Governarem, i això no son només paraules, governarem per tots els catalans, ens refermem en allò que sempre hem defensat, català es tot aquell que viu i treballa a Catalunya.
Catalunya sempre ha estat terra de bona acollida per tothom, no vaig viure l´arribada de gent d´altres comunitats, per ajudar a dur a terme les obres de l´exposició de l´any 1.929 però si recordo l´arribada de gent als anys cinquanta i seixanta en aquells moments d´expansió econòmica, dirigida pels tecnòcrates dels governs franquistes, encara avui en dia estem vivint i agraint l´arribada de gent estrangera de començaments d´aquest segle XXI, un mil.lio i mig de persones varen arribar, varem passar de ser els sis milions a set milions i mig de catalans, la població de Catalunya es va incrementar en cosa de pocs anys un 25%.
Aquest mi.lio i mig de persones que varen arribar en aquell moment, encara i son, sembla que si troben be entre nosaltres, no han tingut problemes de convivència, aquesta immigració de la que parlem, no va arribar fugint de cap guerra ni de la repressió dels seus governants, va arribar perquè els hi varem demanar que vinguéssim, perquè ens feien falta per treballar, altre cosa es pensar perquè ens feien falta amb una tassa d´atur tant alta com la nostre, lo del tema laboral es el nostre càncer, ja en parlarem d´aquí una estona.
Tots aquests que varen arribar treballaven i pagaven els seus impostos i la quota a la Seguretat Social com qualsevol treballador català, però aquests impostos i aquesta quota les cobrava el Govern central, i mentrestant quan tota aquesta gent necessitava assistència sanitària, educació especial per la canalla que no parlava ni català ni castellà, quan feia falta mes habitatge social, mes transport públic, això pregunto qui ho pagava?, ho pagava la Generalitat, i això acompanyat de la crisi que va arribar poc després varen ser les causes del deute que encara ara arrosseguem i que ens ha fet fora dels mercats financers, quedant aixís la nostre economia en mans del Govern central.
Torno a preguntar, ja es va parlar de tot això amb el Govern central? perquè amb el Govern central a mes de parlar dels referèndums també s´ha de parlar d´aquestes coses, coses que en ocasions son escoltades.
Hem parlat abastament del tema del finançament, queden uns quant aspectes mes pendents de resoldre, el tema laboral que a hores d´ara encara segueix directrius de l´epoca franquista, nosaltres per resoldre aquest contenciós no tenim competències, ens hem de dirigir al Govern Central i fer arribar el nostre projecte, discutir-lo, negociar-lo, amb amplitud de mires, no es aquesta una millora només per Catalunya, serà una millora per tot l´Estat.
Un altre aspecte a considerar, es la precarietat de les pensions per jubilació, aquest es un aspecte molt lligat al tema laboral, en tot el seu conjunt, presentarem el nostre projecte al Govern central, i en cas de ser acceptat posarem a sobre de la taula tota la nostre col·laboració, aquest també es un tema que afecta a tot l´Estat.
Darrerament, molts experts fan esment del nostre dèficit demogràfic que patim tant a Catalunya com a Espanya, cal cuidar els ajuts a les famílies a fi d´incentivar el naixement de criatures, aquest es un aspecte que desde Catalunya ja fa temps que defensem i aixís ho seguirem fent, recordem tots que en epoques de la dictadura i començaments de la democràcia l´Estat pagava el Plus familiar "Els punts" jo mateix encara els havia cobrat, en aquella època els "punts" eren un bon ajut per la classe treballadora, sis centes ptas. per cada fill mensualment fins als divuit anys.
Quan el Govern de Catalunya tenia bona comunicació amb el govern Central es varen aconseguir els cent euros per cada fill fins els tres anys, però d´això ja fa quinze anys, s´ha de procurar actualitzar-ho aixís ho farem, aquesta millora d´aquell moment no es pot quedar com un simple record testimonial, insisteixo en el fet de que cal millorar la comunicació amb el Govern de Madrid.
Tots els que venim del mon de l´Empresa, a l´hora de prendre decisions, estem avesats a observar, com estan les coses dins del nostre entorn mes pròxim, acabo de parlar entre altres coses dels ajyuts a les famílies, i del tot el tema laboral en general. Si observem com estan les coses en el nostre entorn mes pròxim, vull dir dins de la Comunitat europea, es inadmissible que siguem el segon país de la cua per lo que fa respecte a la tassa d´atur, cal també posar atenció en un altre aspecte negatiu, son el segon país de la Comunitat amb la tassa mes alta de fracàs matrimonial.
