Si en els curs dels propers set o vuit mesos en alguna ocasió em senten parlar o llegeixen algun article on faig referència a les properes eleccions municipals, que ningú es pensi que tinc ni la mes mínima intenció de participar en aquesta contesa electoral.
De inquietuds polítiques sempre n´he tingut, però en el moment present els meus projectes arribat el cas, es mourien dins d´altres aspectes de la vida política, social i econòmica del nostre país.
Em sento feliç només mirant Barcelona, quan faig una volta per els seus parcs, avingudes i carrers, tant si faig una volta caminant, com si la faig dins d´un autobús, la disfruto, la veig mes maca, mes moderna, mes actualitzada que mai, no cal que me la toquin gaire, només lo just per mantenir-la on ja està, dins del grup de les ciutats mes admirades del mon.
Aquesta Barcelona que tots disfrutem, no es producte de la feina d´una força política determinada, desde l´etapa de govern del Sr. Maragall fins ara en el moment present amb la Sra. Colau tots s´han proposat fer-ho be i Fe de Deu que ho han aconseguit.
L a Sra. Colau s´ha de posar com a repte, assolir una majoria mes folgada, que li permeti governar amb mes tranquil·litat, però per tot lo demés, ella i el seu equip si es per mi, poden seguir governant forces anys mes.
Aprofito per fer esment un cop mes, dels actes que l´Ajuntament de Nou Barris va tornar a organitzar per les festes de la Mercé, la Banda Municipal, l´orquestra i cors del Liceu i l´orquestra filharmònica de Catalunya, vaig aplaudir amb força, a les orquestres, a la Regidora Presidenta i fins i tot a l´Alcaldesa que alguna cosa i deu tenir que veure.
La setmana passada, la meva neta gran que ja te dinou anys, es va escapar amb una amiga per passar una setmana de vacances a Paría, t´ho vols creure em deia, que en tota la xarxa del metro de París no vaig trobar ni una escala automàtica ni un ascensor, tot s´ha de fer pujant i baixant escales, i saps qie costa una tarja de deu viatges, no ho se jo li deia, fa molts anys que no hi he estat, doncs val catorce euros, aquí a Barcelona només en costa deu.
Parlant d´altres ciutats, fa un parell d´anys per les festes de Nadal vam anar uns quants de la família a passar uns dies a Londres, jo de jove hi havia estat forces temporades, pensava que la trovaria molt canviada, res d´això, tot està igual, tot ho conserven igual, això si, vell, antiquat, incomode, per això si, tot molt tradicional, encara hi son les cabines de telèfon típiques de Londres, avui en dia ningú les fa servir perquè tothom com aquí es serveix del mòbil, però les cabines encara hi son, en vaig obrir una, no els enganyo si els dic que hi havia dos pams de "merda", en vaig obrir un altre, tres pams de "merda" ja no en vaig obrir cap mes.
A Londres veus molts carrers plens de bosses de deixalles que els veïns deixen a terra fins que passa cada dos dies el servei de recollida, aquí a Barcelona passa cada dia un camión generalment conduit per una noia, que sense baixar del camión, eleva el container ple de deixalles, el buida i el torna a deixar al seu lloc. Potser també es moment de rendir homenatge a tots aquells nois i noies que de bon matí, ja estan escombrant i regant els carrers de la ciutat.
Quin goig viure a Barcelona, neta i ben cuidada, millorant cada dia els nivells de la contaminació, tant lligada amb la densitat del transit, les enquestes ens diuen any per any, que cada cop la gent fa mes us del transport públic.
Evidentment, i que ningú s´ho prengui malament, no cal que vingui ningú de fora a ajudar-nos en tasques municipals, aquesta es una feina que ja ens la sabem fer nosaltres sols.
Estant llegint un article escrit per una persona nascuda a Barcelona, que estima molt la seva ciutat i quan estimes només saps veure les virtuts i els atractius de tot el que t´envolta.
Deia al començament d´aquest article, que en el moment present si alguna cosa voldria fer en política, m´haig de remetre a tres aspectes de la nostre vida social i política, que condicionen en gran manera la qualitat de vida de tots els nostres ciutadans.
Estic parlant del Finançament autonòmic, legislació laboral, i sostenibilitat del sistema de pensions.
