Un d´aquests dies vareig llegir qie la Reina d´Amglaterra patia un fort refredat,, En consequencia i donada la seva ja avançada edat li varen recomenar que no assistis amb la resta de la familia real a les ceromonies religioses que tenen lloc el dia de Nadal, nomési varen assistir el seu marit el Pricep Felip, el seu fill i hereu Princep Carles junt amb altres membres de la familia.
Jo mateix eldia de Nadal també ho estaba de refredat, però les complicacions varen arribar després, com que encara soc jove, i no em fa mal res, ni pateixo de res, quan arriben festes com les d´aquiests dies, no m´estic de res, m´agrada molt el caldo, l´escudella, el rostit, per acabar amb les neules i els torrons, i totaixò acompanyat d´un bon vi i un bon cava, tambe ajuda el fet de que et veus acompanyat dels fills i dels nets, em total erem catorze, tot plegatvareig menjarmes de lo que em convenia i ara porto ja un parell dedies amb problemes estomacals e intestinals, ahir per la nit vareig tenir que avisar al servei d´urgències, elsqual punctualment em varen atendre, total set dies de dieta i la medicació corresponent.
Comprenguin que estic escrivint aquest article en no gaire bones condicions, perque jo, tot i que no tinc els noranta anys de la Reina d´Anglaterra, tambe ja en tinc setanta tres i quan et troves en aquestes edats cada cop has de vigilar mes, totaixò que m´ha passat aquest any ja els asseguro que no em tornará a passar,porto un parell dedies molt dolents, avui després de dos dies de tractament, ja m´he vist una mica les orelles i això m´ha permes sentarme al devant de l´ordenador.
La Reina d´Anglaterra a mes de tenir noranta anys ja en porta també molts de regnat, ies clar quan s´encostipa tot el mon s´assabenta de lo que li ha passat, es tracta evidentment d´una persona molt escoltada imolt respectada.
Com en totes les monarquies parlamentàries el sobirá no te cap poder llegislatiu, però dequan en quean laReina Elizabeth tot ila seva edat s´atreveix a cridar a consultes als primers ministres, per poder-se enterar dels temes que li preocupen i donar a l´efecte la seva opinió, una opinió que en aquest cas que ens ocupa la majoria de vegades trascendeix i es aixís com fins i tot la gent d´altres paisos estem al corrent de quin es el taranná politic de la Reina d´Amglaterra.
No fa molt, quan va tenir lloc el referendum escoces, molt sovint cridava al Primer Ministre Cameron perque l´informés de com anava l´intencio de vot, li feia patí molt, una posible separació d´Escocia, sembla ser queno tenia massa bona amistad amb la Sra. Tatcher, tambésembla que tampoc congenia massa amb lka actual primer ministresa Sra. May, però de totes maneras veu convenient que el Brexit segueixi el seu curs.
El nostre Rei, el Rei Felip, no te els noranta anys, només en te quaranta, però es persona amb una molt bona formació, i a mi m´agradaria, fins i tot trovo a faltar escoltar una mica mes la seva veu, tots els espanyols necessitem coneixe´l cada vegada mes i millor, espero que aixís sigui.
Ens tornarem a retrovar després de les festes, i mentrestant, vigileu, compte amb el menjar i el beure però dit això passeu-so be, i tingueu una bona entrada d´any al costat dels vostres.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
jueves, 29 de diciembre de 2016
martes, 20 de diciembre de 2016
ALGO MAS QUE UNA LIMPIEZA DE CARA
Recordo en els meus anys d´infantesa i fins i tot ja dins de l´adolescència, que a casa meva, aixís com a totes les cases del veinat, quan arribava la nit, baixavem al carrer, a la vorera, i al devant de cada finca, una bossa contenidora de totes les deixalles propies de la llar, m´enrecordo perfectament perque la majoria de dies, era a mi al que li tocava baixar la bossa. En el curs de la nit passava el camió de l´Ajuntament amb quatre o cinc persones, una conduint i els altres agafats al darrere del camió, que anaven abocant totes les deixalles dins de la caixa del vehicle
Anys després la recollida de deixalles es va higienitzar un xic, l´Ajuntament repartia per tots els barris uns contenidors, on els veins depositaven les esmentades anteriorment bosses de basura, en el curs de la nis passava igualment el camió amb les seves quatre o cinc persones, las quals arrossegaven els containers fins a la part trasera del vehicle, on aquest mitjançant uns dispositius giratoris abocava totes les bosses dins de la caixa.
