EL PAIS QUE TENEMOS DETRAS

Es evidente que todas las personas de una manera u otra comprometidas en política, tienen en mayor o menor grado, un ideario, un sentimiento, unos ideales a los que procuran defender y representar con todas las fuerzas  su alcance y su poder de convicción.

En ocasiones puede llegar un momento, siempre esperado y deseado por el profesional de la política, responsabilidad de gobierno, y este es un reto al que hay que saber hacer frente, independientemente del ideario y sentimientos expuestos anteriormente, hay que saber comprender que detrás del gobernante esta todo un país, y que parte de todo este país, en ocasiones, un colectivo que puede llegar a ser numeroso, contempla una sociedad y un modo de diseñarla, que difieren en sus conceptos mas esenciales, con los del gobierno que le ha tocado en suerte.

Pero este colectivo, que no comparte con el gobernante la misma manera de ver las cosas, en cuanto al modelo de sociedad, en cuanto al modelo de vida, a la distribución de la riqueza generada y a la ordenación territorial, también es parte importante del país, y en consequéncia es obligado escucharla y procurar atender unos objetivos, que si se hacen llegar al gobierno, es, bajo el convencimiento de que son lícitos y que en justicia deberian ser atendidos, de no hacerlo así, pueden llegar los enfrentamientos y hasdta la revolución en muchos casos.

Hablamos de un colectivo numeroso, hasta que punto se le puede considerar suficientemente numeroso, para que sus aspiraciones prevalezcan sobre las del resto de la población que no se suma a este movimiento? esto solo se puede determinar llevando a cabo una consulta popular, que pueda servir de guia al gobernante a fin de poder tomar sus decisiones de manera acertada.

Detras de todas estas reflexiones, tenemos la problemática catalana, una problemática cada vez mas preocupante, simplemente por el hecho de que se estan demorando unas decisiones que deberian ya haberse tomado, de todos es sabido, que los problemas cuando se dejan cerrados en el cajón, allí no en cuentran solución, al contrario, lo que acostumbra a suceder es que van engordando, hasta que llega el dia en el que no queda mas remedio que abrir el cajón, y llegado este momento, el problema ha adquirido tales dimensiones, que en ocasiones hasta se te puede llevar por delante.

Dicen las encuestas, que aproximadamente un 75% de los catalanes se muestran favorables a realizar una consulta, y popr otra parte también dicen que un 45% votaria a favor de la independéncia, son estos unos ciudadanos que se han manifestado de manera multitudinaria pero pacífica, no se han volcado vehículos, ni se han quemado contenedores, como tamnpoco se han destrozado escaparates, merecen un respeto, como también lo merecen y no es la primera vez que lo menciono, todos a quellos que ya no estan, y que muchos años atrás, en esta lucha que ya viene de antiguo, sufrieron exilio, carcel, y algunos hasta perdieron la vida.

Digo esto, porque en la actualidad, ya no cabe la posibilidad de cerrar un acuerdo econòmico y dar así un carpetazo al tema, porque a todos aquellos que antes citaba, los que estan y los que ya se fueron, no se les puede dar un portazo en las narices, hay que permitirles por lo menos que ejerzan el derecho a expresarse.

Seguro que nos entenderemos, pero es ineludible que todos los catalanes puedan expresarse libremente, para poder así abrir paso a toda posible negociación.

Hablando de negociaciones, es evidente que no ayudan, manifestaciones como las recientes del Sr. Montoro, decia el Ministro de Hacienda, a la financiación de Catalunya no se le puede dar una salida pio concierto vasco o navarro, la economia catalanaes demasiado importante en el conjunto de España, representa un 20% del total de la economía española, ya caigo Sr. Montoro, es evidente que los catalanes estramos pecando en exceso, que lástima, que en este país nuestro, unos, los pocos, pequemos por exceso, mientras hay tantos que pecan por defecto, con los catalanes no vales veleidades como las de los vascos verdad Sr. Montoro, a los catalanes conviene tenerlos atados corto, en la caja común, para poder así seguir exprimiendo hasta la última gota, y ademas y por lo que pueda ser. negarles hasta el derecho a poderse expresar.

Para acabar y si me permiten que me exprese con siceridad, lo que sucede es que en toda España, pero sobre todo en el marco político, hay muchas dosis de ignorancia acerca de lo que esta pasando en Catalunya, parece mentira pero da la impresión de que todavia no se han enterado de nada, por favor, convendria que pusieran Uds un poco de voluntad y un poco de prisa en hacerlo.