Respecte al finançament autonòmic, tinc recollida la que al meu entendre es valuosa informació de lo que ens esta passant, aquesta informació desde el primer moment sempre l´he tractat amb molta cautela perquè tampoc es del meu interès donar-li excessiva transcendència, en tot cas es un eina que tinc a disposició del Govern -Central a fi d´esmenar els errors que s´han produït en el curs dels anys, o en tot cas procedir a canviar el sistema de finançament.
Per lo que respecta al futur de les pensions, no tinc cap informació escrita però la tinc molt ben pensada, estudiada i raonada, tot a punt per posar-la a disposició del Govern central i posteriorment dels agents socials, el nou sistema garantirà el cobrament futur de les pensions, com també incrementar-les d´acord amb l´augment del cost de la vida.
S´hauran de fer canvis en la reglamentació del nostre mercat laboral, però aquests canvis no lesionaràn els drets dels obrers com tampoc els dels empresaris.
El tema de les pensions va molt lligat amb la situació del nostre mercat laboral, avui no m´he volgut repetir, perquè ja n´he parlat abastament en altres ocasions, però en un proper article tractaré de raonar la situació del nostre mon laboral fent un anàlisi de tot el que ha passat en el curs dels darrers quaranta anys, son aquests uns anys que jo he viscut personalment dins del mon de l´Empresa ja que vaig començar a treballar l´any 1.968 i ho vaig esta fent fins el 2.008 quan em vaig jubilar.
No em preocupen les eleccions municipals, aquest article l´he escrit perquè tothom conegui quins son els meus objectius, finançament autonòmic, mercat laboral, i pensions.
Josep m.Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail. com
626 469 639
viernes, 28 de septiembre de 2018
jueves, 13 de septiembre de 2018
MARGARIDO 1.888 - 2.018
Soc originari d´un poble de la Catalunya central, on hi va néixer una besàvia meva, Sant Marti de Sesgueioles, la meva senyora també ho es, i així entre tots dos hem anat conservant la casa dels avis, on hi passem les vacances i tots els caps de setmana que podem i que el clima permet.
Es aquest poble Sant Martí, el que fou escollit per el gran Apel.les Mestres, no sols com a marc, sinó com a substancia de un dels seus poemes mes commovedors "Margaridó", la primera edició del Margaridó va aparèixer el 1.888, en el curs de molts anys i fins superats els tràgics moments de la guerra civil del 1.936- 1.939, en mica amb mica es va anar afluixant la mordassa que tenallava la nostre cultura, i heus aquí que, com qui troba un tresor amagat, descobrim Margaridó.
Era l´any 1.991 en el que amb la col·laboració de tot el poble, va tenir lloc en el curs de la Festa Major d´aquell any la primera històrica representació, desde aquell moment, Sant Martí ha sentit Margarido com a part irrenunciable del seu patrimoni, s´han dut a terme dues representacions mes, la darrrere aquest mateix estiu, que han representat el manteniment d´una publica professió de fidelitat i agraïment, envers l'il·lustre autor, envers el deliciós poema i envers el personatge de Margaridó, probablement llegendari, però que Apel.les Mestres va convertir en un personatge viu que encarna un sentiment noble i etern.
Amb la Margarido, admirem el coratge d´una dona que en ares de l´amor va perdre la vida, el seu record ens ajuda a superar cada dia mes, tota mena de odi i egoisme, i esbatanar el cor a l´amor, a la generositat i al sacrifici.
La consigna del Sr. Alcalde era la de donar, menjar, llit, i aixopluc a les troper franceses invasores,donar signes de bona convivència però sense oblidar que eren els enemics amb els que calia lluitar, la Margaridó va seguir les instruccions del Sr. Alcalde, va oferir al soldat francès anomenat "tambor", menjar i llit per dormir, un cop adormit, agafà una falç ben esmolada amb l´intenció de matar-lo, però no va poder, no va poder fer-ho.
A l'endemà el francès pregunta, he dormit, com no has aprofitat per matar-me, la resposta de la Margaridó dona lloc al nucli romàntic del poema, arriba el gruix de les tropes franceses, en "tambor"s´incorpora a elles i la Margaridó trova la mort.
Mentrestant arriben les tropes franceses, la gent del poble expressa els seus sentiments a través de les seves converses, es interesant i te quelcom que veure amb molts dels sentiments que envaeixen la situació de la nostre Catalunya en l´actualitat, vull recollir el diàleg entre els dos pastors, en Janot i en Vicens.
