Sácabat la temporada, es el mes de Juliol i a Barcelona ja hi fa molta calor, ens fan deixar la platge, la residencia d´estiu, ens fan interrompre una sortida de cap de setmana, aquests directius que te ara el Barça son força emprenyadors, mira que el mes de Juliol fer-nos anar a votar, però es obligat fer-ho, s´ha d´anar a votar.
A casa quan es convoquen eleccions a can Barça no fallem mai, sempre complim amb el que es el nostre deure, en primer lloc perque el que no ho fa aixís després no te dret a dir res, lo del Barça avui en dia es tan important, apart de tot lo esportiu, si remenen tants interesos i tants calés, que tots els socis en moments com aquest hem de donar senyals de vida, siguem conscients de que el barça avui en dia ja no es només una questió de sentiments, hi han molts altres aspectes de tipus social i economic sobre els que cal estar-hi a sobre.
En el meu cas, els que em llegeixen potser ho recordarán, quan el Sr. Bartomeu va ser anomenat President, diguen com es deia abans, per designació reial, li vareig recomenar a través d´un d´aquests articles, que aixís que trovés un moment que semblés adient, li demanés al soci la seva confiança, aixís ho ha fet, i con que per altre banda la marxa del club es força satisfactòria li donaré amb molt de gust el meu vot, francament, no veig cap raó en aquest moment per canviar de President i directius.
En el curs de tots aquells anys amb el Sr. Laporta com a President, sempre el vareig votar, fins i tot quan li varen presentar el vot de censura em va tenir al seu costat, però la vida corre, i no sempre hem de tenir el mateix Presidenr, ara en tenim un altre, un bon empresari, en el que si mes no, jo, hi posaré confiança.
Del Sr. Laporta guardo moltes vivencies, potser la mes important, aquell dia en el que personalment em va posar a dins del trau de l´americana, l´escut d´or per commemorar els meus cinquanta amys com a soci, en ocasions quan em convé presumir una mica, encara me´l poso i si em pregunten, encara em permeto explicar que me´l va posar el Sr. Laporta, al complir els cinquanta anys de soci, jo al Jan Laporta sempre el recordaré com un molt bon President, un dels millors que ha tingut el Barça, però en aquest moment tinc un compromís amb el Sr. Bartomeu i jo soc home amb només una paraula.
Die en Laporta que ell vol representar a UNICEF i no a QATAR, portar a la samarreta el nom d´UNICEF ens dona i ens ha donat moltes satisfaccions, en canvi a mi personalment, lo de QATAR tampoc em fa gaire gracia, mes que res, per la situació que avui en dia s´está donant en tot l´Orient Mitjà, però en tot cas, i al devant d´aquest dilema, al soci se li ha de presentar una solució intermitja que permeti tot i conservant el compromís amb UNICEF assolir unes aportacions econòmiques que tal com estan les coses es fan imprescindibles.
El SR Freixa defensa un projecte esportiu, recolsat i pensat en la Masis i el jovent que alla s´está formant, fugint de les xifres que vui en dia es mouen en fixatges de jugadors de fora, jo sempre ho he vist d´aquesta manera, però com deiem abans s´ha de trobar un punt intermig, s´ha de tenir un reconer per si de quan en quan ens surt un Luís Suarez poguem trencar la guardiola.
Vinga a votar, si ho feu de bon matí, encara tindreu temps per anar a la platge, i si ho feu al capvespre, podreu reblar la jornada i celebrarla, amb un bon sopar tot disfrutant de la fresqueta del front maritim barceloní.
Visca el Barça
Josep Mª Carbonell i Vilaró
lunes, 29 de junio de 2015
jueves, 18 de junio de 2015
LO QUE POGUIS FER AVUI NO HO DEIXIS PER....
En moments com els que estem vivint, resultats electorals, negociacions i pactes entre diverses forçes polítiques, sempre amb l´objectiu de formar equips de govern, que poguin regir el dia a dia i fins i tot el futur dels nostres pobles, ciutats i comunitats, alegra constatar el fet de que hi hagi politics, que independenment del tot el procés electoral segueixin treballant els seus departaments, perque hi hagin eleccions o no les hagin, el mon del treball, els serveis, i la vida en general segueix el seu curs.
No fa gaires dies que en un dels meus articles, feia esment de la gran tasca que esta duent a terme, l´escola de formació profesional de la SEAT, hereva i unic testimoni de l´antiga tradició catalana, que en el seu moment agrupava un colectiu important d´empreses que donaven impuls a la formació profesional del jovent, combinada amb el treball diari dins dels tallers de les empreses.
