Quan arriben les festes de Nadal, tots els que som tradicionalistes, o dit d´un altre manera una mica conservadors, tenim la costum de dur a terme les coses de sempre, aquelles coses que any darrere any, sempre hem anat fent al arribar aquestes entranyables dates.
Jo a casa, sempre m´he cuidat de montar el pesebre, un bon pesebre, amb el seu riu, les seves montanyes, el foc, la cove, i totes les típiques figuretes, també ja fa uns quants anys, que montem l´arbre de Nadal, amb les seves llums i tots els guarniments tradicionals, al peu del arbre hi amaguem "el tió", ben embolicat amb una manta, perque es vagi engreixant, a l´espera del dia de Nadal, que es quan el fem cagar, al temps que tots plegats cantem les típiques cançons nadalenques.
Quinze dies abans de les festes, acostumo a treure entrades per anar el dia de Nadal a veure alguna funció de teatre, després de la funció, una volta per veure l´enllumenat de la ciutat, i un petit piscolabistambé formen part de la tradició.
Només hi ha una cosa, que sempre habia fet, i que aquest any l´he deixat de banda, anar a la administració de loteries, on sempre habia anat a comprar un decim per el sorteig de Nadal, aquest any no ho he fet, i parlo molt seriosament, perque penso que jo, encara son un d´aquells que disfrutem d´una mica de sort en la majoria de coses de la vida, aquest any he pensat que de sort no cal esperar-ne mes, comformem-nos amb la que ja ens arriba cada dia, ja que hi ha molta gent, que malauradamentno pot dir el mateix.
A casa tothom treballa, l´atur encara no ens ha arribat,i Deu volgui que per molts anys, tots gaudim de salut, a mi mateix m´arriba cada mes la pensió de jubilat, petita, molt justeta, però la questiò es que arriba, no em preocupa massa el fet de que no me la hagin actualitzat d´acord amb l´augment del cos de la vida, m´hes igual, lo important es que ens vagi arribant la pensió, seguim gaudint d´una bona atenció sanitaria, perque a pesar de les queixes si guem conscients de que encara la gaudim, aixís com de totes les avantatges que ofereix el nostre estat del benestar, que encara es aquí, resistint els embats de la crisi.
Aquest any em vareig preguntar, ¿perque cal esperar que ens toqui la rifa? la millor rifa que podem tenir, es seguir disfrutant de la mateixa situació actual, això els que encara podem fer-ho, i dfesprés pensar en com ajudar a les families que ja han perdut el tren, els quaranta euros que m´acostumaba a gastar en loteria, els vareig ingresar a la marató de TV3.
TV3, un altre cosa que conve que Deu ens la conservi, compte perque desde Madrid ja sento parlkar massa de televisions autonòmiques.
El President Mas i el Sr. Jorquera si que han volgut jugar a la loteria, no han comprat només un parell de decims, jo diria que han comprat mes d´una serie, esperem que els toqui, jo francament no hagués estat tan agosarat com ells, però un cop iniciat el procés, jo al igual que molts mes catalans, hem d´estar al seu costat, esperem que no en caiguem masses fent aquest camí.
U(s deixaré descansar fins després de Reism Deu volgui que ens portin moltes coses, son moltes les necessitats, els Reis hauran de llegir unes cartes molt llargues.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jueves, 20 de diciembre de 2012
martes, 11 de diciembre de 2012
PARLEM DE FUTBOL
Avui n dia, per als aficionats al futbol, els dissabtes no son lo que eren, els horaris dels partits no ajuden i conviden a quiedar-se a casa a veure la televisió, pero per altre banda i dit això, tampoc es poden veure partits de primra divisió en overt, com a consequència, el recurs que tenim els aficionats, es veure algún partit de segona divisió, d´aquests si que s´en poden veure, fins i tot tres partits en una tarde.
Això es el que vareig fer aquest dissabte passat, veure el partit qu jugaven el Barça-B- i el Elx, equip que aquest any per el moment, lidera la segona divisió, i després de veure´l jugar, jo diria que dona l´imatge que donen els equips de primera, encara que per el moment es trovin a segona.
Vient jugar al Elx, em varen venir a la memòria, els inicis d´aquest dins de l´elit del futbol espanyol, l´Elx era un equip de tercera divisió, amb l´afició i els seguidors propis d´un equip rad icat en una ciutat, certament important per la seva activitat econòmica, però que no deixa de ser una ciutat de mitjana dimensió.
A Barcelonateniem, mes ben dit varem tenir molts anys, un jugado de futbol arribat de les terres de Lleó, on va començar a jugar en l´historic Cultural Leonesa, que va arribar a ser un dels idols blaugrana, un jugador d´aquells que marquen una època, estimt i respectat per tota l´afició barcelonista, el seu cap adornat per una prematura calvicie, acertava sempre a rematar els centres que arribaven desde la dreta on hi jugava en Basora, o desde l´esquerra on ho feia en Manchon.
Acabada per raons d´edat la seva etapa barcelonista com a jugador, dic això perque anys després va tornar com a entrenador del primer equip i sempr al servei del Barça com entrnador del jovent de la pedrera, va ingresar a l´Elx, que es trovaba a tercera divisió, en Cesar Rodriguez, encara no habia dit el seu nom, convençut de que vostés ja haurin adivinat de qui estaba parlant, ja al volant dels quaranta anys, jugava i entrenava, només en tres temporades va arribar a la primera divisió, jo personalment encara recordo haber vist jugar al Cesar en el recentment inaugurat Camp Nou vestint la samarra de l´Elx.
