EL PALAU DE LA MUSICA

No soc un d´aquells incondicionals del Palau de la Musica, no he estat mai en el seu Patronat, tampoc he fet dins d´aquesta estimada Institució, tasques de mecenatge, per altre banda, tot i que m´agrada molt la música de l´estil que sigui, no soc dels que habitualment assisteixen a les audicions programades, tot i que sempre son d´extrema qualitat.

De totes maneres si que puc dir, que desde la meva infantesa, fins i tot en moltes ocasions he trepitjat l´escenari del Palau, com també m´he assegut a les seves butaques, i a tots els recons de l´hemicicle, i això ha estat aixis perque desde els sis anyets fins que vareig acabar el batxillerat, el meu col.legi estaba i encara hi es avui en dia, just al devant del palau, La Salle Comtal.

Qualsevol acte que tenia lloc en el col.legi dins de tota la seva activitat, ens aplegava a tot l´alumnat fins a les properes instalacions del Palau, repartiments de guardons, resultats dels examens al finalitzar el curs, en ocasions el col.legi acompanyaba l´acte, amb intervencions dels alumnes, diverses corals interpretaven cançons, els que tenen facilitat per la declamació recitaven poemes,a mi personalment recordo que sempre em seleccionaven per prendre part en actuacions de dança catalana, a casa encara guardo fotografies que de quan en quan encara em miro, son records entranyables que el pas dels anys no pot esborrar.

Mes endevant també feia acte de presencia al Palau, quan Convergència, el Partit politic on jo vareig militar desde l´any 1.977 fins el 2.003, convocava dins de les campanyes electorals algún acte politic, es evident que tot lo que representava el Palau anava molt vinculat als sentiments nacionalistes de Convergència, i fins i tot als inicis politics del seu fundador.

Recentment, no fa gaires dies, vareig assistir a una audició del Palau, el concert de cap d´any, i mentres gaudiem de la música, tenia un ull al escenari i l´altre a les instalacions del Teatre, el sostre, les parets , les columnes, després al sortir varem donar una volta per visitar les noves instalacions, fruit de les recents ampliacions, francament, no se si va ser degut a que feia temps que no hi anava, peró vareig trovar el Palau mes bonic que mai.

Pocs anys enrere, quan va esclatar l´escandol del Palau, com a la majoria de catalans, em va afectar, vareig veure en perill tot lo que el Palau representava dins de l´historia de Catalunya, del seu art i de la seva cultura, i en aquests casos la primera pregunta que et fas es aquella tan habitual "i tot aixo perque ha passat?", aquesta es una pregunta que recentment me l´he feta en altres ocasions, i mes concretament quan et poses a analitzar tot el que ha passat en aquell partit meu, dic meu perque hi vareig militar mes de vint i cinc anys, i sempre torno a la mateixa pregunta "i tot això perque ha passat?" no trovo la resposta, tampoc m´he molestat a indagar gaire perque fa una mica de vergonya fins i tot parlar-ne.

Dels fets del Palau de la Musica si que he trovat resposta, parlant un dia amb uns coneguts, una familia de sempre molt integrada dins del Patronat del Palau, em deien, si es veritat el que diuen que ha passat, evidentment sap greu, perque ha estat una cosa molt mal feta, fins i tot sembla mentira, pero de totes maneres, em varen dir, nosaltres que hem estat molts anys vinculats a la vida del Palau, sabem perfectament com estaba el Palau abans d´en Millet i com esta avui en dia, i això concorda una mica amb l´analisi que jo l´altre dia quan hi vareig ser em feia a mi mateix, "quin goig que fa el Palau" no habia fet mai tan goig com ara.

Resumint, jo diria que en el cas del Palau i potser encara que sigui un tema diferent també a Convergència, el que ha passat es que al devant de l´Institució hi ha hagut una persona que a dut a terme una feina encomiable, de tanta trascendència que ha merescut elogis arreu del niostre país, fins el punt, que arriba un moment en el que aquella persona es veu amb el dret de pensar que aquella Institució es seva, i quan hi entre es sent igual que quan entra a casa seva, i també pensa que a casa seva, un i pot fer el que li sembla, i això no hauria de ser aixís, perque el Palau de la música no es, ni ha estat mai propietat d´una sola persona, sempre ha estat un patrimoni de tots els catalans, i tot Catalunya ho veu com a una cosa seva.

Acavbem amb unes gotes d´optimisme, el Palau s´ha ampliat, s´ha restaurat i segueix oferint una de les millors ofertes artístiques, Que sigui per molts anys.

