Es una expressió habitual i ben certa, amb totes les coses de la vida s´ha de seguir el degut ordre, perquè de nos ser aixís difícilment s´acaba lo que es comença.
Fa uns pocs dies, tot i fent una ullada al twitter, una senyora a la que no tinc el gust de conèixer, emprava aquesta expressió dirigint-se al Govern de la Generalitat, la senyora en qüestió, preguntava con s´atrevien a endegar la construcció i pòsta en marxa d´una Agencia tributaria catalana, amb la despesa de diners i de contractació de personal que això representava, sense haver-se encara proclamat l´Estat propi o la República catalana, digueu-li com vulgueu.
Tot i no coneixent a l´esmentada senyora, en aquest cas em vareig atrevir a fer-li arribar el meu punto de vista, encara no sabem si tindrem o no tindrem Estat propi, ja sabeu els que em seguiu, que jo sempre ho he vist mes que complicat, i que per altre banda sempre he pensat que en el moment present no ens convé fer front an aquest repte, arribat el cas molt probable de que aquest projecte d´Estat propi no prosperés, sempre queda la possibilitat d´arribar a un acord amb el Govern central, a fi de aconseguir un pacte fiscal que permeti a Catalunya recaptar tots els seus impostos, en aquest cas també sería imprescindible disposar d´una agencia tributaria pròpia.
En definitiva senyora, li deia, l´Agencia tributaria i la contractació del personal que faci falta per treballar-hi, independentment de lo de l´Estat propi sempre serà necesaria.
No està de mes parlar d´aquestes coses, sobretot després de les manifestacions del Jutge Santiago Vidal, que si be no han estat gaire procedents, una cosa es ben certa, si tot lo que ell ha dit tam,bé ho es de cert, es que si mes no el Govern català sap tot el que s´ha de fer i els passos que s´han de donar, per endegar sense entrebancs, la funcionalitat d´un Estat propi.
Insisteixo en el fet de que no crec que tot això arribi a term, com també crec que no ens convé seguir endavant amb tot aquest projecte, però tranquil·litza saber que no hem entrat dins d'allò que deia el Sr. Mas un terreny desconegut, sembla que el Govern sap el que s´ha de fer, sembla que te un full de ruta, això si que es un full de ruta, per lo que respecta a la meva persona, ni em molesta ni m´afecta el fet de que disposin de les meves dades fiscals, no tinc res que sigui inconfessable, torno a insistir que en la meva opinió tot aquest projecte no ens convé, però despres d´haver llegit les manifestacions del Jutge Vidal, jo diria que no farem allò que a mi em feia mes por, no farem el ridícul.
Per lo que respecta al Jutge Vidal, podria ser que tot lo que ha dit, no sigui res mes que allò que diuen els castellans, un "farol", podria ser, però si m´ho permeten un cop mes, sembla que sabem el que hem de fer i tinc que reconèixer que no m´ho pensava, jo, al igual que el Sr. Mas pensava que habiem entrat en un terreny desconegut.
Ara el que convindria, segons la meva manera de veure les coses, es que el Govern central també donés mostres de que sap el que s´ha de fer, i per favor no em surtin a parlar de les lleis, de la Constitució i del Tribunal Constitucional, estic fent referència a l´elaboració d´unes balances fiscals ben estudiades, esmenant tots els possibles errors que es donaven quan es varen presentar la darrera vegada.
Perque els experts comencin a treballar, es important saber quines son les comunitats realment autònomes e independents, diguen-ho com volguem, i quines son ls que encara depenen d´unes subvencions.
Voldria també, parlant de tot això, explicitar-me en el fet de que quan parlo de pacte fiscal o de concert econòmic, tot lo que proposo es vàlid per totes aquelles comunitats que es vegin en cor de poder treballar de manera realment autònoma sense refiar-se de cap mena de subvenció.
Els catalans no en volem ni en necessitem de privilegis, només volem, i aixís es com jo m´ho miro, saber si tot lo que es va acordar en el curs de la transició dels anys setanta segueix sent vàlid, si encara no s´ha fet tot lo que es va acordar, o si es que s´han alterat els procediments.
