No parem de sentir-ho, no es pot parlar d´un referèndum d´autodeterminació, aquesta es una ratlla vermella que no podem travessar, es pot parlar de tot menys d´això, i es dona el cas de que el sobiranisme català, no te res mes al cap, poder celebrar un referèndum.
Es dona el cas de que fins i tot els que no som independentistes també pensem que l'única solució per resoldre el present conflicte entre Espanya i Catalunya passa per lo que estem dient, poder celebrar un referèndum legal i acordat amb el govern central.
No fa gaires dies, quan em vaig atrevir a presentar als meu lectors el que tenia que haver estat el meu discurs d´investidura, deia que amb una minoria del 47%no es pot pensar ni amb independència ni amb República, que caldria una majoria molt mes amplia per poder donar satisfacció a les aspiracions de bona part del poble de Catalunya.
Poc després d´haver-se concedit al poble escocès la celebració del seu referèndum, i tot just quan aquí començàvem a parlar de la possibilitat de celebrar el nostre, vaig llegir en una revista especialitzada, una conversa que varen tenir el President Rajoi i el cap del Govern britànic Sr. Cameron.
El Sr. Rajoi es mostrava contundent en el curs d´aquella conversa, un referèndum sempre dona com a resultat, que hi ha un que el guanya i l´altre que el perd, i el que no sabem es si el que el guanya sabrà ser un bon guanyador, com tampoc sabem si el que el perd sabrà ser un bon perdedor, perquè si no es així el conflicte que teníem no l´haurem resolt, tot el contrari, el resultat serà que l´esmentat conflicte sen´s haurà agreujat.
Sembla ser que el Sr. Cameron mentres escoltava aquest punt de vista, demostrava compartir la mateixa opinió, jo mateix en aquella època vaig escriure en reiterades ocasions que entenia i acceptava els criteris del Sr. Rajoi.
De totes maneres al final de la conversa que mantenien els dos líders polítics, el Sr. Cameron li deia al seu interlocutor, que tot i acceptant els seus plantejaments i la seva manera de veure les coses, i havia una pregunta que a tots dos els calia respondre, ¿som demòcrates Sr. Rajoi? si la resposta es afirmativa Sr. Rajoi, a tots els que ho som sempre sen´s farà molt difícil negar a la nostre gent, als nostres pobles, la possibilitat de poder votar lliurement en un referèndum.
Quan comença tot aquest procés? quan Catalunya ha de fer front a unes tasses de pobresa mai vistes, els menjadors socials no donen l´abast, funcionaris que no cobren les seves retribucions, tasses d´atur desproporcionades sobre tot entre la gent jove, es quan apareix el moviment dels indignats, la gent del carrer envolta el Parlament, en definitiva el malestar arriba al carrer, i quan s´arriba fins aquest punt només cal una espurna per fer explotar tot el procés, quina va ser la nostre espurna? !President posa les urnes!, les varem posar i els que varem votar sabem com varem votar, i el resultat que tot plegat va tenir i que encara estem patint.
Que es el que ens ha de guiar avui en dia dins del nostre paper de ciutadans com també de governants? que tant Catalunya com Espanya funcionin be, que la nostre gent gaudeixi d´una bona qualitat de vida, que la nostre economia segueixi creixent, que obrim cada cop mes, mercats nous al estranger, que com a conseqüència d´això augmenti la nostre xifra d´exportacions, que els nostres pensionistes vegin seguretat en el cobrament de les seves pensions, que la gent dependent pogui gaudir dels drets que els son reconeguts a través de la llei de dependència.
Si totes aquestes circumpstàncies es donen i tots els ciutadans, els catalans i els espanyols, assolim aquell punt de tranquil·litat que ens permeti veure les coses amb mes claretat, potser el tema del referèndum, que insisteixo, encara que sense presses s´hauria de dur a terme, es podria veure acceptat per part de tothom.
Els espanyols si es senten menys condicionats per el volum de l'economia catalana, no posaran els mateixos entrebancs que avui en dia ens posen, i els catalans si ens deixen votar, ens sentirem satisfets i agraïts en tota la nostre relació am,b el conjunt del poble espanyol.
I ara, la gran pregunta, quin seria el resultat d´aquest referèndum? francament, jo personalment no crec que arribat aquest moment ens trobem amb mes vot independentiste que ara mateix, serem molts els que anirem a votar, jo fins ara sempre hi he anat tant el 9-N com el 1-10, aquest referèndum legal i acordat portaria mes gent a les urnes, però em sembla, insisteixo,amb el sentiment majoritari de que ja estem be tal com estem.
Això si, recordem lo que deia el Sr. Rajoi, un cop celebrat el referèndum, cal saber ser un bon guanyador, o en tot cas també un bon perdedor.
Bones vacances.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
jueves, 19 de julio de 2018
martes, 3 de julio de 2018
DONANT SENYALS DE VIDA
Fa cosa de set o vuit mesos enrere, cada setmana escrivia puntualment el meu article, que quedava guardat dins del meu blog.
