Será esto? será est el tipo de sentimiento que nos une a los catalanes con el resto de españoles? Podria ser, porque por una parte me resisto a ponerme en lo peor, y por la otra es avidente, que tanto desde Catalunya como desde España, somos muchos los que entendemos, que tras muchos años de convivència, de vida en común superando dificultades, y todo ello a través de cuarenta años de dictadura, algo de positivo debe de haber quedado entre nosotros, los unos y los otros, que ayude a resolver cualquier tipo de entuerto que se produzca.
Insisto en que son muchos años de convivència, en el curso de los cuales se han generado lazos entrañables,familiares, afectivos, o simplemente de relación, personalmente yo siempre insisto en la importancia de estos aspectos sentimentales que pienso nos unen, porque de no existir este nexo, dificilmente una relación puede llegar a tenet el final satisfactorio, que dificilmente se consigue poniendo en juego aspectos de la vida excesivamente mundanos o si queremos decirlo así superficiales.
En estos momento convulsos en los que vivimos, en los que Catalunya se cuestiona al parecer de una manera formal y deficitiva, cual ha de ser su futuro como pueblo y cual su encaje con el Estado Español dentro de la Unión Europea, un porcentaje de ciudadanos que se mueve alrededor del 50% parece que es partidario de la secesión, mientras el resto de la ciudadania, veríamos mejor otras soluciones de tipò económico e identitario, que hiciesen posible seguir nuestro destino junto al del resto de pueblos españoles, y quiero hacer hincapié, en que estos, los que así pensamos, no hemos perdido ni un minuto de nuestro tiempo echando cuentas, no es un tema en el que basicamente nos mueva solo el interés, simplemente lo que sucede es que llevar a Catalunya y a España al puinto de separar sus destinos, sabe mal, y este es el sentimiento que prevalece.
Desde España, y para convencernos de la conveniéncia de seguir unidos, por el momento solo se oyen referéncias a lo que podria ser una salida traumática de la Unión Europea, de las dificultades que encontraria Catalunya para reincorporarse a ella, de la perdida de nuestro estado del bienestar, de tener que afrontar un empobrecimiento de largo recorrido, yo diria personalmente que es mejor que no nos obliguen a echar cuentas, vale mas que no lo hagamos, porque si lo hacemos, se corre el riesgo de que muchos decidamos unirbnos al colectivo cada vez mas numeroso de partidarios de la independéncia de Catalunya.
Yo acosejaria de una vez por todas, olvidarnos de intereses y de legalidades que encorsetan nuestra relación y saber dar este "te quiero", por lo que eres, por lo que representas, por todo lo que has dado y has ofrecido a nuestra relación, y por lo que todavia eres capaz de dar y ofrecer.
Evidentemente es mas hermoso hablar de los sentimientos que deban unir a los pueblos, sin ataduras que encorseten y limiten las decisiones, que los ciudadanos quieran tomar en un m omento dado de su existéncia.No se puede fundamentar el exito o fracaso de una relación, en la rijidez de unos acuerdos establecidos y firmados por ambas partes, todos conocemos relaciones de pareja, que han perdurado felizmente en el curso de años y años de vida en común, sin haber cumplimentado ni firmado ningún documento.
De cuando en cuando, oyes o lees cosas que algo tienen que ver con este sentimiento que yo encuentro a faltar, una vez mas recordaré aquellas palabras del Presidente Rodriguez Zapatero "ha llegado el momento en el que España haha llegar a Catalunya el reconocimiento que merece", o aquellas otras del Presidente del Congreso Sr. Marín, al inicio de la sesión que debia dar luz verde al Estatut de Catalunya, "como dice Serrat, hoy puede ser un gran dia", o aquellas otras que recientemente salieron a la luz, en boca del Presidente Felipe Gonzalez "en su momento reconocimos el hecho catalan, pero luego no quisimos conocerlo".