Diu en Janot: Vicenç quin ven t´empeny que tan d´horeta plegues? que has vist el llop? si no es el llop no t´has errat gaire, he cist el "porc" la patri en perill crida assistència, tremola la nostre independència, per mi es tard Janot, es tard, em sobren ganes però també em sobren els anys i les arrugues, si fos jove com tu, cepat, fornit i fent presència, seria un altre cosa, no t´en dones vergonya, en lloc d´espantar cabres a pedrades,perque no estens francesots a rabassades, no en tens de vergonya, contesta en Janot, no en tinc perquè la guardo tota per coses de mes seny i mes cristianes, tinc pare i mare vells, tinc tres germanes, i si el pobre Janot s´envà a la guerra, qui mantindrà als vellets i a la mainada?
Segueix en Vicens, i la nostre independència? i les nostres glories? i els nostres drets i llibertats, en Janot contesta, tot això son cabòries, en Vicens ho acaba, mal patriota, traïdor.
Els dos pastors arriben a Sant Martí cridant, mestresses amagueu el porc, que ve el "porc" de França.
Abans de marxar de vacances ja us vaig deixar dit que un cop a casa tornaria a donar senyakls de vida, cada cop tinc menys coses per dir, em sembla que ja he dit tot el que tenia per comunicar, procuro ser coherent, no alterar el meu pensament polític i per altre banda tampoc repetirme.
Aquest matí escoltant una tertulia televisiva, m´ha sorprès escoltar, no se si ho he entès malament, que els partits polítics encara estan sospesant quina es l'estratègia que cal seguir per mantenir viu el nostre procés sobiranista.
Procuraré fer arribar la meva estratègia només amb quatre paraules, perquè si feu una ullada al meu darrer article del 19 de Juliol, ho trobareu tot abastament raonat i explicat.
En primer lloc cal fer d´una vegada un referèndum legal i acordat amb el Govern central, resultat guanyador d´un 55% a un 60% dels vots, si el resultat es satisfactori ja podem proclamar l´in dependència, aquesta independència com la governarem a través d´una republica o del mateix monarca que tenim que ho seria del Regne d´Espanya, del Regne de Catalunya, del Regne d´Euskadi etc, com la Reina anglesa que ho es dels anglesos, des escocesos, dels irlandesos etc.etc.solucions per tothom, caldrà fer un altre referèndum constitucional am la participació de tots els espanyols.
Condició indispensable abans de fer el referèndum es que les circumstancies del país no afavoreixin una presa de de decisió determinada, hem de tenir una tassa d´atur igual o propera a la mitjana europea, un dèficit semblant al mitjà d´Europa, els pensionistes han de veure segures les seves pensions, els dependents han de cobrar tot lo que tenen recorregut.
Faig esment d´aquest ultim apartat perquè si la situació es l´actual, lo fàcil es votar un canvi de país, ja vegades en les que lo nou sembla lo millor y no sempre es així.
De moment els darrers governs que hem tingut, sembla que els costa molt prendre mesures en tot el tema laboral, pensions, finançament autonòmic etc. d´aquesta manera no es podrá fer el referèndum, ni donar cap altre pas endavant, jo per la meva part ja saben que segueixo estant a la seva disposició, quan volguin la meva col·laboració ja saben que la tindran.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Es aquest poble Sant Martí, el que fou escollit per el gran Apel.les Mestres, no sols com a marc, sinó com a substancia de un dels seus poemes mes commovedors "Margaridó", la primera edició del Margaridó va aparèixer el 1.888, en el curs de molts anys i fins superats els tràgics moments de la guerra civil del 1.936- 1.939, en mica amb mica es va anar afluixant la mordassa que tenallava la nostre cultura, i heus aquí que, com qui troba un tresor amagat, descobrim Margaridó.
Era l´any 1.991 en el que amb la col·laboració de tot el poble, va tenir lloc en el curs de la Festa Major d´aquell any la primera històrica representació, desde aquell moment, Sant Martí ha sentit Margarido com a part irrenunciable del seu patrimoni, s´han dut a terme dues representacions mes, la darrrere aquest mateix estiu, que han representat el manteniment d´una publica professió de fidelitat i agraïment, envers l'il·lustre autor, envers el deliciós poema i envers el personatge de Margaridó, probablement llegendari, però que Apel.les Mestres va convertir en un personatge viu que encarna un sentiment noble i etern.
Amb la Margarido, admirem el coratge d´una dona que en ares de l´amor va perdre la vida, el seu record ens ajuda a superar cada dia mes, tota mena de odi i egoisme, i esbatanar el cor a l´amor, a la generositat i al sacrifici.
