Cada semana y sin falta, tengo la costumbre de leer los artículos de un prestigioso profesor de una escuela de negocios de Barcelona, en estos artículos, al igual que otros profesionales, acostumbra a dar sus opiniones acerca de temas econòmicos y empresariales, que como consecuencia de los momentos que vivimos resultan de extrema actualidad, porque aportan conocimientos y experièncias de paises lejanos que siempre merecen ser leidas con atención
Siempre que leo uno de los articulos del mencionado profesor, pienso para mi, este señor nos hace llegar unos puntos de vista, que si bien son compartidos por otros profesionales, los hace llegar de manera diferente, sus opiniones tienen un "algo" que las hacen diferentes de las habitualmente leidas.
En una ocasión, y en un programa debate emitido en un canal de televisión, se formó una mesa redonda, de la que formaban parte el profesor al que hago referencia, así como varios prestigiosos economistas, en el curso del debate y pienso que ya `puedo decir su nombre, el profesor Nueno dijo, hay un aspecto que agradeceria tuviesen todos en cuenta, yo no soy economista, yo soy Ingeniero Industrial, de inmediato entendí el porque de la diferente manera de trasladar un estado de opinion, a través de unos artículos que llegan a conclusiones parecidas, pero con una manera y estilos diferentes.
Los tecnicos industriales, en mi caso yo soy Perito Industrial, también a lo largo de nuestra vida profesional hemos tenido que hacer muchos números, pero siempre teniendo presente un hecho ineludible, no nos podemos equivocar, al proyectar una maquina o una instalación, estas tienen que funcionar correctamente, porqué de lo contrario pueden pasar dos cosas, que no nos sartisfagan nuestra minuta, o incluso que si como consecuencia de un trabajo erroneo se provocan lesiones o daños personales, tengamos que hacer frente a nuestra responsabilidad.
En el campo de la Economia, si te ves en la necesidad de requerir alguna información, te encuentras con tanta diferencia de criterios, que dificilmente consigues llegar a la seguridad de que la opción que decides sea la mas aconsejable.
Cuando se empezó a hablar del tema de las balanzas fiscales y de ello ya hace algún tiempo, aunque ultimam ente y como consecuencia del proceso soberanista catalan sea de primerísima actualidad, requerí información al respecto, hay una extensa bibliografia al respecto, a partir de ella dediqué una buena temporada a conocer diferentes puntos de vista, diferentes sistemas de calculo, en definitiva la conveniéncia de aplicar un sistema u otro, siempre desde la perspectiva del Gobierno Central o de los Estados o e cada una de las Comunidades que componen el conjunto del país.
Llegué a un punto, en el que si bien comprendí que la balanza fiscal puede ser una buena herramienta de trabajo, que ayuda a situar de manera positiva o negativa tu relación económica con las otras comunidades hermanas, dificilmente puede ser la base en la que apoyar una negociación, en la que con solo estas balanzas encima de la mesa, presumiblemente será dificil dar satisfacción a todas las partes.
Hay unos datos y estos si que no tienen discusión, con los que yo me atreveria a iniciar una negociación con un talante ciertamente constructivo, solidario y participativo, en los últimos ejercicios, que no han sido lo que se diceexcesivamente satisfactorios, en Catalunya se ha pagado unja totalidad de impuestos que bordean los cuarenta y cinco mil millones de Euros, el presupuesrto catalan se mueve cerca de los treinta mil millones, queda a mi entender un buen margen de maniobra, quiero recordar al igual que el Sr. Nueno que yo tampoco soy economista, ya va siendo hora que los que lo sean empiezen a decir cosas al respectom pero por favor ponganse de acuerdo.
Por el momento me despido hasta el próximo mes de Septiembre, es momento de pensar en vacaciones, porqué por otra parte ultimamente y a parte de la próxima entrevista entre los Presidentes Rajoi i Mas poca cosa hay para comentar.