Josep mª Carbonell i Vilaró

jmcarbonellv@hotmail.com

626469639

DISFRUTEM DE TOT LO QUE HEM FET

Moltes son les coses que ens fan posar de mal estar, diuen, mes ben dit, he llegit, que un dia d´aquests els Presidents Rajoi i Puigdemont es varen parlar, i sembla ser que varen decidir deixar tota presa de decisions per mes endevant.
Suposo que el President català ja compte amb el fet, de que els divuit o vint mesos que es va donar, per deixar si mes no el projecte sobiranista mig endegat, aviat s´esgotaran, i no si val a deixar les coses empastifades com estan en el moment present, a molts ens agradaria el dia que no hi sigui, poder guardar d´ell la bona imatge,ue desde que va ser anomenat President s´ha anat guanyant dia a dia.
Al Sr. Rajoi li vareig sentir dir, i això va ser a través de la televisió, que les coses que s´hagin fet malament es pot mirar d´arreglarles, però que amb les coses que al seu parer ja van be, val mes deixar-les tal com estan, el que caldria saber, es quines son les coses que van be i quines son les que no hi van, perque esta clar que això depen del criteri dels uns o dels altres.

Evidentment, tot això ja s´está allargant massa, i potser es per això que al dia d´ahir em vareig permetre, demanar visita al Delegat del Govern a Catalunya, perque a la vegada em faci el favor de posar-me en copntacte amb la Sra. Vicepresidenta a fi de poder-los assebentar de manera directe i de paraula de tot lo que a mi em sembla que s´ha de canviar, mes en concret, la problemàtica laboral, i el finançament autonomic. ho he escrit moltes vegades, però potser ja em mereixo que algú m´escolti de paraula.
Mentrestant lo mes aconsellable es conservar la tranquilitat, sense enfadar-se com la Fiscal de Barcelona, disfrutem de lo molt que tenim per disfrutar, perque aquí a Catalunya amb l´arribada de les llibertats, de feina s´ha n´ha fet molta, encara que en molts casos no hagi estat una feina d´aquelles que arrela en la nostra manera de ser i de fer les coses, mes aviat vull dir que potser només ha estat un "rentar-se la cara" això si que es veritat, la cara i això també val per la resta de l´Estat, ens la hem rentat molt ben rentada.
Pregunto a tots els barcelonins, heu anat mai a veure les fonts del Rec Comtal? segur que la majopria em direu que no sabeu de que us estic parlant, el Rec Comtal neix a Montcada i segueix el seu curs fins a Barcelona, endintzant-se per la ciutat vella, jo recordo de jovenet que molta gent feia cua a la font que hi ha, enc ara avui en dia a la placeta del Comerc, just on comernça el carrer Comerc, perque deien que era un aigua molt bona, es kl´aigua que ve del Rec Comtal deia la gent.
Feu-me cas, quan tingueu un moment per fer-ho, agafeu un tren de rodaluies fins a Montcada i Reixacho també l´autobus nº 96 de Barcelona, que us deixarán prop de les fonts del Rec Comtal, i després segui el seu cuirs avui en dia net i ben canalitzat, passa per Vallbona i entra a Barxcelona per la Trinitat Vella a través d´uns paratges preciosos.
El passat cap de setmana, tenia els nets a casa, els tenia que treure i varem fer aquesta visita al Rec Comtal,l´emdemá el net gran que te vuit anys li va explicar en el seu mestre, el mestre lio va dir que feliciés al avi per portar-lo a visitar la natura barxcelonina, i es que es veritat, a Barcelona hi han recons molt macos.
Seguint el curs del Rec, aquest corre paralel al Riu Besos, on anys enrere quan jo recordo que hi anav per feina, apenas i corria gens d´aigua, n o ere res mes que la claveguera d´aquelles comarques barcelonines,avui en dia lç aigua transparent i neta i corre, els anecs i neden i els ocells si posen a descansar, tot el curs del riu esta ben canalitzat.
Es evident que l´inversió per depurar l´aigua del Besós i canalitzat-lo ha d´aver estat important, mereix la pena enprimer lloc gaudir-ho i després conservar-ho.
Tenim moltes coses per conservar, hem de procurar fer-ho, amb pau i serenitat, fent les coses be, us enrecordeu d´alló de la feina ben feta.
La Sra. Fiscal si es dona una volta per el Rec Comtal, es relaxará fins el punt de que estis segur que li passará l´enrabiada que li varen donar els manifestants a la sortida del Palau de Justicia.


Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639.

