JA NO CAL PENSAR AMB L´AJUNTAMENT

Tots aquests dies de campanya electoral he estat observant a la Sra. Colau, sembla una persona de tracte afable, amb un somriure facil, dona l´impresió que ha de resultar agradable tenir tractes amb ella, dit això també diria que amb  aquest tipus de persones, el que s´ha de procurar es no trovartel´s mai enfadats.

Jo personalment, per res del mon voldria trovar-me dins dels pantalons del Sr. Trias, al devant d´una Sra. Colau enfadada. El Sr. Trias ja va dir en les seves manifestacions post electorals, que el seu proposit era dur a terme una transició neta i exemplar, que la nova Alcaldessa no hi tindria res a dir, esperem que sigui aixís, pel bon funcionament de la ciutat, del equip de govern, i de la mateixa oposició, de la que convindria que dugués a terme una tasca de control i assessorament que en moments com aquests de transició sempre resulta necesaria.

Que esperem els ciutdans del nou Ajuntament, coneixent el taranná de la Sra. Colau, esperem una lluita aferrissada contra la pobresa, la manca de sostre i d´aliments i les desigualtats, aquiest aspecte de les desigualtats mereix una especial atenció, perque les crisis quan sembla que ja estan superades, es quan convé veure com queda tot el conjunt de la societat, perque lo que fa mes mal, son les desigualtats sobretot quan es donen entre amistads i veinatge.

Fa pocs dies, era un diumenge sortint de Missa de dotze, anavem amb la meva senyora passejant per la Rambla de Sant Andreu, feia un bon dia, molta gent i molta animació, les terrasses dels bars eren plenes de gom a gom, families, parelles i grups d´amics fent l´aperitiu, tot passant veies taules plenes de patates braves, cloises,calamars i refrescos de tot tipus, tot plegat, molta sensació de benestar.

Tota aquesta gent que era asseguda a les terrasses, no tenien aspecte de ser mil.lionaris, ni de ser dels que tenen els estalvis en algún paradis fiscal, o amagats en alguna Sicab, es diu aixís?, no ere d´aquests, eren gent treballadora que com una gran majoria de ciutadans no els sobre de res, però que a casa seva tampoc els falta de res, que fins i tot el diumenge, poden disfrutar d´un bon vermouth amb "almejas".

Dic tot això perque com deia abans, en la lluita contra la pobresa, s´ha de delimitar molt be quins son els nivells en els que ens movem dins de la nostre societat, els casos de gent, que ha quedat fora del sistema, sense llar, sense una bona alimentació, sense tarjeta sanitaria, tot i sent molts, si ho analitzes comprens que dins del conjunt de tota la societat, afortunadament son pocs.

La majoria de barcelonins encara gaudeis d´un bon estat del benestar, encara tenen ben coverts, tots els aspectes esencials, per poder viure amb la dignitat a la que tot ciutadá te dret.

No ens podem permetre l ´error de tot i solventant els problemes de la gent mes necessitada, cosa que evidentment s´ha de fer, posar en risc el benstar de tots aquells altres que com deiem abans, no els falta de res, per que tampoc van sobrats de tot.

S´ha de procurar mantenir un equilibri, tot i que lo que dingú podrá discutir son els drets esencials d´una persona, un sostre, una alimentació digne per un mateix i sobretot per als infants, educació gratuita, i covertura sanitaria universal.

Que esperem del nou Ajuntament, aquelles persones a les que no ens falta de res, però que tampoc ens sobra de tot, trovariem opinions de tota mena i potser totes justificades, seguidament i per acabar us faré arribar les meves.

Cal posar a sobre de la taula i com mes aviat millor, tot el procés de transformació del cmap del Barça.

Reduir la velocitat de circulació tant dins de la ciutat com a les entrades.

Un nou sistema d´horaris que deixi aquest tema resolt d´una vegada, no només per als comerciants sinó per tota l´activitat de la ciutat.

Taxis i vehicles de l´Administració propulsats amb energia electrica, hi ha taxis que ja funcionen aixís, fora contaminació i fora soroll.

Les andanes del metro al igual que com ja s´ha fet en les noves linees: nou i deu, haurien d´anar protegides per tanques de seguretat, evitant aixís els frequents accidents mortals produits, quan hi ha gent que cau o es llença a les vies.

Barcelona avui en dia, esta en els ulls de mig mon, el llisto l´hem posat molt alt, convé i es obligat fer-ho tot molt be.

Molta sort i endevant

Josep Mª Carbonell i Vilaró