Un dels fets, si mes no al meu entendre, mes importants, transcendents, i a la vegada satisfactoris que han tingut lloc en els darrers dies, ha estat sense cap dubte, el desenvolupament de tot el procés d´eleccions primàries que ha tingut lloc dins del Partit Socialista Obrer Espanyol, i fixeuse que dic un dels fets, perquè en aquest país nostre, de fets satisfactoris, gracies a Deu s´han donen molts, la situació de la nostre economia, creixent a un ritme que duplica el de tots els nostres veïns europeus, alguns d´ells en situació força complicada, sinó de que us penseu que ve això del Brexit, voler deixar l´Unió Europea no es remes que una fugida endavant, es tracta d´un país amb unes perspectives de futur mes que incertes, però la culpa no es d´ells, no, segur que no, ells tot ho fan be, la culpa es dels immigrants i del exagerat cost que l´Unió Europea representa.
En aquest mon global en el que estem vivint, tots hauríem d´entendre que allò que diuen de que l´unió fa la força, es veritat, hem de fer front a l´amenaça terrorista, a l´amenaça comercial dels països asiàtics, i compte a tenir un ull, no se si el dret o l´esquerre ben overt i mirant a l´Africa, aquest continent tant proper a nosaltres i que ja comença a despertar-se del seu son, i que ben aviat donarà senyals de vida, els britànics han volgut marxar, però m´atreveixo a adivinar que no passara gaire temps perquè tornin a trucar a la nostra porta i nosaltres i la resta de països de l´Unió els tornarem a admetre, els tornarem a acceptar perquè encara que ens separi el "canal britànic" son part d´Europa, la llengua d´Europa es la seva llengua, i la majoria d´Europeus be o malament la parlem, i els nostres fills i els nostres nets tot sovint hi van a passar una temporada per mirar de perfeccionarla.
Quin vici aquest que tinc jo, de saltar d´un tema a l´altre, em sap greu perquè comprenc que puc desorientar a tots els que m´estan llegint, que per altre banda espero que siguin molts, ja vegades em pregunto si son molts o pocs els que han llegit algun dels casi tres cents articles que tinc magatzemats en el meu blog, em temo que deuen ser pocs perquè de no ser aixís es francament estrany, que cap programa de televisió, cap diari, cap tertulia, cap emissora de radio, m´hagi demanat encara que sigui alguna petita col·laboració dins del conjunt de les seves activitats.
El primer objectiu d´aquest article, i aixís habia començat, es el gran servei que el Partit Socialista ha ofert, a través del seu procés de primàries a tota la democràcia en el seu conjunt, ha overt les portes a les seves bases a "los ciudadanos de a pie" perquè pogui entrar una rafega d'aire fresc, perquè els de sempre hagin hagut de deixar pas a una nova menar d´entendre el socialisme, i del paper que ha de tenir dins de la seva organització, una esquerra moderada, no ha guanyat el Sr. Sánchez, només pel fet de que sigui jove, guapo i simpàtic, ha guanyat per la seva convicció, la seva valentia política i el seu saber mirar a tot el que esta pasant en l´entorn del socialisme europeu.
Aquest procés de primàries socialista, estic segur de que serà l´inici, del com han de procedir tots els partits en circumstàncies semblants, s´han d´acabar d´una vegada per sempre els nomenaments a dit, s´ha d´escoltar la veu de la militància, s´ha de propiciar la democràcia interna, i tot això de retruc, ajudarà al meu entendre a solucionar alguns dels fets no massa satisfactoris diguem-ho aixís, que en el nostre país encara es donen, perquè de la mateixa manera que he començat dient que d´aspectes satisfactoris el país ens en dona molts, també hi ha algun aspecte preocupant, que entre topts hauríem de solucionar, perquè tot el que sigui millorar el funcionament del sistema democràtic serà un bon ajut.
