SOC UN CONSERVADOR

Torno uns quans anys enrere, quan en Miquel Roca va dedicar uns anys de la seva vida política a l´Ajuntament de Barcelona, com cada any en el curs del mes de Gener, al meu barri de Sant Andreu, celebrem la festa dels Tres Tombs, una festa molt maca, que treu a molta gent al carrer, i els politics allá acostumen a estar, a dalt d´un carro, en contacte amb la gent, i tot sigui dit llençant caramels a la canalla.

A part de llençar caramels, en el curs de tot el matí, sempre queda alguna estona pere parlar, i els cinc o sis que erem a dalt del carro, varem començar a parlar de futbol, eren els ultims temps d´en Johan Cruyf com entrenador, en Miquel Roca es mostrava partidari d´un canvi d´entrenador, va ser aquella una temporada en la que no es va guanyar cap titol, en Miquel Roca tot parlant, em va mirar i em va dir, tu per la cara que fas això de canviar d´entrenador no ho deus veure gaire be, li vareig contestar, saps que es lo que passa Roca, soc una persona d´aquelles a les que no els agrada canviar de res, ni d´entrenador, ni de metge, ni d´advocat, ni de gestor, fins el punt li vareig dir, que no m´agrada ni canviar de parella.

Soc un conservador, estem en un moment en el que es parla molt de la conveniència de un canvi d´entrenador, jo, seguint la meva norma no ho veig aixís, només va haver-hi un moment, em sembla que era després de perdre a Valladolid, quan l´endemá vareig llegir la capcelera d´un diari, en la que es deia que havien contactat amb en Tito Vilanova, que l´havien vist totalment recuperat, molt animat, amb moltes ganes de treballar, i a punt per tornar al mon del futbol, si tot això hagués estat cert, per descomptat que el Tito era l´entrenador del Barça, i ara després del seu traspás, ho seguirá sent en el nostre record, però malauradament sembla que aquella capcelera el diari en questió, diguerm que va ser gaire ben contrastada, diguerm-ho aixís, val mes no pensar-hi mes.

Repeteixo, el Tito ja no está amb nosaltres, en Pep te que complir el seu contracte, i si no perque s´embolicaba, per tant el nostre entrenador, al meu entendre hauria de seguir sent el Tata Martino, i que per molts anys, insisteixo, soc un conservador, segons perque també soc un innovador, pero sempre, evitant entrar allá on deia el President, en el terreny de lo desconegut.

En el present moment, uns parlen d´independència, altres parlen d´un estat federal, tot això son procesos, que saps quan començen, però que no saps mai quan acaben ni com s´acaben, estem vivint uns moments en els que molte gent no veu amb bons ulls, endegar aventures incertes, uns moment en els que calen certes dosis de conservadurisme, cal conservar el que ja tenim, el nostre Estat de les Autonomies.

Dit això, soc persona a la que també agrada escoltar i entendre les posicions i puns de vista dels altres, el Presiodent va començar parlant de Concert Economic, però al elaborar la pregunta del dia 9 de Novembre proper es va introduir el cocepte d´Estat dins d´Espanya però amb les estructuras propies d´un Estat, el President suposo,´m´agradaria un dia parlar-ne amb ell, no vol dfeixar al marge altres aspectes tan importants com l´economic, la cultura, la llengua etc. tens tota la raó President.

Escoltant als altres com deiem abans, vull fer menció del que diuen alguns experts en Dret Constitucional tots els acords que s´assoleixin han de quedar reflexats de manera clara i diafana dins de la Constitució, aprobats per una majoria parlamentària, i que noi poguin donar lloc a diferents interpretacions, amb el curs dels anys poden arribar altres dirigents que vegin les coses de manera diferent, en aquest cas, que calgui un altre reforma, aprobada tamb´per una majoria parlamentària.

S´ha de reformar la Constitució, perque no ens hi posem Sr. Rajoi, de totes maneres, tampoc vindrá de treinta dies, deixem passar les eleccions europees, i després d´aquesta comtesa electoral, potser el Sr. Rajoi es trovará mes ben disposat per pensar en Catalunya, Catalunya, un problema espanyol que ja fa temps porta a sota el braç.

Ser conservador no vol dir deixar la feina per fer, i sobretot en temes com el que acabem de parlar, no si val alló de dir "qui un dia passa un any empeny" es una expresió que acostuma a ser certa, peró en aquest cas no aplicable.

