Mi mas sincera verdad es la de que no soy amigo de los adelantos electorales, cuando se da esta circunstància, con ella nos llega implicitamente el mensaje de que hay algo que no funciona a satisfacción, en ocasiones hasta he llegado a pensar si no seria una buena idea el hecho de que salvo situaciones excepcionales, todos los comicios electorales tuviesen ya fijada de antemano al igual que sucede en las Municipales, las Europeas y en la mayoria de autonòmicas una fecha de celebración.
En ocasiones, las fuerzas políticas determinan la fecha de la convocatòria electoral, no atendiendo a las necesidades del país en su conjunto, sino que la determinan de acuerdo con sus convenièncias, el gobierno del Sr. Sanchez es un gobierno fragil, me parece recordar que solo con ochenta y cuatro diputados en el Congreso, pero que gracias al buen hacer de toda la izquierda y de los partidos nacionalistas vascos y catalanesm consiguió en su momento formar una mayoria parlamentària que le permite seguir gobernando, ojo al dato, el gobierno San chez está gobernando a la vez que esta dando una muy buena imagen a nivel internacional.
El actual gobierno necesita hacer mas cosas de las que de momento no se habla, cosas que son urgentes, que es necesario llevarlas a cabo porque el país necesita verlas consolidadas, Pensiones, Legislación laboral, Financiación autonòmica, reordenación territorial, todo ello forzosamente contemplado dentro de una obligada reforma de la Constitución.
Para llevar a cabo todo este proyectom hay que tomar medidas novedosas, algunas de ellas controvertidas y que no siempre encuentran respuesta favorable de manera unánime, evidentemente hay que nogociarlas y opara ello es necesario contar con la actual mayoria, en el Congreso.
El final de Legislatura del 2.020, esta cerca o está lejos, segun sean los ojos con los que se mire, para los que se muestran ansiosos en tener elecciones el 2.020 esta muy lejos y para los que sientes la necesidad de llevar a cabo las reformas que el país necesita esta demasiado cerca.
Al pàrecer, el principal escollo que hay que salvar, es el de conseguirla aprobación de los presupuestos que ha elaborado el Gobierno central, convendria aprobarlos, presentan una perspectiva social que al país conviene, a los partidos nacionalistas catalanes hay que preguntarles porque dieron soporte a la mocion de censura que llevo al Sr. Sanchez a la Jefatura del Gobierno, seguro que lo hicieron porque pensaron que esto era lo que debian hacer.
No creo que en aquellos momentos, el Sr. Sanchez les ofreciese ningún trato de favor a cer ca de la situación de los políticos y activistas catalanes en prision preventiva desde y a hace diez o doce meses, tomaron la decisión que tomaron, insisto, porque pensaron que darle su apoyo al Sr. Sanchez era lo que debian hacer.
Se sabia que llegaria a corto plazo el momento de dar curso a los presupuestos del Estado, el momento ha llegado y no les piden n ada fuera de lugar, simplemente apoyar unos presupuestos que llevan consigo un marcado tinte progresista y social.
en esta vida hay que llevar mucho cuidado en bajar o subir del carro a destiempo, porque uno puede caerse.
Lo del referendum puede esperar, pero es ciertamente lícito, insistir en el hecho de que l,os presos catalanes hasta una vez finalizados los juicios que tenemos en puertas, deberian estar en sus domicilios, esto daria tranquilidad y sosiego a todas las pertes, llevan un año encerrados, todos son personas de buenas costumbres y que a lo largo de su trayectoria profesional han prestado mas de un servicio al conjunto del país.
El Sr. Sanchez muy acertadamente, en el curso de los últimos debates parlamentarios, decia que todavia no han habido juicios, en consequencia no procede hablar de indultos ni de amnistias, esperemos insisto, con la debida tranquilidad que se celebren los juicios, para que ello sea así pienso desde mi modesta opinión, que las personas acusadas deberian estar en condiciones de afrontar su comparecencia judicial, con el bienestar que ofrece el poder estar, aunque momentaneamente en su hogar y al lado de los suyos.
Hace solo quince dias que escribí mi último artículo, llevo una temporada en la que no acostumbro a prodigarme en mis manifestaciones, es facil adivinar que es lo que me ha llevado a sentarme delante del ordenador con tanta prontitud, las manifestaciones del dia de ayer del portavoz del partido Popular en el Senado Sr. Cossidó y seguidamente la renuncia del Juez Marchena a presidir el Consejo del Poder Judicial, a todos los ciudadanos de a pié, a la mayoria de españoles, nos han llenado de inquietud.
