Desde el 20 de Diciembre han transcurrido mas de dos meses, y quizás ya sea este el momento propicio para echar un poco la vista atrás y hacer así, cada uno por su cuenta, un balance particular de todo lo acontecido desde aquella fecha, en la que depositamos la mayoria de nosotros, nuestro voto en una urna dispuesta al efecto.
En mi caso, yo particularmente me siento francamente satisfecho, las fuerzas catalanistas siguen ahí, con sus aproximadamente veinte escaños, como siempre, se ha dado, esto si, un trasvase de votos desde el centro derecha de Ciu a las fuerzas de izquierdas, cosa también previsible a tenor de lo acontecido en la anterior legislatura, como resultado de las políticas de ajuste y austeridad.
El partido Popular ha vuelto a ganar las elecciones, lo que sin pretender avanzar acontecimientos, presupone sobre todo en materia econòmica, seguir una linea de continuidad para satisfacción de los mercados financieros, muy pendientes como toda la Unión Europea de la confección del nuevo gobierno, así como del control de nuestro deficit presupuestario, yo, a nuestros vecinos y socios europeos, les pediria mucha tranquilidad, seguimos creciendo por encima del 3%, el doble que la mayoria de ellos.
Como decia el Partido Popular ha vuelto a ganar las elecciones, perdonen que insista pero este es el resultado, lo que ha sucedido, es que el pueblo español en esta ocasión, no les ha otorgado su confianza, hasta el punto de darles la mayoria absoluta, esto se lo ha negado, y se lo ha negado, porque el pueblo español ya empieza a saber votar, porque el Partido Popular, y no es esta la primera ocasión, ha demostrado en estos últimos cuatro años, que las mayorias absolutas no las sabe llevar.
Todos nosotros, en nuestra vida cotidiana, hemos conocido a personas que nunca han sabido llevar diez mil pesetas o doscientos euros en el bolsillo, al Partido Popular le pasa lo mismo con las mayorias absolutas, no las sabe llevar, y es por esto que el pueblo español ha decidido poner a su lado, a dos fuerzas políticas de nueva implantación, con la cabeza y las manos limpias, para que tutelen la tarea de gobierno del partido que sigue siendo mayoritario.
Repito una vez mas, me siento satisfecho de como han ido las cosas, lo único que ahora me queda por esperar, es que desde el Gobierno de Madrid se piense en toda España, insisto, toda, con sus cuarenta y siete millones de habitantes, que desde el Gobierno de la Generalitat en Barcelona, se piense en toda Catalunya, toda, cion sus siete millones y medio de personas, y si me permiten que rice el rizo, lo mas dificil, que desde Bruselas se piense en Europa, toda con sus cercade quinientos millones de habitantes, que esperan de su gobierno europeo, una igualdad en la atención y en el trato, que mantenga el espiritu fundacional de aquellas personas que años atrás propulsaron con fuerza e ilusión el proyecto europeo.
Cuando digo que lo mas dificil es lo de Europa, lo estoy diciendo a tenor de lo que estamos viviendo en la actualidad, a todos los paises que componemos la Unión Europea, se nos hace dificil olvidar nuestros orígenes, pero por lo que respecta a los ingleses y los franceses, dificilmente pondran en segundo termino sus particulares sentimnientos patrióticos.
El General De Gaulle, en dos ocasiones vetó la integración del Reino Unido en la comunidad europea, dando muestras de la desconfianza, en aquellos tiempos ya existente, entre dos miembros, en este caso de los mas importantes de la Unión.
En los otros casos apuntados, no creo que puedan darse problemas de convivencia, de hecho ya hace muchos años que no los hay, el Gobierno de la Generalitat ha de saber entender que no todos los catalanes son independentistas, y al Gobierno central, cuando le salen a la calle dos millones de catalanes, como mínimo ha de saber acercarse a ellos y preguntarles que es lo que pasa, sin presuponer de antemano que la respuesta sea un hecho irreversible.
