En ocasions els feligresos acostumem a dir, que la Esglesia hauria d´evolucionar, en molts aspectes donar un pas endevant, com passa en la majoria de coses d´aquesta vida.
De totes maneres i tot recordant els meus anys d´infantesa, quan els diumenges assistiem amb els pares a la Missa dominical, penses que molts canvis ja han tingut lloc, i fins i tot jo diria que han estat canvis trascendents, que han millorat i apropat un acte religios en aquest cas l´Eucaristia, a tots els practicants, convidant-los a participar de manera mes activa en la celebració de la cerimonia esglesiàstica.
Quan jo era jovenet, l´assistència a la Missa, això si, era massiva, jo recordo que en ocasions la feina era per poder entrar, però un cop dintre et trovaves, amb un capellá girat d´esquenes als assistents i resant en llatí, el personal que omplia l´Esglesia feia acte de presència prò evidentment no participava de l´acte.
Avui en dia, l´assistència no es la mateixa tot i aue a la Missa de dotze que es a la que jo acostumo a anar, es veu forçá concurreguda, però lo important es que els assistents participen, resant i cantant les oracions i pregàries que el celebrant proposa.
De totes maneres jo seguia notant, a l´hora de resar i cantar, una mica de manca de força, de convicció amb lo que s´estaba fent,potser per falta de mitjants que ajudessin a participar de manera mes decidida.
Darrerament a la meva Parroquia, s´ha instal.lat a un costat de l´altar, una pantalla de considerables dimensions, on seguint la pauta que marca el celebrant i el responsable de l´orgue, si poden veure els continguts de les pregàries i de les cançons, fent aixís mes viable que els assistents les poguin seguir i participar d´aquesta manera mes intensament de l´Eucaristia.
Amb aquesta millora, els assistents notem, per una banda mes assistència, i per altre banda molta mes participació a l´hora de resar i cantar, jo francament una millora com aquesta que acaba d´endegar la Parroquia de Sant Paciá al barri de Sant Andreu, no la he cista enlloc mes, evidentment les Parroquies, al igual que les empreses, les families i fins i tot els pobles, depenen de la feina, de la dedicació, i de la preparació de la gent que hi ha al devant d´elles.
Han passat ja un grapat d´anys, no recordo quants, que aquesta Parroquia de Sant Paciá va restaurar el mosaic de l´Esglesia que en el seu dia habia estat projectat per l´arquitecte Antoni Gaudí, i que en tems de quer4ra habia quedat molt malmés, el dia de la inauguració es va fer una festa amb massiva assitència i que va comptar amb la presència de Monsenyor Narcis Jubany en aquella època Cardenal de Barcelona.
En el curs de la seva homilia, Monsenyor Jubany va mostrar la seva satisfacció per la millora efectuada, i va afegir que aquest fet a ell no li venia de nou, perque segons va dir la Parroquia de Sant Paciá al barri de Sant Andreu, era una Parròquia que sempre habia funcionat molt be, i que això habia estat aixís perque segons el Cardenal, al devant de la Parroquia sempre hi havien hagut bons rectors.
Aquesta tradició sembla que a Sant Paciá segueix, repeteixo lo dit anteriorment, a les Parroquies passa com en tot, s´han de donar, coneixements, dedicació, imaginació i convicció en la necessitat d´anar endevant.
En temps de crisi com el que estem vivint, on molta gent ha trovat en la familia i en l´Esglesia, el suport que moltes vegades no arriba de les Institucions, anima el fet de veure com en un d´aquests pilars basics, l´, Esglesia, encara si poden trovar persones que mostren interés en fer les coses ben fetes.
Gracies i qye segueixi sent aquesta la norma a seguir.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 30 de abril de 2013
viernes, 19 de abril de 2013
CADA COSA AL SEU TEMPS
Em sembla recordar que era la setmana passada quan vareig escoltar unes manifestacions del President d´un dels bancs mes importants de l´Estat, persona amb un gran prestigi personal, en definitiva una persona d´aquelles que quan parla o escriu tots els altres se suposa que el que hem de fer es escoltar i treure profit de tot lo que sen´s esta dient.
Aquest senyor deia que l´Estat espanyol en el present moment, disposa del millor ordenament laboral del mon i que per poc que s´animi l´activitat, ben aviat es començaran a crear llocs de treball.