Aquets dos sistemas de recollida comportaven, en el primer cas, soportar unes quantes hores del dia el mal olor propi de les deixalles, i en el segon cas la recollida i carrega del camió, facilment despertava del seu son, a tots els veins que el tenien una mica feble.
Avui en dia i desde fa uns quans anys, a la majoriade barris de Barcelona, el meu barri de Sant Andreu es un d´ells, els containers distribuits, per una banda permeten reciclar, el paper, el vidre, el vidre, els restes organics i la basura en general, el camió passa de dia, amb una sola persona al seu servei, en la majoria de casos, una noia, la qual sense baixar del camió, pot dur a terme l´operació de recollida, sense sorll i sense molestar a dingú, amb l´estalvi de personal i per tant amb la reducció de despesa que aixó representa.
Aquest darrer sistema de recollida de basures molt segur que ha representat una inversió important, però es evident que inclús a curt termini, donará el profit que mereix tant a nivell economic, com també a nivell ambiental.
Recordaran que en el meu anterior article, els deia que passaria uns dies a Londres amb la familia, quan em varen animar va fer-ho, els va resultar facil engrescar-me perque feia molts anys que no visitava la capital anglesa, ho vareig anar a visitar tot, tots els recons que jo acostumava a frequentar, en aquells anys de la meva joventut, i s´ho creguin o no, tot ho vaig veure igual, només que tot mes vell, mes antiquat i fins i tot m´atreveixo a dir que deixat.
Abans he parlat de la recollida de les deixalles, a Londres encara estant en aquella primera fase que jo esmentava, encara baiuxen les bosses a la vorera i les deixen amuntegades al carrer, a tots els que hi arrivem procedents d´una ciutat com Barcelona això es una cosa que si mes no sobte.
Es una societat anclada en el passat, això si amb un especial interés en conservar tots els signes identitaris, les cabines de telefon, totes iguales de color vermell, ja no serveixen de res, avui en dia tothom utilitza el movil, pero totes hi son, i ja que hi son potser convindria netejarles una mica, jo en vareig obrir unes quantes i no els recomano que vostés si hi van, tambe ho facin i comprobarán que obrir aquella porta fa una mica de basarda.
El transport public, amb franquesa, molt eficient, rapid, punctual, sense gaire temps d´espera a les estacions, però els mateixos trens, els mateixos autobusos, les mateixas estacions, no hi han fet res, cap comoditat per el viatger, has de caminar molt i pujar i baixar moltes escales, d´elements per pujar i baixar poca cosa, i després molt car.
Arribes a Barcelona, i tot ho veus, mes maco, mes comode, mes nou, mes modern i no es només a Barcelona, a tot Espanya s´ha fet una despesa en infraestructures en molts casos fins i tot exigerada, a les nostres ciutats, als nostres pobles els hi hem rentat molt be la cara, jo em pregunto, en que es gasten el seu pressupost els anglesos? per lo que se tenen un aparell militar, unes forces armades molt poderoses, i això costa molts diners, tins entés que no regategen ni un centim en el seu sistema educatiu, en les seves universitats.
Els anglesos mes pragmatics, en conec algún, no tenen gaire clar que de tots els seus mals en tinguem la culpa els europeus, o els seus immigrants, a la gent gran i al jovent els agrada viure a Espanya, aquest es un exemple a seguir que potser els pot ajudar a tornar a agafar el tren, un tren que tal com tenen les coses en el moment present, jo diria que sel´s hi esta escapant.
