Hace pocos dies al dar por acabado mi articulo habitual, en el que hablaba de la vida rural, de la vida de los pueblos alejados de las grandes ciudades, decia que estos pueblos necesitan una mas que merecida atención, a fin de evitar que muchas comarcas vayan perdiendo población, lo cual conlleva el peligro latente de que muchos pueblos vaytan quedando semi vacios, decia que en un proximo articulo ya volveriamos a hablar, del referèndum, de la independència, del soberanismo, en definitiva de todos estos temes que logicamente a todos nos preocupan, però que aún y mereciendo mucha atención, hay momento en que han de dejar paso a los aspectos, sociales, laborales y culturales, que en definitiva son los que dan vida, riqueza y benestar al conjunto del país.
Por otra parte lo que sucede,es que por lo menos en mi caso, hablar o escribir de política, hoy en dia hasta infunde un poco de temor, dado que al encontrar a faltar la toma de decisions por parte de los responsables politicos, se crea una ansiedad que en ocasiones te llevan a manifestarte con un exceso de espontaneidad, y esta es una reaccion que debemos evitar, porque a los politicos hay que reconocerles, que saben coses, que nosotroa la gente de la calle ignoramos, debido a lo cual, probablemente sea major como dicen los ingleses "wait and see" esperar para ver.
HE oido recientemente manifestacions, en el sentido de que da la sensación de que en la política espanyola y catalana, hay fantasmes, fantasmes que desde la sombra estan llevando nuestro marco político a un desastre total, son manifestacions que yo comprendo y hasta cierto punto comparto, però que son producto del nerviosisme que nos invade, al contemplar que la falta de entendimiento entre las fuerzas politicas, impide llevar a cabo, las reformes y cambios que después de cuarenta años el país requiere
Pregunto, la comision de expertos que debia iniciar los Trabajos para llevar a cabo la reforma de la financiación autonómica, ya se ha reunido?, porque en esta comisión Catalunya se ha negado a timar parte?, nadie dice ni media palabra al respecto, a pesar de que se trata de un tema trascendente, que podria ayudar a solucionar muchos de los conflictos territoriales que necesitan urgente solución.
Dadas las circunstancias, es logico que todos aquellos que algo sabemos, o algo pensamos, o algo intuimos, nos de un poco de miedo inmiscuirnos en todo ello, o sea que de momento y a la espera de que nuestros governantes se decidan a tomar decisions, vale mas que hoy a 27 de Abril del 2.017, hablemos un poco de futbol, porque de esto si que hay alguna cosa que contar y ademas me atrevo a hacerlo.
De siempre me he mostrado proclive a defenbder el futbol base, el futbol de la cantera, del que de cuando en cuando, nos aparece algun gran jugador, y cuando esto sucede, no me escondo al manifestar mi satisfacción y alegria, de la misma manera que me deprime ver las ingentes cantidades de dinero que se gastan, en fichajes de jugadores que no son mejores que los que ya tenemos en los equipos inferiores.
En la presente temporada, no se cuantos titulos conseguirá el Barça, però a mi la alegria que me ha dado Sergio Roberto ya nadie me la podrà sacar de encima, si quieren Uds, no ha sido esta, una alegria inesperada, estaba en la confiança de que esto llegaria algun dia, porque el que esto escribe, lo del futbol, lo toca casi igual de bien que la política.
No quiero acabar el articulo, sin hacer un poco de historia acerca del tercer gol que marco el Barcelona el pasado Domingo en el Estadio Santiago Bernabeu. Ser capaz se hacerse con el balón en el area pròpia y llegar corriendo con el, salvando las entrades de los adversarios que salian al paso, hasta el area contraria, y después de haver corrido los cien metros a toda velocidad, tenir los ojos lo suficientemente claros para obtar por la major jugada, o segon sea el caso, tenir la suficiente fuerza en las piernas para golpear con fuerza el balón, solo ha habido un jugador en el Barçá que lo haya hecho antes que Sergio Roberto, se llama Josep M.Fusté aquel gran jugador de Linyola que al lado del Navarro Ignacio Zoco formó aquella gran media que ganó para España la Eurocopa del año 1.964.