Amb el fracàs de la vida de de parella i te molt que veure, tot lo que hem dit, ajuts a la família, sous baixos, horaris laborals, quants anys fa que jo mateix parlo dels horaris, ha arribat el moment de que ens prenguem aquest tema de manera seriosa, per poc que poguem aixís ho farem, el govern Central tindrà la darrera paraula.
Per acabar, moltes coses per fer, moltes altres per conservar i millorar, si tots aquests aspectes als que hem fet referència, es conserven, es milloren i aconseguim que l´Estat ens escolti, potser dintre d´uns pocs anys, estarem i viurem encara millor que en l´actualitat a l´any 2.018, i com a resultat, quina serà la situació política a Catalunya, hi hauran mes independentistes?, n´hi hauran els mateixos, poc a mol que avui en dia? o no n´hi hauran tants? val mes no fer-nos mal al cap amb aquestes qüestions, limitem-nos a treballar i a fer les coses be.
treballarem quan hàgim recuperat el control de les nostres Institucions que recentment han estat intervingudes per l´Estat espanyol.
Treballarem quan tinguem al nostre costat, als polítics o activistes catalans, encara a hores d´ara empresonats o exil.liats. Sense tenir-los al nostre costat, serà molt difícil tenir prou esma per tornar a endegar les tasques de govern.
Estic en la confiança de que tot es desenvoluparà de manera sensata, en aquest cas, governarem i treballarem per tota la gent a la que vosaltres, Diputats electes, representeu.
Visca Catalunya
Josep M. Carbonell i Vilaró
jueves, 24 de mayo de 2018
martes, 22 de mayo de 2018
EL MEU DISCURS PROGRAMATIC 3ª ENTREGA
Si parlem de les mancances que també hi son, hem de començar per la mes essencial, el finançament autonòmic, que en aquests moments presenta aspectes francament preocupants per la bona operativitat, no només de Catalunya, sinó fins i tot de tot l´Estat en el seu conjunt.
Jo no he estat mai d´aquells que criden el clàssic "España nos roba", a part de que la paraula "robar" no m´agrada, es lletge, jo mes aviat diria que es un aspecte del funcionament del país, on hi han hagut moltes dosis de deixadesa, s´han fet les coses malament i dingú ha posat interès en arreglarlas, ni quan ha governat el P.P. ni quan ho ha fet el P:S.O.E., ni tampoc per part de cap Govern Autonomic, i quan es fan les coses malament i hi han diners per entremig, el que passa es allò que tots sabem, que "quien parte y reparte se lleva la major parte, es costum meva fer us dels refraners, tant el castellà com el català perquè hi troves explicació per tot.
L´ultim estudi del que tinc coneixement, reflecteix les dades del any 2.010, i segons l´estudi del expert que l´ha redactat, ens diu que en aquell any el 43% dels impostos recaptats a la Comunitat de Madrid havien estat generats en altres comunitats espanyoles, i això evidentment no hi ha dret que passi, no es just ni solidari, no es res fraudulent, es simplement fer les coses malament, no es tracta de demanar responsabilitats,. per es evident que cal arreglar-ho, els que ho hagin de fer, la nostre col·laboració, la tindran, la tindran tota.
Lo esmentat anteriorment s´ha produït perquè es a la Comunitat de Madrid on tenen la seu fiscal, importants empreses multinacionals, aixís com les grans corporacions, pensem que la recaptació d´impostos, com ja defensen molts experts, s´ha de territorialitzar, de manera que els percentatges del IVA, IRPF, etc que ha de revertir a les comunitats que els generen per el seu finançament, no es quedin pel camí.
En cas de no poder-se dur a terme tot lo dit anteriorment, Catalunya reclamarà que igual com ja es fa al País Basc i Navarra la recaptació de la totalitat dels impostos a través de l´Hisenda catalana.
Comprenem que Espanya necessita de la nostre aportació solidaria, ho comprenem, això es quelcom que també es dona en altres països d´Europa, el fet de recaptar la totalitat dels impostos que es pagant a Catalunya, no es demanarà per regatejar els ingressos de les altres comunitats, el "cupo" que Catalunya hauria de pagar a l´Hisenda espanyola vindria determinat per aquest Ministeri d´Hisenda, nosaltres desde Catalunya tot el que faríem es veure si aquest "cupo" el poden assumir o no, per poc que el poguéssim assumir, jo m´assauria d´inmediat a firmar l´acord, tot això a canvi de que els nostres diners no passin per tantes mans com ara.
