VALORS O CONVENIENCIES?

Es inevitable dedicar una estona a parlar del drama que estan vivint la gent que fugint dels seus paisos, com a consequència de la guerra que está assolant bona part del Nord d´Africa.
Sembla ser que els paisios membres de l´Unió Europea, no s´acaben de posar d´acord en quan al repartiment dels refugiats, en definitiva, determinar el nombre de persones, als que cada estat te que donar acollida.
Suposo que per establir aquest criteri, i per lo que he llegit, es tenen en compte basicament, factors economics, el volum d´inmigració ja establerta a cada país, i després, i al meu entendre l´aspecte mes important, el demografic.

Per el moment, sembla que el país objectiu final de la majoria de refugiats es Alemanya, potser perque es el país que millor ha overt els braços a tots els nou arribats, i perque on tots aquests refugiats pensen que han de tenir millor oportunitats de trovar una feina i poder viure amb una certa dignitat.
Podria ser que això fos veritat, i podria ser que fos veritat, perque el pobler alemany, que de situacions dificils semblants a la present ja n´ha viscudes unes quantes, potser es mostri mes sensible i receptiu al devant de l´angoixa que estan vivint tota aquesta gent, que cerquen un lloc d´acollida on reempendre les seves vides.

Però compte, no ens precipitem, no tot es solidaritat, el fet que també es dona, es el de que Alemanya, si vol seguir creixent, d´acord amb les tasses que ho esta fent ara, necesita mes població, necesita gent, a poder ser gent jove en condicions de treballar.

Abans deia que l´aspecte mes a tenir en compte, es el demografic, dins d´Alemanya la tassa de natalitat es molt baixa, una mica millor però molt semblant a la espanyola, no neixen prous alemanys, ni prous espanyols, ni prous catalans, i aquesta pot ser la raó perque certs paisos donin mes bona acollida a la gent que els arriba, buscant un futur millor per a ells i per els seus fills.

Els mateixos alemanys posen com a exemple el cas de França, la tassa de natalitat a França es molt alta, i això es aixís perque ja de molts anys enrere, les polítiques d´ajut a les families han estat molt importants, els nens francesos quan neixen, neixen com sempre s´ha dit amb un pa a sota del braç.

En aquesta crisi que hem viscut, tothom a resultat molt conscient de lo important, que dins de qualsevol societat, es el fet familiar, es el pilastre mes esencial dins de qualsevol societat. En el nostre país hi ha coses en les que som capdeventers, g racies a Deu no gaires, però això si, trascendents, som un dels paisos de l´Unió Europea on neixen menys criatures, som el país de l´Unió Europea on es duen a terme mes avortaments, he llegit en el meu diari habitual que parlem d´una xifra aproximada de tres-cents avortaments diaris, prop de cent vint mil criatures que al cap de l´any es queden pel camí, som al costat de Belgica el país d´europa amb mes divorcis i separacions.

Potser que començem a pensar alguna cosa, de no ser aixís hem d´acceptar que vagin arribant gent de fora, perque bona falta que fan, no es solidaritat, no son els valors que poguem tenir, no mes res mes que interés i conveniència.

Aquí a Catalunya, recordareu que en Pujol deia que erem sis mil.lions, després de la darrera onada d´inmigració, varem passar a ser set mil.lions i mig, alguns ja no hi son però la majoria encara deuen treballar, perque de gent aturada a Catalunya diuen que n´hi ha cinc-cents mil i no tots son inmigrants, evidentment, per nosaltres els catalans aquest no es un fenomen nou, sempre i de molts anys enrere hem anat creixent  gracies a la gent de fora que a creat arrels al nostre costat.

Hi ha coses que fan pensar. aquest problema actual dels refugiats de Siria, Irak, etc. suposo que ens ajudará a fer això que jo sempre dic que es tan important, pensar.

Josep Mª Carbonell i Vilaró