Como Fuste es en la actualidad, lo suficientemente jovent para podernos leer, aprovecho con estas cuatro lineas hacerle llegar mi mas sincero homenaje, de Linyola también era aquel aquel delantero de la cantera llamado Bojan que esta marcando goles en todas las mas importantes ligas europees, mientras nosotroa vamos fichana otros que no le llegan ni a las suelas de los zapatos, menos mal que dicen que piesan repescar a Deulofeu otra gran jugador de la cantera que esta triunfando en Milan y que recientemente marco los dos goles de la selección espanyola en el partido contra Francia.
Entre una cosa y la otra hoy nos hemos alargado mucho, espero no haberles cansado en exceso.
Josep mª Carbonell i Vilaro
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639.
jueves, 27 de abril de 2017
miércoles, 19 de abril de 2017
ARQUITECTES EN ATUR
Dingú s´escapa de la problemàtica laboral, sembla ser que els arquitectes tampoc van gaire sobrats de feina, i es llogic que sigui aixís, la construcció i tot el seu entorn ha estat fins i tot podriem dir, el detonant d´aquesta crisi que encara que avui en dia sembla amainar, a tots ens ha afectat.
Una de les sortides que sembla ser, esta ajudant a tot l´entorn de l´arquitectura a sobreviure, son les reformes i rehabilitacions d´habitatges antics, jo diria desde el meu punt de vista, que això de les rehabilitacions, no només hauria de ser una sortida per donar solució a un moment dificil, sino un aspecte a considerar per donar vida a tot el mon rural.
Son molts els pobles amagats a l´alta montanya, lluny dels centres urbans, molts d´ells mal comunicats, on cada cop i viuen menys families, a no ser que desde l´Administració arribi algún programa d´ajut que animi a moltes parelles i families joves, a deixar les ciutats i traslladar-se als ambients rurals, on també s´hi pot trovar segons en quins aspectes, una molt bona qualitat de vida.
Tots veiem a diari, exemples de pobles que s´estan quedant vuits, la feina fins i tot es tenir prou canalla joveneta per poder mantenir overt un col.legi, i on la gran paradoxa es dona al veure, que mentres cada vegada hi ha mes cases buides, cases que amb el pas del temps cada cop estan en pitjors condicions, els Ajuntaments donen llum verda a noves llicencies d´obres per edificar, cases, xalets, torres, digueu-ne com volgueu, de nova construcció.
L´impresio que un te, es la de que seria mes aconsellable fer arribar als propietaris de cases buides, els ajuts i les subvencions necesaries per rehabilitar les cases antigues, a fi i efecte de poder, d´aquesta manera, llogar-les, vendre-les, o dedicarles al turisme rural, que cada cop te mes implantació.
L´arribada d´aquests ajuts i subvencions seria agraida per tot el col.lectiu d´arquitectes, que com deiem a l´inici d´aquest article, es troven en un moment de manca de feina a part de que també es faria favor a tots els profesionals de la construcció que desenvolupen la seva activitat al voltant d´aquestes comarques afectades.
Es bonic que els pobles conservin el seu aspecte rural, la barreja de les cases antigues del poble am,b edificacions de nova construcció, altera l´imatge que la gent de ciutat tenim dels pobles.
Aquesta Setmana -Santa, l´hem passada a la cosa que encara conservem en el poble d´on som originaris, lo primer que vareig fer al arribar, va ser encendre la llar de foc, allá, assegut al devant de les flames que van consumint els trossos de llenya, hi he passat molt bones estones, a Barcelona, no en tenim de llar de foc, tenim calefacció, potser si que es mes comode i mes net, però evidentment es un altre cosa que no te res que veure amb allo que cerques quan surts de casa.
De bon matí al llevar-te, obres el finestró i al fer-ho, s´ha t´apareixen al teu devant, les teulades de totes les cases del poble, aquest es un altre dels atractius que troves a faltar quan ets a Barcelona, les teules de fang per on rellisca l´aigua que en moltes cases de poble es guarda i enmagatzema en cisternes o diposits, construits a l´efecte, per aprofitar l´aigua de la pluja.
Oblidava abans d´acabar de l´aspecte dels camps, aquest any els vaig veure, molt verds, plens, ufanosos, jo diria que tot fa preveure que tindrem una bona collita, estem arribant a final de mes i ja sabeu que al mes d´Abril "cada gota val per mil" i a veure que passa el mes entrant, a la resta d´Espanya esperen amb aviudesa "el agua de Mayo" aquest es el gran probleme de les terres de secá, l´aigua, sempre pendents de que la pluja arribi i que arribi just en el moment de fer-ho.
