DE QUIN PEU CALCEM?

Amb els politics, aixís com em tot el comportament politic en general, es dona el mateix que en tots els ordres de la vida, i es que a lo llarg de tota activitat es va generant, un estil, una manera de fer les coses, que sempre ens porta a un punt, en el que tothom ja sap del peu que calcem, i això pot resultar un ajut, com ta,bé un inconvenient a l´hora de prendre segons quin tipus de decisions.

Ja deuen haver passat quinze anys ben bons, el President Pujol acabava de guanyar les seves darreres eleccions, les va tornar a guanyar, però nomes per majoria simple, li mancaven dotze escons per poder assolir la majoria parlamentaria, dotze escons que eren els que disposaven tant l´Esquerra Republicana, com el Partit Popular.

El Partit Popular, a Madrid ja tenia majoria absoluta, no ens necesitava per res, tenir-nos que refiar d´ells volia dir quedar-nos dins de les seves mans, però el President Pujol tot i aixís, potser tenint en compte el bon clima de relacions generat després dels pactes del Majestic, va decidir agafar-se de bracet amb el SR. Aznar.

Als militants de Convergència i jo el primer, en aquells moments la decisió del President no ens va plaure gens ni gota, i va ser aquest un tema, que dins del Partit va generar el seu debat, recordo que en una reunió d´ordre intern, jo personalment li vareig preguntar a un dirigent del Partit, un dels que encara avui en dia ocupa un lloc important dins de l´organigrama, com es que hem preferit fer tractes amb el Partit Popular?la militància ens sentiriem mes comodes treballant plegats amb els companys de l´Esquerra Republicana, nacionalistes catalans com nosaltres amb molts anys de lluita al servei de Catalunya-

La resposta va resultar clarificadora, saps quina es la realitat de lo que passa Carbonell, que si le demanes añguna cosa al Partit Popular et poden dir que si o que no, però si la resposta es afirmativa ja hi pots comptar, el tracte es ferm i amb tota la confiança de que no es farán enrere, en canvi amb l´Esquerra, per començar no saps mai amb qui has de parlar, segons amb qui ho fas et diuen una cosa i segons amb qui t´en diuen un altre, avui la resposta en pot ser una i demá en pot ser un altre.

Després hi ha un altre aspecte Carbonell, que potser tu no coneixes. però la realitat es que dins de l´Esquerra, Convergència hi te tants enemics com dins del mateix Partit Popular, i tot això es lo que ens ha fet prendre la decisió que hem pres.

Poc temps varen arribar altres eleccions, que tot i guanyant-les varen portar a l´Artur Mas a passar-se set anys com a cap de l´oposició, i tot com a resultat del recolsament que l´Esquerra va oferir als dos tripartits que varen governar Catalunya en el curs d´aquells anys

Les circumpstàncies han portat als dos partits, Convergència i Esquerra al devant del repte de veure com poden treballar plegats, avui en dia es evident, que tothom sap de quin peu calcen els uns i els altres, els resultats de les eleccions seran ajustats, però poc temps després, si es guanyen, s´haurá de formar un govern de coalició, i jo a només mig any vista ja em pregunto, qui será el primer que li aixecará la camisa a l´altre? ja ho veurem.

Es evident quen en el moment present, les relacions de la Generalitat amb el Govern central, no son tot lo bones que haurien de ser, llogicament, jo a les converses que han tingut el Sr. Rajoi i el Sr. Mas no hi he estat mai, però francament, hi ha  hagut moments en els que no he entés res de res, fins i tot en ocasions he arribat a pensar, que mentres els uns escribiem  articles i els altres feien petar les xarrades en una tertulia, ells dos, vull dir els dos Presidents ja s´ho tenien tot pactat i pastelejat, i fixeu-se que parlo dñ un pastel, no d´un pastis, i es que es fa dificil d´entendre que dues persones que arriben al nivell que ells dos han arribat, els costi tant de trovar uns punts de coincidència, per petits que siguin.

Moltes vegades, quean no arribo a entendre que es lo que passa dins de la política, cosa frequent, em trtaslladoa la vida real, a la vida profesional, on tots els qui hem estat molts anys treballant, sabem, en quantes ocasions li hem hagut de tocar l´esquena a un director de Banc o a un client,a fi d´obtenir un credit en bones condicions o una bona comanda, quantes vegades hem hagut d´explicar un acudit sense tenir gaires ganes de fer-ho, ja se sap, cal tenir una mica de ma esquerra, per conseguir favors que d´altre manera es poden posar dificils.

Potser es això tot el que ha faltat, una mica de ma esquerra.

Josep mª Carbonell i Vilaró