Si el que passa es això ultim que acabo d´esmentar, cal tornar a començar, jo per la meva part, els puc assegurar que si un dia em tinc que seure en una taula per negociar tot el que estem dient, no srá per regatejar ni cent,ni cinc-cents milions d´Euros a cap altre comunitat, nomé m´hi asseuré perquè els catalans tot i sense Estat propi, tot i sense República catalana, es sentin d´una vegada autònoms e independents dins de l´Estat Espanyol.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
martes, 31 de enero de 2017
jueves, 19 de enero de 2017
INICIANDO LA RECTA FINAL
Al parecer es hoy el dia en el que va a tener lugar la reunión que presidida por su Majestad el Rey y el Presidente del Gobierno central, reunirà en Madrid a los Presidentes de todos los Gobiernos autonòmicos, con la mas que notòria ausencia de los representantes de Cataluña y Euskadi.
Evidentemente, con la presencia de su Majestad así como con la del Sr. Rajoi, se ha querido dar a esta convocatòria un realce que haga todavia mas notòria la ausencia de los representantes vasco y catalan, y asimismo darle una trascendencia que dificilmente tendrá porque los resultados obtenidos no reflejaran el sentir de una buena parte de la población espanyola.
Otro aspecto de la reuniónque sorprende sobremanera es lka cantidad de temes a tratar, tantos, que dificilmente habrá tiempo para abordarlos a todos con la debida atención.
En nuestro paí, no son tantos los remas que preocupen de tal manera, como para justificar una reunión de tanto alcance, los problemes que tenemos se pueden contar como mucho con los dedos de una mano, lo que si sucede es que estos aspectos son de una especial rellevància.
El tema laboral, este si que no hay por donde cojerlo, la financiación autonómica requiere un tratamiento diferente del que se ha venido empleando, por lo que respecta a todo el sistema educativo incluiendo esde luego la Universidad, después de un constante cambio de leyes y nosmativas, todavia no hemos dado con el sistema que nos ofrezca unos resultados satisfactoruios.
Pienso que el objetivo básico de esta cimera de Presidentes, deberia ser el de aproximadamente después de cuarenta años, dejar buena constància con cifras y resultados encima de la mesa, de la situación de cada comunidad en la actualida, y de la evolución que ha tenido en el curso de todos estos años, evaluando al efecto estos resultados, de manera comparativa con los de otras comunidades.
A partir de este estudio, se podria pensar en una linea de actuación futura que equiparase la situación de todas las comunidades.
También esta anunciada una reunión de Trabajo, con expertos de cada Comunidad, a fin de acordar el nuevo sistema de financiación, para lo cual es de suma importància un estudio riguroso de las balanzas fiscales de cada comunidad, olvidándonos de como han ido las coses en el pasado y enpezando de nuevo con el proposito de hacer las coses bien.
Probablement los que Lean estas cuatro lineas, pensaran que o9lvido hablar de la problemàtica catalana por lo que respecta a las demandes de independència, con una convocatòria prèvia de referèndum vinculante, acordado con el Gobierno central.
Es obvio que no he caido en el Olvido de un tema de tanta trescendencia, lo que sucede a mi enender, es que si pudiésemos dar una buena solución al nuevo sistema de financiación, así como a los temes educatives y universitarios, y también así con toda la problemàtica laboral, probablemente todo ello sertia una buena ayuda para poder dar cauce a las revindicaciones independentistes de pàrte de la población catalana, mas concretamente de cerca del 50% de esta población.
Los Presidentes autonómicos seguro que se mostraran receptives delante de toda esta problemàtica, però luego hay que dejar parte de ella a los equipos de Trabajo, gente experta en los temes a tratar, que consigan llegar a un Pacto de Estado.
No es la primera vez que aconsejo unos segundos pactos de la Moncloa, han pasado cuarenta años, es tiempo suficiente para justificar una revisión, un anàlisis de como han ido las coses, de todo lo que se ha hecho bien, as´i como de todo lo que se ha hecho mal, de todo lo que se puede mantenir y de todo lo que hay que cambiar.
Poir favor no se olviden de lo del Senado, la futura Camara Territorial, es un tema d suma importància.
Esperemos que hayan tenido lugar estas reunions, la de los Presidentes del dia de hoy y posteriorment la de los expertos en financiación para seguir hablando de todo ello.