No es la primera vegada que el Partit Socialista, en aquest cas parlo de P.S.C. presta una gran servei al conjunt del país i amb això vull fer referència al rol tan important que junt amb el P.S.U.C. van tenir en aquells moments de la transició, on hi varen trobar acollida tota la població de parla castellana, facilitant aixís el nivell de bona convivència que hem viscut a Catalunya en el curs d´aquests darrers quaranta anys, posats a parlar, no estaria de mes reblar la presencia del P.S.U.C., aquest partit que de sempre ha estat part important de la vida política del país, ara es diuen Iniciativa, i sembla ser que es volen integrar junt amb altres partits, dins d´un moviment d´esquerres de nova implantació, compte, sou el P.S.U.C. i encara que sigueu d´esquerres, hi ha vegades que s´ha de ser una mica conservador, perquè hi ha coses que s´han de saber conservar.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
martes, 30 de mayo de 2017
jueves, 18 de mayo de 2017
EL DIA DEL TREBALL
Desde fa molts anys que a casa guardem la tradició de sortir el dia primer de Maig a donar una volta per Collcerola, caminar una estona per la montanya, i quan ja som al cim, en un d´aquells miradors tan acollidors que et troves, prenem seient en una de les taules que hi han disposades per poder esmorzar i a la vegada poder contemplar la panoràmica de la nostre ciutat.
Al acabar d´esmorzar, ens endinsem per la montanya, i caminem una estona, això de caminar per Collcerola cada cop es mes difícil, desde que varem començar a fer aquesta excursioneta anys enrere, s´ha notat un increment massiu de visitants, uns que com nosaltres surt a estirar una mica les cames, altres que circulen entre mig des arbres amb bicicleta i fins i tot molts que circulen amb les motocicletes, mentres camines, has de portar els ulls ben oberts, perquè et surten vehicles per tot arreu, lo que mes molesta, si me no a mi personalment, es el soroll que fan les motos, estorbant la natural quietud i silenci del bosc, aixís com també molesta la pudor dels gasos que desprenen els tubs d´escapament.
M´agrada la montanya, soc un amant de la naturalesa, ja que per l´edat no puc sortir gaire lluny, ni recórrer grans distancies, i es per això que aprofitant el fet de que els barcelonins tenim la montanya molt aprop, lo que si em puc permetre es donar de quan en quan una volta per el parc de Collcerola, el nostre gran pulmó.
Un altre cosa que ens agrada fer, ara en aquesta epoca de l´any quan sortim al bosc, es recollir uns rams de ginesta, i portar aixís d´aquesta manera la primavera fins a tots els recons de la nostre llar, també en portem un ramet per cada filla, i un de ben gros per la jove.
I això es el que ens tenia ocupats, quan varen passar per el nostre costat una parella, que tots dos i molt enfadats, ens varen recriminar, que collíssim la ginesta, segons ells estàvem arrasant la montanya i ens varen dir que si no deixàvem de fer-ho, ho denunciarien als promers guàrdies que trovessin.
La veritat es que ens varen espatllar el dia, ens varen disgustar, no era la nostre intenció fer mal be el bosc, la nostre intenció era passar el matí al bosc, esmorzar, gaudir del paisatge, i de passada aplegar uns ramets de ginesta, convençuts de que fent això no fèiem res de dolent.
Em considero una persona pro ben informada de tot el que es pot fer i no es pot fer un cop ets a la montanya, conec persones que al arribar l´hivern, per els voltants de Nadal, surten a recollir molça per fer el pessebre, aquesta tinc entès que es una activitat prohibida, i fins a cert punt comprenc 1ue sigui aixís, perquè la molça es un element natural, que protegeix la superfície de la montanya, per poder afrontar els embats de la climatologia, com també preservar-la d´un possible efecte erosiu a llarg termini.
A casa, la molça ja fa anys que la comprem a la fira de Sta. Llucia, i pèr lo que fa respecte a la ginesta m´informaré, mes que res per quedar tranquil amb mi mateix, per res del mon vull que dingú em torni a tractar d'incívic.