La propera setmana ja tornarem a parlar, del referendum, de l´autonomia i fins i tot de l´independéncia, però de quan en quan també cal descansar una miqueta i en tot això de lo que hem parlat avui també cal pensar-hi, si mes nio jo m´ho miro d´aquesta manera.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Una de les sortides que sembla ser, esta ajudant a tot l´entorn de l´arquitectura a sobreviure, son les reformes i rehabilitacions d´habitatges antics, jo diria desde el meu punt de vista, que això de les rehabilitacions, no només hauria de ser una sortida per donar solució a un moment dificil, sino un aspecte a considerar per donar vida a tot el mon rural.
Son molts els pobles amagats a l´alta montanya, lluny dels centres urbans, molts d´ells mal comunicats, on cada cop i viuen menys families, a no ser que desde l´Administració arribi algún programa d´ajut que animi a moltes parelles i families joves, a deixar les ciutats i traslladar-se als ambients rurals, on també s´hi pot trovar segons en quins aspectes, una molt bona qualitat de vida.
Tots veiem a diari, exemples de pobles que s´estan quedant vuits, la feina fins i tot es tenir prou canalla joveneta per poder mantenir overt un col.legi, i on la gran paradoxa es dona al veure, que mentres cada vegada hi ha mes cases buides, cases que amb el pas del temps cada cop estan en pitjors condicions, els Ajuntaments donen llum verda a noves llicencies d´obres per edificar, cases, xalets, torres, digueu-ne com volgueu, de nova construcció.
L´impresio que un te, es la de que seria mes aconsellable fer arribar als propietaris de cases buides, els ajuts i les subvencions necesaries per rehabilitar les cases antigues, a fi i efecte de poder, d´aquesta manera, llogar-les, vendre-les, o dedicarles al turisme rural, que cada cop te mes implantació.
L´arribada d´aquests ajuts i subvencions seria agraida per tot el col.lectiu d´arquitectes, que com deiem a l´inici d´aquest article, es troven en un moment de manca de feina a part de que també es faria favor a tots els profesionals de la construcció que desenvolupen la seva activitat al voltant d´aquestes comarques afectades.
Es bonic que els pobles conservin el seu aspecte rural, la barreja de les cases antigues del poble am,b edificacions de nova construcció, altera l´imatge que la gent de ciutat tenim dels pobles.
Aquesta Setmana -Santa, l´hem passada a la cosa que encara conservem en el poble d´on som originaris, lo primer que vareig fer al arribar, va ser encendre la llar de foc, allá, assegut al devant de les flames que van consumint els trossos de llenya, hi he passat molt bones estones, a Barcelona, no en tenim de llar de foc, tenim calefacció, potser si que es mes comode i mes net, però evidentment es un altre cosa que no te res que veure amb allo que cerques quan surts de casa.
De bon matí al llevar-te, obres el finestró i al fer-ho, s´ha t´apareixen al teu devant, les teulades de totes les cases del poble, aquest es un altre dels atractius que troves a faltar quan ets a Barcelona, les teules de fang per on rellisca l´aigua que en moltes cases de poble es guarda i enmagatzema en cisternes o diposits, construits a l´efecte, per aprofitar l´aigua de la pluja.
Oblidava abans d´acabar de l´aspecte dels camps, aquest any els vaig veure, molt verds, plens, ufanosos, jo diria que tot fa preveure que tindrem una bona collita, estem arribant a final de mes i ja sabeu que al mes d´Abril "cada gota val per mil" i a veure que passa el mes entrant, a la resta d´Espanya esperen amb aviudesa "el agua de Mayo" aquest es el gran probleme de les terres de secá, l´aigua, sempre pendents de que la pluja arribi i que arribi just en el moment de fer-ho.
La propera setmana ja tornarem a parlar, del referendum, de l´autonomia i fins i tot de l´independéncia, però de quan en quan també cal descansar una miqueta i en tot això de lo que hem parlat avui també cal pensar-hi, si mes nio jo m´ho miro d´aquesta manera.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
jueves, 6 de abril de 2017
CAL SER-HO I A LA VEGADA SEMBLAR-HO
En aquesta vida, no n´hi ha prou en ser treballador, ser un bon professional, ser una bona persona, a mes a mes s´ha de semblar-ho, amb això vull dir que la feina que un fa, com també per lo que fa respecte al comportament personal, ha de transcendir, perquè de no ser aixís, et pots trobar que després de passar-te la vida treballant i donant un bon servei ala altres, ´dingú et reconegui ni el teu esforç ni el teu comportament.