Jo personalment haig de manifestar que cada vegada em sento mes orgullós de ser espanyol, fa quatre dies que si escoltaves el que es deia en mitjants bancaris i politics, teniem el millor sistema financer del mon, poc després ja hem anat veient com es desenvolupaven els aconteixements.
Ara resulta que tenim el millor ordenament laboral del mon, esperem tots que el senyor que es manifestaba en aquiests termes, no equivoqui el seu diagnostic, perque les persones que estan en la seva posició, quan fan arribar la seva paraula mereixen ser escoltades i treure aixís profit del seu mestratge, de la mateixa manera ells el que no poden fer es equivocar-se, han de ser rigurosos i mesurar molt be tot lo que diuen, perque com deiem abans som molts els que escoltem i respectem les seves paraules.
De sempre, m´he mnostrat persona compromesa amb tot lo referent al nostre mercat del treball, però un cop promulgada l´ultima reforma laboral del Partit Popular i un cop expressat el que jo personalment pensaba d´aquesta reforma, vareig prometre que per el moment ja no tornaria a parlar de la problemàtica laboral i per descomptat que no cauré en el error de fer-ho ara, en tot cas ja arribará el moment en el que a tots plegats no ens quedará mes remei que tornar-ho a fer.
Darrerament, jo com la majoria de gent que fa arribar els seus comentaris politics, hem posat molta atenció a tot lo que respecta a les relacions Catalunya-Espanya, consulta, referendum, Estat propi, soberania etc.Els que m´han seguit, a aquestes hores ja coneixen els meus plantejaments, el meu pensament politic referent a l´encaix entre Catalunya i Espanya, i potser també ja ha arribat l´hora de descansar una mica, tornar a parlar del mateix una vegada darrere de l´altre, en el present moment només condueix a questionar o posar en entredit els punts de vista de les pèrsonas amb responsabilitat de govern dins de l´executiu català, i no es aquesta la meva intenció, no ho ha sigut ni ho serà mai.
En el present moment, aixís de manera mes inmediata, mes que l´ordenament laboral i la posible soberania de Catalunya, lo que em fa una mica d´angunia i fins i tot una mica de por, es trovar-me a mija dotzena de senglars baixant de matinada pel carrer Major de Sarrià.
Diuen que els senglars son besties inofensives, amb les que es pot conviure sense perill, que només baixen a la ciutat a la cerca de menjar, i les recomenacions diuen, que el que ha de fer el veinat es precisament no posar menjar a l´abast d´aquests visitants, perque aixís es la manera de que n o tornin.
Com he dit al començáment, no volkdria trovar-me en la situació de tenir que donar el meu primer bon dia a cap porc senglar, però si un dia m´he hi trovo, millor que vagin ben tips, que no estiguin ni malalts ni ferits.
Els animals ferestecs, tots, si van tips i no estan malalts ni ferits, son inofensius, però donat que quan tel´s troves no pots saber quin es el seu estat, val mes evitar-los.
Catalunya te la massa forestal mes important d´Europa, el que caldria fer es, el nostre bosc, cuidar-lo, netejar-lo, aprofitar en lo posible el potencial de riquesa que ofereixen la seva flora i la seva fauna, i crear aixís d´aquesta manera, les condicions perque els senglars no hagin de deixar el seu medi natural, la montanya i el bosc, evitant aixís d´aquesta manera que els veins de Sarrià que es lleven de bon matí per anar a treballar, o aquells altres que després de la festa arriben a casa de matinada, poguin tenir algún ensurt.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Aquest senyor deia que l´Estat espanyol en el present moment, disposa del millor ordenament laboral del mon i que per poc que s´animi l´activitat, ben aviat es començaran a crear llocs de treball.
Jo personalment haig de manifestar que cada vegada em sento mes orgullós de ser espanyol, fa quatre dies que si escoltaves el que es deia en mitjants bancaris i politics, teniem el millor sistema financer del mon, poc després ja hem anat veient com es desenvolupaven els aconteixements.