Pocs dies després d´haver escrit aquest article, en el diari que jo acostumo a llegir sortia publicada la noticia de que la Ministresa del treball Sra. Bañez, s´havia traslladat a Barcelona per visitar l´escola de Formació profesional de la SEAT.
Espero que la Sra. Bañez hagi tret profit de la seva visita, només lamento que aquesta s´hagi dut a terme en un moment en el que ja estem esgotant la llegislatura, s´han perdut quatre anys per empendre un projecte, que com molts altres el mon del treball necesita, ignoro si una activitat docent com la de la SEAT també es dona en altres empresas importants del sector de l´automoció, la Ford a Valencia, ña General Motors a Saragossa, la Citroen a Vigo, o la Renault a Valladolid, si no fos aixís, en la propera llegislatura, potser que posem fil a l´agulla, no deixem transcorre quatre anys mes, el mon del treball necesita d´inmediat actuacions com l´esmentada.
Quelcom semblant ha tingut lloc aquí a Catalunya, ja fa molts anys que uns quants com jo mateix, parlem una vegada i un altre, del gran repte i delo important que seria racionalitzar els horaris comercials e industrials, sempre que hi han eleccions, a fi d´omplir els programes i c om que n´hi ha que no deuen saber que posar-hi, surt alguna força política que també diu alguna cosa al respecte, però en aquesta ocasió, lo sorprenent es que el mateix President, només a tres mesos vista de les eleccions catalanes sembla que ha reunit un equip d´experts. per parlar del tema dels horaris.
El President es molt aficionat a convocar equuips d´experts perque l´assessorin, i haig de suposar que les diverses experiències que ha tingut fins ara deuen haver estat satisfactòries, però en aquesta ocasió, penso que la consulta amb el grup d´experts ha arrivat una mica a destemps, perque en el cas del Govern català, podria passar que en la propera llegislatura que ja está al caure, fossin altres les persones que haguessin de prendre aquest tipus d´iniciatives.
Quina pena que fa, quan veus que hi ha tanta feina per fer, que el temps i els anys passes volant, i que la gent ens anem fent grans tan depressa, potser es per això que m´alegra el fet de que apareguin forçes polítiques noves, amb gent jove al devant, que probablement siguin mes agils de reflexes que els governants que hem tingut fins ara.
El jovent sempre ha tingut mes pressa per fer el que s´ha de fer, sempre tenen pressa per tot, la gent gran ja no tenim pressa per res, només hi ha una cosa que la majoria si que tenim, paciència, encara que en el meu cas, jo, fins i tot la paciència ja l´estic esgotant.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
No fa gaires dies que en un dels meus articles, feia esment de la gran tasca que esta duent a terme, l´escola de formació profesional de la SEAT, hereva i unic testimoni de l´antiga tradició catalana, que en el seu moment agrupava un colectiu important d´empreses que donaven impuls a la formació profesional del jovent, combinada amb el treball diari dins dels tallers de les empreses.
Pocs dies després d´haver escrit aquest article, en el diari que jo acostumo a llegir sortia publicada la noticia de que la Ministresa del treball Sra. Bañez, s´havia traslladat a Barcelona per visitar l´escola de Formació profesional de la SEAT.
Espero que la Sra. Bañez hagi tret profit de la seva visita, només lamento que aquesta s´hagi dut a terme en un moment en el que ja estem esgotant la llegislatura, s´han perdut quatre anys per empendre un projecte, que com molts altres el mon del treball necesita, ignoro si una activitat docent com la de la SEAT també es dona en altres empresas importants del sector de l´automoció, la Ford a Valencia, ña General Motors a Saragossa, la Citroen a Vigo, o la Renault a Valladolid, si no fos aixís, en la propera llegislatura, potser que posem fil a l´agulla, no deixem transcorre quatre anys mes, el mon del treball necesita d´inmediat actuacions com l´esmentada.
Quelcom semblant ha tingut lloc aquí a Catalunya, ja fa molts anys que uns quants com jo mateix, parlem una vegada i un altre, del gran repte i delo important que seria racionalitzar els horaris comercials e industrials, sempre que hi han eleccions, a fi d´omplir els programes i c om que n´hi ha que no deuen saber que posar-hi, surt alguna força política que també diu alguna cosa al respecte, però en aquesta ocasió, lo sorprenent es que el mateix President, només a tres mesos vista de les eleccions catalanes sembla que ha reunit un equip d´experts. per parlar del tema dels horaris.
El President es molt aficionat a convocar equuips d´experts perque l´assessorin, i haig de suposar que les diverses experiències que ha tingut fins ara deuen haver estat satisfactòries, però en aquesta ocasió, penso que la consulta amb el grup d´experts ha arrivat una mica a destemps, perque en el cas del Govern català, podria passar que en la propera llegislatura que ja está al caure, fossin altres les persones que haguessin de prendre aquest tipus d´iniciatives.