Lo que si es obligado resolver, sin extenderme ahora en demasia, es todo el tema laboral, desde la formación profesional, pasando por la contratacion, la interrupción del contrato, horarios, pensiones, en resumen mucho trabajo y un gran desafio al que hay que hacer frente desde el Ministerio del Trabajo y asuntos sociales.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jueves, 25 de febrero de 2016
jueves, 18 de febrero de 2016
PECATS DELICTIUS
L´Esglesia Catòlica, sobretot desde l´arribada del Sant Pare Francesc, esta procurant dur a teme un debat i un dialeg profunds, en relació al comportament de les persones dins de les seves relacions afectives i de parella, aixís com en general de molts aspectes de la vida, que fins ara sempre havien estat materia reservada i de la que es feia dificil parlar-ne d´una manera overta i planera.
Hi ha punts de vista, en els que som molts els que compartim els criteris de l´Esglesia, en concret m´estic referint al dret a la vida, a la lluita contra l´avortament i l´eutanasia, no hi ha dreta a interrompre una vida per incuipient que sigui, ni negar l´esperança a cap persona malalta, per terminal que sigui la seva situació, de que un nou tractament o un nou farmac, poguin revertir el seu estat, allargant aixís una vida per mes que pogui semblar ja extingida.
L´Esglesia s´está mostrant mes que permisible, al igual que molts de nosaltres, en tot lo que fa respecte a las relacions de parella entre dues persones del mateix sexe, ja s´ha donat estat legal a l´unió entre entre dos homes o dues dones, a fi i efecte de que desde l´administració es contemplin els drets d´aquestes parelles, en tot lo que fa respecte a Seguretat Social, pensions, viudetat, com qualsevol altre parella, desde lÉsglesia el que no es contempla el fet "matrimoni" i per tant el dret a poder adoptar fills, jo mateix, suposo que ja haureu adivinat la meva condició de Catolic, també estic totalment d´acord amb l´Esglesia, en tot això que fa referència a les relacios homosexuals.
Lo que si sembla mes dificil de discutir i de debatre, al efecte de poder trovar solucions, es en tot lo que fa respecte a les conductes personals de ells mateixos. capellans, frares i religiosos en genaral. sigui quina sigui la seva posició dins de l´Institució Esglesiàstica.
Comprenc que ha de ser dificil, exposar de manera overta, al devant de tota la societat, les debilitats, les necesitats afectives i les relacioms de parella, que els religiosos, com qualsevol altre persona, es llogic i fins i tot natural que sentin, i consequentment el que s´hauria de fer, es trovar la manera, de que aquests sentiments, si es pot dir aixís, o aquestes necesitats, dit d´un altre manera, es poguin contemplar com els de les altres persones.
Es donen un seguit de casos, que fins i tot tenint en compte la relevància de les persones afectades sobten en gran manera, per per altre banda, penso que haurien d´ajudar a l´Esglesia, a donar algún pas per solucionar aquesta situació.
Recentment ha sortit a la llum, elcas del Sr. Bisbe de Mallorca, que sembla ser mantenía una relació amb una secretaria del Bisbat, no s´han donat detalls al respecte que poguin fer pensar en una relació de sexe, simplement potser es tracta d´una relació afectiva, com sembla que també en el seu moment es va donar, entre el Sant Pare Joan Pau II, de inolvidable record i que fins i tot no gaire temps enrere va ser beatificat, i una filósofa americana d´origen polonés, casada i amb tres fills, tampoc es te constància de cap relació carnal, però si molt afectiva segons deixen entreveure les fotografies i correspondència que s´ha trovat.
Els casos que acabem de referir deixen constància de la magnitud del problema, però avui en dia, quan la nostre societat ja ha assolit un grau de maduresa que li permet fer front a situacions com les esmentades, tampoc son excesivament preocupants, el que cal només, es que l´Esglesia sigui conscient de que el tema es aquí, pendent de solució.