Suerte y al toro.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Evidentemente, con la presencia de su Majestad así como con la del Sr. Rajoi, se ha querido dar a esta convocatòria un realce que haga todavia mas notòria la ausencia de los representantes vasco y catalan, y asimismo darle una trascendencia que dificilmente tendrá porque los resultados obtenidos no reflejaran el sentir de una buena parte de la población espanyola.
Otro aspecto de la reuniónque sorprende sobremanera es lka cantidad de temes a tratar, tantos, que dificilmente habrá tiempo para abordarlos a todos con la debida atención.
En nuestro paí, no son tantos los remas que preocupen de tal manera, como para justificar una reunión de tanto alcance, los problemes que tenemos se pueden contar como mucho con los dedos de una mano, lo que si sucede es que estos aspectos son de una especial rellevància.
El tema laboral, este si que no hay por donde cojerlo, la financiación autonómica requiere un tratamiento diferente del que se ha venido empleando, por lo que respecta a todo el sistema educativo incluiendo esde luego la Universidad, después de un constante cambio de leyes y nosmativas, todavia no hemos dado con el sistema que nos ofrezca unos resultados satisfactoruios.
Pienso que el objetivo básico de esta cimera de Presidentes, deberia ser el de aproximadamente después de cuarenta años, dejar buena constància con cifras y resultados encima de la mesa, de la situación de cada comunidad en la actualida, y de la evolución que ha tenido en el curso de todos estos años, evaluando al efecto estos resultados, de manera comparativa con los de otras comunidades.
A partir de este estudio, se podria pensar en una linea de actuación futura que equiparase la situación de todas las comunidades.
También esta anunciada una reunión de Trabajo, con expertos de cada Comunidad, a fin de acordar el nuevo sistema de financiación, para lo cual es de suma importància un estudio riguroso de las balanzas fiscales de cada comunidad, olvidándonos de como han ido las coses en el pasado y enpezando de nuevo con el proposito de hacer las coses bien.
Probablement los que Lean estas cuatro lineas, pensaran que o9lvido hablar de la problemàtica catalana por lo que respecta a las demandes de independència, con una convocatòria prèvia de referèndum vinculante, acordado con el Gobierno central.
Es obvio que no he caido en el Olvido de un tema de tanta trescendencia, lo que sucede a mi enender, es que si pudiésemos dar una buena solución al nuevo sistema de financiación, así como a los temes educatives y universitarios, y también así con toda la problemàtica laboral, probablemente todo ello sertia una buena ayuda para poder dar cauce a las revindicaciones independentistes de pàrte de la población catalana, mas concretamente de cerca del 50% de esta población.
Los Presidentes autonómicos seguro que se mostraran receptives delante de toda esta problemàtica, però luego hay que dejar parte de ella a los equipos de Trabajo, gente experta en los temes a tratar, que consigan llegar a un Pacto de Estado.
No es la primera vez que aconsejo unos segundos pactos de la Moncloa, han pasado cuarenta años, es tiempo suficiente para justificar una revisión, un anàlisis de como han ido las coses, de todo lo que se ha hecho bien, as´i como de todo lo que se ha hecho mal, de todo lo que se puede mantenir y de todo lo que hay que cambiar.
Poir favor no se olviden de lo del Senado, la futura Camara Territorial, es un tema d suma importància.
Esperemos que hayan tenido lugar estas reunions, la de los Presidentes del dia de hoy y posteriorment la de los expertos en financiación para seguir hablando de todo ello.
Suerte y al toro.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
martes, 10 de enero de 2017
HABITS DE DIFICIL CANVI
Molts anys enrere, quan la família regentava el nostre establiment comercial a Barcelona,cada dia de bon matì, passava un repartidor que deixava un exemplar del diari que habitualment sempre llegíem i del que la meva avia, la mestressa, era subscriptora, una subscriptora de les mes antigues de la ciutat.
Amb el pas dels anys, la meva avia per llei de vida ens va deixar, posteriorment jo em vareig casar i em vaig instal·lar en un altre barri de Barcelona, a Sant Andreu, on ja i porto al voltant de quaranta i cinc anys, conseqüència de tots aquests canvis, m´he acostumat a comprar cada dia el diari al quiosc mes proper, amb el pas dels anys, d'ofertes per passar a ser subscriptor n´he rebudes moltes, però sempre els dic que m´estimo mes fer cada dia una passejada fins el quiosc.
