MALDITOS VOTOS

No me gusta el enunciado de este artículo, soy el primero en rechazar cualquier expresion que pueda cuestionar, lo importante que es para un ciudadano que desea sentirse libre, el derecho al voto, un voto que periodicamente el elector deposita en una urna, a fin de ayudar a decidir, cual es la opción política, que en un momento determinado piensa que debe gobernar el país, hasta le es permitido y puede así hacerlo, votar en blanco cuando no tiene seguro una vez contemplados los programas electorales de las diferentes fuerzas políticas, que ninguna de las opciones puedan dar solución y hacer frente a las urgèncias que al país urge resolver.

No se puede votar, simplemente dejándose llevar por las simpatias que puede despertar, una fuerza política determinada, se tiene que votar un programa, el programa que en conciencia se piense que es el que mas conviene, dejando también aparte todo tipo de fidelidades, a las que no siempre hay que respetar, porque las ciscunstancias son cambiantes, y no siempre es la misma persona o la misma opción política, la que pueda dar solución a un tema determinado.

Al voto hay que darle mucho valor, todo el valor que tiene, que es mucho, y procurar no darle un mal uso, sin egoismos, sin pensar solo en uno mismo, sin pensar solo en los ambientes en los que te mueves, pensando en lo que conviene a toda una sociedad, de no hacerlo así, es cuando algunos nos tomamos la libertad d e hablar de un "maldito voto"

Si seguimos hablando del voto, evidentemente es todavia mas grave, el poco escrúpulo que alguna fuerza política muestra, al exponer en sus programas i reiterar en sus discursos, aspectos de la vida del país, que con el único objetivo de conseguir unos votos, pueden incluso poner en peligro la relación y buen entendimiento entre distintas comunidades, y llegados a este punto es cuando se hace inevitable y perdonenque me reitere, la expresión con la que titulo el presente artículo, "malditos votos"

Recientemente y hablando del posible referendum que se pide en Catalunya, he leido a un destacado político, decir que el citado referendum puede poner en peligro la convivencia de los catalanes, es de todo punto lógico que cada uno defienda sus puntos de vista, todos los politicos estan en su derecho, porqué ademas es su obligación hacerlo así, per por favor, que dejen en  paz la posible convivencia o la falta de ella en otras comunidades españolas.

En Catalunya y a pesar de que se nos ha puesto a prueba, no se ha dado ningún signo de mala convivencia, nipor las ideas separatistas de unos, ni por reclamar un posible referendum, ni por la crisis económica, que la estamos sufriendo con toda su profundidad, nunca en Catalunya se h abia llegado a los indices de pobreza actuales, como tampoco se ha visto en peligro la convivencia por el también recurrido en exceso, tema de la lengua.

La realidad es que a según que fuerzas políticas, no les importa ni un apice, una posible falta de convivencia en Catalunya, pero es un  buen  argumento a su entender, para arañar un buen puñado de votos, no solo en Cataluña sinoi en otras zonas del territorio español.

Hay quien contempla el referendum de Catalunya, como un peligro para la unidad de todos los españoles, entiendo que pueda preocupar el hecho de conservar esta unidad, pero estoy seguro de que no se pondria el enfasis que se pone en defensa de ella, si no hubiese en juego el objetivo caudal de sustraer unos votos a otra fuerza política, que defiende el referendum catalán como medida para preservar aquella convivencia de la que de manera mal intencionada tanto se habla, "malditos votos" no se hasta que punto conviene obtenerlos o perderlos, en la falsa defensa que se hace, de esto a lo que le dan el nombre de "convivencia", "unidad", "soberania", "patriotismo", no recuerdo en este momento nada mas, pero seguro que podriamos encontrar otras motivaciones a fin de coartar el derecho a la libre expresión de todo un pueblo, el catalan, que siempre ha sido un ejemplo de esto que tanto se reclama, "paz", "trabajo" "integración", en resumen de una ejemplar convivencia, dentro y fuera de Catalunya.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

SEGONA TRANSICIO

Dins d´aquest cicle electoral que estem vivint, s´ha produit un fenomen al que no hi estavem avesats, fixeu-se que us dic que l´estem vivint,podria haver dit que l´estem patint, perque francament hi ha moments en els que els protagonistes de segons quins debats fan patí una mica, en el debat que abans d´ahir varen mantenir el Sr. DUran i el Sr. Homs, ells dos no em varen fer patir, dos bons oradors, bons coneixedors del mon politic en el que ja fa molts anys que hi treballen, dues persones d´aquelles que dificilment fan patir a dingú, el que si em va fer patir, es veure com s´acabat all´ño que tots dos representaven, alló perlo que tants catalans i varem fer tantes suades.

