Com usuari de la sanitat pùblica, soc client habitual de les farmacies, per altre banda el fet de tenir ja una certa edat, allò que es diu un xic avançada, fa que les meves visites an aquest tipus d´establiment, sigui mes frequent de lo que un voldria.
El fet con deia de ser un client habitual, fa que entre el farmaceutic i jo mateix, es doni un bon clima de confiança, cosa que també es consequència, dels quaranta i dos anys que porto vivint en el mateix habitatge.Sempre de bon matí, només sortir de casa, vaig de dret cap al contenidor de les deixalles, just devan mateis de la farmacia, deposito les bosses, cada una en el contenidor corresponent, perque a casa nostre som dels que reciclem, i un cop feta aquesta feina, li desitges al farmaceutic, que just an aquella hora es trova aixecant la persiana de la botiga, que tingui un bon dia.
En el curs de tants anys, son moltes les ocasions en las que el farmaceutic, que per altre banda toca un article, que en certs moments resulta ser de primera necessitat, et fa un favor, et dona un bon consell a l´hora de prendre un medicament, en altres paraules, es porta be, perque el farmaceutic es un profesional tot s´ha de dir, que ofereix moltes facetes, aparft de farmaceutic, es boticari, enfermer i fins i tot una mica metge.
Algún cop m´he trovat amb el fet, de necessitar un medicament, un cas d´aquells, sobtat, sense disposar de la recepte del metge, el farmaceutic, sempre m´ha avançat el medicament, no t´amoinis, quan tinguis la recepte ja me la portarás, no pateixis que no vindrá pàs d´un dia.
Va ser en una d´aquestes ocasions, que dins de la consulta del metge, li vareig comentar que necesitaba una recepte, perque el meu farmaceutic, m´habia avançat un medicament, i llogicament li volia poprtar la recepta com mes aviat millor, per correspondre aixís al seu favor i la seva mostra de confiança.
Esclar que et faré la recepta em va dir el doctor, però no pateixis per el farmaceutic, aquest col.lectiu de professionals, els farmaceutics, els favors que et poguin fer i per mes que en facin, els surten molt a compte, son els que viuen millor, no pateixen mai cap crisis, no en troivaras mai cap que hagi de tencer portes, tots es guanyen be la vida i sense gaires mal de caps.
Quan arriba una crisi com la que estem patint, es evident, que hi ha sectors, empreses, families, persones, que acusen mes les dificultats unes que altres, tothom se sap lo seu, els farmaceutics en aquest moment present s´han volgut deixar sentir, deuen tenir, estic segur que es aixís, els seus motius per fer-ho, però de totes maneres, que no si acostumin massa, perque sino haurem de parlar d´un altre manera, hi ha vagues que son mes ben acceptades que d´altres, in el subministrament farmaceutic es un aspecte una mica delicat.
Josep mª Carbonell i Vilaró
lunes, 29 de octubre de 2012
jueves, 18 de octubre de 2012
LA CONSITUCIO
Pocs dies després de que el Sr. Rajoi formés el seu govern, recordo quie tot i parlant de la posible reforma laboral, un tema aquest, que en aquells moments semblava prioritari i que potser encara ho es, si tenim en compte la situació del mercat del treball, El Ministre Sr. De Guindos, feia unes declaracions, en les que apuntava que segons el seu punt de vista, el mercat laboral espanyol, necesitava només dues modalitats de contractació, totes dues de duració indefinida, però una a temps parcial, i l´altre a jornada completa.
Només llegir aquest comentari del Sr. De Guindos varegig pensar entre mi, ja es hora, ja es hora que dins del Govern, hi hagi una persona que vegi les coses amb un xic de claretat, però de sobte, apareix la Sra. Bañez, en aquells moments, recent nombrada Ministresa d´afers laborals, i surt al pas, dient, que la proposta del Sr. De Guindos, no es podia dur a terme, perqué segons ella era anti-constitucional.
Ahores d´ara, encara no he sentit ni llegit cap explicació, que raoni el perqué d´una modalitat de contractació que al meu entendre resultaria de facil aplicació i per altre banda molt eficaç, això si, contemplada dins d´un conjunt d´altres mesures, que en aquest moments em resisteixo a comentar, recordin els meus lectors, que ja fa temps vareig fer la promesa de no tornar a parlar del tema laboral.
Tot el comentari anterior només el faig, per deixar constància d´un fet que cada vegada resulta mes habitual en tot l´entorn de la nostre vida política, sempre que algún politic no sap que dir, quan no trova resposta pèr un tema concret, quan no te capacitat per fer cap aportació ebn la linea de tot el que es parla, el seu salva vides, sempre resulta ser la Constitució, la Constitució es una xarxa en la que troven frè, i queden aturades, moltes iniciatives, que mereixen si mes no, ser debatudes i negociades.