La meva impressió després de ser renyats per aquella parella que caminava pel bosc, es que es tractava de gent que surt de casa per escampar els mals humors, avui en dia tothom en te de mals humors, si no tothom la majoria de gent, i n´hi ha que a la primera oportunitat que tenen ho volen apaivagar, fent pagar la festa als altres, en aquest cas nosaltres, una parella de setanta anys que tyot el que feia era recollir uns ramets de ginesta.
Comprenc i accepto que la montanya es el millor lloc per escampar els mals humors i les angoixes, jo francament ho recomenaria a tothom que si trovés, a tota aquesta gent que es troven engoixats per circumstancies de la vida, sempre els resultarà mes profitós una passejada per Collcerola, que no pas pagar una minuta del psiquiatra, que fins i tot també resultarà molt mes onerosa
Trovaré informació i si es satisfactòria, l´any proper si la salt m´ho permet, tornaré a seure en un mirador de Collcerola, em tornaré a menjar l'entrepà de pernil ibèric, i després tornarem a recollir una mica de ginesta, amb la tranquilitat de que no estarem fent res punible.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Al acabar d´esmorzar, ens endinsem per la montanya, i caminem una estona, això de caminar per Collcerola cada cop es mes difícil, desde que varem començar a fer aquesta excursioneta anys enrere, s´ha notat un increment massiu de visitants, uns que com nosaltres surt a estirar una mica les cames, altres que circulen entre mig des arbres amb bicicleta i fins i tot molts que circulen amb les motocicletes, mentres camines, has de portar els ulls ben oberts, perquè et surten vehicles per tot arreu, lo que mes molesta, si me no a mi personalment, es el soroll que fan les motos, estorbant la natural quietud i silenci del bosc, aixís com també molesta la pudor dels gasos que desprenen els tubs d´escapament.
M´agrada la montanya, soc un amant de la naturalesa, ja que per l´edat no puc sortir gaire lluny, ni recórrer grans distancies, i es per això que aprofitant el fet de que els barcelonins tenim la montanya molt aprop, lo que si em puc permetre es donar de quan en quan una volta per el parc de Collcerola, el nostre gran pulmó.
Un altre cosa que ens agrada fer, ara en aquesta epoca de l´any quan sortim al bosc, es recollir uns rams de ginesta, i portar aixís d´aquesta manera la primavera fins a tots els recons de la nostre llar, també en portem un ramet per cada filla, i un de ben gros per la jove.
I això es el que ens tenia ocupats, quan varen passar per el nostre costat una parella, que tots dos i molt enfadats, ens varen recriminar, que collíssim la ginesta, segons ells estàvem arrasant la montanya i ens varen dir que si no deixàvem de fer-ho, ho denunciarien als promers guàrdies que trovessin.
La veritat es que ens varen espatllar el dia, ens varen disgustar, no era la nostre intenció fer mal be el bosc, la nostre intenció era passar el matí al bosc, esmorzar, gaudir del paisatge, i de passada aplegar uns ramets de ginesta, convençuts de que fent això no fèiem res de dolent.
Em considero una persona pro ben informada de tot el que es pot fer i no es pot fer un cop ets a la montanya, conec persones que al arribar l´hivern, per els voltants de Nadal, surten a recollir molça per fer el pessebre, aquesta tinc entès que es una activitat prohibida, i fins a cert punt comprenc 1ue sigui aixís, perquè la molça es un element natural, que protegeix la superfície de la montanya, per poder afrontar els embats de la climatologia, com també preservar-la d´un possible efecte erosiu a llarg termini.
A casa, la molça ja fa anys que la comprem a la fira de Sta. Llucia, i pèr lo que fa respecte a la ginesta m´informaré, mes que res per quedar tranquil amb mi mateix, per res del mon vull que dingú em torni a tractar d'incívic.
La meva impressió després de ser renyats per aquella parella que caminava pel bosc, es que es tractava de gent que surt de casa per escampar els mals humors, avui en dia tothom en te de mals humors, si no tothom la majoria de gent, i n´hi ha que a la primera oportunitat que tenen ho volen apaivagar, fent pagar la festa als altres, en aquest cas nosaltres, una parella de setanta anys que tyot el que feia era recollir uns ramets de ginesta.
