Això es lo que s´acostuma a dir, i es veritat, un mes passa volant, però no nomes pel fet de que l´estiu sigui aquella època de l´any en la que la gent acostuma a viatjar, a gaudir de la companyia de familia o amistats d´aquelles que no sempre tens ocasió de veure, també perque el dia es llarg, pots gaudí de lo que per mi es lo que mes em plau, la claror, el Sol, fins i tot jo m´he atrevit a viatjar a Londres sense agafar el paraigues, es per tot això que comprenc que per la majoria de gent el mes d´Agost sigui esperat, i que després passi volant.
Aquest mes d´Agost, efectivament penso que passará volant, però no només per tot lo dit anteriorment, passará volant, perque al arribar el final del mes de Juliol, han quedat pendents de resoldre, temes que per la seva trascendència, et fan pensar, alló que es diu et fan donar-hi voltes, i això que es una cosa que pot semblar rutinaria, si es fa amb la deguda seriositat s´emporta moltes hores del teu temps.
Jo personalment, quan arriba l´estiu, dedico moltes hores a pensar, a llegir, a escriure, també m´agrda fer alguna caminadeta, perque per altre banda, al arribar aquesta època de l´any, si mes no jo,trovo a faltar altres coses, que la resta de l´any ocuipen bona part del meu temps.
El futbol es trova a faltar, la vida política queda aturada, a la televisió la majoria d´espais queden posposats fins arribar al Septembre, als diaris la majoria d´articulistes fan vacances, no fa gaires anys, les cadenes de televisió, encara que els seus presentadors habituals marxessin de vacances, oferien als seus seguidors els mateixos programes, presentats per altres presentadors que feien la suplencia, donant aixís un bon servei als espectadors que no poden sortri de casa i es refien de la "tele".
En quan al diari que jo acostumo a llegir, si be que hi troves menys paper, segueis mereixent el dedeicar-hi cada dia una estoneta, espero aquest any tornar-me a retrovar, am les llargues i certament interesants aportacions del oncle "baixamar".
La temporada de futbol tot sigui dit, cada cop s´inicia mes aviat, fitxatges nous, entrenadors nous, partits amistosos, aquest any voldria fer esment de que en Pep Guardiola ja ens ha donat el primer disgust, esperem que sigui l´ultim, tinc el presentiment de que aquest xicot, ens fará patir molt, els alemanys son gent dificil.
Per lo que respecta al teatre i el cinema, l´estiu no es el millor moment per disfrutar de gaires novetats, potser una de les poques coses que pots gaudir, son les festes majors dels nostres pobles i barris, tot i que cada cop son mes austeres, els nostres Ajuntaments al devant de la situació present, es veuen obligats a ajustar molt be els seus pressupostos.
Lo mes aconsellable i a la vegada gratificant, es pensar en alguna cosa que també n´hi ha, i que enstrovarem a la tornada de vacances, a la crisi ja se li veu una mica de sortida, la tasa d´atur sembla que es comença a controlar, el Sr. Rajoi i el Sr. Mas esperem que tinguin alguna conversa, que impulsi de manera decidida, el procés soberanista català, la Diada de l´onze de Septembre, ens pot posar en el punt de sortida que aglutini tots els punts de vista i maneras de veure de futur català.
Ens queda un altre cosa per fer, pensar en que farem un cop superada la crisi, pensar en lo que farem un cop el President Rajoi i el Sr. Mas hagin arribat a un punt de trovada, que farem? pensem-hi, en el curs de tot el mes d´Agost tindrem temps per poder-ho fer, però això si, de manera decidida, perque trenta dies, els recordo un cop mes que passen volant.
Per lo que a mi respecta, desitjo molt bones vacances a tothom, que tothom recuperi forces, perque al arribar el Setembre, hi haurá molta feine pendent de fer.
Fins al Septembre
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 30 de julio de 2013
sábado, 20 de julio de 2013
UNES VACANCES DISTRETES
Fent un repás dels darrers esdeveniments, arribarem a la conclusió de que en el curs del proper mes d´Agost, tindrem a considerar un grapat de temes, que podria ser ens ajudessin a escursar les vacances, en el sentit de que tindrem tantes coses en las que pensar, que sense donant´s-en compte ens trovarem dins d´un Septembre que pot resultar força xafogós.