Tornaré a parlar del Sr. De Guindos, es una persona a la que no conec de res, però que resulta que sense saber perqué, em cau be, l´explicació pot ser, que tot sovin diu coses d´aquelles qua a un li agrada escoltar,no fa gaires dies li vareig llegir unes altres manifestacions, on deia que la solidaritat catalana amb la resta de l´Estat, habia de tenir uns limits i un punt de trobada, suposo que ho vareig entendre be, fins al moment present, no he sentit tornar-ne a parlar, ni tampoc dingú a qualificat aquestes declaracions d´inconstitucionals.
La nostre Constitució, no hauria de ser un mur de contenció,molt al contrari, recordant i entenent, el moment i les circumstàncies en les que va ser redactada i aprovada, un moment encara envoltat de incerteses i de temors en quan a una posible involució, i considerant també el fet, de que nomé la verem votar, la gent que avui en dia complim mes de cin quanta i tres anys, penso que es fa necesària una actualització que la transporti a l´any 2.012, i que pogui aixís contemplar, les necesitats, anhels i objectius dels ciutadans d´aquesta Espanya actual, membre de dret de l´Unió Europea.
Una Constitució, renovada i actualitzada, seria l´instrument que de manera urgent necesita Espanya, per sortir sense mes danys de la cruilla sense sortida en la que ara es trova.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Només llegir aquest comentari del Sr. De Guindos varegig pensar entre mi, ja es hora, ja es hora que dins del Govern, hi hagi una persona que vegi les coses amb un xic de claretat, però de sobte, apareix la Sra. Bañez, en aquells moments, recent nombrada Ministresa d´afers laborals, i surt al pas, dient, que la proposta del Sr. De Guindos, no es podia dur a terme, perqué segons ella era anti-constitucional.
Ahores d´ara, encara no he sentit ni llegit cap explicació, que raoni el perqué d´una modalitat de contractació que al meu entendre resultaria de facil aplicació i per altre banda molt eficaç, això si, contemplada dins d´un conjunt d´altres mesures, que en aquest moments em resisteixo a comentar, recordin els meus lectors, que ja fa temps vareig fer la promesa de no tornar a parlar del tema laboral.
Tot el comentari anterior només el faig, per deixar constància d´un fet que cada vegada resulta mes habitual en tot l´entorn de la nostre vida política, sempre que algún politic no sap que dir, quan no trova resposta pèr un tema concret, quan no te capacitat per fer cap aportació ebn la linea de tot el que es parla, el seu salva vides, sempre resulta ser la Constitució, la Constitució es una xarxa en la que troven frè, i queden aturades, moltes iniciatives, que mereixen si mes no, ser debatudes i negociades.
Tornaré a parlar del Sr. De Guindos, es una persona a la que no conec de res, però que resulta que sense saber perqué, em cau be, l´explicació pot ser, que tot sovin diu coses d´aquelles qua a un li agrada escoltar,no fa gaires dies li vareig llegir unes altres manifestacions, on deia que la solidaritat catalana amb la resta de l´Estat, habia de tenir uns limits i un punt de trobada, suposo que ho vareig entendre be, fins al moment present, no he sentit tornar-ne a parlar, ni tampoc dingú a qualificat aquestes declaracions d´inconstitucionals.
La nostre Constitució, no hauria de ser un mur de contenció,molt al contrari, recordant i entenent, el moment i les circumstàncies en les que va ser redactada i aprovada, un moment encara envoltat de incerteses i de temors en quan a una posible involució, i considerant també el fet, de que nomé la verem votar, la gent que avui en dia complim mes de cin quanta i tres anys, penso que es fa necesària una actualització que la transporti a l´any 2.012, i que pogui aixís contemplar, les necesitats, anhels i objectius dels ciutadans d´aquesta Espanya actual, membre de dret de l´Unió Europea.
Una Constitució, renovada i actualitzada, seria l´instrument que de manera urgent necesita Espanya, per sortir sense mes danys de la cruilla sense sortida en la que ara es trova.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
sábado, 13 de octubre de 2012
UNIO EUROPEA
El dia tres de Juny de l´any 2.009, vareig publicar un article, que a hores d´ara encara es pot trovar en el meu blog, i que tenia per titol, "Vocacion Europea", en aquest article, recordava la meva intervenció en el Congrés de Convergència que va tenir lloc l´any 1.992.