També cal tenir present un altre aspecte de la qüestió, si la teva feina arriba a tothom, el reconeixement i el agraïment assoleixen un punt en el que tu mateix pots pensar que potser s´exigeren massa els teus merits i les teves virtuts, i això perquè ho fa la gent? potser perquè t´estimen molt, o pot ser perquè la teva feina i les teves habilitats els ha reportat algun benefici, o compte perquè podria ser que es donés algun interès malèvol que fa que molts t´enfilin ben amunt, a fi i efecte de que el dia que ta la fotis, te la fotis ben forta, que dingú es pensi que estic fent broma, en realitat el que passa es que hi ha una mica de tot.
Avui ja em comença a passar allò que em passa tot sovint, que quan em poso a escriure, en mica en mica, sinó estic al tanto, m´en vaig d´estudis i començo a parlar de coses que en principi, no tenien que ser objecte de comentari, això, ja vegades passa quan es tenen moltes coses al cap, cal ordenar-les i comunicar-les en el moment oportú, de lo contrari pots semblar o be un xic impertinent o be que ets un d´aquells, que es passa la vida donant lliçons als altres.
La meva intenció aquest matí al sentar-me devant de l´ordenador era parlar de l´Ajuntament de Barcelona, perquè en relació amb tot lo que em dit abans, aquests nois i noies que hi han ara al devant, començant per la Sra. Alcaldesa, que els passa?, que son molt treballadors, molt eficients, que stran molt a sobre de les coses, o be es que tenen un servei de comunicació que aconsegueix fer arribar la seva feina a la gent del carrer, tothom s´entera dia a dia de que s´estan fent coses, moltes coses, qwuan acanbin el seu mandat hi haurà projectes que hauran tingut exit, altres que no tant, però estic segur que el resultat final serà positiu i que la gent de la ciutat haurà sabut apreciar la seva feina
Jo sempre m´he mostrat oposat a la posta en marxa del tramvia, vull dir de la connexió entre les dues linees que en l´actualitat donen servei als dos extrems de la ciutat, encara recordo com varem celebrar anys enrere, el final d´aquell sistema de transport, que semblava i em segueix semblant arcaic i obsolet, per lo demés els dos ramals que avui en dia donen servei als extrems de la ciutat, no queda mes remei que acceptar-los, s´ha cuidat molt l'estètica, tot el seu entorn ajardinat resulta acollidor, no ha estat un estorb per els altres tipus de transport, jo francament em pensava que aquí acabaria aquesta hiustoria.
No ha estat aixís, l´Ajuntament esta decidit a dur a terme la connexió de les dues linees, fent passar el tramvia a lo llarg de tota l´avda. Diagonal, llogicament hi ha bona part de la ciutadania que sóposa al projecte i una altre part que s´hi mostra favorable.
Si aquest fos un tema aïllat, tothom podria mantenir les seves posicions, però es que jo veig a l´equip municipal molr engrescat amb el seu projecte, fins el punt de que sap una mica de greu posar pals a les rodes, perquè si analitzem tota una actuació que tot just acaba de començar, hem de contemplar la super-illa del Poble Nou, el tema de la contaminació dels vehicles antics, la nova empresa funerària, la reordenació de les terrasses dels bars, la llei que rtegula el lloguer dels pisos turístics, i a la vegada recolsar el desenvolupament de projectes endegats en el seu dia per altres Administracions, projectes que tal com han anat son un bon mal de cap, la Placa de les Glories, la Model, La Sagrera, el cobriment de la Roda de Dalt.
