QUATRE ANYS MOLT LLARGS

Per una banda els electors, si es que tenim intencio d´anar a votar, el que hem de procurar fer, es llegir-nos els programes de les forces polìtiques a les que pot anar destinat el nostre vot, cal tenir ben clar el que pensen fer i el que no pensen fer, de no ser aixís després no tindrem cap dret a questionar les decisions que es poguin prendre.

Per la seva part, totes les forces polìtiques han de ser ben conscients de que els programes no no només es presenten per assolir com mes vots millor, es pensen i es discuteixen fins arribar al convenciment de que l´ofertta polìtica que presenten, es en primer lloc la que el país necesita en un moment determinat, i que per la seva part es veuen en cor de poder-.la posar a la práctica i fer-la realitat, perque a mes de complir amb les necesitats de la societat en tot el seu conjunt, es fidel reflexe del seu pensament.

En el present moment, i a pocs dies de les eleccions generals, he llegit que alguna força polìtica, te pensat, aixís d´entrada i com aquell que no fa res, derogar tot l´ordenament tot l´ordenament laboral que el partit que fins ara ens ha governat en el curs dels darrers quatre anys, habia promulgat a través d´una llei, potser i pèr al meu gust poc consensuada, i per tant dificilment acceptada per tothom, només han estat quatre anys, quatre anys llargs però només quatre anys, jo no hi pensaria mes, potser ara haurá arribat el moment de tornar a negociar, de dialogar, en definitiva de fer política, es per això que jo no posaria una excesiva pressa en derogar-ho tot, semtem-nos, parlem-ne, per que de tot lo que ha fet aquest partit que ens ha governat fins ara, sortosament només durant quatre anys, alguna cosa es pot aprofitar, mes que alguna cosa jo diria que forces coses.

La Sra. Bañez, fins ara ministresa d´afers socials, suposo que es ben conscient de que la seva reforma laboral, ha estat només una part de la reforma laboral, ens ha deixat una obra inacabada, com la d´aquells artistes que portats per la seva ambició i el desig d´oferir a la societat un llegat etern, un cop posats a la feina no tenen prou temps per acabar el seu projecte en el que tanta ilusió i confiança havien posat.

També jo tindria present, i es per això que demano a tot el conjunt de forces polìtiques, que no tinguin excesiva pressa a l´hora d´enderrocar tot el que tenim començat, convé entendre i acceptar que la Sra. Bañez dins de la seva obra inacabada, ha tingut la valentia o potser s´ha vist en la obligació de dur a terme la part mes desagradable, la que resulta menys gratificant, sobretot per la classe obrera, Sindicats i partits d´esquerra, com també per a un sector de la patronal que hi voldria haber posat el seu toc de gracia.

ara convé empendre el final de la obra, perque això si, sobretot, no la deixem inacabada, será la part tecnicament mes dificil, i com es la part final, l´hem de deixar acabada al gust de tothom, ha de ser una obra innovadora, i per descomptat diferent de tot lo que deixadesa e incompetència ens ha regit fins ara en el nostre mon laboral.

Fins i tot a lo millor, es a la mateixa Sra. Bañez a la que le traslladen la responsabilitat d´acabar la feina, suposo que ella ja hom sap que queda molta feina per fer, si no es aixís, i el responsable a partir d´ara del tema socio-laboral es un altre persona, només desitjar-li molta sort, i al mateix temps adressar-nos a la Sra. Bañez per fer-li arribar la nostre consciència de lo important que ha estat el seu repte, tornem-ho a dir, la seva obra, es clar que han estat només quatre anys, segons per quines coses han resultat molt llargs, i segons per quines altres, malauradament poques han estat curts.

Josep mª Carbonell i Vilaró