Tots els que tenim o hem tingut una empresa o negoci, un dia o altre ens hem trovat amb la situació angoixosa de no trovar la nanera de pagar la nòmina a final de mes, quan et troves en aquesta situació, en el teu cap no hi ha cabuda per res mes, la nòmina de final de mes no et permet pensar, no hi h lloc per pensar en com incrementar les vendes, ni en millorar el tractament als clients, ni en aumentar els nivells de productivitat, i tot això evidentment no ajuda a millorar el funcionament i en consequència tampoc ajuda a poder pagar la nòmina del personal.
Lo mes aconsellable en aquest casos, es delegar funcions en altres persones, que amb el cap mes fred, sense urgències i sense veures amb l´obligació de pensar en la nòmina, poguin prendre decisions, que ajudin a millorar la operativitat o a pagar la nòmina una cosa o l´altre.
He fet aquest preambul, perque em dona l´impresió que quelcom semblant els ha pogut passar recentment tant al Sr. Rajoi com al Sr. Mas, en el present moment, dins del seu cap lo mes urgent, son els ajustos que hauran de fer per poder donar sortida als pressupostos de l´any vinent i a la vegada vigilant l´incidència que tot això pot tenir en l´intenció de vot en unes eleccions que ja son properes, insisteixo en que cal trovar altres negociadors que poguin seguir el procés del pacte Fiscal sense cap altre condicionament.
Una trovada de dues hores, no es temps suficient per tencar la porta a un comntenciós tan important, com la reclamació catalana de soberania econòmica, sembla ser, que el clima de la conversa va ser positiu, i això encara dona mes raó per pensar que tot ha estat molt precipitat, s´ha de seguir negociant amb la voluntad d´arribar a una bona entesa.
De no ser aixís com deia el President Mas, entrarem en un terreny desconegut, i no tothom es partidari en el present moment a fer front an aquest repte, uns perque per naturalesa son en excés prudents, altres que per raons d´edat cada vegada es senten mes acovardits, i altres, emprenedors i finacers que veuen en perill els seus interesos.
El president Mas per els seus origens familiars i per la seva formació personal, es un bon coneixedor del mon de l´empresa, l´empresari es una persona valenta, decidida, disposada quan veu que conve fer-hoa fer front a qualsevol risc que es pogui presentar, pero hi ha una cosa que si exigeix, saber en quin terrent socio-politic, tindra que desenvolupar ñes seves activitats en proxim futur, hi ha molta gent que es trova aturada, molta gent que viu gracies a l´ajut social, evidentment, penso que aquest no es el moment mes adient per entrar en un terreny desconegut.
El Govern central per la seva banda, també ha d´entendre, que només parlant de la Constitució, de les lleis vigents, i de l´aplicació d´aquestes lleis, també entra en un terreny desconegut, no fa gaires dies vareig llegir, que el Sr. Rubalcaba habia fet unes manifestacions on deia: " En Catalunya esta pasando algo muy serio", te tota la raó del mon, aquesta vegada tot aquest procés, presenta signes de molta seriositat i molta determinació.
Un altre aspecte que el Govern central ha de considerar, es el de que a Catalunya hi ha molta gent, com ara jo mateix, que ja fa temps que veiem la necessitat i defensem, un Pacte Fiscal, Cocert economic,soberanía econòmica, diguem-ho com volguem, i que a la vegada considerem que en les circumstàncies presents no es massa aconsellable endinsar-se en el complex procés que representa voler aconseguir un Estat propi, però dit això, si no s´arriba a una entesa i el procés de separació continua lo quen ha de portar a una consulta o referendum, jo, i molta gent com jo, l´emdemà de la consulta, quan sortim al carrer, ens voldrem poder mirar a tothom, sense tenir que baixar la mirada, a tota la gent de bona fe, patriotes catalans que varen sortir al carrer, per aconseguir una Catalunya millor per ells i per els seus fills, no els decebrem, també tindrem un record, per tots els catalans que en l passat varen lluitar i varen patir per les llibertats nacionals de Catalunya, a tots aquests que ja no hi son tampoc els decebrem, votarem a favor de la creació d´un Estat Català.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
sábado, 29 de septiembre de 2012
jueves, 20 de septiembre de 2012
RECONOCIMIENTO
En el curso de los todavia recientes ocho años de gobierno socialista, siempre procuré mostrarme respectuoso, hacia la persona del aquel entonces Presidente del Gobierno, nunca, ni en mios artículos, ni en mi conversación habitual, me referí a su persona, llamándole "Zapatero" así a secas, siempre me he referido al Presidente Rodriguez Zapatero, y este respèto nace, en el momento en que leí una de sus primeras manifestaciones poco después de acceder a la Presidencia.