Ara resulta que tenim el millor ordenament laboral del mon, esperem tots que el senyor que es manifestaba en aquiests termes, no equivoqui el seu diagnostic, perque les persones que estan en la seva posició, quan fan arribar la seva paraula mereixen ser escoltades i treure aixís profit del seu mestratge, de la mateixa manera ells el que no poden fer es equivocar-se, han de ser rigurosos i mesurar molt be tot lo que diuen, perque com deiem abans som molts els que escoltem i respectem les seves paraules.
De sempre, m´he mnostrat persona compromesa amb tot lo referent al nostre mercat del treball, però un cop promulgada l´ultima reforma laboral del Partit Popular i un cop expressat el que jo personalment pensaba d´aquesta reforma, vareig prometre que per el moment ja no tornaria a parlar de la problemàtica laboral i per descomptat que no cauré en el error de fer-ho ara, en tot cas ja arribará el moment en el que a tots plegats no ens quedará mes remei que tornar-ho a fer.
Darrerament, jo com la majoria de gent que fa arribar els seus comentaris politics, hem posat molta atenció a tot lo que respecta a les relacions Catalunya-Espanya, consulta, referendum, Estat propi, soberania etc.Els que m´han seguit, a aquestes hores ja coneixen els meus plantejaments, el meu pensament politic referent a l´encaix entre Catalunya i Espanya, i potser també ja ha arribat l´hora de descansar una mica, tornar a parlar del mateix una vegada darrere de l´altre, en el present moment només condueix a questionar o posar en entredit els punts de vista de les pèrsonas amb responsabilitat de govern dins de l´executiu català, i no es aquesta la meva intenció, no ho ha sigut ni ho serà mai.
En el present moment, aixís de manera mes inmediata, mes que l´ordenament laboral i la posible soberania de Catalunya, lo que em fa una mica d´angunia i fins i tot una mica de por, es trovar-me a mija dotzena de senglars baixant de matinada pel carrer Major de Sarrià.
Diuen que els senglars son besties inofensives, amb les que es pot conviure sense perill, que només baixen a la ciutat a la cerca de menjar, i les recomenacions diuen, que el que ha de fer el veinat es precisament no posar menjar a l´abast d´aquests visitants, perque aixís es la manera de que n o tornin.
Com he dit al començáment, no volkdria trovar-me en la situació de tenir que donar el meu primer bon dia a cap porc senglar, però si un dia m´he hi trovo, millor que vagin ben tips, que no estiguin ni malalts ni ferits.
Els animals ferestecs, tots, si van tips i no estan malalts ni ferits, son inofensius, però donat que quan tel´s troves no pots saber quin es el seu estat, val mes evitar-los.
Catalunya te la massa forestal mes important d´Europa, el que caldria fer es, el nostre bosc, cuidar-lo, netejar-lo, aprofitar en lo posible el potencial de riquesa que ofereixen la seva flora i la seva fauna, i crear aixís d´aquesta manera, les condicions perque els senglars no hagin de deixar el seu medi natural, la montanya i el bosc, evitant aixís d´aquesta manera que els veins de Sarrià que es lleven de bon matí per anar a treballar, o aquells altres que després de la festa arriben a casa de matinada, poguin tenir algún ensurt.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 9 de abril de 2013
QUE ESTA PASSANT A CATALUNYA?
He rebut una invitació dels amics de Convergència, a fi d´assistir a una conferència a carreg del Sr. Rull, actual secretari d´organització, aquest em sembla que es el seu carreg, per parlar tal com diu l´encapçalament d´aquest article "Que esta passant a Catalunya?".
Mes que parlar de tot lo que esta passant en l´actualitat, em dona l´mpresió que per poder arribar a conclusions, hauriem de parlar de tot el que ha passat en els darrers trenta i cinc anys de vida democràtica, si m´ho permeten començaré la casa pel terrat, es comprensible que després d´aquest trenta i cinc anys, a hores d´ara encara no tinguem ben resolt el finançament de la nostre comunitat?.
En els moments de la transició, quan es discutien in s´aprobaven, Estatuts, Constitució, etc.en altres paraules,quan es posaven els fonaments d´un nou marc politic, hi varen haber aspectes que llogicament varen quedar, digurm que aparcats, potser perque en aquells moments podien resultar conflictius, encara hi habia en el conjunt de la societat, el temor a donar un pas enrere, i posar aixís en perill lo que per altre banda s´estaba aconseguint.