Com a resultat de l´ascens a primera, categoria on l´equip alicantí si va arrelar durant molts anys, la ciutat d´Elx va construir el gran estadi actual, comparable als existents en ciutats mes grans i amb entitats esportivas de mes solera, d´aquell equip varen surgir grans jugadors internacionals, alguns com el Marcial i l´Asensi varen posteriorment ingresar al Barça.
El pas d´en Cesar per l´Elx va deixar petjada, després de moltes temporades a primera, al final va retornar a segona, d´on costa mol sortir, aquest any juga un gran futbol, esta molt ben clasificat, i tot dona l´impresió de que el tornarem a tenir dins de la categoria reina, jo com molts aficionats, estarem molt contents de que aixís sigui, i tornarem a tenir un record per aquell gran jugador, estimat a Barcelona com per decomptat també ho era a la seva terra Lleó, on com a consequència de l´etapa barcelonista d´en Cesar, el Barça sempre hi ha tingut molts seguidors, valgui l´exemple de l´anterior President del Govern Sr. Rodriguez Zapatero.
Els professionals, es igual que sigui en el camp de l´esport, com dins de l´Empresa, o de les arts o de kla política, no es fan mai imprescindibles, quan arriba el dia que deixen la seva feina, per raons d´edat, per salut, o simplement `perqu´aixís ho decideixen, sempre tenen un substitut, que moltes vegades fins i tot ho fa millor, però això si, el profesional, per be, o per mal, sempre deixa petjada.
En Cesar, tant al Barça com a l´Elx va deixar un bon rastre, com a exemple perque generacions posteriors seguissin la seva feina.
Hi ha profesionals que mlauradament també deixen petjada, però només per malmetre lo que amb molt esforç han fet anteriors resposables, i per deixar al seu pas un camp de mines, que comporti molt anys de malestar al devant la possibilitat d´un esclat. Un bon exemple d´això el tenim en l´actual Ministeri de la Educació, i ho deixo aquí, perque hi ha persones que no mereixen ni un minut del nostre temps, i per altre banda ni el mes petit dels nostres desprecis.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Això es el que vareig fer aquest dissabte passat, veure el partit qu jugaven el Barça-B- i el Elx, equip que aquest any per el moment, lidera la segona divisió, i després de veure´l jugar, jo diria que dona l´imatge que donen els equips de primera, encara que per el moment es trovin a segona.
Vient jugar al Elx, em varen venir a la memòria, els inicis d´aquest dins de l´elit del futbol espanyol, l´Elx era un equip de tercera divisió, amb l´afició i els seguidors propis d´un equip rad icat en una ciutat, certament important per la seva activitat econòmica, però que no deixa de ser una ciutat de mitjana dimensió.
A Barcelonateniem, mes ben dit varem tenir molts anys, un jugado de futbol arribat de les terres de Lleó, on va començar a jugar en l´historic Cultural Leonesa, que va arribar a ser un dels idols blaugrana, un jugador d´aquells que marquen una època, estimt i respectat per tota l´afició barcelonista, el seu cap adornat per una prematura calvicie, acertava sempre a rematar els centres que arribaven desde la dreta on hi jugava en Basora, o desde l´esquerra on ho feia en Manchon.
Acabada per raons d´edat la seva etapa barcelonista com a jugador, dic això perque anys després va tornar com a entrenador del primer equip i sempr al servei del Barça com entrnador del jovent de la pedrera, va ingresar a l´Elx, que es trovaba a tercera divisió, en Cesar Rodriguez, encara no habia dit el seu nom, convençut de que vostés ja haurin adivinat de qui estaba parlant, ja al volant dels quaranta anys, jugava i entrenava, només en tres temporades va arribar a la primera divisió, jo personalment encara recordo haber vist jugar al Cesar en el recentment inaugurat Camp Nou vestint la samarra de l´Elx.
Com a resultat de l´ascens a primera, categoria on l´equip alicantí si va arrelar durant molts anys, la ciutat d´Elx va construir el gran estadi actual, comparable als existents en ciutats mes grans i amb entitats esportivas de mes solera, d´aquell equip varen surgir grans jugadors internacionals, alguns com el Marcial i l´Asensi varen posteriorment ingresar al Barça.
El pas d´en Cesar per l´Elx va deixar petjada, després de moltes temporades a primera, al final va retornar a segona, d´on costa mol sortir, aquest any juga un gran futbol, esta molt ben clasificat, i tot dona l´impresió de que el tornarem a tenir dins de la categoria reina, jo com molts aficionats, estarem molt contents de que aixís sigui, i tornarem a tenir un record per aquell gran jugador, estimat a Barcelona com per decomptat també ho era a la seva terra Lleó, on com a consequència de l´etapa barcelonista d´en Cesar, el Barça sempre hi ha tingut molts seguidors, valgui l´exemple de l´anterior President del Govern Sr. Rodriguez Zapatero.
Els professionals, es igual que sigui en el camp de l´esport, com dins de l´Empresa, o de les arts o de kla política, no es fan mai imprescindibles, quan arriba el dia que deixen la seva feina, per raons d´edat, per salut, o simplement `perqu´aixís ho decideixen, sempre tenen un substitut, que moltes vegades fins i tot ho fa millor, però això si, el profesional, per be, o per mal, sempre deixa petjada.
En Cesar, tant al Barça com a l´Elx va deixar un bon rastre, com a exemple perque generacions posteriors seguissin la seva feina.
Hi ha profesionals que mlauradament també deixen petjada, però només per malmetre lo que amb molt esforç han fet anteriors resposables, i per deixar al seu pas un camp de mines, que comporti molt anys de malestar al devant la possibilitat d´un esclat. Un bon exemple d´això el tenim en l´actual Ministeri de la Educació, i ho deixo aquí, perque hi ha persones que no mereixen ni un minut del nostre temps, i per altre banda ni el mes petit dels nostres desprecis.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)