Pongamos todos algo de nuestra parte, yo a través de este artículo he intentado hacer lo de siempre, poner mi granito de arena, hasta que llegue un dia, espero que sea pronto, en el que el mundo político se acuerde de mi, entonces, este dia, podre a disposición de los gobernantes algo mas que un granito de arena.
Espero que los acontecimientos se desarrollen a satisfacción de todos, Sr. Sanchez, Sr. Torra, Sr. Casado, Se. Ribera, no me han escribir con tanta frecuencia, la verdad es que me gusta hacerlo, pero me gusta hacerlo por iniciativa propia, no obligado por las circunstancias.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com.
626.469.639
jueves, 22 de noviembre de 2018
miércoles, 7 de noviembre de 2018
ELS NOSTRES PRESOS, ELS NOSTRES EXILIATS
Escric aquest article amb l´intenció de fer arribar el meu criteri al respecte de la situació dels nostres politics i activistes empresonats o en el exili.
Estaba a punt d´escriure que sembla mes còmoda la situació dels que es troven a l´extranger, no es que ho sembli, es que ho es, som molts els que per raons de feina o estudi ens hem trovat en la situació de tenir que viure una temporada a l´extranger, en el meu cas i en aquesta situació, jo mai m´he anyorat, ni he passat gana, al contrari i també m´he relacionat molt be i fins i tot he fet bones amistats.
Es obvi que l´anyorança es porta millor vivint en bons hotels i menjant en bons restaurants, i quan sens la necessitat de sentir a prop el caliu de la familia, només cal dir-ho i en dues hores els pots tenir al teu costat.
Els politics que es troben a la presó segur que no han menjat tot el que han volgut i segur que en mes d´una ocasió els ha tocat escombrar o fregar els menjadors, i no m´extranyaria, perque jo tot i que no he estat mai dins d´una presó, en el seu moment vaig fer el servei militar, que mes d´un hagi tingut que netejar les latrines de la presó, i que per requerir la visita d´algún familiar o conegut, ells mateixos o els possibles visitants hagin tingut que demanar permís i hora de visita, per lo que he llegit han pogut agafar el telefon sempre que ho han necessitat.
Evidentment es mes comode trobar-se a Bruselles que dins d´una presó espanyola, però el que també tots hem de tenir present, es que desde Bruselles aquests exiliats han pogut fer una feina, que dinms de la presó no es pot fer, sempre que ho han vist necessari han estat en contacte amb els mitjans de comunicació, han donat conferències a diversos paisos europeus, amb altres paraules han donat ressó a tot lo que ha passat a Catalunya, han fet arribar al extranger quina es la realitat del nostre país i que es lo que espera el soberanisme catalá per un proxim futur.
Resultat de la feina d´aquests politics exiliats amb el President Puigdemont al capdevant, l´imatge de Catalunya al extranger, jo diria que después de tot el que ha succeit no ha quedat gens malmesa, es mes jo asseguraria que ha quedat mes malmesa l´imatge d´Espanya que no la de Catalunya, i això per mi mateix i per molts altres com jo, es molt important.
Es clar que jo no soc dels que volen ser independents, jo només penso en la nostre llengua, la nostre cultura en general, les nostres tradicions, la nostre riquesa, i en la nostre imatge de país, aquesta imatge que atrau a mil.lions i mil.lions de visitants extrangers i que es seu d´innumerables congressos, fires i conferències a nivell internacional.
Gracies President Puigdemont, Comín, Serret, Puig, Ponsati, Marta, Anna, gracies a tots, heu fet la vostre feina, ara potser el que cal, es no interferir aquesta feina amb la que han de fer, suposo que ja la fan, el President i els Consellers que ens governen aquí a Catalunya, ni desde Catalunya els hem de dir als que estan a fora el que han de fer, ni ells poden tenir la mes minima intenció de governar Catalunya desde les seves actuals residències, per governar Catalunya s´ha de viure aquí, dins del país, vivint el dia a dia del país sortint al carrer quan cal fer-ho, cal sentir l´alé de la gent.
Suposo que el que deuen estar sospesant en el present moment els nostres politics que es troven a l´extranger, es si quedar-se a Bruselles o tornar a Catalunya, si tornen, probablement hauran de sentar-se al devant d´un Jutge, no crec que haguessin de patir una temporada llarga de presó però tot plegat no resulta agradable.
La segona opció es per el moment quedar-se a l´extranger, nol serian els primers catalans que en la recerca de millors oportunitats, de un millor reconeixement profesional o de ujna millor retribució per la seva feina, han decidit emigrar a altres paisos, i molts d´ells allá han arrelast i han refet la seva vida, la professional i fins i tot en molts casos la personal.
