Tots aquests dies de campanya electoral he estat observant a la Sra. Colau, sembla una persona de tracte afable, amb un somriure facil, dona l´impresió que ha de resultar agradable tenir tractes amb ella, dit això també diria que amb aquest tipus de persones, el que s´ha de procurar es no trovartel´s mai enfadats.
Jo personalment, per res del mon voldria trovar-me dins dels pantalons del Sr. Trias, al devant d´una Sra. Colau enfadada. El Sr. Trias ja va dir en les seves manifestacions post electorals, que el seu proposit era dur a terme una transició neta i exemplar, que la nova Alcaldessa no hi tindria res a dir, esperem que sigui aixís, pel bon funcionament de la ciutat, del equip de govern, i de la mateixa oposició, de la que convindria que dugués a terme una tasca de control i assessorament que en moments com aquests de transició sempre resulta necesaria.
Que esperem els ciutdans del nou Ajuntament, coneixent el taranná de la Sra. Colau, esperem una lluita aferrissada contra la pobresa, la manca de sostre i d´aliments i les desigualtats, aquiest aspecte de les desigualtats mereix una especial atenció, perque les crisis quan sembla que ja estan superades, es quan convé veure com queda tot el conjunt de la societat, perque lo que fa mes mal, son les desigualtats sobretot quan es donen entre amistads i veinatge.
Fa pocs dies, era un diumenge sortint de Missa de dotze, anavem amb la meva senyora passejant per la Rambla de Sant Andreu, feia un bon dia, molta gent i molta animació, les terrasses dels bars eren plenes de gom a gom, families, parelles i grups d´amics fent l´aperitiu, tot passant veies taules plenes de patates braves, cloises,calamars i refrescos de tot tipus, tot plegat, molta sensació de benestar.
Tota aquesta gent que era asseguda a les terrasses, no tenien aspecte de ser mil.lionaris, ni de ser dels que tenen els estalvis en algún paradis fiscal, o amagats en alguna Sicab, es diu aixís?, no ere d´aquests, eren gent treballadora que com una gran majoria de ciutadans no els sobre de res, però que a casa seva tampoc els falta de res, que fins i tot el diumenge, poden disfrutar d´un bon vermouth amb "almejas".
Dic tot això perque com deia abans, en la lluita contra la pobresa, s´ha de delimitar molt be quins son els nivells en els que ens movem dins de la nostre societat, els casos de gent, que ha quedat fora del sistema, sense llar, sense una bona alimentació, sense tarjeta sanitaria, tot i sent molts, si ho analitzes comprens que dins del conjunt de tota la societat, afortunadament son pocs.
La majoria de barcelonins encara gaudeis d´un bon estat del benestar, encara tenen ben coverts, tots els aspectes esencials, per poder viure amb la dignitat a la que tot ciutadá te dret.
No ens podem permetre l ´error de tot i solventant els problemes de la gent mes necessitada, cosa que evidentment s´ha de fer, posar en risc el benstar de tots aquells altres que com deiem abans, no els falta de res, per que tampoc van sobrats de tot.
S´ha de procurar mantenir un equilibri, tot i que lo que dingú podrá discutir son els drets esencials d´una persona, un sostre, una alimentació digne per un mateix i sobretot per als infants, educació gratuita, i covertura sanitaria universal.
Que esperem del nou Ajuntament, aquelles persones a les que no ens falta de res, però que tampoc ens sobra de tot, trovariem opinions de tota mena i potser totes justificades, seguidament i per acabar us faré arribar les meves.
Cal posar a sobre de la taula i com mes aviat millor, tot el procés de transformació del cmap del Barça.
Reduir la velocitat de circulació tant dins de la ciutat com a les entrades.
Un nou sistema d´horaris que deixi aquest tema resolt d´una vegada, no només per als comerciants sinó per tota l´activitat de la ciutat.
Taxis i vehicles de l´Administració propulsats amb energia electrica, hi ha taxis que ja funcionen aixís, fora contaminació i fora soroll.
Les andanes del metro al igual que com ja s´ha fet en les noves linees: nou i deu, haurien d´anar protegides per tanques de seguretat, evitant aixís els frequents accidents mortals produits, quan hi ha gent que cau o es llença a les vies.
Barcelona avui en dia, esta en els ulls de mig mon, el llisto l´hem posat molt alt, convé i es obligat fer-ho tot molt be.