Josep mª Carbonell i Vilaró

ELS CARTERISTES

tot sovint, i sempre depenent dels horaris dels partits que tenen lloc al camp del Barça, no em queda altre alternativa que fer us del transport sub-urbá qu dona servei fins a les dotze de la nit, i gaudint d´aquest servei, fixeu-se que dic gaudir, mai mes ben emprada aquesta paraula, escales automàtiques, ascensors, etc, tot a un  preu francament irrisori, i el que no ho veigi aixís que sorti a l´extranger, on el primer dia d´estança ja podrá comprobar la diferència que es dona entre la qualitat i el preu del transport public de Barcelona amb el de la majoria de ciutats europees. també et pots fixar amb certs aspectes amb els que si hauria de posar atenció a fi i efecte de millorar-los.

Fet aquest preambul, fer esment d´una situació realment pintoresca, amb la que ja m´he trovat en diferents ocasions i a la que penso si hauria de sortir al pas, un cop dins del vagó del metro, el conductor del tren, fent us dels serveis de megafonia, fa arribar el seguent avís,-Srs. passatgers prenguin molta cura de les seves pertenences, perque dins del vagons nº 2 i el nº 3 hem detectat la presència de dos equips de carteristes.-

Un cop rebut l´esmentat avís, d´inmediat repares en que tothom i com aquell que no fa res, comproba les cremalleres de les bosses de ma, i els botons de les butxaques, a la vegada que subtilment i de manera dissimulada, es miren de reull al viatger del costat tractant d´esbrinar, qui es el carterista en questió, no em dirant que la situació no mereix ser anomenada de pintoresca.

Si et poses en el lloc de les persones que es poden veure afectades per robatoris d´aquestes característiques, sap molt de greu, no per els objectes valor que et poden prendre, sino perque si es tracta de documentació, targetes de credit, etc, això obliga a dur a terme un grapat de tramits que fins que no queden totalment cumplimentats, fan passar una mala temporada.

Ara faig la gran pregunta, si el personal del transport public coneix als carteristes, perque el servei de seguretat no els barra l´accés als vagons, a mi personalment el que em sap mes greu es l´imatge que tot plegat dona als turistes, son molts els que fan us del metro per anar a veure al Barça, i no només l´imatge, perque els que es poguin trovar amb una circumpstància d´aquestes en un país extranger, es evident que no gaudeixen d´unes bones vacances, francament lamentable

Després pots escoltar comentaris al respecte, perque vols que els agafin si entren per una porta i surten per l´altre, això es seguirá donant mentres la nostre justicia funcioni d´aquesta manera, comprenc que per apoderar-se de la cartera d´un viatger del metro o d´un turista despistat que passeja per les Rambles, no els poden comdenar a cadena perpètua, però el que si es pot fer, facil de fer i a la vegada molt convenient, es tenir-los mitg any de sol a sol, netejant els boscos del Solsones o del Berguedá.

Catalunya es la regió amb mes massa forestal del continent europeu, les raons del perqué es dona aquesta situació donarien lloc a un altre article, però aquesta es la realitat, i en consequència els boscos necessioten estar mes ben cuidats, mes ben netejats, al propietari particular fins al moment, no li resulta rentable invertir diners en la neteja del bosc, i l´Administració tampoc sembla que es vegi en la obligació de fer-ho, aquí es on es presenta el dilema de sempre, el boisc es de un propietari, o es propietat de tothom, penso que tothom hauria de tenir lliurement accés al bosc i l´Administració hauria de sentir-se obligada a mantenir-lo en les degudes condicions.

Avui en dia, tot ias la poca cura que es posa en netejar el bosc, ja s´exporten xifres certament importants de biomassa, hi ha paisos com Italia per exemple, que treuen molt profit de la biomassa per alimentar els sistemas de calefacció, en aquest camp del tractament dels residus del bosc a través de plantes generadores de biomassa si hauria de posar mes atencio que la que hi posem, però els residus del bosc s´han de recollir i transportar fins els centres de recollida i aquí es on pot ser important la feina dels carteristes.

Per altre banda, cada temporada quan arriben l´estiu i les calors, tothom esta amb el neguit dels posibles incendis, que cada any assolen les comarques catalanes, un bon estat de manteniment dels boscos seria una bona manera per apaivagar aquest neguit.

Josep mª Carbonell i Vilaró

AL SANT CRIST DE LEPANTO

Malauradament les meves informacions s´han comfirmat i sembla ser que l´antic edifici dels Jutjats Municipals, que des de els anys setanta operava al barri de la Ribera será enderrocat.