Todas las mencionadas son voces socialistas, porqué desde el Partido Popular nadie da el paso, estoy seguro que alguien lo dará, porque en el fondo estoy convencido de que lo que nos pasaa catalanes y españoles, es aquello que un dia leí, no recuerdo cando ni donde "De tanto que te quiero te apuñeo".
Josep Mª Carbonell i Vilaró
sábado, 29 de junio de 2013
jueves, 20 de junio de 2013
GESTIO O IDENTITAT
L´Estat de les autonomies neix, perque basicament un parell de comunitats, aspiran a reforçar la seva identitat diferenciada dins del conjunt de l´Estat, Si algú no sap o no vol entendre que aquesta identitat diferenciada existeix, llavors no calia haver començat un procés que al dia d´avui i després de trenta i cinc anys, no només es trova encallat, sino que fins i tot dona signes de retrocés, de involució, diguem-ho d´una manera o d´un altre.
Sembla ser que el Govern central esta ultimant la presentació d´un projecte de llei, que regula i condiciona l´actuació de les delegacions comercials que una autonomia pogui tenir a l´extranger, per començar hauriem de dir que aquestes delegacions, son això, delegacions comercials, perque anomenar.les "embajadas autonòmiques", sona de manera propera al sarcasme, només amb ganes de buscar raons, i si a partir d´aquí es volen suprimir les esmentades delegacions, introduint-les dins de l´ambit de les Embaixades de l´Estat, arguint que amb l´estalvi originat podriem construir uns quans ambulatoris, mes que un sarcasme, el que es, es simplement alló que diem, voler-se´n enfotre del mort i del qui al vetlla.
Als catalans la broma tam,bé ens agrada quan es el moment de fer-la, però sempre fugint d´un sarcasme i d´una prepotència, que en ocasiuoins es doneni que no ajuden a mantenir un bon clima de relacions dins del coinjunt de l´Estat.
Sense apartar.nos del tema de les delegacions comercials, el que s´hauria d´evaluar es si donen un profit no només identitari sino el econiomic i comertcial que haurien de donar, suposo que el Govern català, quan sigui el moment de fer-ho, ja faran arribar aquesta informació, la meva impresió es que desde l´implantació d´aquestes oficines comercials, el comportament de les exportacions catalanes ha estat m,es que satisfactori, francament el que no se, es si això ha estat aixís, per l´ajut de les delegacions, per la bondat dels productes a exportar, o per la encomiable llabor de l´empresari català que ha comprés lo important que es avui en dia obrir les portes dels mercats extrangers.
Les delegacions al extranger, un cop fet l´estudi pertinent, s´ha de determinar si convé o no convé tenir-les, i en el cas de que no siguin profitosesm se´ls dona un altre orientació o fins i tot algunes d´elles es posen fora de servei, aixís de senzill, sense sarcasmes ni "conyetes" fora de lloc.
Dit lo anterior, també es ben cert que la presència de les delegacions catalanes al extranger, ajuden a fer arribar a tots els recons del mon, l´existencia de Catalunya com a nació, la seva realitat, la seva cultura, la seva llengua i les seves tradicions. Si això ultim que acabo d´escriure, es lo que molesta, si el que es tracta es d´eliminar la vesant identitaria, posant en detriment els objectius economics i comercials, llavors, en aquest cas s´esta fent un flac servei no només a Catalunya sino al conjunt de tot Espanya, perque no convé oblidar que Catalunya, tot i en les actuals circumstàncies, es un motor que arrossega activitat per tots els recons de l´Estat.