Aquest canvi de model de finançament s´hauria de fer de manera esglaonada, a fi de que l´Hisenda catalana, pogui dotar-se dels mitjants i personal necessari per poder dur a terme aquest nou sistema.
Desde fa uns quants anys enrere, l´empresari català s´ha adonat de l´importància que te, el fet dç´obrir mercats a l´extranger, per poder aixís fer-hi arribar els nostres productes, la nostre xifra d´exportacions avui en dia representa el 25% de l´exportació de tot l´Estat, i amb això hi han tingut molt que veure, l´encomiable tasca duta a terme per les Delegacions comercials que Catalunya ha overt a l´extranger, cal seguir amb aquesta linea de treball, cal obrir fins i tot mes delegacions, i tornar a reobrir totes les que recentment s´han tancat, tot òbviament d´acord amb els Ministeris corresponets del Govern espanyol.
Per altre banda, es ben llogic i normal, que les nostres delegacions a l´extranger a mes d´introduir els nostres productes i d´obrir nous mercats, facin arribar tot lo que es la realitat catalana, la seva cultura, la seva llengua, la nostre gastronomia, els nostres paratges mes acollidors, tot això forma part de la tasca del bon venedor, i nosaltres els catalans, sempre ho hem estat de bons venedors, i bons negociadors.
Josep M. Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626469639
Jo no he estat mai d´aquells que criden el clàssic "España nos roba", a part de que la paraula "robar" no m´agrada, es lletge, jo mes aviat diria que es un aspecte del funcionament del país, on hi han hagut moltes dosis de deixadesa, s´han fet les coses malament i dingú ha posat interès en arreglarlas, ni quan ha governat el P.P. ni quan ho ha fet el P:S.O.E., ni tampoc per part de cap Govern Autonomic, i quan es fan les coses malament i hi han diners per entremig, el que passa es allò que tots sabem, que "quien parte y reparte se lleva la major parte, es costum meva fer us dels refraners, tant el castellà com el català perquè hi troves explicació per tot.
L´ultim estudi del que tinc coneixement, reflecteix les dades del any 2.010, i segons l´estudi del expert que l´ha redactat, ens diu que en aquell any el 43% dels impostos recaptats a la Comunitat de Madrid havien estat generats en altres comunitats espanyoles, i això evidentment no hi ha dret que passi, no es just ni solidari, no es res fraudulent, es simplement fer les coses malament, no es tracta de demanar responsabilitats,. per es evident que cal arreglar-ho, els que ho hagin de fer, la nostre col·laboració, la tindran, la tindran tota.
Lo esmentat anteriorment s´ha produït perquè es a la Comunitat de Madrid on tenen la seu fiscal, importants empreses multinacionals, aixís com les grans corporacions, pensem que la recaptació d´impostos, com ja defensen molts experts, s´ha de territorialitzar, de manera que els percentatges del IVA, IRPF, etc que ha de revertir a les comunitats que els generen per el seu finançament, no es quedin pel camí.
En cas de no poder-se dur a terme tot lo dit anteriorment, Catalunya reclamarà que igual com ja es fa al País Basc i Navarra la recaptació de la totalitat dels impostos a través de l´Hisenda catalana.
Comprenem que Espanya necessita de la nostre aportació solidaria, ho comprenem, això es quelcom que també es dona en altres països d´Europa, el fet de recaptar la totalitat dels impostos que es pagant a Catalunya, no es demanarà per regatejar els ingressos de les altres comunitats, el "cupo" que Catalunya hauria de pagar a l´Hisenda espanyola vindria determinat per aquest Ministeri d´Hisenda, nosaltres desde Catalunya tot el que faríem es veure si aquest "cupo" el poden assumir o no, per poc que el poguéssim assumir, jo m´assauria d´inmediat a firmar l´acord, tot això a canvi de que els nostres diners no passin per tantes mans com ara.
Aquest canvi de model de finançament s´hauria de fer de manera esglaonada, a fi de que l´Hisenda catalana, pogui dotar-se dels mitjants i personal necessari per poder dur a terme aquest nou sistema.