Decia el Sr. Rodriguez Zapatero, "Ha llegado el momento en el que Cataluña reciba del resto de España el reconocimiento que merece", nada le obligava en aquel momento ha manifestarse en este sentido, por lo que en consecuencia he de entender y estoy seguro de ello, que sus palabras fueron sinceras.
Resulta que esto, basicamente esto, es lo que necesitamos los catalanes, un reconocimiento, que nunca ni antes ni despues de las manifestaciones del ex-Presidente, he podido ni leer ni escuchar a ningún representante político del Estado, aunque también estoy convencido de que fuera de Cataluña, son muchas las personas que piensan en este mismo sentido..
Estaba convencido, esperaba que en el curso de estos dias, su Majestad el Rey, se dirigiese al pueblo español, lo esperaba, porque delante de la situación política que vivimos, era su deber hacerlo, y su Majestad, como buen militar que es, este sentido del deber siempre lo ha tenido.
Esperaba leer a través de su comunicado, que el Rey se pronunciase en cuanto lo importante que es. mantener la unidad de España y de todos los españoles, esperaba asimismo, que su Majestad nos recordase, lo importante que es, mantener entre todas las comunidades, el ineludible principio de solidaridad, princiupio este, que en los treinta y cinco años de esta etapa democrática, siempre se ha respetado, propiciando al efecto, que el bienestar llegase a todos los rincones del país.
Pero desde el mas profundo respeto que siento hacia la persona de su Majestad, he de decir, que también esperaba un reconocimiento explícito, de lo importante que ha sido la contribución de Cataluña en el curso de estos últimos treinta y cinco años, para que aquel bienestar del que antes hablabamos, se hiciese realidad.
Su Majestad recuerda mejor que nadie, porque el fué el motor y guia de nuestra transición política, que el estado de Las Autonomias al que hace referéncia en su comunicado, nace por inciativa de los catalanes, pregunto, fué aquello también una quimera Majestad?.
El hecho de que en el año 1.977, saliera a las calles de Barcelona una ingente multitud de personas, reclamando el Estatuto de Autonomia, vuelvo a preguntar, puso en peligro la unidad de España? o bien al contrario, la reforzó, propiciando un largo periodo de prosperidad.
El estado de Las Autonomias, después de treinta y cinco años, como pasa en muchos aspectos de la vida, ha dado muestras de fatiga, y desde Cataluña, somo muchos los que pensamos, que necesita una actualización, deben establecerse unos nuevos niveles de solidaridad entre comunidades, en el momento presente ya no se dan las desigualdades en cuanto a nivel y calidad de vida que se daban al empezar el periodo democrático, hasta el punto que en el presente momento, Cataluña también necesita del resto del Estado, muchas dosis de solidaridad. Todo ello pasa por establecer un diferente sistema de financación autonómica, similar por otra parte, al que ya disfrutan otras comunidades españolas.
Todo lo dicho, a mi entender, debio quedar reflejado en el mensaje de su Majestad y no ha sido así.
En estos últimos tiempos las decepciones se suceden, repito que esperaba el mensaje de su Majestad, porque pensaba que ayudaria a clarificar la situación y a hacer llegar el mensaje de esperanza que Cataluña necesita, pero no ha sido así.
Esperemos que esta haya sido la última decepción.
Josep Mª Carbonell i Vilaro
Decia el Sr. Rodriguez Zapatero, "Ha llegado el momento en el que Cataluña reciba del resto de España el reconocimiento que merece", nada le obligava en aquel momento ha manifestarse en este sentido, por lo que en consecuencia he de entender y estoy seguro de ello, que sus palabras fueron sinceras.
Resulta que esto, basicamente esto, es lo que necesitamos los catalanes, un reconocimiento, que nunca ni antes ni despues de las manifestaciones del ex-Presidente, he podido ni leer ni escuchar a ningún representante político del Estado, aunque también estoy convencido de que fuera de Cataluña, son muchas las personas que piensan en este mismo sentido..