No recordo ben be el dia que era, la questió es que va sortir per la tele, el Batlle de Barcelona en representació de C.I.U. asseverant que la seva Federació recolsaria una moció de censura al President Rajoi, sempre que els altres signants recolsessin el dret a celebrar la consulta soberanista que desde Catalunya es demana.
El Sr. Trias es un politic, que sempre ha acceptat els requeriments que desde el seu Partit li han arribat, i no només això, sino que a mes a mes sempre ho ha fet de manera eficient, lo que l´ha portat a la seva actual posició com Alcalde de Barcelona.
La política de Madrid es va acordar en el seu dia, que seria responsabilitat del Sr. Duran i Lleida, i aixís ha estat, l´endema de les manifestacións del Sr. Trias, el Sr. Duran deia, que C.I.,U. no signaria cap moció de censura i que lo que si faria es demanar al Sr. Rajoi, que dongués al congrés les degudes explicacions de tot lo que tenia relació en el cas Barcenas, no fei gaires dies que el mateix Sr. Duran li demanava al Sr. Rajoi que seduís al poble de Catalunya donant el seu vist i plau a la consulta. Aquesta ha estat sempre la manera de fer les coses desde C.I.U., i el que no acabo de comprendre es perque se li va demanar al Sr. Trias que digués el que va dir, i tampoc entenc perque ell va acceptar fer-ho aixís. En Xavier Trias ha arribat a un punt dins de la seva carrera política, en el que per la seva condició d´Alcalde de Barcelona, només ha de dir lo que ell vol dir i en el moment en el que li sembli que ho ha de dir.
El Sr. Rajoi per altre banda ha fet unes manifestacions, en las que diu que ell no te perque a sortir a donar resposta a qualsevol tema que li arribi de qualsevol malfector, sobretot com en aquest cas, en el que la persona en questió ja esta en mans de la justicia, segueis dient que la seva feina es, procurar mantenir, lo mes important, l´estabilitat política de la que en el present moment Espanya gaudeix.
Te tota la raó el Sr. Rajoi, només caldria que considerés un aspecte de la questió, l´estabilitat política no la perderá donant explicacions devant del Congrés, que tampoc pateixi per una possible moció de censura, no hi ha en aquest moment dins de la política espanyola, gaires forces polítiques amb les mans prou netes per poder-ho fer. La estabilitat política la pot perdre, i no es aquesta la primera vegada que ho dic, al carrer, això de sortir al carrer, la gent ja sap com s´ha de fer, tampoc es la primera vegada que recordo, que nomnéa al tombar la cantonada ja ens trovem el proper dia onze de Septrembre, preguem tots plegats a Deu Nostre Senyor, perque no es donin aldarulls que ens poguin portar a situacions irreversibles.
No vull acabar, sense dirigir-mea tots els comentaristes i analistes esportius, als que sel´s hi ha girat una mica de feina amb el cas Guardiola, en Pep Guardiola, cal que tothom ho tingui ben present, no es en aquest moment un home que es senti ofés, no esta enfadat ni resentit, el que realment succeeix es que esta molt nerviós, tinc la impresió de que ja comença a comprendre, que hagués hagut de deixar les coses tal com estaban, perrque la veritat es que estaban molt be, per ell, per l´entitat i per aquest soci que ja havia arribat al convenciment de que tenia el Barça que sempre habia estat somniant.
Afegit: vareig escriure aquest article el passat dia divui, encara no sabiem res de la recaiguda d´en Tito Vilanova, li faig arribar els meus desitjos d´una bona recuperació.
Josep mª Carbonell i Vilaró
No recordo ben be el dia que era, la questió es que va sortir per la tele, el Batlle de Barcelona en representació de C.I.U. asseverant que la seva Federació recolsaria una moció de censura al President Rajoi, sempre que els altres signants recolsessin el dret a celebrar la consulta soberanista que desde Catalunya es demana.
El Sr. Trias es un politic, que sempre ha acceptat els requeriments que desde el seu Partit li han arribat, i no només això, sino que a mes a mes sempre ho ha fet de manera eficient, lo que l´ha portat a la seva actual posició com Alcalde de Barcelona.