El no prendre les corresponents mesures, pot donar lloc a que no només ara o en un futur, perque ja de molts anys enrere, es venen donant situacions francament molt greus, trant que fins i tot requereixen un tractament de tipus penal per part de la Justicia, estic fent referència als frequents casos de pederastia que es donen dins de tota la nostre societat, però també dins de la mateixa Esglesia Catòlica, s´ha de poder evitar que l´abstinència carnal de persones adultes, posi en perill el desenvolupament sexual i afectiu d´una manera sana de nens i nenes dins de les seves infanteses i adolescències, es inadmisible i per tant es obligat que l´Esglesia ajudia a combatre aquests fets, que no son només pecats, son delictes.
Els profesionals de la Religió, capellans i frares, haurien de poder desenvolupar la seva feina, independenment de la seva vida perosonal i familiar, haurien de poder dur a terme la seva missió, important i trascendent com qualsevol altre o mes, a la v egada que poder-se casar i formar una familia amb fills els que aixís desitgin fer-ho, ja teni religions no massa allunyades dels principis de l´Esglesia Catòlica que tot això ja molts anys que ho contemplen.
ESperem que el Sant Pare Francesc, com ja ha fet en altres aspectes, ens ajudu a donar solució a una situació que a tothom preocupa, sobretot als que formem part de la comunitat catòlica.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Hi ha punts de vista, en els que som molts els que compartim els criteris de l´Esglesia, en concret m´estic referint al dret a la vida, a la lluita contra l´avortament i l´eutanasia, no hi ha dreta a interrompre una vida per incuipient que sigui, ni negar l´esperança a cap persona malalta, per terminal que sigui la seva situació, de que un nou tractament o un nou farmac, poguin revertir el seu estat, allargant aixís una vida per mes que pogui semblar ja extingida.
L´Esglesia s´está mostrant mes que permisible, al igual que molts de nosaltres, en tot lo que fa respecte a las relacions de parella entre dues persones del mateix sexe, ja s´ha donat estat legal a l´unió entre entre dos homes o dues dones, a fi i efecte de que desde l´administració es contemplin els drets d´aquestes parelles, en tot lo que fa respecte a Seguretat Social, pensions, viudetat, com qualsevol altre parella, desde lÉsglesia el que no es contempla el fet "matrimoni" i per tant el dret a poder adoptar fills, jo mateix, suposo que ja haureu adivinat la meva condició de Catolic, també estic totalment d´acord amb l´Esglesia, en tot això que fa referència a les relacios homosexuals.
Lo que si sembla mes dificil de discutir i de debatre, al efecte de poder trovar solucions, es en tot lo que fa respecte a les conductes personals de ells mateixos. capellans, frares i religiosos en genaral. sigui quina sigui la seva posició dins de l´Institució Esglesiàstica.
Comprenc que ha de ser dificil, exposar de manera overta, al devant de tota la societat, les debilitats, les necesitats afectives i les relacioms de parella, que els religiosos, com qualsevol altre persona, es llogic i fins i tot natural que sentin, i consequentment el que s´hauria de fer, es trovar la manera, de que aquests sentiments, si es pot dir aixís, o aquestes necesitats, dit d´un altre manera, es poguin contemplar com els de les altres persones.
Es donen un seguit de casos, que fins i tot tenint en compte la relevància de les persones afectades sobten en gran manera, per per altre banda, penso que haurien d´ajudar a l´Esglesia, a donar algún pas per solucionar aquesta situació.
Recentment ha sortit a la llum, elcas del Sr. Bisbe de Mallorca, que sembla ser mantenía una relació amb una secretaria del Bisbat, no s´han donat detalls al respecte que poguin fer pensar en una relació de sexe, simplement potser es tracta d´una relació afectiva, com sembla que també en el seu moment es va donar, entre el Sant Pare Joan Pau II, de inolvidable record i que fins i tot no gaire temps enrere va ser beatificat, i una filósofa americana d´origen polonés, casada i amb tres fills, tampoc es te constància de cap relació carnal, però si molt afectiva segons deixen entreveure les fotografies i correspondència que s´ha trovat.
Els casos que acabem de referir deixen constància de la magnitud del problema, però avui en dia, quan la nostre societat ja ha assolit un grau de maduresa que li permet fer front a situacions com les esmentades, tampoc son excesivament preocupants, el que cal només, es que l´Esglesia sigui conscient de que el tema es aquí, pendent de solució.
