BARCELONA, MAR I MONTANYA

Es frequent en mi, barceloní enamorat de la seva ciutat. procurar fer ressó dels canvis que estem disfrutant, tots els que tenim la sort de viure a Barcelona, sobretot, aquells que, com ara jo, encara tenim present aquella barcelona en blanc i negre del franquisme.

Es habitual, fer arribar comentaris al respecte, si mes no, jo aixís ho faig, en tot lo que respecta a la vida del carrer, l´eficiència del transport public, els museus, el teatre, la gastronomía, la vioda social dels barris etc. etc., tot això ajuda a configurar l´aspecte dúna gran ciutat, ciutat aquesta nostre, que avui en dia está en el punt de mira de tothom, i desde tots els recons del mon.

Amb l´arribada del calor i del bon temps, aviat s´aniran omplint les platges barcelonines, perqué només agafant el metro o l´autobús, sense necesitat de sortir a la carretera, et pots trovar prenent el sol, i remullant-te una mica els peus, a qualsevol de les platges de la Barceloneta o del Poble Nou.

Potser de l´aspecte del que menys es parla i del que jo a través d´aquest article voldria fer arribar un comentari, es de la cada vegada mes important presència dels barcelonins, a l´hora de disfrutar dels atractius de la montanya, d´aquest gran pulmó que es el Parc de Collcerola, i que et permet atalaiar desde qualsevol dels seus miradors, la grandiositat de la nostre ciutat.

El dia primer de Maig, festa del treball, la me va dona i jo, ja fa anys que tradicionalment tenim la nostre manera de celebrar-lo, sortim de casa, noi de bon matí, pero tampoc massa tard, a fi de poder arribar a bon hora per esmorzar, entrem a Cerdanyola i agafem la carretera que en diuen de Montflorit, una via estreta, amb molts giravolts i molta pujada, fins que arribes al cim, on desde un lloc de repós, pots deixar el cotxe aparcat i aasentar-te una bona estona.

Per arribar al cim, travesses un indret anomenat la Flor de Maig, que deu tenir aquest nom, perque just en aquesta època de l´any, el bosc es tenyeix del color groc de la ginesta, aquest es l´objectiu de la nostre sortida del dia primer de Maig, tornar a casa amb el cotxe carregat de rams de ginesta, es molta la gent que trovem dins del bosc fent el mateix que nosaltres, recollint ginesta, altres busquen i troven esparrecs de bosc, que després a l´hora d´esmorzar i un cop rentats, a la brasa i amb una mica de sal i pebre son molts bons.

Es laboriós arribar al cim, perqe et troves la carretera plena de ciclistes, un eixam de ciclistes que practicant el seu esport, et fan dificil poder-los avançar, un cop et poses a caminar per dins del bosc, també cal tenir els ulls ben overts, perque et surten, bicicletes i motocicletes per tot arreu, en definitiva el que vull dir, es que la montanya també es plena de gent, i es que es tan facil arribar-hi, que quan et troves a tanta gent, a la carretera i a dins dels bosc, apart de disfrutar del que t´ha portat a fer l´excursió, s´ha de procurar no patir, ni provocar cap accident.

Cada any que passa, es nota que hi ha cada cop mes gent que gaudeix del parc de Collcerola. El final de la nostre excursió, te lloc en un dels miradors, on apart de disfrutar de la panoràmica barcelonina, pots aparcar el cotxe i asseure en una de les taules disposades, perque els visitants poguin esmorzar, o segons l´hora fins i tot dinar, totes les tayles es veuen plenes, parelles joves amb els seus fills, o be matrimonis com nosaltres ja de mitjana edat.

Es una bona manera d´esmorzar, entre caixalada i caixalada, fas una ullada a la ciutat que tens al devant, amb el mar a l´horitzó, i cada cop tens mes gana, es fa dificl aixecar-te i reemprender el viatge, en dies de calor i corre un airet, que encara fa mes agradable l´estada.

Tornant i ja de baixada, cal tenir el peu ben aprop del fre, els ciclistes de baixada encara fan mes pòr, tots els vehicles, de baixada son mes dificils de conduir, arribant a casa, et sents satisfet del matí que has passat, de ciclistes, de maratonians, de buscadors de ginesta i esparrecs, de gent que li agrada assaborir un bon entrepá al aire lliure disfrutant del paissatge barceloní, com mes en surtin millor, hem de saber valorar el que tenim, i això si, després entre tots procurar conservar-ho.

Quan dic que cal consdervar-ho, vull dir que un cop a la montanya s´han de saber respectar els drets de tothom, dels altres conductors, dels ciclistes, i dels que corren, i sobretot quan s´acaba d´esmorzar o de dinar, deixar-ho tot ben net, recollint les deixalles, convé que els que vinguin al darrere, s´ho trovin tot tal com estaba.

Tenim el mar i la montanya aprop, a l´abast de tothom, uan  manera de disfrutar, gens onerosa.

Gracies Barcelona

Josep Mª Carbonell i Vilaró