Molta sort i endevant
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jueves, 28 de mayo de 2015
martes, 19 de mayo de 2015
APRENENTATGE
Fa uns pocs dies, el nostre net gran que la propera setmana ja complirá els set anys, jugava al futbol, es tractava d´un partit molt complicat, s´enfrontaven dins de la seva categoria de pre-benjamins amb el Sants, el Sants, un dels equips historics de Barcelona, que fins i tot, i dins del seu barri tenia el seu camp propi, em sembla recordar que radicava en el carrer Galileu.
Les dificultats per les que passen tots equips modestos, els va portar a tenir que vendre el camp i en consequència a jugar en camps de lloguer, el primer equip que avui en dia juga a la primera catalana, va a parra a jugar al camp de la Magoria on antigament hi havia l´estació de mercaderies dels Ferrocarrils Catalans i que la Generalitat ja fa anus va convertir enuna zona esportiva, i els equips inferiors aixís com el futbol base, juguern en instalacions municipals, la veritat es que no hi ha cap equip que es quedi sense jugar per manca de camp, tant als barris periferics de Barcelona, com dins de les poblacions properes, s´han construït instalacion esportives molt maques, tot s´ha de dir.
Els pre-benjamins del Sants, que com deia jugaven contra l´equip del meu net el C.P.Sarriá, juguen en una instalació que es trova al carrer del Foc, al peu de la montanya de Montjuich, el carrer del Foc es una travesia del Passeig de la Zona Franca, un b arri de sempre molt industrial, que jo, quan treballava, frequentment tenia que visitar.
Venint de Sant Andreu varem optar per seguir el trajecte, que avui en dia encara es el mes rapid, Les Rondes, en aquest cas la Ronda del Litoral, dic tot aixó perque les Rondes ja tenen mes de vint anys i segueixen donant un bon servei, de moment, no ha fet falta eixemplar-les ni buscar altres solucions alternatives, quan penso en aquells jocs olimpics, no se quantes medalles els nostres participants varen guanyar, però som molts els barcelonins als que ens dona l´impresió que la medalla en ara la porten penjada.
De Sant Andreu fins al Passeis de la Zona franca hi varem estar dotze minuts ben contats, i això que per les Rondes no es pot circular a mes de 80 kms. hora, recordo que en el seu moment quan varen ordenar aquesta limitació dels 80 kms. hora, el transit per les Rondes, jo que sempre he estat un usuari, es va fer mes fluid, evidentment amb això passa com en tot, no cal correr massa per arribar a temps.
Transitatnt per aquest barri de la Zona Franca, recordava quan jo treballant, i venia a visitar els meus clients, i li anava comentant a la meca senyora que tambe venia a veure jugar al net, els canvis que es podien apreciar, varem passar per un edifici, que arar sembla ser, si mes no el retol aixís ho deia, que arar es el Banc dels Aliments, antigament en aquell edifici s´hi trovava la fábrica de les Lamparas "Z" del grup Philips, un altre dia en parlarem, però son innumerables els edificis, oficines i fàbriques en el se dia importants, que avui en dia son dependències de la Generalitat o altresestaments oficials, aixís a correcuite, puc recordar algún altre exemple, a la Gran Via de Barcelona, al devant del cine Coliseum, avui en dia i radica la Conselleria d´Agricultura, antigament seu central de la Pirelli, al carrer Pau Clarís cantonada Casp també a Barcelona, avui en dia hi radica la Conselleria de Governació, antigament seu central de l´empresa textil Tecla Sala.
Tornant al nostre viatge per veure jugar al net, una mica mes amunt del Banc dels Aliments que abans esmentavem i a la mateixa vorera, varem trovar l´escola de formació dels aprenents de la SEAT, i si m´ho permeten parlarem un moment d´aquesta escola d´aprenents i de les altres que antigament funcionaven a Barcelona i que en aquella època varen donar un gran servei al mon del treball catalá.
Als anys cinquanta a Barcelona, funciuonaven unes quantes empreses certament importants, que tenien les seves escoles d´aprenents, i d´on sortien molt bons operaris amb un alt grau de preparació, puc recordar les mes importants: La Maquinista, Macosa, Can Elizalde, els Tallers de la Renfe i també la SEAT, que desde els seus principis va endegar la seva escola d´aprenents.
