que jo personalment soc autonomista, soc d´aquells molts que fa quaranta o cinquanta anys demanavem allo tan anhelat en aquells moments, llibertat- amnistia- i Estatut d´Autonomia, i penso que sota a perspectiva de com han anat les coses dins d´aquests darrers quaranta anys, ens podem mostrar molt satisfets per tota la feina que s´ha dut a terme, dit d´una altre manera, contemplo amb satisfacció l´estat de la Catalunya actual. A tots aquests amics meus independentistes, els hi voldria fer arribar el proverbi que una temporada enrere li vareig llegir a un pensador xinés, perque a la Xina son molta gent, gent que traballen molt, tanta gent que també en tenen molts dedicats a pensar, es important pensar, abans de parlar i escriure es important primer haber pensat, aquell filosof xinés deia: Vivim engoixats per lo que ha estat el nostre passat, vivim temerosos per tot lo que pot ser el nostre futur, i tot aixó, una cosa i l´altre no ens deixen disfrutar del nostre present. Personalment jo penso, tot i que també estiuc pendent del resultat del referendum d´autodeterminació, un referendum que sempre defensará amb tota la meva convicció, perque jo també necesito saber que pensa el poble de Cataluna en tot el seu conjunt, cal tenir la certesa de que el poble catalá pensa que el que necesita Catalunya es conservar tot el que en el curs dels darrers anys hem fet, i per descomptat pensar com he de dur a terme les coses que ens falta fer, perque encara ens en falten moltes. En nostre present al dia d´avuyi es la celebració d´un referendum, legal, ben negociat i acordat amb el govern Central, un referendum que despres de mantenir un profund debnst entre totes les forces polítiques de Catalunya, arribi a tiots els recons del nostre país. La participació ha de ser massiva, procurant que dins del cens i suigui toita la gent que te dret a participar d´aquesta consulta, encara avuyi en dia ens trovem amb persones que tenen dificultats per trovar un lloc de treball o un habitatge perque no estan empedronats. No seria valida una participació del 53% com en les pàssades eleccions, hem de procurar tenir una participació del ordre del 70% que mes d´ua vegada ja hem conseguit. Que mes li hem de poser a sobre la taula del Govern Central quan arribio el moment de negociar? Quan el farem aquest referendum?, quan la tassa´atur sigui del 20% o quan sigui del 7%, dit d´una altre manera, quan les coses vagin be o quan vagin malament, i aixo com es pot controlar? doncs quan els nostres indicadors economics girin al voltant de la mitjana europea. I quin ha de ser un resultat valid?, al meu entendre uns resultats del 51%-49% o 52%-48% seruian massa justets, en un referendum noimés n´hi ha un que guanya i un altre que perd, no es pot tenir l´ajut de dingú, i quan els resultats son tant apretats tingueu molt present que el guanyador ha de saber ser un molt bon guanyador i el perdedor un molt bon perdedor perque de lo contrari el remei pot resultar pitjor que la malaltia. Amb aquest plantejament que acabo d´anunciar em dona l´impresió que el Govern Central s´avindrá anegociar, esperem que sigui aixís, la nostre voluntad ja li haurem posat Josep mª Carbionell i Vilaró Tel 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com

El MEU DISCURS PROGRAMATIC

Era el 16 de Maig de l´any 2.018, quan mig en broma peró molt seriosament em vareig atrevir a redactar el que al meu entendre hbauria de ser el discurs d´investidura del posible candidat a la Presidencia de la Generalitat. Era un discurs llarg, propi d´un politic que vol mereixer ser investit com a President de la Generalitat, el v areig publicar en cinc articles els dies l6 - 17 - 18 - 22 i 24 de Maig de l´any 2.018, encara al dia d´avui estan m agatzemats en el meu blog personal. Al acabar el discurs deia als possible candidats que si algu d´ells assumia el contingut, i el feia seu, li hauria de fer arribar la corresponent minuta, no va ser aixís, dingu es va mostrar interesat, com tampoc i això ja es habitual cap mitjá de comunicacio. Dias despres i al devant del poc exit que habia tingut l´article vareig trametre un altre missatge n deia que si el problema era la minuta, aqujest era un aspecte que el podiem deixar per mes endevant a la seva comoditat. Segueixo pensant que aquell discurs seguyeix sent actual, vigent que tot l´espectre politic l´hauria de llegir com aixís tambe tots els mitjans de comunicacio. Espero que sigui aixís, en aquesta ocasió com podeu veure no us parlo de cap minuta. Molta sort Catalunya, molta sort catalans. PP. Josep Mª Carbonell i Vilaró jmcarbonellv@hotmail.com 626.469.639