RONALDINHO,EMBAIXADOR DEL BARÇA

Ahir vareig anar al camp del Barça, era un partit d´aquells en els que sempre s´acostuma a disfrutar, el contrincant l´Atletic de Madrid sempre ens ha ajudat a viure moments imborrables en el nostre estadi, era una semifinal de Copa del Rei, l´ultim esglaó per arribar a la final.

Tor lo dit em va predisposar a sortir a la nit de casa per anar al camp, avui en dia ja només prenc aquesta decisió, quan es tracta d´anar a veure un partit que reuneixi suficients atractius, i aquest ho era.

Un cop començat el partit vareig observar que l´assistencia no era gaire nombrosa, i al cap d´una estona també vareig notar que m´estaba avorrint, i arribant en aquest punt es quan comences a fer-te preguntes, perque una seminfinal de copa amb l´Atletic de Madrid no omple el camp?, el resultat de lñ´anada va ser bo per els interessos del Barça, però encara podia passar qualsevol cosa, aquest també era un altre alicient per anar al camp.

Feia només tres dies, varem jugar contra el Bilbao a les quatre de la tarde, també hi vareig anar, els meus nets volien anar-hi, era una bona hora per els nens i per els avis també, el camp estaba ple de gom a gom, 85.000 assistents, penso que ja ha arribat l´hora en la que els dirigents del futbol, cal omplir el camp o lo important es cobrar de les televisions, em sembla que es decidiran per la televisió.

Els que em segueixen ja saben, perque fa molt temps que ho tinc escrit, el camp vell el de la travesera, aquell que diuen que el Kubala va fer petit, ben acondicionat, ampliat i modernitzat era el camp que necesitavem, ja se molts deuen pensar que exigero, aquests que pensen aixís, lo que si els demano, es que evaluin la necessitat de gastar-se la millonada que es gastaran en la reforma de l´estadi actual, no seria millor enderrocar-lo i construir-ne un de mes petit, que reunís, això si totes les comoditats per fer sortir a la gent de casa.

L´altre pregunta que em quedaba per contestar, es la raó de que el partit resultés tan avorrit, a mi el futbol sempre m´agradat molt, independenment de si es guanya o es perd, v areig començar a anar al futbol els anys de l´Helenio Herrera, varem guanyar dues lligues, un altre lliga l´any de l´arribada del Cruyff, i un altre amb el Terry Venables, quatre lligues dins dels meus primers treinta anys de soci, només quatre lligues però tots teniem l´alicient de guanyar tots esperavem temps millors i això potser era lo que ens portava al camp.

Amb el retorn d´en Johan com a entrenador, es varen acabar les penes i es va consolidar la presencia del Barça com a equip guanyador, desde aquell moment fins ara, s´han guanyat innumerables titols, moltes lligues, moltes copes, i tres champions, i tot això es va assolir, jugant molt maco, tots els que per això del futbol, tenim bon paladar, anavem al futbol de gust.

L´arribada d´en Ronaldinyo sota la presidencia del president Laporta varen ser la culminació de tot lo dit abans, els primers quatre anys d´aquest jugador suant la samarreta del Barça, varen posar el llistó molt alt, varem assolir aquell punt, que después de tants anys de mancances futbolístiques tots anhelavem, guanayavem, disfrutavem i ens divertiem, ara avyui en dia ja portem uns quants anys, en els que tot i tenint grans jugadors, seguim guanyant, conquistem titols, pero tots aquells que tenim, hi ho repeteixo bon paladar futbolistic, ens avorrim, i això es lo que frequentment no ens deixa sortir de casa, els can als de elevisió es poden canviar.

El nomanament d´en Ronaldinho com a embaixador del Barça al extranger, ja sabem que es un carreg honorific, però molt merescut.

Deixant a part en Messi, aquest no es extranger, aquest es nostre, no hem tingut mai cap jugador forá que ens hagi fet disfrutar quatre anys seguits amb el millor futbol-espectacle que mai s´ha vist en el camp, benvingut sigui un altre cop al Barça, i que sigui per molts anys.

No voldría acabar aquestes quatre ralles, sense esmentar algú altre fet que tamb´´a ajuda al soci a quedar-se a casa, en altres epoques ekls socis fumadors, un cop asseguts a la localitat, encenien un bon cigar, i altre socis a la mitja part es menjaven un bon entrepá fet a casa acompanyat d´una bona cerveseta, acvui en dia tot això, no els esta permés fer-ho, i també era un alicient que es trova a faltar.

Pensem-hi, per al be del futbol i del Barça, Visca el Barça

Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639

RONALDINHO,EMBAIXADOR DEL BARÇA