Comprenc i accepto que la montanya es el millor lloc per escampar els mals humors i les angoixes, jo francament ho recomenaria a tothom que si trovés, a tota aquesta gent que es troven engoixats per circumstancies de la vida, sempre els resultarà mes profitós una passejada per Collcerola, que no pas pagar una minuta del psiquiatra, que fins i tot també resultarà molt mes onerosa
Trovaré informació i si es satisfactòria, l´any proper si la salt m´ho permet, tornaré a seure en un mirador de Collcerola, em tornaré a menjar l'entrepà de pernil ibèric, i després tornarem a recollir una mica de ginesta, amb la tranquilitat de que no estarem fent res punible.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
martes, 9 de mayo de 2017
FINAL DE TEMPORADA
Quan parlo de temporada, m´estic referint a la temporada de futbol, evidentment s'està acabant, i com l´acabarem?, depèn de qui hagi de contestar, tothom sap que jo no estic només pendent de lo que fa el Barça, contemplo tot lo que passa dins del futbol català en general, i aquest no es gaire bon sistema per poder tenir satisfaccions, perquè la veritat es que el futbol català no ens ofereix massa brillantor, de totes maneres hi ha dies de tot, i dit això aquest cap de setmana no ens ha anat malament del tot.
Aquest any sembla segur que el Girona pujarà a primera, feia bastants anys que Catalunya no tenia tres equips a primera divisió, la propera temporada estarem igual que la comunitat de Madrid:Real Madrid, Atletico i Leganés, també igual que la comunitat valenciana:Valencia, Llevant, Villarreal, i no igual de be que els bascos, aquests a primera hi tenen quatre equips, Athletic, Real Societat, Alabés i Eibar, es de tot punt normal que sigui aixís, son els que tenen mes diners, i en el mon del futbol els diners hi tenen un pes important.
L ´Espanyol jo diria que ha trovat el seu camí, tenen bons jugadors, un molt bon entrenador, un bon equip tècnic, i l´afició ha respós millor que mai, i tot això acompanyat de l´aportació de capital dels accionistes xinesos, torno a fer esment de que el futbol i els diners caminen agafats de braçet, ha permés lluitar per els llocs que porten a Europa i acabar la temporada a la meitat de la classificació, i lo mes important es que tots els aficionats sentim l´impresió de que l´any proper l´Espanyol millorarà encara mes el seu resultat final.
No sabia si esperar al final de l´article o be fer-ho ara entre mig de les bones noves, ho diré ara, tots els que estàvem en la confiança de que aquest any tornaria a lluitar dins de la promoció per pujar a segona, ahir varem despertar del somni, una pena perquè aquest any teníem un bon equipat, haurem d´esperar un altre temporada, a faltat molt poc però perdre a casa amb el Figueras jo diria que ha estat definitiu, paciència andreuencs, però evidentment aquesta ha estat la pitjor noticia de la setmana.
El dissabte al matí, el meu net jugava com de costum amb els benjamins del C.P.Sarriá contra el Sant Gabriel, un dels millors equips del seu grup, els que seguiu com jo el futbol base ja sabeu que el Sant Gabriel juntament amb la Damm, i el Mercantil de Sabadell son les millors escoles de futbolistes que tenim a Barcelona, faltaban cinc minuts i l´eqip del meu net guanyava per tres a un, però al final es varen deixar igualar, tres a tres, tinguent en compte la qualitat del rival, varem sortir del camp força satisfets, el nostre camp es dins de les instal·lacions municipals de Can Caralleu, un bon complexe esportiu.
No pensin que m´oblido del dissabte a la tarda, a les sis i mitja, si senyor, ho ha llegit be, a les sis i mitja jugava el Barça contra el Villarreal, aquest es un horari que permet dinar amb tranquil·litat i a la vegada arribar a casa a una hora raonable sobretot per la quitxalla, en conseqüència el camp estaba ple de goma a goma.