Voldria fer al respecte unes consideracions, propies d´un barceloní que desconeix tot el que te relació amb el mon de la justicia, però que vol saber tot el que passa i perqué passa dins de la seva ciutat. Hom pensava que la gran inversió que ha representat la Ciutat de la Justicia, tenia com a objectiu prioritari, unificar tots els serveis de la judicatura, no s´hagués pogut trovar espai dins d´aquestes noves instal.lacions per ubicar-hi els serveis de l´Audiencia? enlloc de situar-los en un no edifici a construir en el solar del carrer comerç un cop enderrocades les instal.lacions actuals?

esperem que tot plegat tingui un bonm final, que tot el procés d´enderroc i nova edificació es resolgui amb tota la rapidesa que sigui possible, de manera que no ens torni a passar el mateix que varem viure quan es va enderrocar en aquest mateix emplaçament el Palau de Belles Arts, prop de vint anys varen tenir que transcorrer fins que els Jutjats ara tencats varen ser operatius.

Tot aquell enorme solar necessita la futura Audiencia? no es podria habilitar algun espai per activitats que donessin un xic de vida a tot aquest barri avui en dia tan deprimit? Quina mala sort hem tingut en aquest empleçament, primer el Palau de Belles Arts, després els Jutjats, esperem que la futura Audiencia tingui millor sort.

Jo el que recomenaria a tothom que volgui donar una bona empenta en aquest afer, que faci el mateix que feia la Sra. avia del Sr. Lopez Burniol quan baixava del Maresme a Barcelona i que també feia la mev a avia quan es trovava en algún moment de dificultat, fer una visita a la Catedral i resar tres Pares Nostres al Sant Crist de Lepanto. Aquí a Barcelona sempre s´ha sentituna especial devoció per el Sant Crist de Lepanto, a mi a la Catedral mi varen batejar, i no hi habia tornat a entrar mai mes fins que al casar-me i vareig tenir que anar a demanar la fe de baptisme, la meva activitat religiosa sempre sempre la he desenvolupada i aixís segueix sent, dins de l´ambit parroquial.

Fins que un dia la meva avia, aquella avia que desde el seu balcó del carrer Comerç va presenciar l´arribada de la Reina Regent per inaugurar l´exposició del 1.888 i que sempre habia sentit una especial devoció pel San Crist de Lepanto, em va explicar un fet que habia tingut lloc sent ella encara jove, s´habia quedatr viuda amb tres vailets petits i va tenir que posar-se al front del negoci familiar, senmbla ser que aquells eren temps també molt dificils, i un dissabte es va trovar en que no tenia prous centims per pagar els sous dels treballadors, va patir uns moments segons esplicava ella, molt angoixants, que els dirás a tota aqueta gent que viuen d´aquest sou? es preguntava, va trovar la resposta, un quart d´hora després ja es trovava resant, agenollada al devant del Sant Crist de Lepanto. Fet això, va arribar a la botiga i només una estoneta després, varen entrar uns quans camalics del born, i li varen comprar mitja dotzena de carretons d´ñ aquells tan grossos que es feien servir per traginar les caixes de fruita, amb això ja en va tenir pro per poder pagar els sous dels treballadors, un cop mes segons ella, el Sant Crist s´habia posat al seu costat.

Desde aquell dia que em va explicar aquesta historia, sempre que passo pel devant de la Catedral i entro, només per veuire si el San Crist segueix tenit tants devots, efectivament, al seu devant sempre hi veus un grapat de creients resanr, sense cap dubte es la capella mes visitada, amb els Sants de passar el mateix que amb les persones, quan procuren quedar be amb el maxim de gent possible, quan fan costat i ajuden a tothom que es trova amb dificultats, també sempre i com a contrapartida, poden comptar amb la confiança i fidelitat de molts amics.

Jo recomenaria al Conseller de Justicia, amb el que d´antic he tingut una bona relació, persona creient, amb un alt sentit religios, això ho dic, perque ho se, perque el conec, que si pot trovar un moment per fer-ho, entri a la Catedral, i li demani al Sant Crist de Lepanto, que el no edifici de l´Audienciaa construir, tingui un final mes feliç que el que han tingut fins ara, els altres equipament qua han ocupat aquest indret barceloní, els veins de La Ribera ho agrairán.

Josep mª Carbonell i Vilaró