Quina pena que fa, quan veus que hi ha tanta feina per fer, que el temps i els anys passes volant, i que la gent ens anem fent grans tan depressa, potser es per això que m´alegra el fet de que apareguin forçes polítiques noves, amb gent jove al devant, que probablement siguin mes agils de reflexes que els governants que hem tingut fins ara.
El jovent sempre ha tingut mes pressa per fer el que s´ha de fer, sempre tenen pressa per tot, la gent gran ja no tenim pressa per res, només hi ha una cosa que la majoria si que tenim, paciència, encara que en el meu cas, jo, fins i tot la paciència ja l´estic esgotant.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
lunes, 8 de junio de 2015
FUTBOLISTES - NOIS I NOIES
Per ser un bon jugador de futbol, s´han de donar tres condicions, i francament, es cosa dificil trovar jugadors que les reuneixin totes tres, el que si acostuma a donar-se, es que amb el pas del temps, amb molta afició i amb bons entrenadors, de les tres condicions a les que feia referència, dugues d´elles es poguin anar millorant, però l´altre, la tercera es molt dificil poder-la millorar, el jugador que neix amb aquesta virtud, la té, i el que no neix amb ella, no aconsegueix tenir-la mai.
Anem per feina, quines son les tres condicions que un futbolista ha de tenir?, en primer lloc una bona tecnica, uns bons fonaments futbolistics, el futbolista neix, quan veus un noiet de sis o set anys amb la pilota als peus, d´inmediat et dones compte de si será o no será un bon jugador de futbol, mes ben dit, ens en donem compte tots aquells que la pilota no l´hem vista només a dins de l´olla, però de totes maneres i com ja deia abans, la tecnica amb el pas dels anys es pot millorar, bons entrenadors, afició i perseverància ajuden a fer-se jugador de futbol.
El segon aspecte a considerar, son les condicions fisiques, el futbol es un esport de contacte, i per tant, sempre será un bon ajut ser fort i resistent, s´eviten lesions, i s´augmenten les prestacions dins del conjunt, perque el futbol, dit tot això, aquest segon aspecte tembé es pot millorar, amb bons preparadors fisics i bons dietistes que cuidin l´alimentació, es milloren les condicions fisiques.
La tercera i ultima condició a la que faré referencia, es aquella en la que com deia al començament, es molt dificil de millorar "el caracter", tenir caracter es esencial, ser competitiu, no donar una pilota per perduda, voler ser millor, voler guanyar, un cop a dins del camp, tot i fugint de violències, saber fer-se respectar, tot això son coses que ni s´ensenyen ni s´aprenen.
He fet tot aquest llarg preambul, perque darrerament m´han arribat i he llegit comentaris fent referència al poc ajut i recolsament que te el futbol femení, es veritat que molta gent no contemnpla el fet de que una noia pogui jugar be al futbol, aquest es un esport que la majoria de pares l´identifiquen com un esport només per xicots, !quin error mes gran tenir aquest concepte del futbol!, deixant apart el futbol femení on s´enfrenten noies amb noies, jo, em veig en cor de defensar el fet de que poguin jugar nois i noies un partot de futbol dins del mateix equip, i si m´ho permeten els hi raonaré el meu punt de vista.
En primer lloc, la Federació Catalana dins del futbol base, te permés que dins del mateix equip, fins arribar als deu anys, nois i noies poguin jugar junts, només fins als deu anys, siuposo que hi posen aquesta limitació perque a partir d´aquesta edat, s´entra en la fase de l´adolescència, on s´haurien de reglamentar, altres aspectes, vestuaris, convivència, que no tenen res a veure amb la base intrínseca del futbol.
Seguint el futbol base, veus noietes de set o vuit anys, que amb la pilota als peus son autèntieus filigranes, aquest cap de setmana passat en vaig veure una, que jugant d´extrem, als defenses, tots xicots sel´s escapava com un llamp, era un perill consdtant per la defensa, en el mateix partit n´hi havia una que jugava de portera, i aixíx podriem anar seguint, una noia pot neixer amb bones aptituts per jugar al futbol, el que cal es exterioritzarles començant a jugar de jovenets, i en aquestes edats que parlem es molt dificil montar un campionat només de noies, convé que dins de la mateixa familia i de l´escola es sigui conscient de que si a una nena li agrada i reuneix les condicions, pot jugar perfectament al futbol, i fins i tot conjuntament amb els xicots.
Si parlem de caracter, aquí si que fins i tot jo diria que les noies els hi donen cinquanta mil voltes als nois, un cop a dins del camp no volen que sigui dit, que una noia futbolista al devant d´un noi sempre te les de perdre, lluiten com dimonis.