Estaba convencido, esperaba que en el curso de estos dias, su Majestad el Rey, se dirigiese al pueblo español, lo esperaba, porque delante de la situación política que vivimos, era su deber hacerlo, y su Majestad, como buen militar que es, este sentido del deber siempre lo ha tenido.
Esperaba leer a través de su comunicado, que el Rey se pronunciase en cuanto lo importante que es. mantener la unidad de España y de todos los españoles, esperaba asimismo, que su Majestad nos recordase, lo importante que es, mantener entre todas las comunidades, el ineludible principio de solidaridad, princiupio este, que en los treinta y cinco años de esta etapa democrática, siempre se ha respetado, propiciando al efecto, que el bienestar llegase a todos los rincones del país.
Pero desde el mas profundo respeto que siento hacia la persona de su Majestad, he de decir, que también esperaba un reconocimiento explícito, de lo importante que ha sido la contribución de Cataluña en el curso de estos últimos treinta y cinco años, para que aquel bienestar del que antes hablabamos, se hiciese realidad.
Su Majestad recuerda mejor que nadie, porque el fué el motor y guia de nuestra transición política, que el estado de Las Autonomias al que hace referéncia en su comunicado, nace por inciativa de los catalanes, pregunto, fué aquello también una quimera Majestad?.
El hecho de que en el año 1.977, saliera a las calles de Barcelona una ingente multitud de personas, reclamando el Estatuto de Autonomia, vuelvo a preguntar, puso en peligro la unidad de España? o bien al contrario, la reforzó, propiciando un largo periodo de prosperidad.
El estado de Las Autonomias, después de treinta y cinco años, como pasa en muchos aspectos de la vida, ha dado muestras de fatiga, y desde Cataluña, somo muchos los que pensamos, que necesita una actualización, deben establecerse unos nuevos niveles de solidaridad entre comunidades, en el momento presente ya no se dan las desigualdades en cuanto a nivel y calidad de vida que se daban al empezar el periodo democrático, hasta el punto que en el presente momento, Cataluña también necesita del resto del Estado, muchas dosis de solidaridad. Todo ello pasa por establecer un diferente sistema de financación autonómica, similar por otra parte, al que ya disfrutan otras comunidades españolas.
Todo lo dicho, a mi entender, debio quedar reflejado en el mensaje de su Majestad y no ha sido así.
En estos últimos tiempos las decepciones se suceden, repito que esperaba el mensaje de su Majestad, porque pensaba que ayudaria a clarificar la situación y a hacer llegar el mensaje de esperanza que Cataluña necesita, pero no ha sido así.
Esperemos que esta haya sido la última decepción.
Josep Mª Carbonell i Vilaro
jueves, 13 de septiembre de 2012
ANEM PER FEINA
Fent un resum de tot lo que ha estat aquest ja passat mes d´Agost, jo em quedaria amb aquell emocionat moment en el que l´Andrés Iniesta va ser guardonat com a millor jugador d´Europa, emocionant perque es tracta d´un jugador fet a casa, i que deixant apart la seva qualitat com a jugador de futbol, ha donat sempre mostres de ser una persona sencilla, respectuosa amb tothom, gens presumptuos i poc donat a comportar-se amb prepotència i arrogància dins de l´ambient que l´envolta.Emocionant tam,bé va ser al meu entendre, l´abraçada i el petó que li va fer el seu company Leo Messi, son moments d´aquells, en els que es reben abraçades, felicitacions i tot tipus de mostres d´afecte, que no sempre son sinceres, el petó i l´abraçada del Leo Messi, si que es va notar que eren molt sinceres, que venien d´una persona que es mostrava sincerament satisfet per l´exit del seu company. Vull deixar constància d´aquest fet, del que no s´ha parlat, perque penso que aquyell petó i aquella abraçada varen ser dos dels millors gols que el Leo Messi ha marcat vestint la samarra blaugrana.