Aquí a Espanya hem de prendre bona nota, ja ens hem rentat tots plegats prou be la cara, ja ha arribat el moment d´aprofondir, en tot lo que dona futur i consistència a un poble, innovació, recerca, educació, oportunitats pels joves, benestar pels vells, per assolir tot això, solidaritat, tota, per lo demés quan es faci una inversió, vull dir, autovies, trens d´alta velocitat, aeroports, s´ha de garantir un retor economic, una rentabilitat a curt oa mig plaç, amb tot això que acabo d´esmentar la solidaritat ya comunitats que l´herm esgotada.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Anys després la recollida de deixalles es va higienitzar un xic, l´Ajuntament repartia per tots els barris uns contenidors, on els veins depositaven les esmentades anteriorment bosses de basura, en el curs de la nis passava igualment el camió amb les seves quatre o cinc persones, las quals arrossegaven els containers fins a la part trasera del vehicle, on aquest mitjançant uns dispositius giratoris abocava totes les bosses dins de la caixa.
Aquets dos sistemas de recollida comportaven, en el primer cas, soportar unes quantes hores del dia el mal olor propi de les deixalles, i en el segon cas la recollida i carrega del camió, facilment despertava del seu son, a tots els veins que el tenien una mica feble.
Avui en dia i desde fa uns quans anys, a la majoriade barris de Barcelona, el meu barri de Sant Andreu es un d´ells, els containers distribuits, per una banda permeten reciclar, el paper, el vidre, el vidre, els restes organics i la basura en general, el camió passa de dia, amb una sola persona al seu servei, en la majoria de casos, una noia, la qual sense baixar del camió, pot dur a terme l´operació de recollida, sense sorll i sense molestar a dingú, amb l´estalvi de personal i per tant amb la reducció de despesa que aixó representa.
Aquest darrer sistema de recollida de basures molt segur que ha representat una inversió important, però es evident que inclús a curt termini, donará el profit que mereix tant a nivell economic, com també a nivell ambiental.
Recordaran que en el meu anterior article, els deia que passaria uns dies a Londres amb la familia, quan em varen animar va fer-ho, els va resultar facil engrescar-me perque feia molts anys que no visitava la capital anglesa, ho vareig anar a visitar tot, tots els recons que jo acostumava a frequentar, en aquells anys de la meva joventut, i s´ho creguin o no, tot ho vaig veure igual, només que tot mes vell, mes antiquat i fins i tot m´atreveixo a dir que deixat.
Abans he parlat de la recollida de les deixalles, a Londres encara estant en aquella primera fase que jo esmentava, encara baiuxen les bosses a la vorera i les deixen amuntegades al carrer, a tots els que hi arrivem procedents d´una ciutat com Barcelona això es una cosa que si mes no sobte.
Es una societat anclada en el passat, això si amb un especial interés en conservar tots els signes identitaris, les cabines de telefon, totes iguales de color vermell, ja no serveixen de res, avui en dia tothom utilitza el movil, pero totes hi son, i ja que hi son potser convindria netejarles una mica, jo en vareig obrir unes quantes i no els recomano que vostés si hi van, tambe ho facin i comprobarán que obrir aquella porta fa una mica de basarda.
El transport public, amb franquesa, molt eficient, rapid, punctual, sense gaire temps d´espera a les estacions, però els mateixos trens, els mateixos autobusos, les mateixas estacions, no hi han fet res, cap comoditat per el viatger, has de caminar molt i pujar i baixar moltes escales, d´elements per pujar i baixar poca cosa, i després molt car.
Arribes a Barcelona, i tot ho veus, mes maco, mes comode, mes nou, mes modern i no es només a Barcelona, a tot Espanya s´ha fet una despesa en infraestructures en molts casos fins i tot exigerada, a les nostres ciutats, als nostres pobles els hi hem rentat molt be la cara, jo em pregunto, en que es gasten el seu pressupost els anglesos? per lo que se tenen un aparell militar, unes forces armades molt poderoses, i això costa molts diners, tins entés que no regategen ni un centim en el seu sistema educatiu, en les seves universitats.