Repito, buenas vacaciones,
Josep mª Carbonell i Vilaró
lunes, 28 de julio de 2014
miércoles, 16 de julio de 2014
EL BATLLE DE POBLE
Aquests dies s´está parlant i escribint molt dels municipis, molts d´ells, nuclis urbans petits, allunyats de les grans concentracions de població, trambé es parla llogicament dels seus alcaldes, dels seus sous, de les seves comisions, de les seves dietes etc., fins i tot n´hi ha algún que ja ha estat empresonat, la impresió que a mi em dona, es que amb aquest tipus de pòlitics tothom si veu en cor..
Jo per la meva manera de ser, m´atreveixo a parlar de tot, perque o per els meus estudis o per la meva experiència de la vida que ja comença a ser llarga, he aconseguit un nivell de conversa, que em permet parlar una mica de tot, excepte dels aspectes juridics i legals de les coses, aquest es un camp que desconec fins al punt que fa una mica de por fer gaires comentaris.
La vida rural es maca, dona vida, dona oxigen a tots els que de quan en quan necesiten una mica de respir, o dit d´un altre manera canviar el xip, però evidentment no se si per millor o per pitjor, aquesta vida rural ja esta començant a ser un altre, no es la que era, i jo diria que els canvis que s´han produit, ho han estat per anar a millor, per anar endevant, per mantenir la vida i l´esperit de les nostres comarques.
Quan soc al poble, fins no fa gaire, de bon matí al llevar-me, obria la finestra, i lo primer que veia eren les teulades de les cases del voltant, el verd dels camps quan els cereals comencen a brotar, o el color groc d´aquests mateixos camps, quan ja s´acosta el temps de la sega, avui en dia al obrir la finestra, et troves encara que estiguin un pel lluny, amb un grapat de molins eolics que espatllen un xic el paisatge per no dir que l´espatllen molt, si surts a caminar, els veus d´aprop amb les seves aspes donant voltes silenciosament, perque això si, no fant gens de soroll, només produeixen energia electrica, avui en dia en la mateixa proporció que les centrals nuclears encara en funcionament, també han donat un bon benefici a la gent de pagés que han cedit o llogat els espais necesaris, per poder dur a terme aquestes instalacions, que si han arribat ha estat perque hi han hagut uns alcaldes que han fet gestions, viatges i tractes perque aquestes millores arribessin als seus pobles.
Ja no queden camins de carro, no hi ha pols ni soroll, els carrers estan tots asfaltats, potser hi ha algú que ho trova a faltar, però no se sent pudor de bestiar, la ramaderia es fora del poble en granges ben acondicionades, per la nis els mosquits no et piquen, ja no calen mosquiteres, amb aixo potser hi te que veure, el fet de que la xarxa de clavagueram i la xarxa de conducció d´aigues han estat recentment m odernitzades i acondicionades, d´un lloc o altre els alcaldes d´aquests pobles han procurat que arribessin els centims per poder dur a aterme totes aquestes millores.
Parlavem de granges de bestiar, i posats a fer-ho, no voldria deixar d´esmentar el contenciós que s´ha generat entre l´Administració i les plantes de reciclatge dels purins generadores d´electricitat que han patit una retallada del 40%, l´intenció d´aquest sector, part de´ell sembla que ja ho ha fet es abandonar l´activitat, si fos aixís, francamenet no se quina solució trovarien els ramaders per donar sortida als excrements del bestiar.
En un país com aquest nostre, on els nivells de corrupció ja son els que son, valdria la pena que l´Administració en contes d´iniciar caceres d´Alcaldes i Regidors, posés cura en resoldre problemes com aquest del reciclatge dels purins que acabem d´esmentar, si no ho fan aixís, potser si que molt aviat tornarem a sentir pudor de bestiar, si sortim a passejar per el voltant del poble.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Jo per la meva manera de ser, m´atreveixo a parlar de tot, perque o per els meus estudis o per la meva experiència de la vida que ja comença a ser llarga, he aconseguit un nivell de conversa, que em permet parlar una mica de tot, excepte dels aspectes juridics i legals de les coses, aquest es un camp que desconec fins al punt que fa una mica de por fer gaires comentaris.
La vida rural es maca, dona vida, dona oxigen a tots els que de quan en quan necesiten una mica de respir, o dit d´un altre manera canviar el xip, però evidentment no se si per millor o per pitjor, aquesta vida rural ja esta començant a ser un altre, no es la que era, i jo diria que els canvis que s´han produit, ho han estat per anar a millor, per anar endevant, per mantenir la vida i l´esperit de les nostres comarques.
