L´AIGUA

Aquests darrers dies, tot escoltant la televisió i llegint el diari, hem estat assebentats de dues noticies que d´una manera o altre impacten sobremanera, espero que no us penseu que aquestes dues noticies tenen res que veure amb tot lo que esta passant a Grecia o amb el nostre procés soberanista catalá, tant lo de Grecia com lo de Catalunya, hem de deixar que vagi seguint el seu curs, col.laborar en la mesura que tots puguem  i ens deixin fer-ho, esperant aixís arribar a un final satisfactori per tothom.

Quan parlava de noticies impactants, estaba fent referència als problemes que han tingut lloc a dues poblacions de Catalunya, on ara, enm aquests moments, enmig d´aquesta onada de calor que estem patint, s´han quedat sense aigua, per res del mon voldria trovar-me en aquesta situació, i es que l´aigua, sempre i en tot moment, però sobretot ara a l´estiu es esencial.

En una d´aquestes poblacions, tot ha estat un accident, una canonada s´ha rebentat, i això llogicament te solució, estarán uns quans dies sense subministrament d´aigua, però segur que la situació no trigará gaire en normalitzar-se, lo de l´altre població ja es mes greu, l´Ajuntament d´aquest poble es refiava d´un pou per poder fer arribar el subministrament d´aigua a tota la població, i el pou sembla ser que ha dit prou.

Son molts els pobles de Catalunya que es refien de l´aigua dels pous, i amb això dels pous, resulta que no saps mai el que pot passar, els pous es poden assecar, les corrents subterranees en ocasions s´esgoten, la qualiotat de l´aigua també es pot deteriorar, espero de tot cor que els veins de les dues poblacions esmentades, poguin ben aviat, beure, refrescar-se i rentar-se les mans, com a tots ens agrada i necessitem fer-ho.

Parlant de tot això, he pensat en la comarca, de la que a casa som originaris, l´Anoia alta, la Segarra baixa, terres de secá, terres de blat, d´ordi, i d´esperar que plogui, en aquestes comarques l´aigua sempre ha estat un be molt preuat, recordo ja de molts anys enrere els problemes que habia tingut la gent de Calaf per abastar-se d´aigua, fins que varen trovar, repeteixo que ja fa molts anys, un pou, un pou que encara a hores d´ara, subministra l´aigua que necesita la població, però com deiem abans, la solució del pou, sempre es incerta i mai definitiva.

Potser es pensant en tot això, en la incertesa per lo que respecta a la fiabilitat dels pous, que els nostres governants, varen projectar una solució definitiva per poder abastar d´aigua, un territoriforça extens de la Catalunya central.

Era una època aquella, a finals dels noranta i començament dels 2.000, en la que tot i que el finançament de Catalunya encara no estaba ben resolt, igual o pitjor que el que disposem avui en dia, la realitat ens fa veure que es feien coses, moltes coses, i coses importants, no se del cert com s´ho feien els governants del moment, però arribaven inversions, i arribaven diners, en definitiva el tracte era un altre, i es aixís com l´any 1.997 s´inaugurava dins de la comarca del Solsonés, prop del poble de Morunys, l´embassament anomenat de "La Llosa del Cavall".

L´esmentat embassament, no es va construir amb la finalitat de produir energia elèctrica, sinó per abastar d´aigua tot aquella comarca, i com deia abans fer arribar l´aigua fins a la plana de l´Anoia, subministrant l´aigua a poblacions importants com Calaf, i fins i tot a la mateixa Igualada capital de la comarca. Tota la infraestructura ja es acabada, les canonades ja fa anys que surten de la Llosa el Cavall i arriben a Igualada, només cal posar en funcionament la conexió, cosa que sembla ser requereix un presupost, que per important que sigui, será insignificant si el comparem amb la magnitud de tot el projecte.

Un dia o altre, l´aigua del Solsonés ja arribará a l´Anoia, quan sigui urgent fer-ho, un o altre premará l´interruptor que correspongui, donem temps al temps, lo important, lo que ens ha de fer pensar, es el fet del perqué en aquella època, de la que tampoc fa tants anys, hi havia gent que pensava en resoldre aquestes necessitats, procurant d´aquesta manera ajudar a viure i treballar a sectors importants de la població de les comarques de l´interior de Catalunya.

Jo em pregunto, perque avui en dia tot es tan dificil de conseguir?, perque i per sosar un exemple, després de tants anys de bons resultats, es vol questionar i posar dificultats al nostre sistema educatiu d´inm,ersió linguuística, fins aquí cal arribar?.

Qui son els culpables de tot aquest desgavell?jo diria que una mica tothom, però potser i posats a analitzar, el que succeeix, es que ara i després de treinta i cinc anys, les mancances i els punts foscos de l´Estat de les Autonomies comencen a aflorar.

Potser el que cal, es trovar polìtiques noves, forces polìtiques noves i gent nova, gent que no será ni mes ni menys valida que la que avui en dia ens esta governant, només que això si, tindrá un altre manera de fer les coses.

Josep mª Carbonell i Vilaró