Desde fa uns quants anys enrere, l´empresari català s´ha adonat de l´importància que te, el fet dç´obrir mercats a l´extranger, per poder aixís fer-hi arribar els nostres productes, la nostre xifra d´exportacions avui en dia representa el 25% de l´exportació de tot l´Estat, i amb això hi han tingut molt que veure, l´encomiable tasca duta a terme per les Delegacions comercials que Catalunya ha overt a l´extranger, cal seguir amb aquesta linea de treball, cal obrir fins i tot mes delegacions, i tornar a reobrir totes les que recentment s´han tancat, tot òbviament d´acord amb els Ministeris corresponets del Govern espanyol.
Per altre banda, es ben llogic i normal, que les nostres delegacions a l´extranger a mes d´introduir els nostres productes i d´obrir nous mercats, facin arribar tot lo que es la realitat catalana, la seva cultura, la seva llengua, la nostre gastronomia, els nostres paratges mes acollidors, tot això forma part de la tasca del bon venedor, i nosaltres els catalans, sempre ho hem estat de bons venedors, i bons negociadors.
Josep M. Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626469639
viernes, 18 de mayo de 2018
EL MEU DISCURS PROGRAMATIC 2ª ENTREGA
Parlaba fa un moment de la feina que em fet a Catalunya en el curs dels darrers quaranta anys de democràcia, molta feina i a mes fei9na ben feta, seguidament els hi faig arribar un recull de tot el que s´ha fet i espero no deixar-me res.
Obviament la feina que em pogut fer, s´ha fet perquè teníem prous competències per poder-la fer, en alguns casos hi ha aspectes que es podrien millorar i això ha estat aixís, no per deixadesa, ni per ineficàcia, ni per ignorància, ha sigut perquè no hem disposat dels recursos necessaris, algums aspectes importants de la tasca de govern, encara estan pendents, per manca de competències, tot depèn del Govern Central, en aquest cas, el nostre paper només pot ser el de donar la necessària col·laboració per poder dur a terme el projecte.
Aspecte important de tota la nostre tasca de govern, ha estat el de l´ensenyament, avui en dia tots els nens i nenes de Catalunya, quan acaben la seva educació primària, parlen i escriuen perfectament el castellà i el català, recentment un estudi dut a terme per la Unió Europea dona com a resultat, que els nens catalans al acabar el quart curs de ESO donen els millors resultats dins de tota l´Unió Europea en el domini de la llengua anglesa, no creiem necessari ni acceptarem cap reforma educativa que malmeti la gran feina que han fet tots els responsables i professionals del mon educatiu, Això si, encara es donen classes en barracons prefabricats, evidentment cal disposar dels recursos necessaris perquè la conselleria pogui dotar a tot el sistema educatiu de les infraestructures necessàries.
Cal també fer una menció especial del model sanitari català, observat, estudiat i adaptat per molts països del mon en fase de desenvolupament, els catalans rebem una atenció sanitaria pública i gratuïta, una bona atenció sanitària i amb la farmàcia pràcticament gratuïta, les llistes d´espera es van reduint però encara hi son, aquest es un altre problema de manca de recursos, ho anirem resolent en la mesura que poguem millorar el nostre finançament autonòmic.
Del moment tant brillant que estan vivint, el teatre, el cinema i la literatura catalans i resumint, de tot el mon cultural en general, i te molt que veure la gran feina duta a terme per la Corporació Catalana de radio i televisió, en concret i per posar un exemple, las televisió catalana TV3 ha estat una gran pedrera d´on han sorgit, joves actrius, actors i professionals en general, que ens han portat a disfrutar del moment cultural que estem vivint.Evidentment, els mitjans de comunicació com l´esmentat, compromesos amb el desenvolupament de la cultura catalana, seguiran contant amb tot el recolsament que necessitin per part del Govern de la Generalitat, a fi de que poguin seguir treballant al servei d´aquest be tant preuat, com son la llengua i la cultura catalanes en general.
Tradicions com la castellera, o com recentment la celebració de la Festa dels Reis Mags a Igualada han merescut el reconeixement d´importants Estaments culturals a nivell internacional.
Tots els pobles de Catalunya per aïllats i allunyats que estiguin han millorat les seves comunicacions, s´han construït noves carreteres, i s´han millorat i conservat les ja existents, tots els pobles tenen al seu abast, llocs de trobada per la gent gran, centres poliesportius pel jovent.