La consigna del Sr. Alcalde era la de donar, menjar, llit, i aixopluc a les troper franceses invasores,donar signes de bona convivència però sense oblidar que eren els enemics amb els que calia lluitar, la Margaridó va seguir les instruccions del Sr. Alcalde, va oferir al soldat francès anomenat "tambor", menjar i llit per dormir, un cop adormit, agafà una falç ben esmolada amb l´intenció de matar-lo, però no va poder, no va poder fer-ho.
A l'endemà el francès pregunta, he dormit, com no has aprofitat per matar-me, la resposta de la Margaridó dona lloc al nucli romàntic del poema, arriba el gruix de les tropes franceses, en "tambor"s´incorpora a elles i la Margaridó trova la mort.
Mentrestant arriben les tropes franceses, la gent del poble expressa els seus sentiments a través de les seves converses, es interesant i te quelcom que veure amb molts dels sentiments que envaeixen la situació de la nostre Catalunya en l´actualitat, vull recollir el diàleg entre els dos pastors, en Janot i en Vicens.
Diu en Janot: Vicenç quin ven t´empeny que tan d´horeta plegues? que has vist el llop? si no es el llop no t´has errat gaire, he cist el "porc" la patri en perill crida assistència, tremola la nostre independència, per mi es tard Janot, es tard, em sobren ganes però també em sobren els anys i les arrugues, si fos jove com tu, cepat, fornit i fent presència, seria un altre cosa, no t´en dones vergonya, en lloc d´espantar cabres a pedrades,perque no estens francesots a rabassades, no en tens de vergonya, contesta en Janot, no en tinc perquè la guardo tota per coses de mes seny i mes cristianes, tinc pare i mare vells, tinc tres germanes, i si el pobre Janot s´envà a la guerra, qui mantindrà als vellets i a la mainada?
Segueix en Vicens, i la nostre independència? i les nostres glories? i els nostres drets i llibertats, en Janot contesta, tot això son cabòries, en Vicens ho acaba, mal patriota, traïdor.
Els dos pastors arriben a Sant Martí cridant, mestresses amagueu el porc, que ve el "porc" de França.
Abans de marxar de vacances ja us vaig deixar dit que un cop a casa tornaria a donar senyakls de vida, cada cop tinc menys coses per dir, em sembla que ja he dit tot el que tenia per comunicar, procuro ser coherent, no alterar el meu pensament polític i per altre banda tampoc repetirme.
Aquest matí escoltant una tertulia televisiva, m´ha sorprès escoltar, no se si ho he entès malament, que els partits polítics encara estan sospesant quina es l'estratègia que cal seguir per mantenir viu el nostre procés sobiranista.
Procuraré fer arribar la meva estratègia només amb quatre paraules, perquè si feu una ullada al meu darrer article del 19 de Juliol, ho trobareu tot abastament raonat i explicat.
En primer lloc cal fer d´una vegada un referèndum legal i acordat amb el Govern central, resultat guanyador d´un 55% a un 60% dels vots, si el resultat es satisfactori ja podem proclamar l´in dependència, aquesta independència com la governarem a través d´una republica o del mateix monarca que tenim que ho seria del Regne d´Espanya, del Regne de Catalunya, del Regne d´Euskadi etc, com la Reina anglesa que ho es dels anglesos, des escocesos, dels irlandesos etc.etc.solucions per tothom, caldrà fer un altre referèndum constitucional am la participació de tots els espanyols.
Condició indispensable abans de fer el referèndum es que les circumstancies del país no afavoreixin una presa de de decisió determinada, hem de tenir una tassa d´atur igual o propera a la mitjana europea, un dèficit semblant al mitjà d´Europa, els pensionistes han de veure segures les seves pensions, els dependents han de cobrar tot lo que tenen recorregut.
Faig esment d´aquest ultim apartat perquè si la situació es l´actual, lo fàcil es votar un canvi de país, ja vegades en les que lo nou sembla lo millor y no sempre es així.
De moment els darrers governs que hem tingut, sembla que els costa molt prendre mesures en tot el tema laboral, pensions, finançament autonòmic etc. d´aquesta manera no es podrá fer el referèndum, ni donar cap altre pas endavant, jo per la meva part ja saben que segueixo estant a la seva disposició, quan volguin la meva col·laboració ja saben que la tindran.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)