martes, 29 de noviembre de 2016

VIGILAR LA SALUD

A mis setenta y tres años entiendo que debò cuidarme, mi estado de salus a Dios gracias es perfecto, paro aún y así, cada seis meses me tomo la molèstia de visitar a mi medico de confiança para pasar una revisión, revisión que por otro lado el siempre me recomienda.


Hay persones, y mi esposa es una de elles, que y aún con su titulación de enfermera en  el bolsillo, dicen y aseguran que en casa del medico no vas a en contrar nada de Bueno, y mucho ojo con los medicamentós que te recetan, porque en ocasiones, te arreglan una cosa y te estropean cuatro.


Yo, aún y teniendo este tipo de companyia a mi lado, persisto en la costumbre de ir al medico cada seis meses, y de allí salgo con un recetario que procuro seguir y atender, porque en este país nuestro, que según muchos tan mal funciona, los medicamentós son practicamente gratuitos, la verdad es que no todo funciona mal.


El colesterol amenaza con dar señales de vida, siguiendo los consejos del medico, no cuesta nada tomarse cada dia una píldora, alflujo sanguineo conviene darle un poco mas de fluidez, otra pìldora, esta por la noche, el Barça ha ganado la Champions a la vez que el soberanismo catalan se impone en las encuestas, estas son emociones muy Fuertes, motivos de mas para que el corazón palpite en exceso, por todo lo que pueda ser, vale mas prevenir y tomarse una tercera pastilla, esta después del almuerzo del mediodia.


Y así de esta manera siguiendo estas normes, es como una se encuentra bien, presenta un aspècto saludable, y hasta según el parecer de alguna señora de confiança, aparenta tener diez años menos.


Pienso y no seria de extrañar, que la Sra. Rita Barberá no frecuentava las visites al medico, en consecuencia probablemente ignorava cual era su estado de salud, ella si que a mi entender aparentava los años que tenia, llegados aquí a este punto, es cuando puede pasar que las circunstancias de la vida te hagan llegar dos o tres disgustos seguidos, uno detras de otro y así es cuando el corazón puede decir basta.


Los disgustos, en ocasiones llegan por circunstáncias proipias del córrer de la vida, a desaparicón de seres queridos, un fracaso conjugal, sinó tuyo, de algun hijo, una enfermedad grave de algun familiar, también pueden llegar por razones laborales o en el caso que nos ocupa poíticas.


Cuando después de muchos años de trabajo y dedicación, al Servicio de tu partido, hasta de tu comunidad en su conjunto, años en los que te han llegado muchos éxitos y que han dejado huella de una labor que irá trascendiendo con el paso del tiempo, te das cuenta de que en tu ambito de actuación, en ocasiones en tu propio partido, hay persones que no reconocen el buen hacer de tu persona, puede llegar un primer disgusto, si al poco tiempo se pierden unes elecciones que siempre se habian ganado, puede llegar un segundo disgusto que ya te hace pensar a donde te conducte el futuro.


En estos casos lo mas aconsejable, a fin de evitar mas disgustos, que insisito nunca son buenos para la salud, dejar la política, dejar el partido y pensar en otros quehaceres dode puedas desarrollar tus conocimientos.


Probablemente, la Sra. Barbera esto no supo hacerlo, y además encima, fué su partido el que se la sacó a ella de encima, los disgustos de la Sra. Barberá tienen las trazas de ser sobradamente justificados, luego y aparte de las treas pastillas diarias, probablemente encontró a faltar alguna muestra de cercanía y de afecto a su lado, y el corazón dejó de palpitar.


Que en paz descanse


Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639





viernes, 18 de noviembre de 2016

COMUNICACIO

En tots els ordres de la vida, es essencial establir una bona comunicació, i això es una cosa que ja comença a donar-se en la relació de parella, sembla una cosa molt facil, fixar-se i dir-li a la senyora o a la novia, que a la perruqueria on ha anat , li han fet molt be, i que fins i tot el tint del cabell la fa mes jove i atractiva, això es una cosa que a la majoria els costa de dir, potser perque pot semblar que no es important, i resulta que de important ho es molt.

Un petó just en el moment de fer-lo, pot tenir mmes valor i significat, que no una relació d´intimitat per mes apassionnada que sigui, sense dir-ho, hi ha moltes maneres de fer arribar un "t´estimo. Hi ha persones que tot i estimant igual, ni mes ni menys, els costa transmetre els seus sentiments, amb lo que la parella es pot arribar a trovar mancada d´afecte.

He començat l´article, dient que això es dona en tots els ordres de la vida, efectivament, tots els directius que dins de la feina hem tingut gent a les nostres ordres, segur que hem reparat en el fet de que hi ha profesionals que tot i treballant al cent per cent, sent un exemple constant d´eficacia, la seva feina passa desapercebuda.

En canvo hi ha treballadors, que sense l´eficacia i treball de l´anterior, tothom esta al corrent de la feina que fan o han fet, el bon directiu es sap donar compte del rendiment d´un professional, sense necessitat de que li expressin dia a dia, però el que vull dir, es que no esta de mes saber-se fer valorar, perque no tothom pot esta sempre pendent de la feina d´una persona en concret, llogicament, hi han altres coses en las que un tambe ha de fixar-se.

Tot això no son res mes que exemples, que la vida ens dona i de les circumpstàncies a les que un ha de fer front, i que cal tenir en compte tent en la feina com en la vida familiar.