Va arribar un moment, i així vaig dir-ho en aquella època, en el que em va semblar que per el moment ja havia dit tot lo que havia de dir. fins el punt de que m´havia atrevit a dir coses que fins aquell moment ningú deia ni ningú havia dit anteriorment, en conseqüència voler insistir en lo mateix, arriba un moment que fins i tot pot resultar certament perillós.
En cosa de pocs anys han desaparegut coses com Convergència, com l´Unió Democràtica, tots hem vist el final que ha tingut el nostre procés sobiranista, estem vivint engoixats pel fet poc temps enrere impensable de veure, polítics i activistes nostres tancats a la presó, i no tot acaba aquí, el mateix partit Popular per be o per mal es peça important dins del nostre marc polític, doncs be, jo diria que ja ens estar oferint allò que diem, els últims cants del tintoré.
Cal esperar que el partit Socialista, sota la batuta d´un nou líder, i recolsat per forces progressistes properes a ell, posi altre cop al nostre país en la bona direcció, la meva col·laboració la he posat una vegada mes a la disposició d´aquestes forces polítiques.
Per la meva part i mentre segueixi sent aquest el meu paper, quan ho cregui oportú i necessari seguiré fent arribar algun article, perquè apart de la política sempre hi han altres aspectes de la vida que mereixen ser comentats.
Ara que dic això, els bons aficionats al futbol, estem gaudint d´un molt bon campionat mundial, molt bon futbol, bons arbitratges, bona organització, bon comportament del públic, tot perfecte menys la selecció espanyola que no es troba en el seu millor moment.
Parlant del comportament del públic, es important donar ressò al fet de que no hi ha hagut aldarulls, ni baralles de cap tipus, la policia no ha tingut ni gota de feina, però hi ha un altre aspecte que pot resultar anecdòtic però que en realitat no ho es, s´ha comentat que els seguidors dels equips asiàtics, Corea, Japó, Xina. Iran, etc. quan s´acabaven els partits, tenien cura en recollir i netejar totes les deixalles que havien quedat a terra, son gent ben educada, de bones costums, potser es cosa proipia dels seus orígens, de les seves cultures mil·lenàries. El nivell de cultura dels pobles acostuma a anar molt lligat amb el civisme i educació de la seva gent.
Com a usuari del transport públic, sovint em trobo amb el fet de que molt jovent em cedeix el seu seient, sempre agraeixo el gest però a la vegada i en la majoria d´ocasions em permeto renunciar a la seva amabilitat.En primer lloc perquè tot i que comprenc que ja tinc una edat, penso que un cop a dins de l´autobús o d´un vagó del metro, hi ha persones que poden necessitar mes que jo fer el viatge asseguts, he començat dient tot això perquè per lo general els que s´aixequen per cedir-te el seient acostumen a ser nois i noies orientals, sud americans i africans.
En la meva condició de jubilat, jo avui en dia ja no surto al carrer gaire cansat, en canvi la gent jove, quan a la tarda tornen a casa després d´una llarga jornada de treball es de tot punt normal que les cames ja es comencin a queixar, recordo que a mi em passava.
Els que entren al transport públic de bon matí per començar la jornada, també n´hi han que fan posat de cansats, cosa normal, perquè per la nit a dins del llit molt sovint també toca treballar.
No acostumo a acceptar que em cedeixin el seient, però els hi agraeixo el gest i reconec que son gent molt ben educada, els catals hem de tenir ben clar i em sembla que així es, que de tota la gent que ens ha arribat de fora, no en podem tenir cap queixa, això potser també es dona, perquè ells entre nosaltres també si deuen trobar be, que sigui així per molts anys.
No fa gaires dies, tot i parlant de la gent que veuen la necessitat de fer canvis, pensant en primer lloc en un futur mes pròsper per els seus fills, jo mateix els deia que es fa difícil pensar en el futur, perquè previsiblement poden haver-hi canvis, que en el moment present encara no podem preveure.
El que si es gaire be segur, es que la primera potencia econòmica del mon serà la Xina, que com deia en el meu article, ja comença a parlar de llibertats, això si, en unes llibertats que segons ells no tindran res que veure amb les democràcies occidentals, seran diferents i en la mesura que poguem fer-ho ens hi haurem d´anar adaptant.
Avui en dia a Catalunya convivim amb molts xinesos, que han muntat aquí els seus negocis, magatzems, botigues, restaurants etc. per la meva activitat quan treballava, vaig tenir ocasió de fer tractes amb ells, sempre s´ha dit que son molt treballadors, es cert, ho so, i ho son molt, però encara hi ha un aspecte mes important de la seva manera de ser, son molt formals, son molt respectuosos amb els altres i amb els tractes que fan amb els altres.
Si el dia de demà, els xinesos resulta que son els nous guies del mon, no us faci por, jo per la meva part us asseguro que em sentiré mes segur relacionant-me amb ells que no amb els americans per posar-vos un exemple.