Si parlem del medi ambient, s´han depurat i canalitzat, les aigües dels rius, tots els que ja tenim una edat podem recordar quin era l´estat del riu Besos anys enrere, l´aigua es perdia en el curs del seu recorregut, tots els residus i deixalles de l´activitat industrial de la zona, anaven a raure al riu, suposo que molts de vostès, han visitat aquells indrets i coneixen l´estat del riu avui en dia, els peixos i corren, els anecs s´hi passegen, els ocells s´hi paren a descansar, i l´aigua corre en tot el seu curs, quan arriba al mar, a Sant Adriá i arriba amb una amplada de cinquanta o seixanta metres, aigua neta, corrent i transparent, tot fruit d´un gran esforç de depuració i canalització del curs del riu.
S´han construït embassaments com el de la Llosa del cavall, projectat i construït per abastir d´aigua tota la zona central de Catalunya fins a Igualada, una zona molt mancada de recursos hidràulics.
Inversió important ha etsta la construcció de plantes desalinitzadores sempre a punt en moments de sequera.
Llibertat d´expressió i de manifestació, llibertat per practicar la Religió amb la que cada persona es senti mes identificat, agilitat i eficàcia dins de la llei del divorci per resoldre situacions conflictives en el mon de la parella, s´han promulgat les disposicions necessàries perquè les persones de tendència homosexual, poguin normalitzar la seva vida de parella, dos homes o dues dones avui en dia es poden casar, i fins i tot poden adoptar criatures, formant aixís un nou model de família.
En definitiva, molts avenços, molt progrés, moltes llibertats, tot amb un gran clima de convivència, cla conservar tot això que entre tots hem fet, seria molt trist que en la recerca d´experiències de govern noves, perdéssim allò que diem, bous i esquelles.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
Obviament la feina que em pogut fer, s´ha fet perquè teníem prous competències per poder-la fer, en alguns casos hi ha aspectes que es podrien millorar i això ha estat aixís, no per deixadesa, ni per ineficàcia, ni per ignorància, ha sigut perquè no hem disposat dels recursos necessaris, algums aspectes importants de la tasca de govern, encara estan pendents, per manca de competències, tot depèn del Govern Central, en aquest cas, el nostre paper només pot ser el de donar la necessària col·laboració per poder dur a terme el projecte.
Aspecte important de tota la nostre tasca de govern, ha estat el de l´ensenyament, avui en dia tots els nens i nenes de Catalunya, quan acaben la seva educació primària, parlen i escriuen perfectament el castellà i el català, recentment un estudi dut a terme per la Unió Europea dona com a resultat, que els nens catalans al acabar el quart curs de ESO donen els millors resultats dins de tota l´Unió Europea en el domini de la llengua anglesa, no creiem necessari ni acceptarem cap reforma educativa que malmeti la gran feina que han fet tots els responsables i professionals del mon educatiu, Això si, encara es donen classes en barracons prefabricats, evidentment cal disposar dels recursos necessaris perquè la conselleria pogui dotar a tot el sistema educatiu de les infraestructures necessàries.
Cal també fer una menció especial del model sanitari català, observat, estudiat i adaptat per molts països del mon en fase de desenvolupament, els catalans rebem una atenció sanitaria pública i gratuïta, una bona atenció sanitària i amb la farmàcia pràcticament gratuïta, les llistes d´espera es van reduint però encara hi son, aquest es un altre problema de manca de recursos, ho anirem resolent en la mesura que poguem millorar el nostre finançament autonòmic.
Del moment tant brillant que estan vivint, el teatre, el cinema i la literatura catalans i resumint, de tot el mon cultural en general, i te molt que veure la gran feina duta a terme per la Corporació Catalana de radio i televisió, en concret i per posar un exemple, las televisió catalana TV3 ha estat una gran pedrera d´on han sorgit, joves actrius, actors i professionals en general, que ens han portat a disfrutar del moment cultural que estem vivint.Evidentment, els mitjans de comunicació com l´esmentat, compromesos amb el desenvolupament de la cultura catalana, seguiran contant amb tot el recolsament que necessitin per part del Govern de la Generalitat, a fi de que poguin seguir treballant al servei d´aquest be tant preuat, com son la llengua i la cultura catalanes en general.
Tradicions com la castellera, o com recentment la celebració de la Festa dels Reis Mags a Igualada han merescut el reconeixement d´importants Estaments culturals a nivell internacional.
Tots els pobles de Catalunya per aïllats i allunyats que estiguin han millorat les seves comunicacions, s´han construït noves carreteres, i s´han millorat i conservat les ja existents, tots els pobles tenen al seu abast, llocs de trobada per la gent gran, centres poliesportius pel jovent.