També m´agradaria deixar constància de que l´Andrés Iniesta, no va ser guardonat, pel fet5 de ser una persona sencilla, humil, afable i respectuosa amb la gent del seu entorn, no ens confonguem, l´Andrés Iniesta va ser guardonat pel fet de ser un dels millors jugadors de futbol que mai ha donat el futbol europeu, faig aquest incís, perque jo personalment sempre he estat una persona que quan donava consells als meus fills, sempre els recomenava, obsrevar en les seves relacions dins del seu entorn, comportaments, senzills, gens propotens fugint sempre de voler passar per damunt dels altres, però haig de reconeixer que enb transcorre del temps, m´he vist en la obligació de matisar aquesta manera meva de veure les coses, perque al final arribas a la conclusió de que tampoc conve exagerar i passar-se de mida amb comportaments excesivament generosos, ja que moltes vegades el que malauradament succeeix, es que et troves amb persones, que sense tenir els teus merits i atributs, es veuen en cor d´intentar passar per sobre de la teva persona, s´ha de saber trovar el punt just, afables senzills. però sense excedir-se amb aquest comportament.
Lo que acabo de dir, sembla que te molt que veure, amb la situació en la que es troven les relacions de Catalunya amb la resta de l´Estat, molt anys sense gosar aixecar la veu, primer en aquells moments de la transició, a fi de no posar obstacles en tot el procés democratic, després quan altres comunitats espanyoles, varen reclamar un finançamernt especific per les seves autonomies, tampoc varem voler interferir en les seves justes aspiracions, han anat passant els anys, sense voler atrevir-nos a ser un element distorsionador, erm estat pènso jo, excesivament cautelosos i prudents, i ara quan no queda mes remei qie pàrlar de tot això ens trovem que ni han molts que sen´s volen montar a cavall, perdent-nos un respecte, que els catalans per la nostre actitut en el curs de la present etapa democràtica ems hem fet mereixedors de rebre.
Un diu que son uns xantagistes, l´altre, només per demanar el que tenim dret diu que tenim molt de "morro", l´altrte diu que volem disposar dels seus calés, i fins i tot hi ha que amenaça amb una intervenció militar.
Arribats an aquest punt, ahir 11 de Septembre del 2.012, va passar lo que era previsible que un dia passés, la gent, el poble, la societat, va sortir al carrer, a partir d´aquest moment els nostres governants, aquí a Barcelona i a Madrid, ja saben quin es el país que tenen al devant, ha arribat el moment de prendre decisions.
Haig de reconeixer, que jo sempre he estat, un romantic de la política, fins el punt qua fa trenta i cinc anys que la treballo i a hores d´ara encara no he vist mai ni un "duro", potser si que soc alló que molts diuen, un somnia truites, potser si, les nits sempre les dormo senceres, cosa que no tothom pot fer i això fa que sigui propens a somniar.
Quan arriba l´estiu i deixes Barcelona, per anar a respirar, bons aires, frescor i tranquilitat, al arribar la nit deixes la finestra overta, per poder aixís gaudir del frescor i silenci de la nit, el son sempre es profund i això ajuda a somniar, quan al arribar la matinada et despertes, la majoria de vegades et sents satisfet per tot lo que has somniat.
Aquest estiu vareig tenir un somni, s´em va apareixer la montanya de Montserrat, oferint el seu millor aspecte, l´aspecte propi de les grans solemnitats, amb una llarga senyera cobrint el fons montanyenc.
Dis de la Basílica, la presencia de Sa Majestat el Rei acompanyat de tota la casa reial, de totes les autoritats, polìtiques, eclesiàstiques i militars, el President del Parlament Espanyol, s´adressa a la nació catalana i agraeix la seva contribució a la prosperitat i benestar de tot el poble espanyol, i amb justa correspondència, li reconeix el seu dret a gaudir d´una independència econòmica que dongui satisfacció a les seves aspiracions.
Seguidament el President del Parlament català, agraeix el gest de l´Estat Espanyol, assegurant un futur en el que el poble català seguirá laborant per ajudar en la mesura que pogui, elbon funcionament del conjunt de l´Estat, i guarantint un profund respecte, per les seves Institucions, cultura i simbols representatius.
Potser si que només es un somni, però, un somni que si es fes realitat, podria donar satisfacció, no només a Catalunya, també a Espanya, i a la vegada traslladar al exterior, una imatge de cohesió i una claretat d´objectius que sens dubte seria agraida.