Avui en dia només queda l´escola de la SEAT, actualitzada d´acord am,b les noves tecnologies i d´ont segueixen sortint molt bons operaris.
La Wolkswagen va incorporar dins del seu grup a la SEAT perque en aquell moment ja disposava d´un infraestructura una gama de models i un mercat certament importants, una escola d´aprenentatge que assegurava l´incorporació de personal altament qualificat i una xarxa d´empreses auxiliars que tambá asseguraven un bon servei en el proveiment de components per les seves lineesde montatge. i es per això que Wolkswagen segueix invertintcom recentment esta fent a Catalunya, i ho fa per tot lo que acabo de dir, tot i considerant com ja deia uns pocs dies enrere que també es important el bon clima de relacions actuals entre Alemanya i Espanya, però evidentment i per lo que sembla als alemnys no els fa gens de por el nostre procés soberanista.
Seguint per el Passeig de la Zona Franca, el carrer que segueix després de l´escola d´aprenents, es el carrer del Foc, on hi ha el camp de futbol on jugava el nostre net enfront del Sants, va guanyar el Sants per dos a un, el net va tenir un disgust, i es que no li agrada perdre, jo sempre procuro fer-li entendre, lo important que es tan saber perdre com saber guanyar, d´aquí a quatre dies i en un altre situació, en la mesura que vagin apareguent els resultats electorals seran molts els que acostumats a guanyar, aquesta vegada hauran de saber perdre, esperem que ho sapiguen fer.
Per altre banda m´agrada que el Sants segueixi cuidant el futbol base, la majoria d´equips historics ho fan, aquest any el Sant Adreu baixará a tercera, peró el Jupiter també estará a tercera, i el europa esta fent la promoció per pujar a 2ª B.
De camps de futbol no en manquen, de noiets amb bones maneres de futbolistes en veus molts, es important, perque la pedrera hauria de ser el futur del nostre futbol.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Les dificultats per les que passen tots equips modestos, els va portar a tenir que vendre el camp i en consequència a jugar en camps de lloguer, el primer equip que avui en dia juga a la primera catalana, va a parra a jugar al camp de la Magoria on antigament hi havia l´estació de mercaderies dels Ferrocarrils Catalans i que la Generalitat ja fa anus va convertir enuna zona esportiva, i els equips inferiors aixís com el futbol base, juguern en instalacions municipals, la veritat es que no hi ha cap equip que es quedi sense jugar per manca de camp, tant als barris periferics de Barcelona, com dins de les poblacions properes, s´han construït instalacion esportives molt maques, tot s´ha de dir.
Els pre-benjamins del Sants, que com deia jugaven contra l´equip del meu net el C.P.Sarriá, juguen en una instalació que es trova al carrer del Foc, al peu de la montanya de Montjuich, el carrer del Foc es una travesia del Passeig de la Zona Franca, un b arri de sempre molt industrial, que jo, quan treballava, frequentment tenia que visitar.
Venint de Sant Andreu varem optar per seguir el trajecte, que avui en dia encara es el mes rapid, Les Rondes, en aquest cas la Ronda del Litoral, dic tot aixó perque les Rondes ja tenen mes de vint anys i segueixen donant un bon servei, de moment, no ha fet falta eixemplar-les ni buscar altres solucions alternatives, quan penso en aquells jocs olimpics, no se quantes medalles els nostres participants varen guanyar, però som molts els barcelonins als que ens dona l´impresió que la medalla en ara la porten penjada.
De Sant Andreu fins al Passeis de la Zona franca hi varem estar dotze minuts ben contats, i això que per les Rondes no es pot circular a mes de 80 kms. hora, recordo que en el seu moment quan varen ordenar aquesta limitació dels 80 kms. hora, el transit per les Rondes, jo que sempre he estat un usuari, es va fer mes fluid, evidentment amb això passa com en tot, no cal correr massa per arribar a temps.