Quan soc al poble, fins no fa gaire, de bon matí al llevar-me, obria la finestra, i lo primer que veia eren les teulades de les cases del voltant, el verd dels camps quan els cereals comencen a brotar, o el color groc d´aquests mateixos camps, quan ja s´acosta el temps de la sega, avui en dia al obrir la finestra, et troves encara que estiguin un pel lluny, amb un grapat de molins eolics que espatllen un xic el paisatge per no dir que l´espatllen molt, si surts a caminar, els veus d´aprop amb les seves aspes donant voltes silenciosament, perque això si, no fant gens de soroll, només produeixen energia electrica, avui en dia en la mateixa proporció que les centrals nuclears encara en funcionament, també han donat un bon benefici a la gent de pagés que han cedit o llogat els espais necesaris, per poder dur a terme aquestes instalacions, que si han arribat ha estat perque hi han hagut uns alcaldes que han fet gestions, viatges i tractes perque aquestes millores arribessin als seus pobles.
Ja no queden camins de carro, no hi ha pols ni soroll, els carrers estan tots asfaltats, potser hi ha algú que ho trova a faltar, però no se sent pudor de bestiar, la ramaderia es fora del poble en granges ben acondicionades, per la nis els mosquits no et piquen, ja no calen mosquiteres, amb aixo potser hi te que veure, el fet de que la xarxa de clavagueram i la xarxa de conducció d´aigues han estat recentment m odernitzades i acondicionades, d´un lloc o altre els alcaldes d´aquests pobles han procurat que arribessin els centims per poder dur a aterme totes aquestes millores.
Parlavem de granges de bestiar, i posats a fer-ho, no voldria deixar d´esmentar el contenciós que s´ha generat entre l´Administració i les plantes de reciclatge dels purins generadores d´electricitat que han patit una retallada del 40%, l´intenció d´aquest sector, part de´ell sembla que ja ho ha fet es abandonar l´activitat, si fos aixís, francamenet no se quina solució trovarien els ramaders per donar sortida als excrements del bestiar.
En un país com aquest nostre, on els nivells de corrupció ja son els que son, valdria la pena que l´Administració en contes d´iniciar caceres d´Alcaldes i Regidors, posés cura en resoldre problemes com aquest del reciclatge dels purins que acabem d´esmentar, si no ho fan aixís, potser si que molt aviat tornarem a sentir pudor de bestiar, si sortim a passejar per el voltant del poble.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
miércoles, 9 de julio de 2014
CONCILIACIO FAMILIAR-LABORAL
De molts anys enrere la nostre societat ha debatut i s´ha preguntat, perque les dones tenen sous mes baixos, con també s´ha preguntat perque els esta vedada, una promoció profesional que en la majoria de casos tenen ben merescuda, per acabar d´adobar la questió, de quan en quan es donen situacions que no fan res mes que agreujar el conflicte, com les recents declaracions del Sr. Arias Cañete comentant el seu debat amb la Sra. Valenciano, o les d´un pilot de carreres que va menysprear de manera fragant a una companya d´equip, en ocasions es tracta de bromes de mal gust i en altres lla dificultat de traslladar la manera de pensar de gent d´una certa edat al sistema de vida actual.
Es un tema d´interés, perque la conciliacio de la vida familiar amb la laboral, te molt que veure amb un bon funcionament del mercat del treball, i es per aixó que quan trovo algú que en parla o escriu, procuro llegir o escoltar, el diari que jo acostumo a llegir, molt sovint entre en contacte amb persones que dins del seu camp mereixen el qualificatiu de genials o be de savis, doneuel´s-hi el nom que vulgueu, que fan aportacions repeteixo, savies o genials.
La setmana passada un d´aquests savis deia, donar a llum i criar els teus fills es una experiència extraordinària, sense la qual la civilització occidental moriria, el preu que han de pagar les dones a canvi d´aquesta experiència, consisteix en acceptar sous mes baixos i ser eliminades dels carregs de poder, acababa dient que donades les circumpstàncies de la vida actual, cal construir un nou sistema que dongui un tomb a la situació profesional de la dona.