Un cop i soc, agafo el meu diari, el pago, faig una ullada a les primeres planes dels altres diaris que tenen exposats i seguidament acostumo a conversar una estona amb el quiosquer, una estona parlem de futbol, o de política, o de temes urbanístics, en aquestes converses tot sovint s´hi afegeix algun conegut o veí del barri d´aquests que també son de conversa fàcil, al cap d´una estona de parlar, prenc seient en un dels bancs que hi ha dins de la zona ajardinada, al costat del quiosc, i faig un primer repàs al diari, només em miro les lletres grosses, després, a casa ja em queda temps per no deixar-me res per llegir.
El que he notat desde fa una temporada, es que llegint el diari no m´arriven les noves que jo voldria tenir, les que jo fa temps que estic esperant, en canvi només i llegeixo sempre el mateix, em toca llegir tot lo que no m´agrada, el Brexit, el Sr. Trump, els atemptats terroristes, el nostre referèndum que ja s'està fent força pesat pobret, a mi el que m´agradaria llegir es l´anunci de l´inici d´unes converses bilaterals entre Generalitat i Govern central, a fi de deixar mig concretat un pacte fiscal que s´acosti al que ja tenen els vascos, a fi de poder veure ben detallat un estudi de com queden les balances fiscals de totes les comunitats, un cop revisades les mancances que es donaven en els darrers estudis.
Seri important assabentar-nos de quines son les comunitats que després de quaranta anys poden seguir merèixer seguir sent autònomes, i quines son les que haurien de ser recentralizades, perquè per si soles no poden seguir el ritme de les altres, la solidaritat te que seguir sent-hi però en aquests casos en concret, conduïda i controlada desde el Govern central i desde la que hauria de ser Cambra territorial, "El Senat".
No se que esperen en endegar totes aquestes reformes, en comptes de pensar en mes eleccions, perquè no pensem en un pacte d´Estat, un segon pacte de la Moncloa, on partits polítics, agents socials, entitats veïnals, etc, trovin la fórmula que ncessita l´Espanya del segle XXI.
Jo personalment, no milito a cap partit polític, ni a cap sindicat, ni a cap entitat veïnal, però al peu dels meus articles, sempre hi deixo antat, el meu correu, i el meu telèfon, sempre ben disposat a col·laborar en qualsevol iniciativa on la meva presència pogui ser un ajut.
El passat cap de setmana em va arribar una mala nova, el quiosc on ara ja feia uns quants anys que hi comprava el diari, ha baixat la persiana i ha quedat fora d´activitat, no es la primera vegada que em trobo amb aquesta circumpstància, al meu barri ja no hi queden quioscos, en el curs dels anys,n´he vist plegar quatre o cinc que em queien aprop, hauré de caminar una mica mes cada dia, ho seguiré fent, es un hàbit això d´anar cada dia al quiosc, ho seguiré fen es clar mentres en quedi algun d'obert, perquè es que en pleguen molts.
¿Perque pleguen?, no es una feina que sigui excessivament pesada, molts dies a mig matí ja han esgotat la primera remesa de diaris i els hi porten una segona remesa, amb això vull dir que una bona xifra de vendes la deuen tenir, alguns complementen la seva feina amb la venda de llibres, de llaminadures per la canalla, revistes, tot tipus de souvenirs, no se ben be a que es deu, però la qüestió es que segueixen desapareixent quioscos, potser el que passa es que no els hi deixen prou marge de benefici, o potser es l´Ajuntament que els fa pagar una tassa excessivament alta.
Espero que entre tots, es pogui trovar una solució, a i m´agradaria mentres pogui fer-ho seguir anant cada dia a buscar el diari al meu quiosc, el que em quedi mes proper, no em fa res tenir que caminar una estona, fins i tot es bo per la salut.