Fa patir també els els insults del Sr. Sanchez dirigits al Sr. Rajoi, l´actual President del govern es una persona a la que sobretot els catalans li podem discutir la seva manera de governar, però per lo que respecta al conjunt de l´Estat, Espanya aquests darrers quatre anys s´ha sentit governada, evidentment no del tot al meu gust però probablement si per la majoria d´Espanyols, i el que es evident, es que no mereix sortir a la televisió per soportar els insults de dingú.

Podria seguir però tornem a l´inici d´aquest article, parlavem d´un fenomen que benauradamnent ens ha arribat al mon de la polìtica, en primer lloc en Pablo Iglesias, un xicot amb una molt bona preparació, molt correcte, i lider d´una formació polìtica que ens ha fet arribar un discurs nou, una manera de fer i de dir les coses a las que no hi estavem acostumats, i per acabar-ho d´adobar,m s´ha fet acompanyar per l´Ada Colau, i aquesta es una d´aquelles polítiques que també pot anar sola.

En Pablo i l´Ada fan una gran parella polìtica, no se si guanyaran les eleccions, però el que si hauran assolit, es deixar els fonaments per lo que ha de ser la nostre segona transició política, la que ens ha de portar a tots els espanyols allá on ja fa molts anys hauriem d´estar, personalment els dono les gracies a tots dos per haber decidit fer polìtica, dedicar-se a la polìtica i fer-la com la estant fent.

No voldria acabar aquestes quatre ratlles sense recordar-li a l´Ada Colau, que es l´alcaldesa de Barcelona, comprenc que en aquesta vida s´ha de ser ambiciós, i l´ada esta en la millor edat per ser-ho, el seu futur politic pot ser ilimitat, però de moment es ´l´Alcaldesa de Barcelona, i es aquí dins de l´Ajuntament on ha de dedicar tot el seu esforç, adivino que aixís ho fará i que aixís correspondrá a la confiança que li varen otorgar els barcelonins, encara que de quan en quan doni un cop de ma als seus companys de "Podemos" els tres o quatre anys que li queden de mandat, será moolt ben vist que els dediqui a la seva ciutat.

No seria la primera vegada que els barcelonins ens trovem a mitja llegislatura, amb un canvi d´Alcalde, el Sr. Clos i el Sr Hereu ens varen arribar aixís, de sorpresa, sense haver-los votat, també tinc que dir que en ambdos casos, varen ser dos bones sorpreses. perque la seva gestió al front de l´Ajuntament va ser exitosa, con solidant aixís aquella Barcelona de l´anys 92 i el seu futur esplendorós, del que ara tots els barcelonins estem disfrutant.

De totes maneras lo que passa, es que hi ha coses que encara que després sortin be, no es poden fer, no es pot fer fora de l´Ajuntament a una persona com en Xavier Trias, que amb el seu molt bon equip de col.laboradors ho estaven fent mot be, mes que be, tot plegat perque a mitja llegislatura ens tornem a trovar sense alcalde.

Potser pensaran que m´estic precipitant, i que em permeto gratuitament parlar de coses que encara no han passat i que segurament que no passarán perque dono per descomptat que la Sra. Colau sap perfectament quins son els seus deures i els seus compromisos amb la ciutat, com també suposo que les forces polìtiques que fins ara li han donat suport ho seguirán fent, però també s´ha de comprendre que els barcelonins, amb tot això dels canvis d´Alcalde, ja som una mica com aquell gat escaldat que ammb l´aigua freda en te prou.

Josep mª Carbonell i Vilaró

UN ALTRE MANERA DE VIURE

Sembla que hi ha algún partit politic, que dins del seu programa parla del ja molt repetit tema dels horaris, en moltes ocasions ja he insistit, en lo important que seria per el bon funcionament de la nostre societat, i no només per el mon del treball, sinó tambe per la vida de la familia, per l´educació i formació del jovent, per la productivitat de les empreses i per l´economia en general un nou sistema d´horaris, la veritat es que no era la meva intenció tornar-.ne a parlar, però un article que vareig llegir fa un parell de dies, m´obliga a fer alguna aclaració al respecte.