La política de Madrid es va acordar en el seu dia, que seria responsabilitat del Sr. Duran i Lleida, i aixís ha estat, l´endema de les manifestacións del Sr. Trias, el Sr. Duran deia, que C.I.,U. no signaria cap moció de censura i que lo que si faria es demanar al Sr. Rajoi, que dongués al congrés les degudes explicacions de tot lo que tenia relació en el cas Barcenas, no fei gaires dies que el mateix Sr. Duran li demanava al Sr. Rajoi que seduís al poble de Catalunya donant el seu vist i plau a la consulta. Aquesta ha estat sempre la manera de fer les coses desde C.I.U., i el que no acabo de comprendre es perque se li va demanar al Sr. Trias que digués el que va dir, i tampoc entenc perque ell va acceptar fer-ho aixís. En Xavier Trias ha arribat a un punt dins de la seva carrera política, en el que per la seva condició d´Alcalde de Barcelona, només ha de dir lo que ell vol dir i en el moment en el que li sembli que ho ha de dir.
El Sr. Rajoi per altre banda ha fet unes manifestacions, en las que diu que ell no te perque a sortir a donar resposta a qualsevol tema que li arribi de qualsevol malfector, sobretot com en aquest cas, en el que la persona en questió ja esta en mans de la justicia, segueis dient que la seva feina es, procurar mantenir, lo mes important, l´estabilitat política de la que en el present moment Espanya gaudeix.
Te tota la raó el Sr. Rajoi, només caldria que considerés un aspecte de la questió, l´estabilitat política no la perderá donant explicacions devant del Congrés, que tampoc pateixi per una possible moció de censura, no hi ha en aquest moment dins de la política espanyola, gaires forces polítiques amb les mans prou netes per poder-ho fer. La estabilitat política la pot perdre, i no es aquesta la primera vegada que ho dic, al carrer, això de sortir al carrer, la gent ja sap com s´ha de fer, tampoc es la primera vegada que recordo, que nomnéa al tombar la cantonada ja ens trovem el proper dia onze de Septrembre, preguem tots plegats a Deu Nostre Senyor, perque no es donin aldarulls que ens poguin portar a situacions irreversibles.
No vull acabar, sense dirigir-mea tots els comentaristes i analistes esportius, als que sel´s hi ha girat una mica de feina amb el cas Guardiola, en Pep Guardiola, cal que tothom ho tingui ben present, no es en aquest moment un home que es senti ofés, no esta enfadat ni resentit, el que realment succeeix es que esta molt nerviós, tinc la impresió de que ja comença a comprendre, que hagués hagut de deixar les coses tal com estaban, perrque la veritat es que estaban molt be, per ell, per l´entitat i per aquest soci que ja havia arribat al convenciment de que tenia el Barça que sempre habia estat somniant.
Afegit: vareig escriure aquest article el passat dia divui, encara no sabiem res de la recaiguda d´en Tito Vilanova, li faig arribar els meus desitjos d´una bona recuperació.
Josep mª Carbonell i Vilaró
miércoles, 10 de julio de 2013
PER NO PENSAR-HI MES
En ocasions, jo fins i tot diria que frequentment, et troves al devant d´incidències, que per poder resoldre-les has de prendre les teves decisions, decisions que serán teves, i que llogicament no sempre son compartides per la gent que t´envolta, tothom te dret a veure les coses segons la seva manera de pensar, però això si, el que sempre s´ha de peocurar, es que un cop ja has donat el pas, no tenir que pensar-hi mes, de lo contrari, si cada dos anys has de tornar a actualitzar l´estat de les coses, el que estas fent, es alló que jo en dic, passar-se la vida "fent els gegants".
Era el divendres al migdia, qwuan a casa varem notar, que l´instal.lació del aire acondicionat recientment instal.lada, tenie fuites d´aigua, ocasionat a l´efecte, certs deterioraments en el mobiliari anexe, un servidor, que es Perit Industrial, ho esmento perque ja no en deuen quedar gaires, va mirar de localitzar l´averia, i aixís va ser, en una de les canonades s´havia originat una fuita d´aigua, que gota a gota anava deteriorant la fusta de l´armari.