En primer lloc haig de dir, que canviant plantejaments anteriors, penso i aixís ho he escrit en altre ocasió, que als fills no els fa cap mal passar unes quantes hores al dia dins d´una llar d´infants, d´aquesta manera i ja de jovenets es tornen mes sociables, el fet de coneixer gent aliena a la familia, els ajuda a comunicar-se i a treballar o jugar amb els altres nens de la seva edat, de totes maneres aquesta es una decisició que es als pares a qui pertoca prendre-la, perque cada casa es un mon diferent.
Però en la vida familiar no tot s´acaba en decidir quin s´encuida dels fills, també s´ha de fer neteja, s´ha de cuinar, s´ha de fer funcionar la rentadora i el rentaplats, s´ha de planxar, i aquestes son feines que tant les pot fer un home com una dona, només cal dedicar l´un i l´altre, mitja jornada a la llar i mitja jornada a l´empresa, perdonin que insisteixi un cop mes però cal potenciar el contracte a temps parcial, hi ha qui diu que son contractes en precari, totalment fals, es tracta de treballar mitja jornada cobrant la meitad del sou aixís de facil.
Deixant apart la conciliació familia-feina, anem-nos preparant, perque hem entrat en un mon nou, les noves tecnologies, la informàtica dificulten elñ fet de que hi pogui haber feina per a tothom, la feina ens l´hem de repartir com bons germans, sense sortir del nostre país, es dona el fet de que mentres hi ha persones que no troven feina, altres fan jornades de matí i tarda, i això no es, ni licit ni solidari.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Es un tema d´interés, perque la conciliacio de la vida familiar amb la laboral, te molt que veure amb un bon funcionament del mercat del treball, i es per aixó que quan trovo algú que en parla o escriu, procuro llegir o escoltar, el diari que jo acostumo a llegir, molt sovint entre en contacte amb persones que dins del seu camp mereixen el qualificatiu de genials o be de savis, doneuel´s-hi el nom que vulgueu, que fan aportacions repeteixo, savies o genials.
La setmana passada un d´aquests savis deia, donar a llum i criar els teus fills es una experiència extraordinària, sense la qual la civilització occidental moriria, el preu que han de pagar les dones a canvi d´aquesta experiència, consisteix en acceptar sous mes baixos i ser eliminades dels carregs de poder, acababa dient que donades les circumpstàncies de la vida actual, cal construir un nou sistema que dongui un tomb a la situació profesional de la dona.
En primer lloc haig de dir, que canviant plantejaments anteriors, penso i aixís ho he escrit en altre ocasió, que als fills no els fa cap mal passar unes quantes hores al dia dins d´una llar d´infants, d´aquesta manera i ja de jovenets es tornen mes sociables, el fet de coneixer gent aliena a la familia, els ajuda a comunicar-se i a treballar o jugar amb els altres nens de la seva edat, de totes maneres aquesta es una decisició que es als pares a qui pertoca prendre-la, perque cada casa es un mon diferent.
Però en la vida familiar no tot s´acaba en decidir quin s´encuida dels fills, també s´ha de fer neteja, s´ha de cuinar, s´ha de fer funcionar la rentadora i el rentaplats, s´ha de planxar, i aquestes son feines que tant les pot fer un home com una dona, només cal dedicar l´un i l´altre, mitja jornada a la llar i mitja jornada a l´empresa, perdonin que insisteixi un cop mes però cal potenciar el contracte a temps parcial, hi ha qui diu que son contractes en precari, totalment fals, es tracta de treballar mitja jornada cobrant la meitad del sou aixís de facil.
Deixant apart la conciliació familia-feina, anem-nos preparant, perque hem entrat en un mon nou, les noves tecnologies, la informàtica dificulten elñ fet de que hi pogui haber feina per a tothom, la feina ens l´hem de repartir com bons germans, sense sortir del nostre país, es dona el fet de que mentres hi ha persones que no troven feina, altres fan jornades de matí i tarda, i això no es, ni licit ni solidari.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)