L´articulista en questió, escriu en el diari que jo acostumo a llegir, i es per això que cada dia puntualment llegeixo els seus articles, el seu estil es molt distés, li agrada parlar d´una manera planera i fins i tot divertida dels temes de familia, dels senyors o senyores que es troven sols després d´un divorci o separació, i de la cerca desesperada per refer la seva vida, o si mes no per veure de soportar o disfrutar de la seva situació, no estic en la certesa de si tot el que escribia en l´esmentat article l´admirat articulista, era seriós, escribia aixís perque aixís ho creu, o be ens estava fent arribar un dels seus divertits articles, en tot cas també suposo que no era amb l´anim de frivolitzar un tema que de seriós ho es molt, sinó només perque aquest es el seu estil, simplement veure de trovar el costat divertit de la vida, cosa que els que llegim, també sabem agrair.

Fet aquest preambul, penso que el tema es tan important, que deixant de banda la posible broma, mereix fer alguna consideració, l´articulista deia, que racionalitzar el nostre sistema d´horaris, cosa que indubtablement comporta millorar la vida de familia, es a dir, estar al cap del dia mes hores al costat de la parella i els fills, i menys hores dins d´un bar, d´un club, o d´un restaurant, amb els amics i companys de treball, dificultará en gran manera les activitats extramatrimonials de tots aquells als que anomanem infidels, tots aquells afici9onat a fer-li el salt a la senyora o al marit segons quin sigui el cas, penso que el articulista ho encerta, un cop normalitzats els horaris, l´infidelitat dins del matrimoni será molt mes dificil.

Sense sortir d´aquest estil, i això que diré ara ja es de la meva collita, també es obligat dir, que una bona recionalització dels horaris, representa una lluita a mort contra l´economía submergida, dit amb altres paraules, totes les feines amb factura, feines i factures que després s´hauran de declarar, i no m´extranyaria que l´articulista del que parlavem, pensi que això també pot dificultar el fet de que els matrimonis, poguin fer correr diners de sota ma, per poder aixís d´aquesta manera. financiar les seves activitats extramatrimonials.

En definitiva torno a repetir que l´articulista te tota la raó, els infidels i la infidelitat en general, un cop establert un nou sistema d´horaris ho tindrán francament dificil.

Espanya es un dels paisos capdavanters d´Europa per lo que respecta alnombre de divorcis i separacions, i son molts els que pensen, que això es deu al fet de que el jovent d´avui en dia ha perdut els valors tradicionals amb els que nosaltres, els ja una mica grans varem ser educats.

Quan els de la meva generació, erem joves de vint a treinta anys, en el cas de que tinguessim novio o novia, dins del nostre festeig, estavem sotmesos a un grapat de limitacions, segons quines coses no ens eren permeses per les nostres families, si una parella volia aprofundir dins de la seva relació, no quedava altre alternativa que el casament, i aquest era un pas que en ocasions resultava un xic precipitat.

Avui en dia quan una parella comença a sortir, al cap de poc temps ja viuen junts, viatgen junts, tenen relacions intimes i en general totes les experiències que poden contribuir a reforzar la seva vida en comú. Si un dia decideixen casar-se, no hi ha res que els incentivi a fer-ho, només l´amor que poden sentir l´un per l altre, per lo demés, totes les experiències que necesita tenir una parella ja les han tingut, quan es casen ho fan a consciència, perqué aixíx volen fer-ho, perque volen formar una familia, tenir fills, uns fills que indubtablement representen el lligam mes fort que necessiten tenirun home i una dona.

Prque després arriben els divorcis i les infidelitats? alguna cosa deu pasar un cop consumat el matrimoni, i no crec que sigui un tema de valors, mes aviat jo diria que te que veure amb lk´organització del treball i els seus horaris, i tot això te molt que veure amb l´ajut i el compromís que lk´Estat hauria de prestar al fet familiar, horaris dins de la feina, dels col.legis, dels mercats, en general tot el nostre sistema de viure i te molt que veure.

Els espanyols ens hem d´acostumar a viure d´un altre manera, un altre sistema de vida, amb el que estalviariem, diners i disgustos.

Josep mª Carbonell i Vilaró