Sembla ser que el Govern central esta decidit a dur a terme una reforma administrativa en profunditat, aquest será el moment de decidir mantenir lo que ja funciona prou be i d´eliminar lo que s´entengui representa un llast per desenvolupament futur de tot l´Estat. Després de trenta cinc anys, ja ha arribat el moment de fer balanç, es evident que s´han produit duplicitats administratives, fins i tot hi ha comunitats que s´han trovat amb un excés de resposabilitats de govern amb les que no hi contaven, potser perque tampoc havien tingut mai l´aspiració de governar-se. Es pot donar el cas de que alguna comunitat veuria amb bons ulls una recentralització de l´Estat, per saber-ho, només caldria fer referendums a totes les comunitats, no només a Catalunya i a partir d´aqui podria ser que tinguessim un millor criteri a l´hora de decidir si hem de seguir el mateix camí que varem iniciar trenta i cinc anys enrere.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Sembla ser que el Govern central esta ultimant la presentació d´un projecte de llei, que regula i condiciona l´actuació de les delegacions comercials que una autonomia pogui tenir a l´extranger, per començar hauriem de dir que aquestes delegacions, son això, delegacions comercials, perque anomenar.les "embajadas autonòmiques", sona de manera propera al sarcasme, només amb ganes de buscar raons, i si a partir d´aquí es volen suprimir les esmentades delegacions, introduint-les dins de l´ambit de les Embaixades de l´Estat, arguint que amb l´estalvi originat podriem construir uns quans ambulatoris, mes que un sarcasme, el que es, es simplement alló que diem, voler-se´n enfotre del mort i del qui al vetlla.
Als catalans la broma tam,bé ens agrada quan es el moment de fer-la, però sempre fugint d´un sarcasme i d´una prepotència, que en ocasiuoins es doneni que no ajuden a mantenir un bon clima de relacions dins del coinjunt de l´Estat.
Sense apartar.nos del tema de les delegacions comercials, el que s´hauria d´evaluar es si donen un profit no només identitari sino el econiomic i comertcial que haurien de donar, suposo que el Govern català, quan sigui el moment de fer-ho, ja faran arribar aquesta informació, la meva impresió es que desde l´implantació d´aquestes oficines comercials, el comportament de les exportacions catalanes ha estat m,es que satisfactori, francament el que no se, es si això ha estat aixís, per l´ajut de les delegacions, per la bondat dels productes a exportar, o per la encomiable llabor de l´empresari català que ha comprés lo important que es avui en dia obrir les portes dels mercats extrangers.
Les delegacions al extranger, un cop fet l´estudi pertinent, s´ha de determinar si convé o no convé tenir-les, i en el cas de que no siguin profitosesm se´ls dona un altre orientació o fins i tot algunes d´elles es posen fora de servei, aixís de senzill, sense sarcasmes ni "conyetes" fora de lloc.
Dit lo anterior, també es ben cert que la presència de les delegacions catalanes al extranger, ajuden a fer arribar a tots els recons del mon, l´existencia de Catalunya com a nació, la seva realitat, la seva cultura, la seva llengua i les seves tradicions. Si això ultim que acabo d´escriure, es lo que molesta, si el que es tracta es d´eliminar la vesant identitaria, posant en detriment els objectius economics i comercials, llavors, en aquest cas s´esta fent un flac servei no només a Catalunya sino al conjunt de tot Espanya, perque no convé oblidar que Catalunya, tot i en les actuals circumstàncies, es un motor que arrossega activitat per tots els recons de l´Estat.
Sembla ser que el Govern central esta decidit a dur a terme una reforma administrativa en profunditat, aquest será el moment de decidir mantenir lo que ja funciona prou be i d´eliminar lo que s´entengui representa un llast per desenvolupament futur de tot l´Estat. Després de trenta cinc anys, ja ha arribat el moment de fer balanç, es evident que s´han produit duplicitats administratives, fins i tot hi ha comunitats que s´han trovat amb un excés de resposabilitats de govern amb les que no hi contaven, potser perque tampoc havien tingut mai l´aspiració de governar-se. Es pot donar el cas de que alguna comunitat veuria amb bons ulls una recentralització de l´Estat, per saber-ho, només caldria fer referendums a totes les comunitats, no només a Catalunya i a partir d´aqui podria ser que tinguessim un millor criteri a l´hora de decidir si hem de seguir el mateix camí que varem iniciar trenta i cinc anys enrere.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jueves, 6 de junio de 2013
APROBAT O SUSPENS
Dins de la programació televisiva habitual de cada dia i en el curs dels matins, es pot veure una tertulia en la qu el conductor o en aquest cas la conductora, abans d´acomiadar-se pregunta als tertulians, aprobat o suspens? i els tertulians seguidament posen nota a unes actuacions o a uns esdeveniments que en el curs d´aquells dies han tingut lloc.