Per lo que fa respecte al finançament, també hi habia aspectes tecnics que dificultaven cap mena de projecte, aquí a Espanya no sabiem el que era pagar impostos, per tant en bona llògica no es sabia quina seria la capacitat recaptatoria a les diferents comunitats, i en consequència tampoc podiem saber quina evolució tindrien les balances fiscals de cada comunitat, amb altres paraules quina seria la xifra d´impostos recaptats per l´Estat i quin seria el retorn a les comunitats.
Potser quan els vascos varen posar sobre la taula i varen assolir un bon acors de finançament l´encara vigent "concert economic", podia haber estat un bon moment per parlar d´un sistema similar per a Catalunya, però no es va fer, jo i la majoria de gent ignorem les raons.
Mes endevant recordo que en la primera llegislatura del Govern Aznar, el nostre grup parlamentari va demanar al Congrés dels Diputats que es fessin pùbliques les balances fiscals, en aquells moments en el Congrés, el Partit Popular no tenia majoria absoluta i la nostgre proposta va seguir endevant, però al arribar al Senat, on els Populars si tenien majoria absoluta, el projecte va quedar encallat.
En aquells moments, en els que es mantenia una bona relació amb el Partit del Govern, i que en varen portar a donar un bon impuls al autogovern català, es va perdre una bona oportunitat per deixar ben endegat el tema del finançament, evidentment i sobretot que dingú es molesti, era mes important això que no pas el desplagament dels mossos d´escuadra o la policia de trafic, que tothom entengui que això es només una opinió, la meva que no forçosament te que ser la bona, però es per això que escric articles en el meu blog, per fer arribar el meu estat d´opinió.
Encara dins d e la segona llegislatura del Sr. Aznar, Convergència va presentar un nou pla de finançament, va ser un acord, anunciat com el millor que es podia negociar desde Catalunya, però poc temps després ja es va entendre, que tampoc complia ni amb les necessitats ni amb les aspiracions del poble català.
Que esta passant? esta passant que com a resulta de tot lo anterior, no tenim ni un duro al calaix, els index de pobresa segueixen augmentant, l´estat del benestar esta en perill, fins i tot es veuen perillar les pensiuons dels jubilats, i això esta passant en una comunitat de la que diuenes un dels motors d´Europa, al meu entendre la pregunta no es "que esta passant?" sino "perque ha passat tot lo que ha passat?
Tots els Governs que fins ara hem tingut a Madrid, independentment del signe que fossin, les balances fiscals les han mantingut ocultes, potser perque deu fer mal als ulls només mirar-les, si desde el primer moment s´haguessin posat a l´abast de tot l´Estat, l´imatge que tots els espanyols tindrien de Catalunya i dels catalans seria un altre i això hagues estat un ajut per mantenir un bon grau d´armonia i convivència entre tots els espanyols.
Perque Catalunya no habia fet aflorar fins ara la realitat d´aquesta situació? perque mentres les coses han seguit un bon curs, ens hem pogut permetre ser solidaris i fins i tot generosos, però Catalunya ja no pot mes, i ot i procurant mantenir uns nivells de solidaritat que ajudin a mantenir una bona cohesió, aquesta vegada desde Catalunya ja estem dient "prou", aquesta vegada tot això va molt en serio, per favor que tothom s´ho prengui aixís, molt en serio.
Per poder donar llum verda a les aspiracions catalanes, podria ser que s´hagués de fer una reforma Constitucional. arribats en aquest punt caldria el vist i plau del Partit Popular i tamb é del Partit socialista, i sent aixís, la millor opció per poder a la vegada governar el país amb ma ferma podria saer un Govern de Concentració.
Si tot es fes d´aquesta manera podria ser que nolt aviat a Catalunya estaria passant el que tots volem que passi, benestar, seguretat pels mes vells i un bon futur pels joves.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Mes que parlar de tot lo que esta passant en l´actualitat, em dona l´mpresió que per poder arribar a conclusions, hauriem de parlar de tot el que ha passat en els darrers trenta i cinc anys de vida democràtica, si m´ho permeten començaré la casa pel terrat, es comprensible que després d´aquest trenta i cinc anys, a hores d´ara encara no tinguem ben resolt el finançament de la nostre comunitat?.