Els anglesos mes pragmatics, en conec algún, no tenen gaire clar que de tots els seus mals en tinguem la culpa els europeus, o els seus immigrants, a la gent gran i al jovent els agrada viure a Espanya, aquest es un exemple a seguir que potser els pot ajudar a tornar a agafar el tren, un tren que tal com tenen les coses en el moment present, jo diria que sel´s hi esta escapant.
Aquí a Espanya hem de prendre bona nota, ja ens hem rentat tots plegats prou be la cara, ja ha arribat el moment d´aprofondir, en tot lo que dona futur i consistència a un poble, innovació, recerca, educació, oportunitats pels joves, benestar pels vells, per assolir tot això, solidaritat, tota, per lo demés quan es faci una inversió, vull dir, autovies, trens d´alta velocitat, aeroports, s´ha de garantir un retor economic, una rentabilitat a curt oa mig plaç, amb tot això que acabo d´esmentar la solidaritat ya comunitats que l´herm esgotada.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
jueves, 8 de diciembre de 2016
PALABRAS DE HOY QUE REMEMORAN EL AYER
Ya son cerca de diez años los que llevo jubilado, cuando estaba en activo mi trabajo en ocasiones me obligava a desplazarme a otras zonas del país, pero donde tenia mas relación de negocio era en el nosrte de España y mas concretamente en Galicia y Cantabria.
Mi principal cliente en Galicia era la fábrica de coches Citroen, radicada en Vigo y justo al lado del estadio de Balaidos, recuerdo que en una de mis visitas, a finales de los ochenta o principios de los noventa, no recuerdo exactamente, que al llegar al aeropuerto de Vigo, contraté los servicios de un taxi para desplazarme al hotel.
El taxista, como es habitual en todas las ciudades, era un hombre de conversación facil, que aprovechaba la visita de gentes de otras zonas de España, para ponerse al corriente de como iban las cosas en otros rincones del país, yo le decia, pues mire usted, en Cataluña, no es que podamos lanzar cohetes, pero vamos trabajando con la esperanza de que estan al llegar épocas de mayor prosperidad, y a ustedes como les va? le pregunté, notando que el hombre tenia deseos de que nuestra conversación le ciese oportunidad de hacer llegar sus inquietudes a uno que venia del otro lado del país, del Mediterraneo.
Aquí las cosas van muy mal senyor, mme decia, malas comunicaciones, no llegan nuevas inversiones, la juventud se marcha, no se como acabaremos, pero ultimamente nos ha llegado un rayo de esperanza, dicen que vendrá de Presidente D. Manuel Fraga Iribarne, si fuese así seguro que se notaría, seguro que las cosas irian mejor, los gallegos tenemos mucha confianza en Fraga Iribarne sabe Ud. senyor, y se la tenemos porque sabemos que Fraga es uno de aquellos hombres que a los huevos los llama huebvos y a los cojones, cojones.
Evidentemente la expresión del taxista, en aquel momento me pareció graciosa y ocurrente, todavia la recuerdo con simpatia a pesar de los años transcurridos.
Recientemente, tuve oportunidad de leer en un periódico de Barcelona, una entrevista que le hicieron al actual Presidente de Galicia, el Sr. Nuñez Feijoo, decia el presidente gallego, que se hacia realmente dificil cuestionar, un concierto econòmico con Cataluña cuando ya hace años que se opera así en el País Vasco.
Mas adelante y en el curso de la entrevista el Sr. Nuñez Feijoo, decia que entre la Generalitat y el Gobierno central no deberian haber lineas rojas, sinó muy al contrario lo que deberian haber son muchos teléfonos rojos.
Acabada la entrevista, en primer lugar pensé, que el Sr. Nuñez Feijoo con sus palabras se ha hecho merecedor de ser honorado con la "Creu de Sant Jordi" y en seguno ligar me vino a la memoria, mi taxista de Vigo, Don Manuel Fraga Iribarne ya no está entre nosotros, hoy en dia el presidente gallego es el Sr. Nuñez Feijoo, y la impresión que a mi me quedó después de haber leido la entrevista es la de que el actual Presidente gallego, también es un hombre de aquellos, que a los huevos los llama huevos, y a los cojones, cojones.