Si parlem del medi ambient, s´han depurat i canalitzat, les aigües dels rius, tots els que ja tenim una edat podem recordar quin era l´estat del riu Besos anys enrere, l´aigua es perdia en el curs del seu recorregut, tots els residus i deixalles de l´activitat industrial de la zona, anaven a raure al riu, suposo que molts de vostès, han visitat aquells indrets i coneixen l´estat del riu avui en dia, els peixos i corren, els anecs s´hi passegen, els ocells s´hi paren a descansar, i l´aigua corre en tot el seu curs, quan arriba al mar, a Sant Adriá i arriba amb una amplada de cinquanta o seixanta metres, aigua neta, corrent i transparent, tot fruit d´un gran esforç de depuració i canalització del curs del riu.
S´han construït embassaments com el de la Llosa del cavall, projectat i construït per abastir d´aigua tota la zona central de Catalunya fins a Igualada, una zona molt mancada de recursos hidràulics.
Inversió important ha etsta la construcció de plantes desalinitzadores sempre a punt en moments de sequera.
Llibertat d´expressió i de manifestació, llibertat per practicar la Religió amb la que cada persona es senti mes identificat, agilitat i eficàcia dins de la llei del divorci per resoldre situacions conflictives en el mon de la parella, s´han promulgat les disposicions necessàries perquè les persones de tendència homosexual, poguin normalitzar la seva vida de parella, dos homes o dues dones avui en dia es poden casar, i fins i tot poden adoptar criatures, formant aixís un nou model de família.
En definitiva, molts avenços, molt progrés, moltes llibertats, tot amb un gran clima de convivència, cla conservar tot això que entre tots hem fet, seria molt trist que en la recerca d´experiències de govern noves, perdéssim allò que diem, bous i esquelles.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
jueves, 17 de mayo de 2018
EL MEU DISCURS PROGRAMATIC - 1ª ENTREGA
Jo mateix estic tan sorprès com vostès mateixos, pel fet de trobar-me aquí al Parlament de Catalunya, presentant el que seria el meu programa d´actuació dins de la present legislatura, i això si, amb l´honesta pretensió de merèixer el seu vist i plau, com també dins d´un profund record per la figura del nostre llegitim President i de tots els consellers i activistes catalans que es troben injustament empresonats o exiliats fora de Catalunya, tots esperem tenir-los ben aviat entre nosaltres.
Una part majoritària d´aquesta Camara i d´acord amb els resultats de les darreres eleccions, es partidària d´independitzar-se de l´Estat espanyol i de proclamar a l´efecte la República catalana, al meu entendre, i tot i respectant el pensament d´aquesta majoria de la càmera, penso que per seguir aquest full de ruta, caldria disposar d´una majoria molt mes amplia.
Darrerament sento parlar molt de Repùblica i d´esperit republicà i no tant d´independència, espero que entenguin que la República seria només la con seqüència d'haver obtingut l´independència i poca cosa mes, una cosa es important, el President republicà ha de merèixer la confiança del poble cada quatre o cinc anys i en canvi el Monarca està al front de l´Estat fins el moment que ell decideixi. Per lo demés en el cas del President, aquest d`acord amb els resultats electorals anomena un cap de govern, que pot ser d´esquerres, de dretes, d´extrema dreta o d´extrema esquerra tot igual que l que ens regeix avui en dia.
El dia que dins del Parlament de Catalunya, l´independentisme català disposi d´una majoria al voltant del 60% podrà ser el moment de tornar a posar sobre la taula del govern Central, la possibilitat de tornar a parlar d´un referèndum acordat i legal.
Tots els pensaments polítics son respectables, i jo personalment els escolto tots, he sentit companys independentistes, que recorden que aquesta lluita actual ve de molts anys enrere, i que en el seu moment varen ser molts els catalans que defensant aquest pensament, varen lluitar, varen patir presó, varen patir exili i fins i tot n´hi varen haver que i van perdre la vida.
Altres diuen que volen proclamar l´independència, perquè volen per els seus fills una Catalunya mes prospera i rica on poguin trovar millors oportunitats que no les que ofereixen les circumpstàncies actuals.
Als uns i als altres els voldria recordar, les reflexions que fa poc li vareig llegir a un pensador xinés quan deia: vivim engoixats per lo que ha estat el nostre passat, vivim temorosos per tot lo que pot ser el nostre futur, i tot això, una cosa i l´altre, no ens deixen disfrutar del present.