Hem d´estar en la confiança de que en pocs anys la relació entre Catalunya i Espanya trobará un bon encaix i llavors pot ser el moment de tornar a casa amb tranquilitat.
Seria agradable, m´agradaria viure un retorn com aquell del President Macia, aclamat i acompanyat per tot el poble de Catalunya desde la frontera francesa fins a la Plaça de Sant Jaume, a mes, seria un retorn acompanyat amb la satisfacció d´haber prestat un bon servei al seu país.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Estaba a punt d´escriure que sembla mes còmoda la situació dels que es troven a l´extranger, no es que ho sembli, es que ho es, som molts els que per raons de feina o estudi ens hem trovat en la situació de tenir que viure una temporada a l´extranger, en el meu cas i en aquesta situació, jo mai m´he anyorat, ni he passat gana, al contrari i també m´he relacionat molt be i fins i tot he fet bones amistats.
Es obvi que l´anyorança es porta millor vivint en bons hotels i menjant en bons restaurants, i quan sens la necessitat de sentir a prop el caliu de la familia, només cal dir-ho i en dues hores els pots tenir al teu costat.
Els politics que es troben a la presó segur que no han menjat tot el que han volgut i segur que en mes d´una ocasió els ha tocat escombrar o fregar els menjadors, i no m´extranyaria, perque jo tot i que no he estat mai dins d´una presó, en el seu moment vaig fer el servei militar, que mes d´un hagi tingut que netejar les latrines de la presó, i que per requerir la visita d´algún familiar o conegut, ells mateixos o els possibles visitants hagin tingut que demanar permís i hora de visita, per lo que he llegit han pogut agafar el telefon sempre que ho han necessitat.
Evidentment es mes comode trobar-se a Bruselles que dins d´una presó espanyola, però el que també tots hem de tenir present, es que desde Bruselles aquests exiliats han pogut fer una feina, que dinms de la presó no es pot fer, sempre que ho han vist necessari han estat en contacte amb els mitjans de comunicació, han donat conferències a diversos paisos europeus, amb altres paraules han donat ressó a tot lo que ha passat a Catalunya, han fet arribar al extranger quina es la realitat del nostre país i que es lo que espera el soberanisme catalá per un proxim futur.
Resultat de la feina d´aquests politics exiliats amb el President Puigdemont al capdevant, l´imatge de Catalunya al extranger, jo diria que después de tot el que ha succeit no ha quedat gens malmesa, es mes jo asseguraria que ha quedat mes malmesa l´imatge d´Espanya que no la de Catalunya, i això per mi mateix i per molts altres com jo, es molt important.
Es clar que jo no soc dels que volen ser independents, jo només penso en la nostre llengua, la nostre cultura en general, les nostres tradicions, la nostre riquesa, i en la nostre imatge de país, aquesta imatge que atrau a mil.lions i mil.lions de visitants extrangers i que es seu d´innumerables congressos, fires i conferències a nivell internacional.
Gracies President Puigdemont, Comín, Serret, Puig, Ponsati, Marta, Anna, gracies a tots, heu fet la vostre feina, ara potser el que cal, es no interferir aquesta feina amb la que han de fer, suposo que ja la fan, el President i els Consellers que ens governen aquí a Catalunya, ni desde Catalunya els hem de dir als que estan a fora el que han de fer, ni ells poden tenir la mes minima intenció de governar Catalunya desde les seves actuals residències, per governar Catalunya s´ha de viure aquí, dins del país, vivint el dia a dia del país sortint al carrer quan cal fer-ho, cal sentir l´alé de la gent.
Suposo que el que deuen estar sospesant en el present moment els nostres politics que es troven a l´extranger, es si quedar-se a Bruselles o tornar a Catalunya, si tornen, probablement hauran de sentar-se al devant d´un Jutge, no crec que haguessin de patir una temporada llarga de presó però tot plegat no resulta agradable.
La segona opció es per el moment quedar-se a l´extranger, nol serian els primers catalans que en la recerca de millors oportunitats, de un millor reconeixement profesional o de ujna millor retribució per la seva feina, han decidit emigrar a altres paisos, i molts d´ells allá han arrelast i han refet la seva vida, la professional i fins i tot en molts casos la personal.
Hem d´estar en la confiança de que en pocs anys la relació entre Catalunya i Espanya trobará un bon encaix i llavors pot ser el moment de tornar a casa amb tranquilitat.
Seria agradable, m´agradaria viure un retorn com aquell del President Macia, aclamat i acompanyat per tot el poble de Catalunya desde la frontera francesa fins a la Plaça de Sant Jaume, a mes, seria un retorn acompanyat amb la satisfacció d´haber prestat un bon servei al seu país.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)