En definitiva, la finalitat de tot lo escrit anteriorment, es per transmetre la meva opinió de que en el mon de la política, no sempre es dona la comunicació que hauria d´haver-hi, entre els resposables del Govern i els ciutadans, dit d´altre manera amb la gent del carrer, hi ha politics que sembla que duen a terme una tasca de govern molt intensa, i d´altres que tot i tinguent la mateixa disposició, la seva feina no trascendeix de la mateixa manera.

Per lo general, els Governs tenen el seu responsable de comunicació, el qual pèriodicament fa arribar al public a través dels mitjans de comunicació, els pprojectes que s´han aprobat, els que estan en fase d´estudi, i els que encara només son això, res mes que un projecte, fins i tot el portanveu en questió, fa arribar l´estat de les relacions entre les diferents forces polítiques.

No fa gaire temps va ser anunciada per la Conselleria de Sanitat, la posada en funcionament de vint quirofans, destinats a l´Hospital de la Vall d´Hebron, dotats de les tecniques mes modernes i eficaces, per poder dur a terme intervencions de tot tipus amb mes rapidesa i seguretat, amb lo que es podrian reduir les llistes d´ espera, doncs be, jo suposo que l´estudi, aprobació i realització d´aquest projecte, deu venir de l´epoca de Govern del Sr.Mas, jo en aquells moments no m´en vareig assebentar, ha sigut ara amb el Govern Puigdemont, quan ens ha estat transmes, deu ser que la Sra. Munté, actual portanveu esta mes a sobre de les coses, no ho se, només es una opinió.

Láctual Ajuntament de Barcelona, continuament esta fent arribar iniciatives i projectes de tot tipus, ara recentment la Funeraria Municipal, la siper illa del Poble Nou, els pisos turistics, les terraces,del problema dels manters sembla que ja no s´en parla.

Potser en definitiva, al final de la Llegislatura, quan analitzem la feina feta pèl present Ajuntament, potser arribarem a la conclusió de que tot han estat paraules i poca feina, però de moment sembla que es belluguen i treballen força.

Resumint, només cal una paraula, una abraçada, una mirada, un petó, però tot just en el moment de fer-ho.

Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639

jueves, 10 de noviembre de 2016

UNA NOVA VIDA - UNA NOVA POLITICA

Tots hem rebut una bona lliçó, per descomptat que jomtambé la he rebuda, i fe de Deu que em sap greu, perque jo al igual que la majoria d´analistes, em pensaba que entenía, mes ben dit que coneixia una mica la política, i el que potser passa es que ha arribat un moment en el que de política no cal entendre-hi, el que cal es aixó tant senzill, pero a la vegada essencial, viure, anar pel carrer, parlar amb la gent, i a partir d´aquí deixar el cap buit, tant de ideologies com de sentimentalismes, com també procurar, fer fora els temors, les incerteses, pensar just en el que convé al país, i posar confiança en les persones, s´ha demostrat que no cal que siguin politics, només cal que hagin viscut molts anys de treball, que estiguin avesats a assumir riscos, a prendre decisions sobretot si han estat satisfactories.

Tant els xinesos com els russos es mostren convençuts de que el sistema politic de les democràcies occidentals, esta avui en dia totalment defassat, i aquest missatge ja ha arribat a la gent del carrer, al poble, i resultta que tota aquesta gent, la del carrer, ja porta molts anys veient que les coses no van prou be, pobresa desigualtats, manca de feina, sous precaris, els que haurien de contribuir amb els seus impostos no ho fan, el seu objectiu final, aquest si, es veire com poden amagar els seus diners, tot sigui dit guanyats honestament amb el seu esforç, però que de una manera o altre haurien de revertir al benestar de la societat, després ens trovem a tots aquells que no els guanyen de manera gaire honesta, i tot això ha creat un cumul de circumpstàncies que porten a la gent a dir "prou", "prou", volem un altre cosa.

Si aquesta cosa nova i desconeguda arriba de manera lliure i democràtica com la que ens ocupa en el present moment, tant a través de les eleccions americanes, com en el cas del referendum britanis de fa unes semanes enrere, cal posar-hi atenció, quelcom esta passant, quelcom important, perque les democracies americana i britànica, son els exemples en els que sempre ens haviem enmirallat, evitem amagar el cap a sota de l´ala.

Aquí a Europa, hi ha altres paisos on tambe es comencen a escoltar veus antisistema, paisos amb una llarga tradició democràtica, França, Italia, Holanda, Austria, on els partits d´extrema dreta, els populistes, els nacionalistes, es preveu que vagin millorant ens seus resultats electorals, quina por que fa tot això se sent a dir, doncs com deiem al començament, ens hem de saber treure de sobre les pors, i anar-nos preparant per escoltar altres veus, altres manera de contemplar la vida dels pobles, que ajudin a portar el benestar a tots els recons.

Un altre lliçó que hem tret de les eleccions americanes, es que el guanyador el SR. Donald Trump, s´ho ha fet sol no ha tingut l´ajut de dingú ni del Partit Republica on hi havia gent que deia que no el votaria, s´ha refiat només d´ell mateix i dels seus diners, dit d´altre manera de la seva carrera d´exits empresarials, diuen que es un groller i un mal educat, això potser reflexa la manera de ser dles E.U.,A. un poble molt avançat, tecnicament, cientificament, culturalment, però de grollers i mal educats tots ho son força.

Deixant als americans, aquí a Espanya ja tenim govern, un bon govern ue segur que fara grans coses, espereem que sigui aixís peruq de lo contrari ho tindrem que denunciar, i ho hem de fer nosaltres la gent del carrer, perque aquí no tenim pel moment a cap Donald Trump, aquí aquesta vegada hem tingut un bon exemple d´allo que sempre s´ha dit, els llops entre ells no es mosseguen..

Josep mª Carbonell i Vilaro
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639