Repeteixo sap molt de greu posar pals a les rodes, veig als resposables de l´Ajuntament, repeteixo, molt engrescats amb la seva feina, molkta feina sembla que sempre estan pensant en fer-ne una de nova, o pregunto potser es que només ho sembla?, en tot cas el seu departament de comunicació funciona, els ciutadans estem al corrent de totes les seves intencions i això et fa sentir-te també una mica compromés amb el seu projecte, Barcelona, la nostre ciutat, la ciutat que l´Alcalde Maragall va posar al mon, y que segueix, avui en dia, encara ocupant un lloc de privilegi entre les ciutats mes admirades del planeta.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
També cal tenir present un altre aspecte de la qüestió, si la teva feina arriba a tothom, el reconeixement i el agraïment assoleixen un punt en el que tu mateix pots pensar que potser s´exigeren massa els teus merits i les teves virtuts, i això perquè ho fa la gent? potser perquè t´estimen molt, o pot ser perquè la teva feina i les teves habilitats els ha reportat algun benefici, o compte perquè podria ser que es donés algun interès malèvol que fa que molts t´enfilin ben amunt, a fi i efecte de que el dia que ta la fotis, te la fotis ben forta, que dingú es pensi que estic fent broma, en realitat el que passa es que hi ha una mica de tot.
Avui ja em comença a passar allò que em passa tot sovint, que quan em poso a escriure, en mica en mica, sinó estic al tanto, m´en vaig d´estudis i començo a parlar de coses que en principi, no tenien que ser objecte de comentari, això, ja vegades passa quan es tenen moltes coses al cap, cal ordenar-les i comunicar-les en el moment oportú, de lo contrari pots semblar o be un xic impertinent o be que ets un d´aquells, que es passa la vida donant lliçons als altres.
La meva intenció aquest matí al sentar-me devant de l´ordenador era parlar de l´Ajuntament de Barcelona, perquè en relació amb tot lo que em dit abans, aquests nois i noies que hi han ara al devant, començant per la Sra. Alcaldesa, que els passa?, que son molt treballadors, molt eficients, que stran molt a sobre de les coses, o be es que tenen un servei de comunicació que aconsegueix fer arribar la seva feina a la gent del carrer, tothom s´entera dia a dia de que s´estan fent coses, moltes coses, qwuan acanbin el seu mandat hi haurà projectes que hauran tingut exit, altres que no tant, però estic segur que el resultat final serà positiu i que la gent de la ciutat haurà sabut apreciar la seva feina
Jo sempre m´he mostrat oposat a la posta en marxa del tramvia, vull dir de la connexió entre les dues linees que en l´actualitat donen servei als dos extrems de la ciutat, encara recordo com varem celebrar anys enrere, el final d´aquell sistema de transport, que semblava i em segueix semblant arcaic i obsolet, per lo demés els dos ramals que avui en dia donen servei als extrems de la ciutat, no queda mes remei que acceptar-los, s´ha cuidat molt l'estètica, tot el seu entorn ajardinat resulta acollidor, no ha estat un estorb per els altres tipus de transport, jo francament em pensava que aquí acabaria aquesta hiustoria.
No ha estat aixís, l´Ajuntament esta decidit a dur a terme la connexió de les dues linees, fent passar el tramvia a lo llarg de tota l´avda. Diagonal, llogicament hi ha bona part de la ciutadania que sóposa al projecte i una altre part que s´hi mostra favorable.
Si aquest fos un tema aïllat, tothom podria mantenir les seves posicions, però es que jo veig a l´equip municipal molr engrescat amb el seu projecte, fins el punt de que sap una mica de greu posar pals a les rodes, perquè si analitzem tota una actuació que tot just acaba de començar, hem de contemplar la super-illa del Poble Nou, el tema de la contaminació dels vehicles antics, la nova empresa funerària, la reordenació de les terrasses dels bars, la llei que rtegula el lloguer dels pisos turístics, i a la vegada recolsar el desenvolupament de projectes endegats en el seu dia per altres Administracions, projectes que tal com han anat son un bon mal de cap, la Placa de les Glories, la Model, La Sagrera, el cobriment de la Roda de Dalt.
Repeteixo sap molt de greu posar pals a les rodes, veig als resposables de l´Ajuntament, repeteixo, molt engrescats amb la seva feina, molkta feina sembla que sempre estan pensant en fer-ne una de nova, o pregunto potser es que només ho sembla?, en tot cas el seu departament de comunicació funciona, els ciutadans estem al corrent de totes les seves intencions i això et fa sentir-te també una mica compromés amb el seu projecte, Barcelona, la nostre ciutat, la ciutat que l´Alcalde Maragall va posar al mon, y que segueix, avui en dia, encara ocupant un lloc de privilegi entre les ciutats mes admirades del planeta.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)