Transitatnt per aquest barri de la Zona Franca, recordava quan jo treballant, i venia a visitar els meus clients, i li anava comentant a la meca senyora que tambe venia a veure jugar al net, els canvis que es podien apreciar, varem passar per un edifici, que arar sembla ser, si mes no el retol aixís ho deia, que arar es el Banc dels Aliments, antigament en aquell edifici s´hi trovava la fábrica de les Lamparas "Z" del grup Philips, un altre dia en parlarem, però son innumerables els edificis, oficines i fàbriques en el se dia importants, que avui en dia son dependències de la Generalitat o altresestaments oficials, aixís a correcuite, puc recordar algún altre exemple, a la Gran Via de Barcelona, al devant del cine Coliseum, avui en dia i radica la Conselleria d´Agricultura, antigament seu central de la Pirelli, al carrer Pau Clarís cantonada Casp també a Barcelona, avui en dia hi radica la Conselleria de Governació, antigament seu central de l´empresa textil Tecla Sala.
Tornant al nostre viatge per veure jugar al net, una mica mes amunt del Banc dels Aliments que abans esmentavem i a la mateixa vorera, varem trovar l´escola de formació dels aprenents de la SEAT, i si m´ho permeten parlarem un moment d´aquesta escola d´aprenents i de les altres que antigament funcionaven a Barcelona i que en aquella època varen donar un gran servei al mon del treball catalá.
Als anys cinquanta a Barcelona, funciuonaven unes quantes empreses certament importants, que tenien les seves escoles d´aprenents, i d´on sortien molt bons operaris amb un alt grau de preparació, puc recordar les mes importants: La Maquinista, Macosa, Can Elizalde, els Tallers de la Renfe i també la SEAT, que desde els seus principis va endegar la seva escola d´aprenents.
Avui en dia només queda l´escola de la SEAT, actualitzada d´acord am,b les noves tecnologies i d´ont segueixen sortint molt bons operaris.
La Wolkswagen va incorporar dins del seu grup a la SEAT perque en aquell moment ja disposava d´un infraestructura una gama de models i un mercat certament importants, una escola d´aprenentatge que assegurava l´incorporació de personal altament qualificat i una xarxa d´empreses auxiliars que tambá asseguraven un bon servei en el proveiment de components per les seves lineesde montatge. i es per això que Wolkswagen segueix invertintcom recentment esta fent a Catalunya, i ho fa per tot lo que acabo de dir, tot i considerant com ja deia uns pocs dies enrere que també es important el bon clima de relacions actuals entre Alemanya i Espanya, però evidentment i per lo que sembla als alemnys no els fa gens de por el nostre procés soberanista.
Seguint per el Passeig de la Zona Franca, el carrer que segueix després de l´escola d´aprenents, es el carrer del Foc, on hi ha el camp de futbol on jugava el nostre net enfront del Sants, va guanyar el Sants per dos a un, el net va tenir un disgust, i es que no li agrada perdre, jo sempre procuro fer-li entendre, lo important que es tan saber perdre com saber guanyar, d´aquí a quatre dies i en un altre situació, en la mesura que vagin apareguent els resultats electorals seran molts els que acostumats a guanyar, aquesta vegada hauran de saber perdre, esperem que ho sapiguen fer.
Per altre banda m´agrada que el Sants segueixi cuidant el futbol base, la majoria d´equips historics ho fan, aquest any el Sant Adreu baixará a tercera, peró el Jupiter també estará a tercera, i el europa esta fent la promoció per pujar a 2ª B.
De camps de futbol no en manquen, de noiets amb bones maneres de futbolistes en veus molts, es important, perque la pedrera hauria de ser el futur del nostre futbol.
Josep mª Carbonell i Vilaró
lunes, 11 de mayo de 2015
BARCELONA, MAR I MONTANYA
Es frequent en mi, barceloní enamorat de la seva ciutat. procurar fer ressó dels canvis que estem disfrutant, tots els que tenim la sort de viure a Barcelona, sobretot, aquells que, com ara jo, encara tenim present aquella barcelona en blanc i negre del franquisme.
Es habitual, fer arribar comentaris al respecte, si mes no, jo aixís ho faig, en tot lo que respecta a la vida del carrer, l´eficiència del transport public, els museus, el teatre, la gastronomía, la vioda social dels barris etc. etc., tot això ajuda a configurar l´aspecte dúna gran ciutat, ciutat aquesta nostre, que avui en dia está en el punt de mira de tothom, i desde tots els recons del mon.
Amb l´arribada del calor i del bon temps, aviat s´aniran omplint les platges barcelonines, perqué només agafant el metro o l´autobús, sense necesitat de sortir a la carretera, et pots trovar prenent el sol, i remullant-te una mica els peus, a qualsevol de les platges de la Barceloneta o del Poble Nou.