Res mes, només esperar que arribin les bones noves, les que jo espero, les que ja haurien d'haver arribat.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Amb el pas dels anys, la meva avia per llei de vida ens va deixar, posteriorment jo em vareig casar i em vaig instal·lar en un altre barri de Barcelona, a Sant Andreu, on ja i porto al voltant de quaranta i cinc anys, conseqüència de tots aquests canvis, m´he acostumat a comprar cada dia el diari al quiosc mes proper, amb el pas dels anys, d'ofertes per passar a ser subscriptor n´he rebudes moltes, però sempre els dic que m´estimo mes fer cada dia una passejada fins el quiosc.
Un cop i soc, agafo el meu diari, el pago, faig una ullada a les primeres planes dels altres diaris que tenen exposats i seguidament acostumo a conversar una estona amb el quiosquer, una estona parlem de futbol, o de política, o de temes urbanístics, en aquestes converses tot sovint s´hi afegeix algun conegut o veí del barri d´aquests que també son de conversa fàcil, al cap d´una estona de parlar, prenc seient en un dels bancs que hi ha dins de la zona ajardinada, al costat del quiosc, i faig un primer repàs al diari, només em miro les lletres grosses, després, a casa ja em queda temps per no deixar-me res per llegir.
El que he notat desde fa una temporada, es que llegint el diari no m´arriven les noves que jo voldria tenir, les que jo fa temps que estic esperant, en canvi només i llegeixo sempre el mateix, em toca llegir tot lo que no m´agrada, el Brexit, el Sr. Trump, els atemptats terroristes, el nostre referèndum que ja s'està fent força pesat pobret, a mi el que m´agradaria llegir es l´anunci de l´inici d´unes converses bilaterals entre Generalitat i Govern central, a fi de deixar mig concretat un pacte fiscal que s´acosti al que ja tenen els vascos, a fi de poder veure ben detallat un estudi de com queden les balances fiscals de totes les comunitats, un cop revisades les mancances que es donaven en els darrers estudis.
Seri important assabentar-nos de quines son les comunitats que després de quaranta anys poden seguir merèixer seguir sent autònomes, i quines son les que haurien de ser recentralizades, perquè per si soles no poden seguir el ritme de les altres, la solidaritat te que seguir sent-hi però en aquests casos en concret, conduïda i controlada desde el Govern central i desde la que hauria de ser Cambra territorial, "El Senat".
No se que esperen en endegar totes aquestes reformes, en comptes de pensar en mes eleccions, perquè no pensem en un pacte d´Estat, un segon pacte de la Moncloa, on partits polítics, agents socials, entitats veïnals, etc, trovin la fórmula que ncessita l´Espanya del segle XXI.
Jo personalment, no milito a cap partit polític, ni a cap sindicat, ni a cap entitat veïnal, però al peu dels meus articles, sempre hi deixo antat, el meu correu, i el meu telèfon, sempre ben disposat a col·laborar en qualsevol iniciativa on la meva presència pogui ser un ajut.
El passat cap de setmana em va arribar una mala nova, el quiosc on ara ja feia uns quants anys que hi comprava el diari, ha baixat la persiana i ha quedat fora d´activitat, no es la primera vegada que em trobo amb aquesta circumpstància, al meu barri ja no hi queden quioscos, en el curs dels anys,n´he vist plegar quatre o cinc que em queien aprop, hauré de caminar una mica mes cada dia, ho seguiré fent, es un hàbit això d´anar cada dia al quiosc, ho seguiré fen es clar mentres en quedi algun d'obert, perquè es que en pleguen molts.
¿Perque pleguen?, no es una feina que sigui excessivament pesada, molts dies a mig matí ja han esgotat la primera remesa de diaris i els hi porten una segona remesa, amb això vull dir que una bona xifra de vendes la deuen tenir, alguns complementen la seva feina amb la venda de llibres, de llaminadures per la canalla, revistes, tot tipus de souvenirs, no se ben be a que es deu, però la qüestió es que segueixen desapareixent quioscos, potser el que passa es que no els hi deixen prou marge de benefici, o potser es l´Ajuntament que els fa pagar una tassa excessivament alta.
Espero que entre tots, es pogui trovar una solució, a i m´agradaria mentres pogui fer-ho seguir anant cada dia a buscar el diari al meu quiosc, el que em quedi mes proper, no em fa res tenir que caminar una estona, fins i tot es bo per la salut.
Res mes, només esperar que arribin les bones noves, les que jo espero, les que ja haurien d'haver arribat.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)