En els moments de la transició, quan es discutien in s´aprobaven, Estatuts, Constitució, etc.en altres paraules,quan es posaven els fonaments d´un nou marc politic, hi varen haber aspectes que llogicament varen quedar, digurm que aparcats, potser perque en aquells moments podien resultar conflictius, encara hi habia en el conjunt de la societat, el temor a donar un pas enrere, i posar aixís en perill lo que per altre banda s´estaba aconseguint.
Per lo que fa respecte al finançament, també hi habia aspectes tecnics que dificultaven cap mena de projecte, aquí a Espanya no sabiem el que era pagar impostos, per tant en bona llògica no es sabia quina seria la capacitat recaptatoria a les diferents comunitats, i en consequència tampoc podiem saber quina evolució tindrien les balances fiscals de cada comunitat, amb altres paraules quina seria la xifra d´impostos recaptats per l´Estat i quin seria el retorn a les comunitats.
Potser quan els vascos varen posar sobre la taula i varen assolir un bon acors de finançament l´encara vigent "concert economic", podia haber estat un bon moment per parlar d´un sistema similar per a Catalunya, però no es va fer, jo i la majoria de gent ignorem les raons.
Mes endevant recordo que en la primera llegislatura del Govern Aznar, el nostre grup parlamentari va demanar al Congrés dels Diputats que es fessin pùbliques les balances fiscals, en aquells moments en el Congrés, el Partit Popular no tenia majoria absoluta i la nostgre proposta va seguir endevant, però al arribar al Senat, on els Populars si tenien majoria absoluta, el projecte va quedar encallat.
En aquells moments, en els que es mantenia una bona relació amb el Partit del Govern, i que en varen portar a donar un bon impuls al autogovern català, es va perdre una bona oportunitat per deixar ben endegat el tema del finançament, evidentment i sobretot que dingú es molesti, era mes important això que no pas el desplagament dels mossos d´escuadra o la policia de trafic, que tothom entengui que això es només una opinió, la meva que no forçosament te que ser la bona, però es per això que escric articles en el meu blog, per fer arribar el meu estat d´opinió.
Encara dins d e la segona llegislatura del Sr. Aznar, Convergència va presentar un nou pla de finançament, va ser un acord, anunciat com el millor que es podia negociar desde Catalunya, però poc temps després ja es va entendre, que tampoc complia ni amb les necessitats ni amb les aspiracions del poble català.
Que esta passant? esta passant que com a resulta de tot lo anterior, no tenim ni un duro al calaix, els index de pobresa segueixen augmentant, l´estat del benestar esta en perill, fins i tot es veuen perillar les pensiuons dels jubilats, i això esta passant en una comunitat de la que diuenes un dels motors d´Europa, al meu entendre la pregunta no es "que esta passant?" sino "perque ha passat tot lo que ha passat?
Tots els Governs que fins ara hem tingut a Madrid, independentment del signe que fossin, les balances fiscals les han mantingut ocultes, potser perque deu fer mal als ulls només mirar-les, si desde el primer moment s´haguessin posat a l´abast de tot l´Estat, l´imatge que tots els espanyols tindrien de Catalunya i dels catalans seria un altre i això hagues estat un ajut per mantenir un bon grau d´armonia i convivència entre tots els espanyols.
Perque Catalunya no habia fet aflorar fins ara la realitat d´aquesta situació? perque mentres les coses han seguit un bon curs, ens hem pogut permetre ser solidaris i fins i tot generosos, però Catalunya ja no pot mes, i ot i procurant mantenir uns nivells de solidaritat que ajudin a mantenir una bona cohesió, aquesta vegada desde Catalunya ja estem dient "prou", aquesta vegada tot això va molt en serio, per favor que tothom s´ho prengui aixís, molt en serio.
Per poder donar llum verda a les aspiracions catalanes, podria ser que s´hagués de fer una reforma Constitucional. arribats en aquest punt caldria el vist i plau del Partit Popular i tamb é del Partit socialista, i sent aixís, la millor opció per poder a la vegada governar el país amb ma ferma podria saer un Govern de Concentració.
Si tot es fes d´aquesta manera podria ser que nolt aviat a Catalunya estaria passant el que tots volem que passi, benestar, seguretat pels mes vells i un bon futur pels joves.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)