Potser de l´aspecte del que menys es parla i del que jo a través d´aquest article voldria fer arribar un comentari, es de la cada vegada mes important presència dels barcelonins, a l´hora de disfrutar dels atractius de la montanya, d´aquest gran pulmó que es el Parc de Collcerola, i que et permet atalaiar desde qualsevol dels seus miradors, la grandiositat de la nostre ciutat.
El dia primer de Maig, festa del treball, la me va dona i jo, ja fa anys que tradicionalment tenim la nostre manera de celebrar-lo, sortim de casa, noi de bon matí, pero tampoc massa tard, a fi de poder arribar a bon hora per esmorzar, entrem a Cerdanyola i agafem la carretera que en diuen de Montflorit, una via estreta, amb molts giravolts i molta pujada, fins que arribes al cim, on desde un lloc de repós, pots deixar el cotxe aparcat i aasentar-te una bona estona.
Per arribar al cim, travesses un indret anomenat la Flor de Maig, que deu tenir aquest nom, perque just en aquesta època de l´any, el bosc es tenyeix del color groc de la ginesta, aquest es l´objectiu de la nostre sortida del dia primer de Maig, tornar a casa amb el cotxe carregat de rams de ginesta, es molta la gent que trovem dins del bosc fent el mateix que nosaltres, recollint ginesta, altres busquen i troven esparrecs de bosc, que després a l´hora d´esmorzar i un cop rentats, a la brasa i amb una mica de sal i pebre son molts bons.
Es laboriós arribar al cim, perqe et troves la carretera plena de ciclistes, un eixam de ciclistes que practicant el seu esport, et fan dificil poder-los avançar, un cop et poses a caminar per dins del bosc, també cal tenir els ulls ben overts, perque et surten, bicicletes i motocicletes per tot arreu, en definitiva el que vull dir, es que la montanya també es plena de gent, i es que es tan facil arribar-hi, que quan et troves a tanta gent, a la carretera i a dins dels bosc, apart de disfrutar del que t´ha portat a fer l´excursió, s´ha de procurar no patir, ni provocar cap accident.
Cada any que passa, es nota que hi ha cada cop mes gent que gaudeix del parc de Collcerola. El final de la nostre excursió, te lloc en un dels miradors, on apart de disfrutar de la panoràmica barcelonina, pots aparcar el cotxe i asseure en una de les taules disposades, perque els visitants poguin esmorzar, o segons l´hora fins i tot dinar, totes les tayles es veuen plenes, parelles joves amb els seus fills, o be matrimonis com nosaltres ja de mitjana edat.
Es una bona manera d´esmorzar, entre caixalada i caixalada, fas una ullada a la ciutat que tens al devant, amb el mar a l´horitzó, i cada cop tens mes gana, es fa dificl aixecar-te i reemprender el viatge, en dies de calor i corre un airet, que encara fa mes agradable l´estada.
Tornant i ja de baixada, cal tenir el peu ben aprop del fre, els ciclistes de baixada encara fan mes pòr, tots els vehicles, de baixada son mes dificils de conduir, arribant a casa, et sents satisfet del matí que has passat, de ciclistes, de maratonians, de buscadors de ginesta i esparrecs, de gent que li agrada assaborir un bon entrepá al aire lliure disfrutant del paissatge barceloní, com mes en surtin millor, hem de saber valorar el que tenim, i això si, després entre tots procurar conservar-ho.
Quan dic que cal consdervar-ho, vull dir que un cop a la montanya s´han de saber respectar els drets de tothom, dels altres conductors, dels ciclistes, i dels que corren, i sobretot quan s´acaba d´esmorzar o de dinar, deixar-ho tot ben net, recollint les deixalles, convé que els que vinguin al darrere, s´ho trovin tot tal com estaba.
Tenim el mar i la montanya aprop, a l´abast de tothom, uan manera de disfrutar, gens onerosa.
Gracies Barcelona
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Es habitual, fer arribar comentaris al respecte, si mes no, jo aixís ho faig, en tot lo que respecta a la vida del carrer, l´eficiència del transport public, els museus, el teatre, la gastronomía, la vioda social dels barris etc. etc., tot això ajuda a configurar l´aspecte dúna gran ciutat, ciutat aquesta nostre, que avui en dia está en el punt de mira de tothom, i desde tots els recons del mon.
