BARCELONA ES BONA SI LA BOSSA SONA

   Hem tornat a celebrar la diada de Sant Jordi, uns anys amb la meva dona passegem pel Passeig de Gracia dfesde la Diagonal fins a la Plaça de Catalunya, altres anys baixem per la Rambla de Catalunya, i això si cada any mes gent, mes parades de llibres, mes animació, veus la gent contenta, tant contenta que dingú diria que estem afrontant temps dificils, que passa a Barcelona? a que es deu la seva transformació?.

El dia de sant Jordi, el centre de Barcelona es tot el dia ple de gom a gom, i no només el centre, també les barriades, a Sant Andreu per tot el Passeig de Fabra i Puig no es podia donar ni un pas, i això ens poprta a fer-nos una pregunta, la mateixa pregunta que es feia l´altre dia el Sr. Cuní en el seu programa, a quin hora treballa tota aquesta gent que omple Barcelona tot el dia?.

Jo la meva resposta ja fa molts anys que la tinc, i que a la meva manera procuro donar-li ressó, hi ha molta gent que te horari laboral només de matins, altres personas tenen l´horari laboral només de tardes, i d´aquesta manera tothom te temps per anar a comprar llibres, per passejar amb una rosa a la ma, i fins i tot per trovar-se una segona ocupació submergida i sense declarar, mentrestant poca gent pensa en els mil.lions de persones que no troven feina ni de matí ni de tarda, i que en consequència no deuen estar de gaire bon humor, ni per anar a passejar, niper comprar roses i llibres, sortosament son mes els que treballen que no els que estan a l´atur, espero que un dia o altre algú es parará a pensar en les meves paraules, jo ja fa molts anys que hi penso, jo i el Sr. Buqueres tot sigui dit.

Que esta passant a Barcelona? jo diria que estem recollint els fruits d´aquell gran projecte olimpic que en Pasqual Maragall va impulsar fins a dur-lo a terme, i això es el que ens ha portat a disfrutar la ciutat que avui en dia tenim, Barcelona esbona per tot, per fer-hi negoci, per coneixer la seva cultura i la seva art, per disfrutar dela bellesa del seu litoral i de la seva montanya, Barcelona es bona tant si la bossa sona com si no sona, només cal sortir al carrer.

El projecte olimpic el va impulsar com deia abans en Pasqual Maragall, ell va ser l´anima d´aquell moment historic, pero hauriem de recordar, i tenir consciència com a ensenyança i experiència pels moments que estem vivint i per els que vindran, que en maragall va tenir a tot Catalunya al seu costat, tothom i va posar el seu granet de sorra, dingú va posar pals a les rodes, no voldria seguir escribint, sense dedicar un record per aquell gran barceloní, en Joan Antoni Samaranch, una vida dedicada a l´esport i a la seva ciutat.

Vull recordar, només per posar un exemple, que la Ronda de Dalt, en aquells moments una obra imprescindible, la va financiar i construir el Govern de la Generalitat, dingú va pensar en els vots que es guanyarien o es perderien, tothom va pensar en la importància del projecte en tot el seu conjunt i en lo que representava per Barcelona i per Catalunya.

El projecte de la Ronda de Dalt, ja feia anys que estaba endegat, diuen que l´Alcalde Massó, en pau descansi, un empresari, un home acostumat a conduyir i fer front a reptes importants, quan va arribar a l´alcaldia es va voler mirar el projecte de la Ronda de Dalt, després d´estudiar-lo i evaluar-lo, diuen que va dir, això, aquí a Barcelona no hi haura mai dingú que tingui "pebrots" per fer-ho, doncs es va fer, tot i lo difil que era, es va fer, repeteixo, en Maragall va tenir al seu costat a tot Catalunya, i això haurien de tenir-ho present, tots els que en aquests moments que estem vivint, sobretot en el camp de la política, han de impulsar el nostre projecte sobiranista, que d´una manera o altra Catalunya necesita veure acabat, si pot ser, ben acabat, i a gust d´una majoria que es pogui expressar mijançant una papereta, i fent alló tant senzill posar-la dins d´una urna.

Josep mª Carbonell i Vilaró