El no prendre les corresponents mesures, pot donar lloc a que no només ara o en un futur, perque ja de molts anys enrere, es venen donant situacions francament molt greus, trant que fins i tot requereixen un tractament de tipus penal per part de la Justicia, estic fent referència als frequents casos de pederastia que es donen dins de tota la nostre societat, però també dins de la mateixa Esglesia Catòlica, s´ha de poder evitar que l´abstinència carnal de persones adultes, posi en perill el desenvolupament sexual i afectiu d´una manera sana de nens i nenes dins de les seves infanteses i adolescències, es inadmisible i per tant es obligat que l´Esglesia ajudia a combatre aquests fets, que no son només pecats, son delictes.
Els profesionals de la Religió, capellans i frares, haurien de poder desenvolupar la seva feina, independenment de la seva vida perosonal i familiar, haurien de poder dur a terme la seva missió, important i trascendent com qualsevol altre o mes, a la v egada que poder-se casar i formar una familia amb fills els que aixís desitgin fer-ho, ja teni religions no massa allunyades dels principis de l´Esglesia Catòlica que tot això ja molts anys que ho contemplen.
ESperem que el Sant Pare Francesc, com ja ha fet en altres aspectes, ens ajudu a donar solució a una situació que a tothom preocupa, sobretot als que formem part de la comunitat catòlica.
Josep mª Carbonell i Vilaró
martes, 9 de febrero de 2016
UN AGRADABLE RETROVAMENT
Ben aviat ja seran vuit anys els que porto disfrutant de la meva condició de jubilat, ho han llegit be, dic disfrutant, fent coses que quan treballava no havia pogut fer mai, no trovava mai el moment per poder-les fer, dingú em podrá retreure que em senti satisfet per la meva present activitat, en primer lloc perque l´activitat hi es, sempre tinc quelcom per fer, no estic mai aturat, i en segon lloc perque m´ho mereixía, vareig passar quaranta i cinc anys de la meva vida treballant molt dur, i no sempre fent les feines que mes m´agradaven, sinó les que em sentia obligat a fer.
Poc temps tenia en el curs d´aquells anys per poder veure la televisió, també feien alguna tertulia, poques però també s´en feien, encara recordo aquell programa que es deia "la clave" i recordo aquell dia en el que va apareixer, no l´havia vist ni escoltat mai, el Sr. Serrano Suñer, cunyat del general Franco i la seva ma dreta en aquells anys de la postguerra, en aquella mateixa tertulia recordo que hi varen participar el professor Aranguren, el Sr. Fernandez Cuesta i altres, tots de diferents tendències i molt representatius de les corrents que habien representat, recordo encara ara quan en Balbín li va preguntar al Serrano Suñer, usted que los conoció a los dos, descríbanos al General Franco i a José Antonio, es va fer un llarg silenci, tothom sabia que en Serrano Suñer i en José Antonio tenien una gran amistad i en Franco només era el cunyat, després del silenci només es va veure en cor de dir "evidentemente se trataba de dos personas muy diferentes"
Perdonin, ja em coneixen, tot sovint quan em poso a escriure m´en vaig d´estudis i em poso a parlar de coses que fugen una mica dels objectius de l´article, avui en dia no es que em passi el dia assegut al devant de la televisió, peró procuro veure tots els programes que em son d´interés, amb els meus amics de TV3, si mes no aixís es com els considero, em passa lo que sempre ens passa amb els bons amics, que et donen moltes satisfaccions, com també et fan agafar alguna enrabiada.
Un parell de cops a l´any, a nosaltres els seu seguidors, la gent de TV3, tenen l´atenció de fer-nos arribar algún bon obsequi, per parlar de programes recents, la temporada passada l´obsequi va ser aquella gran serie que es deia "Les Cites", aquesta mateixa temporada els hi varem tenir que agrair aquell fantastic "Merlí", i ara tot just comença un altre serie "dia i nit" que després de veure la setmana passada el primer programa, sembla que podrá ser un altre bon obsequi.