Espero que sea así y que en consequencia tengamos todos un feliz y próspero año 2.014.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

UN POBLE DE BONA ACOLLIDA

Un dels grans reptes que es presenta al devant de la societat oocidental, es el de saber i poder donar acollida a tota aquella gent que deixant enrere la terra que els ha vist neixer, volen probar de millorar la qualitat de vida, la d´ells i la dels seus fills, en altres societats, on sembla poden trovar millors oportunitats per refer les seves vides.

Per qualsevol immigrant, aquest es un procés dificil, en el que perque resulti satisfactori, tothom hi te que posar de la seva part, tant l´immigrant com el poble receptor, que moltes vegades es mostre reticent al devant l´arribada de gent de fora, a la que no veu com un factor d´enrriquiment, sino mes aviat com un estorb al normal desenvolupament de la vida quotidiana.

Per una banda, la persona que es trova en una terra que desconeix, ha de procurar tant ella mateixa com tots els seus, integrar-se dins d´aquesta nova societat, en la que en principi ha estat admés, aprendre el nou idioma, i saber respectar les costums i tradicions del poble d´acollida, i tot això no vol dir que s´hagi d´oblidar dels seus origens, de la terra i la familia que deixa enrere, això tampoc seria ben vist per dingú, fins i tot per la mateixa societat que li ha donat acollida.

Per el poble receptor, l´arribada d´inmigrants, en ocasions pot semblar que apart de no necesaria, distorsiona la convivencia habitual, però hi ha moments en que l´arribada de gent jove disposada a treballar,pot omplir certes mancances en quan a ma d´obra, com també pot equilibrar procesos demografics negatius, i en definitiva i amb el pas dels anys oferir aportacions que la majoria de vegades han resultat enriquidores, cal ajudar-los a integrar-se, posar a la seva disposició habitatges dignes, sanitat universal,educació gratuita, i un tracte respectuós que els ajudi a sentir-se acceptats per la societat que els ha acollit.

A lo llargdels temps, Catalunya sempre ha estat una bona terra d´acollida, desde aquells immigrants que arribaven d´altres terres d´Espanya, per col.laborar en aquell gran projecte de l´exposició de l´any 1.929, passant per els que varen arribar en el curs del franquisme, mirant de trovar una feina que no els era possible trovar a casa seva, per la manca d´iniciativa no només de l´administració, sinó i dins de la societat civil, d´unes elits dirigents amb molt poca iniciativa, a l´hora d´activar l´economia de la seva regió.

Recentment l´immigració ens ha arribat de terres llunyanes, cultures e idiomes totalment diferents, i per tant sembla que mes dificil a l ´hora d´integrar-la, es digne d´admiració, la feina d´aquests grans professionals que tenim aqúí a Catalunya al servei de la docencia, com també de tota la societat en general, que ha col.laborat perque la majoria de tota la gent arribafa de fora, tant la mainada com els adults, al poc temps ja es pogui expressar tant en castellá com en català, i participi en programes de solidaritat ciutadana, com qualsevol persona nascuda a Catalunya.

Aprofito l´ocasió, tot i que comprenc que es tracta d´una situació totalment diferent, per les circumstàncies i per la persona protagonista, per comentar un fet que te molt que veure amb la manera que tenim els catalans, de donar acollida a la gen t de fora i a la vegada per saber integrar-nos en aquelles societats que ens han donat acollida a nosaltres mateixos.

Al primer moment em va sobtar que en Pep Guardiola, només arribar a la seva nova destinació ja es pogués expressar perfectament en la llengua alemanya, no em va sobtar tant pèrò em va semblar diguem que pintoresc, veure´l a ell i la seva senyora vestits amb els tradicionals vestits bavaresos, per celebrar la festa tradicional de Baviera, aixecant amb la ma ben alta, una gerra de cervesa per brindar amb la ge t que l´envoltava, pocs dies després, en una roda de prensa on llogicament es parlava de futbol, en Guardiola s´ho va fer venir be, per mostrar la seva satisfacció en quan al procés soberanista endegat a Catalunya, la seva terra, i que esperaba arribés a bon port, també en la mateixa roda de prensa, deixava evident el dret que al seu entendre te, qualsevol poble per poguer votar democraticament el futur que li sembla convé tenir.