Jo personalment penso, que el que en el moiment present convé a Catalunya, es mantenir i reforçar, tot el que s´ha fet en el curs d´aquests darrers quaranta anys de democràcia, de feina s´ha n´ha fet molta i profitosa, en el camp de l´educació, la cultura, la sanitat, el medi ambient, la qualitat de vida dins de l'àmbit rural, la vida personal e intima de parella, la religió, em semblen moltes millores.
Recordo un article d´un altre pensador que també vareig llegir, que deia que perquè una persona es senti lliure, el que només cal, es tenir confiança en les seves pròpies forces, nosaltres els nacionalistes catalans, hem de seguir mantenint la confiança en la nostre terra i en la nostre gent, vinguin d´on vinguin, i siguin quins siguin els seus orígens.
Aquests darrers anys i com a conseqüència de tot el que ens està passant, aquí a Catalunya potser s´han descuidat les tasques de govern, com a conseqüència de l´intervenció del govern Central dins de les nostres Institucions, i segons els estudis que ens arriben, seguim creixent per sobre de tots els països europeus, seguim esportant per sobre de tothom després d´Alemanya, tenim la tassa d´atur mes baixa de l´Estat exceptuant al País Basc, i jo pregunto això a que es degut?, es deu a la nostre gent, empresaris i treballadors, a tots els que treballen, si em permeten una metàfora, la nostre terra es molt profitosa, però el que mes ajuda es que els nostres pagesos la saben llaurar molt ben llaurada.
M´agrada llegir i també m´agrada escoltar, això que ara els diré no li vareig llegir a cap pensador xinés, li vareig escoltar a un polític nacionalista català, quan deia, la persona que es vol sentir independent, es aquella que amb el producte del seu treball, de la seva feina, del seu esforç, sempre que no hagi de mantenir a gaire gent, en te prou, i no li cal l´ajut de dingú, per ser independent n´hi a prou amb el que els hi acabo de recordar, no cal tenir la Senyera penjada a Bruseles i a la ONU.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
Una part majoritària d´aquesta Camara i d´acord amb els resultats de les darreres eleccions, es partidària d´independitzar-se de l´Estat espanyol i de proclamar a l´efecte la República catalana, al meu entendre, i tot i respectant el pensament d´aquesta majoria de la càmera, penso que per seguir aquest full de ruta, caldria disposar d´una majoria molt mes amplia.
Darrerament sento parlar molt de Repùblica i d´esperit republicà i no tant d´independència, espero que entenguin que la República seria només la con seqüència d'haver obtingut l´independència i poca cosa mes, una cosa es important, el President republicà ha de merèixer la confiança del poble cada quatre o cinc anys i en canvi el Monarca està al front de l´Estat fins el moment que ell decideixi. Per lo demés en el cas del President, aquest d`acord amb els resultats electorals anomena un cap de govern, que pot ser d´esquerres, de dretes, d´extrema dreta o d´extrema esquerra tot igual que l que ens regeix avui en dia.
El dia que dins del Parlament de Catalunya, l´independentisme català disposi d´una majoria al voltant del 60% podrà ser el moment de tornar a posar sobre la taula del govern Central, la possibilitat de tornar a parlar d´un referèndum acordat i legal.
Tots els pensaments polítics son respectables, i jo personalment els escolto tots, he sentit companys independentistes, que recorden que aquesta lluita actual ve de molts anys enrere, i que en el seu moment varen ser molts els catalans que defensant aquest pensament, varen lluitar, varen patir presó, varen patir exili i fins i tot n´hi varen haver que i van perdre la vida.
Altres diuen que volen proclamar l´independència, perquè volen per els seus fills una Catalunya mes prospera i rica on poguin trovar millors oportunitats que no les que ofereixen les circumpstàncies actuals.
Als uns i als altres els voldria recordar, les reflexions que fa poc li vareig llegir a un pensador xinés quan deia: vivim engoixats per lo que ha estat el nostre passat, vivim temorosos per tot lo que pot ser el nostre futur, i tot això, una cosa i l´altre, no ens deixen disfrutar del present.
Jo personalment penso, que el que en el moiment present convé a Catalunya, es mantenir i reforçar, tot el que s´ha fet en el curs d´aquests darrers quaranta anys de democràcia, de feina s´ha n´ha fet molta i profitosa, en el camp de l´educació, la cultura, la sanitat, el medi ambient, la qualitat de vida dins de l'àmbit rural, la vida personal e intima de parella, la religió, em semblen moltes millores.