Per el moment ja n´hi ha prou, però recordeu, seguiré donant "senyals de vida"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Va arribar un moment, i així vaig dir-ho en aquella època, en el que em va semblar que per el moment ja havia dit tot lo que havia de dir. fins el punt de que m´havia atrevit a dir coses que fins aquell moment ningú deia ni ningú havia dit anteriorment, en conseqüència voler insistir en lo mateix, arriba un moment que fins i tot pot resultar certament perillós.
En cosa de pocs anys han desaparegut coses com Convergència, com l´Unió Democràtica, tots hem vist el final que ha tingut el nostre procés sobiranista, estem vivint engoixats pel fet poc temps enrere impensable de veure, polítics i activistes nostres tancats a la presó, i no tot acaba aquí, el mateix partit Popular per be o per mal es peça important dins del nostre marc polític, doncs be, jo diria que ja ens estar oferint allò que diem, els últims cants del tintoré.
Cal esperar que el partit Socialista, sota la batuta d´un nou líder, i recolsat per forces progressistes properes a ell, posi altre cop al nostre país en la bona direcció, la meva col·laboració la he posat una vegada mes a la disposició d´aquestes forces polítiques.
Per la meva part i mentre segueixi sent aquest el meu paper, quan ho cregui oportú i necessari seguiré fent arribar algun article, perquè apart de la política sempre hi han altres aspectes de la vida que mereixen ser comentats.
Ara que dic això, els bons aficionats al futbol, estem gaudint d´un molt bon campionat mundial, molt bon futbol, bons arbitratges, bona organització, bon comportament del públic, tot perfecte menys la selecció espanyola que no es troba en el seu millor moment.
Parlant del comportament del públic, es important donar ressò al fet de que no hi ha hagut aldarulls, ni baralles de cap tipus, la policia no ha tingut ni gota de feina, però hi ha un altre aspecte que pot resultar anecdòtic però que en realitat no ho es, s´ha comentat que els seguidors dels equips asiàtics, Corea, Japó, Xina. Iran, etc. quan s´acabaven els partits, tenien cura en recollir i netejar totes les deixalles que havien quedat a terra, son gent ben educada, de bones costums, potser es cosa proipia dels seus orígens, de les seves cultures mil·lenàries. El nivell de cultura dels pobles acostuma a anar molt lligat amb el civisme i educació de la seva gent.
Com a usuari del transport públic, sovint em trobo amb el fet de que molt jovent em cedeix el seu seient, sempre agraeixo el gest però a la vegada i en la majoria d´ocasions em permeto renunciar a la seva amabilitat.En primer lloc perquè tot i que comprenc que ja tinc una edat, penso que un cop a dins de l´autobús o d´un vagó del metro, hi ha persones que poden necessitar mes que jo fer el viatge asseguts, he començat dient tot això perquè per lo general els que s´aixequen per cedir-te el seient acostumen a ser nois i noies orientals, sud americans i africans.
En la meva condició de jubilat, jo avui en dia ja no surto al carrer gaire cansat, en canvi la gent jove, quan a la tarda tornen a casa després d´una llarga jornada de treball es de tot punt normal que les cames ja es comencin a queixar, recordo que a mi em passava.
Els que entren al transport públic de bon matí per començar la jornada, també n´hi han que fan posat de cansats, cosa normal, perquè per la nit a dins del llit molt sovint també toca treballar.
No acostumo a acceptar que em cedeixin el seient, però els hi agraeixo el gest i reconec que son gent molt ben educada, els catals hem de tenir ben clar i em sembla que així es, que de tota la gent que ens ha arribat de fora, no en podem tenir cap queixa, això potser també es dona, perquè ells entre nosaltres també si deuen trobar be, que sigui així per molts anys.
No fa gaires dies, tot i parlant de la gent que veuen la necessitat de fer canvis, pensant en primer lloc en un futur mes pròsper per els seus fills, jo mateix els deia que es fa difícil pensar en el futur, perquè previsiblement poden haver-hi canvis, que en el moment present encara no podem preveure.
El que si es gaire be segur, es que la primera potencia econòmica del mon serà la Xina, que com deia en el meu article, ja comença a parlar de llibertats, això si, en unes llibertats que segons ells no tindran res que veure amb les democràcies occidentals, seran diferents i en la mesura que poguem fer-ho ens hi haurem d´anar adaptant.
Avui en dia a Catalunya convivim amb molts xinesos, que han muntat aquí els seus negocis, magatzems, botigues, restaurants etc. per la meva activitat quan treballava, vaig tenir ocasió de fer tractes amb ells, sempre s´ha dit que son molt treballadors, es cert, ho so, i ho son molt, però encara hi ha un aspecte mes important de la seva manera de ser, son molt formals, son molt respectuosos amb els altres i amb els tractes que fan amb els altres.
Si el dia de demà, els xinesos resulta que son els nous guies del mon, no us faci por, jo per la meva part us asseguro que em sentiré mes segur relacionant-me amb ells que no amb els americans per posar-vos un exemple.
Per el moment ja n´hi ha prou, però recordeu, seguiré donant "senyals de vida"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)