A mi también me gustaria dispones de un teléfono rojo para comunoicarle a qu9ien se le ha de comunicar de viva voz todo lo que ya llevo años escribiendo en mis artículos.
Escribo este artículo, en visperas de trasladarme con mi familia, a pasar este próximo fin de semana en Inglaterra, quieren visitar Londres con las luces navideñas encendidas, el próximo miércoles cuanco ya esté de regreso, podré dar mi visión, despùés de haber hablado con los conocidos que todavia me quedan en la capital inglesa, de todo lo que se cuece alrededor del Brexit, en ki opinión, si me permiten que me adelante, no mas qiue una tormenta de verano.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Mi principal cliente en Galicia era la fábrica de coches Citroen, radicada en Vigo y justo al lado del estadio de Balaidos, recuerdo que en una de mis visitas, a finales de los ochenta o principios de los noventa, no recuerdo exactamente, que al llegar al aeropuerto de Vigo, contraté los servicios de un taxi para desplazarme al hotel.
El taxista, como es habitual en todas las ciudades, era un hombre de conversación facil, que aprovechaba la visita de gentes de otras zonas de España, para ponerse al corriente de como iban las cosas en otros rincones del país, yo le decia, pues mire usted, en Cataluña, no es que podamos lanzar cohetes, pero vamos trabajando con la esperanza de que estan al llegar épocas de mayor prosperidad, y a ustedes como les va? le pregunté, notando que el hombre tenia deseos de que nuestra conversación le ciese oportunidad de hacer llegar sus inquietudes a uno que venia del otro lado del país, del Mediterraneo.
Aquí las cosas van muy mal senyor, mme decia, malas comunicaciones, no llegan nuevas inversiones, la juventud se marcha, no se como acabaremos, pero ultimamente nos ha llegado un rayo de esperanza, dicen que vendrá de Presidente D. Manuel Fraga Iribarne, si fuese así seguro que se notaría, seguro que las cosas irian mejor, los gallegos tenemos mucha confianza en Fraga Iribarne sabe Ud. senyor, y se la tenemos porque sabemos que Fraga es uno de aquellos hombres que a los huevos los llama huebvos y a los cojones, cojones.
Evidentemente la expresión del taxista, en aquel momento me pareció graciosa y ocurrente, todavia la recuerdo con simpatia a pesar de los años transcurridos.
Recientemente, tuve oportunidad de leer en un periódico de Barcelona, una entrevista que le hicieron al actual Presidente de Galicia, el Sr. Nuñez Feijoo, decia el presidente gallego, que se hacia realmente dificil cuestionar, un concierto econòmico con Cataluña cuando ya hace años que se opera así en el País Vasco.
Mas adelante y en el curso de la entrevista el Sr. Nuñez Feijoo, decia que entre la Generalitat y el Gobierno central no deberian haber lineas rojas, sinó muy al contrario lo que deberian haber son muchos teléfonos rojos.
Acabada la entrevista, en primer lugar pensé, que el Sr. Nuñez Feijoo con sus palabras se ha hecho merecedor de ser honorado con la "Creu de Sant Jordi" y en seguno ligar me vino a la memoria, mi taxista de Vigo, Don Manuel Fraga Iribarne ya no está entre nosotros, hoy en dia el presidente gallego es el Sr. Nuñez Feijoo, y la impresión que a mi me quedó después de haber leido la entrevista es la de que el actual Presidente gallego, también es un hombre de aquellos, que a los huevos los llama huevos, y a los cojones, cojones.
A mi también me gustaria dispones de un teléfono rojo para comunoicarle a qu9ien se le ha de comunicar de viva voz todo lo que ya llevo años escribiendo en mis artículos.
Escribo este artículo, en visperas de trasladarme con mi familia, a pasar este próximo fin de semana en Inglaterra, quieren visitar Londres con las luces navideñas encendidas, el próximo miércoles cuanco ya esté de regreso, podré dar mi visión, despùés de haber hablado con los conocidos que todavia me quedan en la capital inglesa, de todo lo que se cuece alrededor del Brexit, en ki opinión, si me permiten que me adelante, no mas qiue una tormenta de verano.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)