Recordo un article d´un altre pensador que també vareig llegir, que deia que perquè una persona es senti lliure, el que només cal, es tenir confiança en les seves pròpies forces, nosaltres els nacionalistes catalans, hem de seguir mantenint la confiança en la nostre terra i en la nostre gent, vinguin d´on vinguin, i siguin quins siguin els seus orígens.
Aquests darrers anys i com a conseqüència de tot el que ens està passant, aquí a Catalunya potser s´han descuidat les tasques de govern, com a conseqüència de l´intervenció del govern Central dins de les nostres Institucions, i segons els estudis que ens arriben, seguim creixent per sobre de tots els països europeus, seguim esportant per sobre de tothom després d´Alemanya, tenim la tassa d´atur mes baixa de l´Estat exceptuant al País Basc, i jo pregunto això a que es degut?, es deu a la nostre gent, empresaris i treballadors, a tots els que treballen, si em permeten una metàfora, la nostre terra es molt profitosa, però el que mes ajuda es que els nostres pagesos la saben llaurar molt ben llaurada.
M´agrada llegir i també m´agrada escoltar, això que ara els diré no li vareig llegir a cap pensador xinés, li vareig escoltar a un polític nacionalista català, quan deia, la persona que es vol sentir independent, es aquella que amb el producte del seu treball, de la seva feina, del seu esforç, sempre que no hagi de mantenir a gaire gent, en te prou, i no li cal l´ajut de dingú, per ser independent n´hi a prou amb el que els hi acabo de recordar, no cal tenir la Senyera penjada a Bruseles i a la ONU.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
miércoles, 16 de mayo de 2018
DISCURS D´INVESTIDURA
Era el ja passat dia setze de Gener que a través de la meva compte de Twitter vareig anunciar que tenia a disposició dels possibles interessats el que seria arribat el cas, el meu discurs d´investidura, també afegia que aquesta informació vindria acompanyada de la corresponent minuta.
El dia 18 de Març i un altre cop per el mateix conducte, i al devant del poc interès que havia despertat la meva proposta, vareig fer un segon intent d´aproximació, manifestant que si el problema era la meva minuta, aquest era un aspecte de la qüestió que el podríem deixar de banda a la comoditat dels interessats en el tema.
No he rebut fins al moment cap mostra d'interès ni de la classe política, com tampoc de cap mitjà d´informació, televisió, prensa escrita etc. i donat quie ja tenim proclamat un nou President de la Generalitat molt honorable Sr. Quim Torra després que el parlament de Catalunya un cop escoltat el seu discurs d´investidura li otorgués la confiança de la càmera.
En primer lloc felicitar al nou President al que desitjo tant a ell com al seu govern un seguit d´encerts que portin a Catalunya a la situació d´estabilitat que tots desitjem.
Per la meva part i a partir d´aquesta mateixa setmana em permetre fer arribar a través d´aquest blog aquell discurs meu d´investidura que espero mereixi si mes no la seva atenció.
Espero que sigui així i mentrestant aprofito l´avinentesa per posar-me a la seva disposició, i analitzar i discutir personalment el contingut del meu escrit.
Tanmateix aprofito lócasió per saludar-los, molt atentament.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
El dia 18 de Març i un altre cop per el mateix conducte, i al devant del poc interès que havia despertat la meva proposta, vareig fer un segon intent d´aproximació, manifestant que si el problema era la meva minuta, aquest era un aspecte de la qüestió que el podríem deixar de banda a la comoditat dels interessats en el tema.
No he rebut fins al moment cap mostra d'interès ni de la classe política, com tampoc de cap mitjà d´informació, televisió, prensa escrita etc. i donat quie ja tenim proclamat un nou President de la Generalitat molt honorable Sr. Quim Torra després que el parlament de Catalunya un cop escoltat el seu discurs d´investidura li otorgués la confiança de la càmera.
En primer lloc felicitar al nou President al que desitjo tant a ell com al seu govern un seguit d´encerts que portin a Catalunya a la situació d´estabilitat que tots desitjem.
Per la meva part i a partir d´aquesta mateixa setmana em permetre fer arribar a través d´aquest blog aquell discurs meu d´investidura que espero mereixi si mes no la seva atenció.
Espero que sigui així i mentrestant aprofito l´avinentesa per posar-me a la seva disposició, i analitzar i discutir personalment el contingut del meu escrit.
Tanmateix aprofito lócasió per saludar-los, molt atentament.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)