El objectiu de la meva intervenció, era el d´esmenar l´apartat, on la ponència d´economia s´adheria a les condicions del tractat de Maastricht, entre altres aspectes la ponència esmentava, que els catalans de sempre haviem mostrat tenir vocació europea.
Jo en la meva esmena, també m´adheria a les disposicions del tractat, però no per raons que tinguessin res que veure, ni amb la vocació europea, ni amb cao altre tipus de sentiment, estaba d´acord am,b l´adhessió. simplement perqué a Catalunya li era d´interés, entrar dins de l´Unió Europea.
Aquest interés per entrar en l´Unió Europea, jo pensava i segueixo pensant, que tenia dos tipus de motivacions, una d´econòmica, un merecat de 300 mil.lions de persones, una important societat de consum amb un alt nivell tan social com cultural i economic. L´altre motivació tembé pensava i també segueixo pensant, que la cració de l´Unió Europea, podia representar, que els grans estats existents: Espanya, França, Alemanya, etc. quedessin diluits dins d´aquest nou ordenament socio-politic, que s´estaba gestant, cosa que a l´efecte podria representar, obrir una porta a les nacions sense Estat, que ja d´antig i dins d´Europa, reivindicaven els seus drets.
Ara, pàssats ja vint anys desde la data d´aquell Congrés, penso, que potser ja ha arribat el moment de fer el meu anàlisi, i poder aixís concretar, les avantatges que la nostre integració a Europa han representat per Catalunya.
En primer lloc i tan com era previst, un cop dins d´aquest gran mercat que es Europa, les oportunitats de feina i negoci, per les nostres empreses i els nostres professionals, han assolit un nivell certament important, lo que, junt amb l´ajut dels fons de cohesió, tot plegat ens ha permés, gaudir d´uns anys de benestar i prosperitat, poc abans inimaginables.
Tot ha estat positiu, mentrtes les circumstàncies també ho han estat, però les dificultats un dia o l´altre sempre arriben, i quan han arribat, això requeria que tots els estats membres, haguessin mostrat una bona disposició per perdre les seves cotes de sobirania nacional, al servei de l´Unió Europea, i això no ha estat aixís, lo que esta dificultant en gran manera, la sortia de la crisi que estem patint.Si no deixem de ser en la mesura que poguem, espanyols,. francesos, anglesos, alemanys, etc. dificilment podrem seguir endevant amb el projecte europeu, perque de dificultats ja se sap que sempre s´en presentaran.
Son molts els aspectes on l´Unió Europea hauria d´arribar, a fi i efecte de controlar i millorar el comportament dels Estats membres, jo em torno ha preguntar un cop mes, com s´ha permés que molts Estats hagin assolit unes xifres d´endeutament tan exigerades, lo que ha comportat uns nivells de despesa financera que condiciona el futur d´aqeusts Estats.
Un altre apartat que ens afecta, es per el moment la mancança de mecanismes que regulin i determinin, quins han de ser, els limits de transferència de capitals, dins de cada Estat mebre, a fi i efecte d´assegurar els nivells de cohesió necesaris, però sense que això pogui representar, l´ofeg economic d´una comunitat, com es ara el cas de Catalunya.
Per parlar dún tema d´actualitat, l´Unió Europea hauria de fer-se responsable i sortir al pas, de fets tan lamentables com el que darrerament s´ha presentat, quan els estudiants, han vist limitats els ajuts per seguir programes de cohessió i formació com els Erasmus, la pregunta arriba per si sola, volem construir una Europa cohesionada o no ens es de massa interés?.
Fins i tot, per si arriba la necessitat, Europa hauria d´estar preparada, per conduir i assessorar, juridicament i economicament, processos de secessió d´una comunitat, aquest es un afer que un dia o altre pot arribar, sigui a Catalunya, sigui a Escocia, a Flandes o al País Basc, i si arriba, Europa ha de ser l´arbitre que reguli aquest procés.
No se si estem segurs de lo que representa l´Unió Europea, amb totes les seves avantatges, que son moltes e importants, però també amb els deures que comporta ser un dels seus Estatrs membres
Jo personalment, tal i com estan les coses, encara no he assolit aquell grau de convenciment, que m´hauria de portar a seguir recolsant el projecte europeu.
De fet suposo que lo que a mi em passa, es que jo, de vocació europea no n´he tingut mai, per Europa i els europeus, no sento cap tipous de sentiment, Europa simplement "interesa", en el ben entés, que desde Brusel.les, es governi, i es governi pensant amb Europa i tot el seu conjunt, delo contrari ja estavem prou be abans d´arribar a Maastricht.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
El objectiu de la meva intervenció, era el d´esmenar l´apartat, on la ponència d´economia s´adheria a les condicions del tractat de Maastricht, entre altres aspectes la ponència esmentava, que els catalans de sempre haviem mostrat tenir vocació europea.