Amb l´arribada del calor i del bon temps, aviat s´aniran omplint les platges barcelonines, perqué només agafant el metro o l´autobús, sense necesitat de sortir a la carretera, et pots trovar prenent el sol, i remullant-te una mica els peus, a qualsevol de les platges de la Barceloneta o del Poble Nou.
Potser de l´aspecte del que menys es parla i del que jo a través d´aquest article voldria fer arribar un comentari, es de la cada vegada mes important presència dels barcelonins, a l´hora de disfrutar dels atractius de la montanya, d´aquest gran pulmó que es el Parc de Collcerola, i que et permet atalaiar desde qualsevol dels seus miradors, la grandiositat de la nostre ciutat.
El dia primer de Maig, festa del treball, la me va dona i jo, ja fa anys que tradicionalment tenim la nostre manera de celebrar-lo, sortim de casa, noi de bon matí, pero tampoc massa tard, a fi de poder arribar a bon hora per esmorzar, entrem a Cerdanyola i agafem la carretera que en diuen de Montflorit, una via estreta, amb molts giravolts i molta pujada, fins que arribes al cim, on desde un lloc de repós, pots deixar el cotxe aparcat i aasentar-te una bona estona.
Per arribar al cim, travesses un indret anomenat la Flor de Maig, que deu tenir aquest nom, perque just en aquesta època de l´any, el bosc es tenyeix del color groc de la ginesta, aquest es l´objectiu de la nostre sortida del dia primer de Maig, tornar a casa amb el cotxe carregat de rams de ginesta, es molta la gent que trovem dins del bosc fent el mateix que nosaltres, recollint ginesta, altres busquen i troven esparrecs de bosc, que després a l´hora d´esmorzar i un cop rentats, a la brasa i amb una mica de sal i pebre son molts bons.
Es laboriós arribar al cim, perqe et troves la carretera plena de ciclistes, un eixam de ciclistes que practicant el seu esport, et fan dificil poder-los avançar, un cop et poses a caminar per dins del bosc, també cal tenir els ulls ben overts, perque et surten, bicicletes i motocicletes per tot arreu, en definitiva el que vull dir, es que la montanya també es plena de gent, i es que es tan facil arribar-hi, que quan et troves a tanta gent, a la carretera i a dins dels bosc, apart de disfrutar del que t´ha portat a fer l´excursió, s´ha de procurar no patir, ni provocar cap accident.
Cada any que passa, es nota que hi ha cada cop mes gent que gaudeix del parc de Collcerola. El final de la nostre excursió, te lloc en un dels miradors, on apart de disfrutar de la panoràmica barcelonina, pots aparcar el cotxe i asseure en una de les taules disposades, perque els visitants poguin esmorzar, o segons l´hora fins i tot dinar, totes les tayles es veuen plenes, parelles joves amb els seus fills, o be matrimonis com nosaltres ja de mitjana edat.
Es una bona manera d´esmorzar, entre caixalada i caixalada, fas una ullada a la ciutat que tens al devant, amb el mar a l´horitzó, i cada cop tens mes gana, es fa dificl aixecar-te i reemprender el viatge, en dies de calor i corre un airet, que encara fa mes agradable l´estada.
Tornant i ja de baixada, cal tenir el peu ben aprop del fre, els ciclistes de baixada encara fan mes pòr, tots els vehicles, de baixada son mes dificils de conduir, arribant a casa, et sents satisfet del matí que has passat, de ciclistes, de maratonians, de buscadors de ginesta i esparrecs, de gent que li agrada assaborir un bon entrepá al aire lliure disfrutant del paissatge barceloní, com mes en surtin millor, hem de saber valorar el que tenim, i això si, després entre tots procurar conservar-ho.
Quan dic que cal consdervar-ho, vull dir que un cop a la montanya s´han de saber respectar els drets de tothom, dels altres conductors, dels ciclistes, i dels que corren, i sobretot quan s´acaba d´esmorzar o de dinar, deixar-ho tot ben net, recollint les deixalles, convé que els que vinguin al darrere, s´ho trovin tot tal com estaba.
Tenim el mar i la montanya aprop, a l´abast de tothom, uan manera de disfrutar, gens onerosa.
Gracies Barcelona
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)