Donat que avui es un dia d´aquells on es presenten un grapat de temes per parlar, he decidit limitar-me a aprobar o suspendre sense fer masses comentaris, uns quans aspectes que al meu entendre mereixen encara que només sigui, ser esmentats i qualificats.
La ministresa d´afers socials, la Sra. Fatima Bañez, es persona llogicament sempre d´actualitat, com a consequència del carreg al que te fer front, suposo que deu tenir els seus partidaris, aixís con els seus detractors, pero aquests dies i sense entrar en el tema laboral, penso que es mereix no només un aprobat, sino un excel.lent, pel fet d´haber sabut en poques paraules i de manera molt subtil, aconsellar al Governadors del Banc d´Espanya, que es cuidés de casa seva, on si vol, ja hi te prou feina per fer.
Parlant del Governador del Banc d´Espanya, insisteixo en que no es el seu paper condicionar publicament la feina del departament del treball, però ja que ho fa, si mes no que posi molta cura en tot lo que diu, en el present moment, i al devant de la situació que viuen els col.lectius de gent menys afavorida, demanar que es rebaixi el salari minim interprofesional, penso que excedir-se, darrerament en aquest país nostre, ja s´está jugant en excés, amb els drets mes fonamentals de la clase treballadora, cau per el seu propi per posar un zero, un suspens al Sr. Governador.
En el curs de la setmana, vareig tenir ocasió d´escoltar uns comentaris de la Consellera d´Educació, la Sra. Rigau, persona, que com tot ja sabem porta ja molts anys de polítioca a l´esquena, on feia referència a una trobada casual, que va tenir amb l´expresident Sr. Felipe Gonzalez, dins d´un aeroport, l´un i l´altre llogicament es varen saludar, i sembla que varen disposar d´uns moments, per fer algún comentari de caire politic, deia la Sra. Rigau que el Sr. Gonzalez li havia dit sino amb les mateixes paraules, amb paraules semblants, "En su momento reconocimos el hecho catalán, però luego no quisimos conocerlo", obviament el Sr. Gonzalez es mereix si mes no un notable, la majoria d´espanyols encara avui en dia no coneixen quina es la realitat de Catalunya, encara hi son a temps, "Sr.Gonzalez, personas como Ud. pueden ayudar a conseguirlo".
El President Mas, després de molts anys a la política, de quan en quan, encara recorda els seus origens, les seves arrels en el mon de l´Empresa, l´altre dia deia que en comptres de parlar de mini-jobs, hauriem de parlar de contractes a temps parcial, on es treballa una jornada reduida, però cobrant en la mateixa proporció que els que la treballen completa, aixís com també i a proporció, gaudint dels mateixos drets socials, de moment li posarem un notable, l´excelent me´l reservo per quan arribi l´hisenda propia amb la soberania fiscal, aquell dia mes que un excelent, s´haurá guanyat i mes que guanyada la matrícula d´honor.
Només he posat un insuficient, la majoria treuen notables i fins i tot excel.lents, i això no nomes es dona perque aquest que escriu, sigui poc rigurós a l´hora de qualificar, el que succeeix es que quan en un país les coses es posen tan dificils, per poc que escoltis alguna aportació que et sembla encertada, deseguida la reculls i procures transportarla.