Es en les condicions fisiques, on per lo general i per naturalesa, el fisic dels nois supera al de les noies, però tampoc cal generalitzar, es veuen noies amb mes envergadura i força que un noi, resumint, lo important es que la Federació Catalana de Futbol, amb la seva reglamentació, dona peu a que les nenes de jovenetes poguin jugar a nivell competitiu, junt amb el nois en un mateix equip i en un mateix partit, i això es lo que em porta a animar les nenes a jugar al futbol, poden fer-ho, les condicions les tenen i l´actual reglamentació les recolsa.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Anem per feina, quines son les tres condicions que un futbolista ha de tenir?, en primer lloc una bona tecnica, uns bons fonaments futbolistics, el futbolista neix, quan veus un noiet de sis o set anys amb la pilota als peus, d´inmediat et dones compte de si será o no será un bon jugador de futbol, mes ben dit, ens en donem compte tots aquells que la pilota no l´hem vista només a dins de l´olla, però de totes maneres i com ja deia abans, la tecnica amb el pas dels anys es pot millorar, bons entrenadors, afició i perseverància ajuden a fer-se jugador de futbol.
El segon aspecte a considerar, son les condicions fisiques, el futbol es un esport de contacte, i per tant, sempre será un bon ajut ser fort i resistent, s´eviten lesions, i s´augmenten les prestacions dins del conjunt, perque el futbol, dit tot això, aquest segon aspecte tembé es pot millorar, amb bons preparadors fisics i bons dietistes que cuidin l´alimentació, es milloren les condicions fisiques.
La tercera i ultima condició a la que faré referencia, es aquella en la que com deia al començament, es molt dificil de millorar "el caracter", tenir caracter es esencial, ser competitiu, no donar una pilota per perduda, voler ser millor, voler guanyar, un cop a dins del camp, tot i fugint de violències, saber fer-se respectar, tot això son coses que ni s´ensenyen ni s´aprenen.
He fet tot aquest llarg preambul, perque darrerament m´han arribat i he llegit comentaris fent referència al poc ajut i recolsament que te el futbol femení, es veritat que molta gent no contemnpla el fet de que una noia pogui jugar be al futbol, aquest es un esport que la majoria de pares l´identifiquen com un esport només per xicots, !quin error mes gran tenir aquest concepte del futbol!, deixant apart el futbol femení on s´enfrenten noies amb noies, jo, em veig en cor de defensar el fet de que poguin jugar nois i noies un partot de futbol dins del mateix equip, i si m´ho permeten els hi raonaré el meu punt de vista.
En primer lloc, la Federació Catalana dins del futbol base, te permés que dins del mateix equip, fins arribar als deu anys, nois i noies poguin jugar junts, només fins als deu anys, siuposo que hi posen aquesta limitació perque a partir d´aquesta edat, s´entra en la fase de l´adolescència, on s´haurien de reglamentar, altres aspectes, vestuaris, convivència, que no tenen res a veure amb la base intrínseca del futbol.
Seguint el futbol base, veus noietes de set o vuit anys, que amb la pilota als peus son autèntieus filigranes, aquest cap de setmana passat en vaig veure una, que jugant d´extrem, als defenses, tots xicots sel´s escapava com un llamp, era un perill consdtant per la defensa, en el mateix partit n´hi havia una que jugava de portera, i aixíx podriem anar seguint, una noia pot neixer amb bones aptituts per jugar al futbol, el que cal es exterioritzarles començant a jugar de jovenets, i en aquestes edats que parlem es molt dificil montar un campionat només de noies, convé que dins de la mateixa familia i de l´escola es sigui conscient de que si a una nena li agrada i reuneix les condicions, pot jugar perfectament al futbol, i fins i tot conjuntament amb els xicots.
Si parlem de caracter, aquí si que fins i tot jo diria que les noies els hi donen cinquanta mil voltes als nois, un cop a dins del camp no volen que sigui dit, que una noia futbolista al devant d´un noi sempre te les de perdre, lluiten com dimonis.
Es en les condicions fisiques, on per lo general i per naturalesa, el fisic dels nois supera al de les noies, però tampoc cal generalitzar, es veuen noies amb mes envergadura i força que un noi, resumint, lo important es que la Federació Catalana de Futbol, amb la seva reglamentació, dona peu a que les nenes de jovenetes poguin jugar a nivell competitiu, junt amb el nois en un mateix equip i en un mateix partit, i això es lo que em porta a animar les nenes a jugar al futbol, poden fer-ho, les condicions les tenen i l´actual reglamentació les recolsa.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)