Tenia tres opcions, la primera, la mes radical, telefonar a l´instal.lador i doinat que encara tinc la factura pendent de pagament, fer-li saber que ja podia venir a retirar els aparells instal.lats, la segona opció consistia en obturar la fuita de la canonada, amb alg´-un dels productes industrials que el mercat ofereix, cap d´aquestes dues solucions em varen plaure, la primera excesivament radical, no s´adiu amb la meva manera habitual de fer les coses. La segona, era una solució d´aquelles per sortir del pas, sense gaire feina i sense tenir que esmerçar molt de temps per fer-la, però que no oferia excesives garanties de que fos una solució definitiva.
L´opció que si em va semblar definitiva, era canviar tota la canonada, fent això segur que ja no hi tindria que pensar-hi mes, i això es el que va fer aquest Perit Induistrial que això escriu, convenia tenir-ho tot enllestit el mateix divendres, perque el dissabte de bon matí teniem previst sortir cap a Palafrugell a veure la cantada d´habaneres, em vareig procurar una bona escala per poder-me enfilar, vareig fer-ho amb molt de compte,perque en ocasions presionat per les urgències i les presses en fer una cosa, pots caure en el perill de prendre mal.
El divendres a darrere hora l´aire acondicionat ja funcionava sense presentar cap incidència, en les degudes condicions, i el dissabte de bon matí ja sortiem a la carretera per assistir a la cantada d´habaneres, que cada any, els primers dies de Juliol es celebra a la platge del Port Bo de Calella.
Em feia molta il.lusió assistir a la cantada d´habaneres, perque no hi havia anat mai, desde que estic jubilat i tinc temps, faig coses que abans quan treballava ni feia ni hi pensava, perque quan es treballa, obviament tents altres coses al cap, el que sempre he procurat, es, ni abans ni ara, perdre el temps "fent els gegants".Dic això perque darrerament, el comportament que noto dins d´alguns sectors de la política catalana, em porta a pensar, que hi ha gent excesivament aficionada a perdre el temps "fent els gegants"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Era el divendres al migdia, qwuan a casa varem notar, que l´instal.lació del aire acondicionat recientment instal.lada, tenie fuites d´aigua, ocasionat a l´efecte, certs deterioraments en el mobiliari anexe, un servidor, que es Perit Industrial, ho esmento perque ja no en deuen quedar gaires, va mirar de localitzar l´averia, i aixís va ser, en una de les canonades s´havia originat una fuita d´aigua, que gota a gota anava deteriorant la fusta de l´armari.
Tenia tres opcions, la primera, la mes radical, telefonar a l´instal.lador i doinat que encara tinc la factura pendent de pagament, fer-li saber que ja podia venir a retirar els aparells instal.lats, la segona opció consistia en obturar la fuita de la canonada, amb alg´-un dels productes industrials que el mercat ofereix, cap d´aquestes dues solucions em varen plaure, la primera excesivament radical, no s´adiu amb la meva manera habitual de fer les coses. La segona, era una solució d´aquelles per sortir del pas, sense gaire feina i sense tenir que esmerçar molt de temps per fer-la, però que no oferia excesives garanties de que fos una solució definitiva.
L´opció que si em va semblar definitiva, era canviar tota la canonada, fent això segur que ja no hi tindria que pensar-hi mes, i això es el que va fer aquest Perit Induistrial que això escriu, convenia tenir-ho tot enllestit el mateix divendres, perque el dissabte de bon matí teniem previst sortir cap a Palafrugell a veure la cantada d´habaneres, em vareig procurar una bona escala per poder-me enfilar, vareig fer-ho amb molt de compte,perque en ocasions presionat per les urgències i les presses en fer una cosa, pots caure en el perill de prendre mal.
El divendres a darrere hora l´aire acondicionat ja funcionava sense presentar cap incidència, en les degudes condicions, i el dissabte de bon matí ja sortiem a la carretera per assistir a la cantada d´habaneres, que cada any, els primers dies de Juliol es celebra a la platge del Port Bo de Calella.
Em feia molta il.lusió assistir a la cantada d´habaneres, perque no hi havia anat mai, desde que estic jubilat i tinc temps, faig coses que abans quan treballava ni feia ni hi pensava, perque quan es treballa, obviament tents altres coses al cap, el que sempre he procurat, es, ni abans ni ara, perdre el temps "fent els gegants".Dic això perque darrerament, el comportament que noto dins d´alguns sectors de la política catalana, em porta a pensar, que hi ha gent excesivament aficionada a perdre el temps "fent els gegants"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)