Jo en la meva esmena, també m´adheria a les disposicions del tractat, però no per raons que tinguessin res que veure, ni amb la vocació europea, ni amb cao altre tipus de sentiment, estaba d´acord am,b l´adhessió. simplement perqué a Catalunya li era d´interés, entrar dins de l´Unió Europea.
Aquest interés per entrar en l´Unió Europea, jo pensava i segueixo pensant, que tenia dos tipus de motivacions, una d´econòmica, un merecat de 300 mil.lions de persones, una important societat de consum amb un alt nivell tan social com cultural i economic. L´altre motivació tembé pensava i també segueixo pensant, que la cració de l´Unió Europea, podia representar, que els grans estats existents: Espanya, França, Alemanya, etc. quedessin diluits dins d´aquest nou ordenament socio-politic, que s´estaba gestant, cosa que a l´efecte podria representar, obrir una porta a les nacions sense Estat, que ja d´antig i dins d´Europa, reivindicaven els seus drets.
Ara, pàssats ja vint anys desde la data d´aquell Congrés, penso, que potser ja ha arribat el moment de fer el meu anàlisi, i poder aixís concretar, les avantatges que la nostre integració a Europa han representat per Catalunya.
En primer lloc i tan com era previst, un cop dins d´aquest gran mercat que es Europa, les oportunitats de feina i negoci, per les nostres empreses i els nostres professionals, han assolit un nivell certament important, lo que, junt amb l´ajut dels fons de cohesió, tot plegat ens ha permés, gaudir d´uns anys de benestar i prosperitat, poc abans inimaginables.
Tot ha estat positiu, mentrtes les circumstàncies també ho han estat, però les dificultats un dia o l´altre sempre arriben, i quan han arribat, això requeria que tots els estats membres, haguessin mostrat una bona disposició per perdre les seves cotes de sobirania nacional, al servei de l´Unió Europea, i això no ha estat aixís, lo que esta dificultant en gran manera, la sortia de la crisi que estem patint.Si no deixem de ser en la mesura que poguem, espanyols,. francesos, anglesos, alemanys, etc. dificilment podrem seguir endevant amb el projecte europeu, perque de dificultats ja se sap que sempre s´en presentaran.
Son molts els aspectes on l´Unió Europea hauria d´arribar, a fi i efecte de controlar i millorar el comportament dels Estats membres, jo em torno ha preguntar un cop mes, com s´ha permés que molts Estats hagin assolit unes xifres d´endeutament tan exigerades, lo que ha comportat uns nivells de despesa financera que condiciona el futur d´aqeusts Estats.
Un altre apartat que ens afecta, es per el moment la mancança de mecanismes que regulin i determinin, quins han de ser, els limits de transferència de capitals, dins de cada Estat mebre, a fi i efecte d´assegurar els nivells de cohesió necesaris, però sense que això pogui representar, l´ofeg economic d´una comunitat, com es ara el cas de Catalunya.
Per parlar dún tema d´actualitat, l´Unió Europea hauria de fer-se responsable i sortir al pas, de fets tan lamentables com el que darrerament s´ha presentat, quan els estudiants, han vist limitats els ajuts per seguir programes de cohessió i formació com els Erasmus, la pregunta arriba per si sola, volem construir una Europa cohesionada o no ens es de massa interés?.
Fins i tot, per si arriba la necessitat, Europa hauria d´estar preparada, per conduir i assessorar, juridicament i economicament, processos de secessió d´una comunitat, aquest es un afer que un dia o altre pot arribar, sigui a Catalunya, sigui a Escocia, a Flandes o al País Basc, i si arriba, Europa ha de ser l´arbitre que reguli aquest procés.
No se si estem segurs de lo que representa l´Unió Europea, amb totes les seves avantatges, que son moltes e importants, però també amb els deures que comporta ser un dels seus Estatrs membres
Jo personalment, tal i com estan les coses, encara no he assolit aquell grau de convenciment, que m´hauria de portar a seguir recolsant el projecte europeu.
De fet suposo que lo que a mi em passa, es que jo, de vocació europea no n´he tingut mai, per Europa i els europeus, no sento cap tipous de sentiment, Europa simplement "interesa", en el ben entés, que desde Brusel.les, es governi, i es governi pensant amb Europa i tot el seu conjunt, delo contrari ja estavem prou be abans d´arribar a Maastricht.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)