Va ser un bon partit, el Villarreal es un bon equip, i mentres el resultat es mantenia amb una diferencia mínima, podia haver passt de tot, fins que a la meitat de la segona part en Sergi Roberto va tornar a agafar una pilota al mig del camp la va portar fins a l´area contraria i un cop allà, la va cedir en bones condicions en el Suarez, i aquest es un jugador que quan li arriba la pilota, sap molt be el que te que fer amb ella, de fet qualsevol dels tres puntes que te ara el Barça, només cal que els hi arribin pilotes, ells ja saben la manera d´acabar la jugada, altre cosa es quan la pilota se l´han d´anar a buscar ells al mig del camp, en el moment present això no ens passa, en Rakitic torna a jugar, i en Busquets ha anat recuperant la seva millor forma.
En tot això del futbol, els horaris son un aspecte que cal considerar, com per tot lo altre, el comerç, l´industria, els col·legis, la televisió, els horaris son essencials perquè el país funcioni millor, tan essencials com el fet de tenir un bon finançament autonòmic, això del finançament sembla ser que els governants del país basc ja ho tenen solucionat, fins el punt de que peten previst i acordat amb el Govern Central una entrevista amb el President de la comisió europea Sr. Juncker a fi d´acabar-ho de rematar, suposo que en aquesta entrevista també hi serà present algun diplomàtic espanyol, que donarà fe de tot lo tractat, i també que els interlocutors tindran present que aquí en el conjunt de l´Estat espanyol, hi han altres comunitats també pendents de millorar la solidaritat i un equitatiu repartiment dels impostos recaudats, fins i tot alguna comunitat no m´extranyaria que es veiés en cor de demanar un sistema similar al basc.
Els francesos també ens varen permetre anar al llit força tranquils, ells, els francesos, tranquils del tot encara no ho estan, si mes no fins el mes proper, quan tinguin que tornar anar a votar les legislatives, estic en la confiança que la dinàmica guanyadora d´en Macron ja no l'abandonarà, aquí a España fins que els catalans a la tardor tinguem un referèndum, o unes plebiscitàries, o unes autonòmiques, viurem tranquils, es opinió generalitzada que els espanyols en el present moment, som una democràcia mes que estable.
Llàstima que els catalans siguin tan emprenyadors i segueixin amoinant amb tot això del referèndum, estic en la comfiança que el Sr. Juncker i el Sr. Urkullo un cop hagin solucionat tot lo seu, nos hagan llegar un buen "capotazo" esi si, han de procurar que sea un capotazo para poder dar paso a una buena faena, que no sea para llevarnos a los Caballos.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Aquest any sembla segur que el Girona pujarà a primera, feia bastants anys que Catalunya no tenia tres equips a primera divisió, la propera temporada estarem igual que la comunitat de Madrid:Real Madrid, Atletico i Leganés, també igual que la comunitat valenciana:Valencia, Llevant, Villarreal, i no igual de be que els bascos, aquests a primera hi tenen quatre equips, Athletic, Real Societat, Alabés i Eibar, es de tot punt normal que sigui aixís, son els que tenen mes diners, i en el mon del futbol els diners hi tenen un pes important.
L ´Espanyol jo diria que ha trovat el seu camí, tenen bons jugadors, un molt bon entrenador, un bon equip tècnic, i l´afició ha respós millor que mai, i tot això acompanyat de l´aportació de capital dels accionistes xinesos, torno a fer esment de que el futbol i els diners caminen agafats de braçet, ha permés lluitar per els llocs que porten a Europa i acabar la temporada a la meitat de la classificació, i lo mes important es que tots els aficionats sentim l´impresió de que l´any proper l´Espanyol millorarà encara mes el seu resultat final.