En Pep Guardiola, en el curs de la seva estada per terres alemanyes, i repeteixo, salvant totes les comparacions, esta donant un bon exemple de quin ha de ser el paper de la persona que viu lluny de la seva terra d´origen, respecte per la gent que l´acollit, i un record permanent per la terra que l´ha vist neixer i on encara hi te molte feina per acabar.

De moment, i si m´es permé un  afegit, en Peo cal que estigui molt a l´aguait, perque aquí a Barcelona, mentrestant, ens ha arribat un immigrant, que no se si arrelará o no, però el que si es segur, es que es tracta d´una persona molt seriosa i que coneix molt be la seva feina, el Barça aquest any i al meu entendre, está jugant potser no tant maco com abans per d´una manera molt seria, i no m´extranyaria gents ni mica Pep, que el dia que vinguis, perque un dia o altre haurás de fer-ho, tot i sentint-t´ho molt per l´afecte que els socis barcelonistes et professem, podria passar que et fotessim un bon repás.

Josep Mª Carbonell i Vilar

MR.ALEX SALMON

No fa gaires dies, el primer ministre escocés va presentar el seu llibre blanc de l´independència, el titol del llibra es "Scotland´s future", i fa arribar al poble escocés, el que será el futur d´Escocia un cop independent, tot desde una visió que es recolsa en una realitat constatable, pero llogicament optimista i encoratjadora, una visió que vol animar al poble escocés a votar el"si" a la independència.

El Sr. Salmond, es un politic d´aquells que mereix ser llegit, el Regne Unit es un poble amb una alta tradició democràtica, que ha donar grans figures del mon politic, doncs be, en aquest moment el Sr. Salmond es considerat el millor politic de tota la Gran Bretanya, el seu pensament, tot i sent el propi d´un nacionalista, que posa per devant de tot al seu poble, ha de ser escoltat i sempre tingut en compte.

Diuen que el Sr. Salmond esta molt ben relacionat amb el nacionalisme català, en consequència, dono per segur que el nostre Govern coneix perfectament la manera de veure les coses del primer ministre escocés. El President Mas quan sigui el moment de fer-ho també sabrá escriure el seu llibre blanc, un llibre que esvairà tots els dubtes e incerteses que el poble de Catalunya esta vivint en aquests moments, en les circumstàncies presents, aquí a Catalunya, tot el que es fa a Escocia es observat i sempre elogiat, el procés que es segueix al Regne unit fins arribar al referendum i a una posible independència es vist com un exemple a seguir.

De totes maneres, i ja que tanta atenció posem en tot lo que esta succeint a Escocia, i en lo que diu el seu primer ministre, hauriem de posar atenció en tots els seus punts de vista, no només em aquells que sembla que ens plaurien a cada un de nosaltres. El Sr. Salmond en el curs de les seves negociacions amb el Sr. Cameron, va demanar de manera insistent, una tercera opció per ser votada en el referendum, lo que ells en diuen la "devolution", una opció que molts aquí, entre ells jo mateix, demanem, Hisenda pròpia, recaptar tots els impostos que paguen els catalans, tots, i fer arribar al Estat Espanyoluna compensació econòmica sistema basc, El Sr. Cameron es va oposar a negociar aquesta tercera opció, i segons diu el Sr. Salmond, al seu entendre es va equivocar, perque aquesta tercera opció hagués estat votada per molts escocesos, els que volen una autonomia plena sense sortir del Regne Unit, amb el mateix cap d´Estat,  la Regna d´Anglaterra, la mateixa moneda, i sense sortir de l´unió Euroipea.

No es la primera vegada en la que a través dels meus articles, defenso aquesta tercera opció per Catalunya, encara que també comprenc, que portará el seu temps concretar-ho tot, perque en el supost que s´accepti una soberania financera per Catalunya, cal estudiar com quedarien els finançaments de les altres setze comunitats espanyoles, potser es aquí on te quelcom a veure l´estat federal que proposen el Sr. Rubalcaba i el Sr. Navarro, i potser també es a partir d´aquí que el Sr. Rajoi ja comença a acceptar una reforma constitucional consensuada per tots els espanyols.

Hem de seguir llegint i escoltant tot el que diu el Sr. Salmond, i mentrestant, sense presses, anem resolent la nostre consulta de comú acord amb el Sr. Rajoi i el Sr. Rubalcaba, a tots aquells que veuen urgent arribar a una pregunta i a una data, que deixin passar les festes de Nadal, i fins i tot no seria extrany que haguessin de deixar passar les de la Setmana Santa.

Josep mª Carbonell i Vilaró