No se ben be el perqué, però aquest dies noto que m´envolta una sensació d´optimisme, que el que si es segur, es que no només arriba per les xifres d´aturats d´aquest mes de Maig, ja sabeu que fa temps procuro no parlar de la cosa laboral, l´optimisme, a no ser que sigui només això, una sensació, m´arriba per altres motius, que per el moment s´em fa dificil explicar, deixarem pasar una temporada.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Donat que avui es un dia d´aquells on es presenten un grapat de temes per parlar, he decidit limitar-me a aprobar o suspendre sense fer masses comentaris, uns quans aspectes que al meu entendre mereixen encara que només sigui, ser esmentats i qualificats.
La ministresa d´afers socials, la Sra. Fatima Bañez, es persona llogicament sempre d´actualitat, com a consequència del carreg al que te fer front, suposo que deu tenir els seus partidaris, aixís con els seus detractors, pero aquests dies i sense entrar en el tema laboral, penso que es mereix no només un aprobat, sino un excel.lent, pel fet d´haber sabut en poques paraules i de manera molt subtil, aconsellar al Governadors del Banc d´Espanya, que es cuidés de casa seva, on si vol, ja hi te prou feina per fer.
Parlant del Governador del Banc d´Espanya, insisteixo en que no es el seu paper condicionar publicament la feina del departament del treball, però ja que ho fa, si mes no que posi molta cura en tot lo que diu, en el present moment, i al devant de la situació que viuen els col.lectius de gent menys afavorida, demanar que es rebaixi el salari minim interprofesional, penso que excedir-se, darrerament en aquest país nostre, ja s´está jugant en excés, amb els drets mes fonamentals de la clase treballadora, cau per el seu propi per posar un zero, un suspens al Sr. Governador.
En el curs de la setmana, vareig tenir ocasió d´escoltar uns comentaris de la Consellera d´Educació, la Sra. Rigau, persona, que com tot ja sabem porta ja molts anys de polítioca a l´esquena, on feia referència a una trobada casual, que va tenir amb l´expresident Sr. Felipe Gonzalez, dins d´un aeroport, l´un i l´altre llogicament es varen saludar, i sembla que varen disposar d´uns moments, per fer algún comentari de caire politic, deia la Sra. Rigau que el Sr. Gonzalez li havia dit sino amb les mateixes paraules, amb paraules semblants, "En su momento reconocimos el hecho catalán, però luego no quisimos conocerlo", obviament el Sr. Gonzalez es mereix si mes no un notable, la majoria d´espanyols encara avui en dia no coneixen quina es la realitat de Catalunya, encara hi son a temps, "Sr.Gonzalez, personas como Ud. pueden ayudar a conseguirlo".
El President Mas, després de molts anys a la política, de quan en quan, encara recorda els seus origens, les seves arrels en el mon de l´Empresa, l´altre dia deia que en comptres de parlar de mini-jobs, hauriem de parlar de contractes a temps parcial, on es treballa una jornada reduida, però cobrant en la mateixa proporció que els que la treballen completa, aixís com també i a proporció, gaudint dels mateixos drets socials, de moment li posarem un notable, l´excelent me´l reservo per quan arribi l´hisenda propia amb la soberania fiscal, aquell dia mes que un excelent, s´haurá guanyat i mes que guanyada la matrícula d´honor.
Només he posat un insuficient, la majoria treuen notables i fins i tot excel.lents, i això no nomes es dona perque aquest que escriu, sigui poc rigurós a l´hora de qualificar, el que succeeix es que quan en un país les coses es posen tan dificils, per poc que escoltis alguna aportació que et sembla encertada, deseguida la reculls i procures transportarla.
No se ben be el perqué, però aquest dies noto que m´envolta una sensació d´optimisme, que el que si es segur, es que no només arriba per les xifres d´aturats d´aquest mes de Maig, ja sabeu que fa temps procuro no parlar de la cosa laboral, l´optimisme, a no ser que sigui només això, una sensació, m´arriba per altres motius, que per el moment s´em fa dificil explicar, deixarem pasar una temporada.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)