No sabia si esperar al final de l´article o be fer-ho ara entre mig de les bones noves, ho diré ara, tots els que estàvem en la confiança de que aquest any tornaria a lluitar dins de la promoció per pujar a segona, ahir varem despertar del somni, una pena perquè aquest any teníem un bon equipat, haurem d´esperar un altre temporada, a faltat molt poc però perdre a casa amb el Figueras jo diria que ha estat definitiu, paciència andreuencs, però evidentment aquesta ha estat la pitjor noticia de la setmana.
El dissabte al matí, el meu net jugava com de costum amb els benjamins del C.P.Sarriá contra el Sant Gabriel, un dels millors equips del seu grup, els que seguiu com jo el futbol base ja sabeu que el Sant Gabriel juntament amb la Damm, i el Mercantil de Sabadell son les millors escoles de futbolistes que tenim a Barcelona, faltaban cinc minuts i l´eqip del meu net guanyava per tres a un, però al final es varen deixar igualar, tres a tres, tinguent en compte la qualitat del rival, varem sortir del camp força satisfets, el nostre camp es dins de les instal·lacions municipals de Can Caralleu, un bon complexe esportiu.
No pensin que m´oblido del dissabte a la tarda, a les sis i mitja, si senyor, ho ha llegit be, a les sis i mitja jugava el Barça contra el Villarreal, aquest es un horari que permet dinar amb tranquil·litat i a la vegada arribar a casa a una hora raonable sobretot per la quitxalla, en conseqüència el camp estaba ple de goma a goma.
Va ser un bon partit, el Villarreal es un bon equip, i mentres el resultat es mantenia amb una diferencia mínima, podia haver passt de tot, fins que a la meitat de la segona part en Sergi Roberto va tornar a agafar una pilota al mig del camp la va portar fins a l´area contraria i un cop allà, la va cedir en bones condicions en el Suarez, i aquest es un jugador que quan li arriba la pilota, sap molt be el que te que fer amb ella, de fet qualsevol dels tres puntes que te ara el Barça, només cal que els hi arribin pilotes, ells ja saben la manera d´acabar la jugada, altre cosa es quan la pilota se l´han d´anar a buscar ells al mig del camp, en el moment present això no ens passa, en Rakitic torna a jugar, i en Busquets ha anat recuperant la seva millor forma.
En tot això del futbol, els horaris son un aspecte que cal considerar, com per tot lo altre, el comerç, l´industria, els col·legis, la televisió, els horaris son essencials perquè el país funcioni millor, tan essencials com el fet de tenir un bon finançament autonòmic, això del finançament sembla ser que els governants del país basc ja ho tenen solucionat, fins el punt de que peten previst i acordat amb el Govern Central una entrevista amb el President de la comisió europea Sr. Juncker a fi d´acabar-ho de rematar, suposo que en aquesta entrevista també hi serà present algun diplomàtic espanyol, que donarà fe de tot lo tractat, i també que els interlocutors tindran present que aquí en el conjunt de l´Estat espanyol, hi han altres comunitats també pendents de millorar la solidaritat i un equitatiu repartiment dels impostos recaudats, fins i tot alguna comunitat no m´extranyaria que es veiés en cor de demanar un sistema similar al basc.
Els francesos també ens varen permetre anar al llit força tranquils, ells, els francesos, tranquils del tot encara no ho estan, si mes no fins el mes proper, quan tinguin que tornar anar a votar les legislatives, estic en la confiança que la dinàmica guanyadora d´en Macron ja no l'abandonarà, aquí a España fins que els catalans a la tardor tinguem un referèndum, o unes plebiscitàries, o unes autonòmiques, viurem tranquils, es opinió generalitzada que els espanyols en el present moment, som una democràcia mes que estable.
Llàstima que els catalans siguin tan emprenyadors i segueixin amoinant amb tot això del referèndum, estic en la comfiança que el Sr. Juncker i el Sr. Urkullo un cop hagin solucionat tot lo seu, nos hagan llegar un buen "capotazo" esi si, han de procurar que sea un capotazo para poder dar paso a una buena faena, que no sea para llevarnos a los Caballos.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)