Per acabar podriem tornar a recordar alló que deia el John Lennon, si tot es un somni, el que cal es trovar a molte gent que volgui somniar al teu costat.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
També m´agradaria deixar constància de que l´Andrés Iniesta, no va ser guardonat, pel fet5 de ser una persona sencilla, humil, afable i respectuosa amb la gent del seu entorn, no ens confonguem, l´Andrés Iniesta va ser guardonat pel fet de ser un dels millors jugadors de futbol que mai ha donat el futbol europeu, faig aquest incís, perque jo personalment sempre he estat una persona que quan donava consells als meus fills, sempre els recomenava, obsrevar en les seves relacions dins del seu entorn, comportaments, senzills, gens propotens fugint sempre de voler passar per damunt dels altres, però haig de reconeixer que enb transcorre del temps, m´he vist en la obligació de matisar aquesta manera meva de veure les coses, perque al final arribas a la conclusió de que tampoc conve exagerar i passar-se de mida amb comportaments excesivament generosos, ja que moltes vegades el que malauradament succeeix, es que et troves amb persones, que sense tenir els teus merits i atributs, es veuen en cor d´intentar passar per sobre de la teva persona, s´ha de saber trovar el punt just, afables senzills. però sense excedir-se amb aquest comportament.
Lo que acabo de dir, sembla que te molt que veure, amb la situació en la que es troven les relacions de Catalunya amb la resta de l´Estat, molt anys sense gosar aixecar la veu, primer en aquells moments de la transició, a fi de no posar obstacles en tot el procés democratic, després quan altres comunitats espanyoles, varen reclamar un finançamernt especific per les seves autonomies, tampoc varem voler interferir en les seves justes aspiracions, han anat passant els anys, sense voler atrevir-nos a ser un element distorsionador, erm estat pènso jo, excesivament cautelosos i prudents, i ara quan no queda mes remei qie pàrlar de tot això ens trovem que ni han molts que sen´s volen montar a cavall, perdent-nos un respecte, que els catalans per la nostre actitut en el curs de la present etapa democràtica ems hem fet mereixedors de rebre.
Un diu que son uns xantagistes, l´altre, només per demanar el que tenim dret diu que tenim molt de "morro", l´altrte diu que volem disposar dels seus calés, i fins i tot hi ha que amenaça amb una intervenció militar.
Arribats an aquest punt, ahir 11 de Septembre del 2.012, va passar lo que era previsible que un dia passés, la gent, el poble, la societat, va sortir al carrer, a partir d´aquest moment els nostres governants, aquí a Barcelona i a Madrid, ja saben quin es el país que tenen al devant, ha arribat el moment de prendre decisions.
Haig de reconeixer, que jo sempre he estat, un romantic de la política, fins el punt qua fa trenta i cinc anys que la treballo i a hores d´ara encara no he vist mai ni un "duro", potser si que soc alló que molts diuen, un somnia truites, potser si, les nits sempre les dormo senceres, cosa que no tothom pot fer i això fa que sigui propens a somniar.
Quan arriba l´estiu i deixes Barcelona, per anar a respirar, bons aires, frescor i tranquilitat, al arribar la nit deixes la finestra overta, per poder aixís gaudir del frescor i silenci de la nit, el son sempre es profund i això ajuda a somniar, quan al arribar la matinada et despertes, la majoria de vegades et sents satisfet per tot lo que has somniat.
Aquest estiu vareig tenir un somni, s´em va apareixer la montanya de Montserrat, oferint el seu millor aspecte, l´aspecte propi de les grans solemnitats, amb una llarga senyera cobrint el fons montanyenc.
Dis de la Basílica, la presencia de Sa Majestat el Rei acompanyat de tota la casa reial, de totes les autoritats, polìtiques, eclesiàstiques i militars, el President del Parlament Espanyol, s´adressa a la nació catalana i agraeix la seva contribució a la prosperitat i benestar de tot el poble espanyol, i amb justa correspondència, li reconeix el seu dret a gaudir d´una independència econòmica que dongui satisfacció a les seves aspiracions.
Seguidament el President del Parlament català, agraeix el gest de l´Estat Espanyol, assegurant un futur en el que el poble català seguirá laborant per ajudar en la mesura que pogui, elbon funcionament del conjunt de l´Estat, i guarantint un profund respecte, per les seves Institucions, cultura i simbols representatius.
Potser si que només es un somni, però, un somni que si es fes realitat, podria donar satisfacció, no només a Catalunya, també a Espanya, i a la vegada traslladar al exterior, una imatge de cohesió i una claretat d´objectius que sens dubte seria agraida.
Per acabar podriem tornar a recordar alló que deia el John Lennon, si tot es un somni, el que cal es trovar a molte gent que volgui somniar al teu costat.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)