Però just en aquest punt, el dilluns a la nit i a les deu i mitja sen´s presenta el gran dilema, els altres amics els del canal "8", a la mateixa hora ens presenten un altre gran novetat, una tertulia esportiva, mes aviat jo diria que futbolística, dirigida i presentada per l´Alfons Arús, ho han llegit be, l´Alfons Arús, aquell anyorat conductor del "Força Barça" i el "Rondo".
L´Alfons Arús sabiem que encara hi era, tot sovint feie una ullada al seu programa del migdia, un programa per cert molt distés i divertit, ara el podrem tornar a seguir dins de la faceta que li ha donat mes fama. divilgació i exit, tot un retrovament d´aquells que s´agraeixen, no em quedará altre alternativa que conectar la gravadora i aixís gravar un dels dos programes o el "dia i nit" o el "Trident" de l`Alfons Arús, els veurem tots dos, la tecnologia ajuda, ajuda segons perqué, no em facin parlar ara de la quarta revolució industrial, que amb un cert retard ens varen anunciar els assistents a la conferència de Davos, pèrque podriem acabar l´article de mal humor.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Poc temps tenia en el curs d´aquells anys per poder veure la televisió, també feien alguna tertulia, poques però també s´en feien, encara recordo aquell programa que es deia "la clave" i recordo aquell dia en el que va apareixer, no l´havia vist ni escoltat mai, el Sr. Serrano Suñer, cunyat del general Franco i la seva ma dreta en aquells anys de la postguerra, en aquella mateixa tertulia recordo que hi varen participar el professor Aranguren, el Sr. Fernandez Cuesta i altres, tots de diferents tendències i molt representatius de les corrents que habien representat, recordo encara ara quan en Balbín li va preguntar al Serrano Suñer, usted que los conoció a los dos, descríbanos al General Franco i a José Antonio, es va fer un llarg silenci, tothom sabia que en Serrano Suñer i en José Antonio tenien una gran amistad i en Franco només era el cunyat, després del silenci només es va veure en cor de dir "evidentemente se trataba de dos personas muy diferentes"
Perdonin, ja em coneixen, tot sovint quan em poso a escriure m´en vaig d´estudis i em poso a parlar de coses que fugen una mica dels objectius de l´article, avui en dia no es que em passi el dia assegut al devant de la televisió, peró procuro veure tots els programes que em son d´interés, amb els meus amics de TV3, si mes no aixís es com els considero, em passa lo que sempre ens passa amb els bons amics, que et donen moltes satisfaccions, com també et fan agafar alguna enrabiada.
Un parell de cops a l´any, a nosaltres els seu seguidors, la gent de TV3, tenen l´atenció de fer-nos arribar algún bon obsequi, per parlar de programes recents, la temporada passada l´obsequi va ser aquella gran serie que es deia "Les Cites", aquesta mateixa temporada els hi varem tenir que agrair aquell fantastic "Merlí", i ara tot just comença un altre serie "dia i nit" que després de veure la setmana passada el primer programa, sembla que podrá ser un altre bon obsequi.
Però just en aquest punt, el dilluns a la nit i a les deu i mitja sen´s presenta el gran dilema, els altres amics els del canal "8", a la mateixa hora ens presenten un altre gran novetat, una tertulia esportiva, mes aviat jo diria que futbolística, dirigida i presentada per l´Alfons Arús, ho han llegit be, l´Alfons Arús, aquell anyorat conductor del "Força Barça" i el "Rondo".
L´Alfons Arús sabiem que encara hi era, tot sovint feie una ullada al seu programa del migdia, un programa per cert molt distés i divertit, ara el podrem tornar a seguir dins de la faceta que li ha donat mes fama. divilgació i exit, tot un retrovament d´aquells que s´agraeixen, no em quedará altre alternativa que conectar la gravadora i aixís gravar un dels dos programes o el "dia i nit" o el "Trident" de l`Alfons Arús, els veurem tots dos, la tecnologia ajuda, ajuda segons perqué, no em facin parlar ara de la quarta revolució industrial, que amb un cert retard ens varen anunciar els assistents a la conferència de Davos, pèrque podriem acabar l´article de mal humor.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)