ESCAMPANT NUVOLS I RUMORS

En la majoria de feines, sempre arriba un moment en el que estracta d´evaluar el nivell de resultats obtinguts, saber si s´ha donat l´exit, o en altres casos si el que cal es lamentar un fracás, fracás que malauradament pot venir acompanyat d´unes perdues econòmiques, que fins i tot poden condicionar tant el futur de la teva vida com el de la teva activitat profesional.

Aquest exit o fracás, per lo general arriba condicionat per dos factors esencials, l´encert que hagis tingut al desenvolupar la teva feina, o els teus coneixements tecnics, la teva experiència acumulada, dia a dia, any darrere any, el segon factor que pot influir en el resultat del teu projecte, es l´esforç personal i en ocasions els sacrificis que estas disposat a fer per assolir l´exit final.

En algun cas, sortosament no gaires, també es poden considerar i tenir en compte factors aliens, els quals poden influir en el resultat del projecte, si et condueixen a l `exit benvinguts siguin, la sort tots diem que es un topic, però fins a cert pùnt també s´ha de comptar amb ella, en ocasions aquiest factors aliens dels que parlavem malauradament et porten al fracás, i quen això es dona, devant d´ells et troves en una posició d´indefensió que no et permet donar cap resposta, només demanar a Deu que no t´hi hagis de tornar a trovar en un futur, lo que sempre et deixa en una posició d´incertesa que no ajuda a prendre decisions.

Aquest factoas aliens, s´acostumen a presentar tot sovint en l´agricultura, dins de la feina del camp, els pagesos que conreen terres de secà, tot treballant, sempre tenen un ull mirant al cel, esperant que caigui l´aigua, perque si no cau, o no cau just en el moment en el que hauria de caure, tota la feina s´en pot anar en orris.

Cosa semblant els pot passar als agricultors de la fruita, una pedregada a destemps, pot destrossar tota una collita, tant en el cas dels pagesos de secà, com en el dels fruiters, els uns i els altres es veuen sotmesos a tots aquests factors que en deiem aliens, com es pot lluitar contra ells? per el moment la pagesia només a trovat una sortida que en principi dona solució però que te un cost economic important, un cost economic que cal evaluar si convé acceptar-lo, o restá poendents del que pogui fer la climatologia.

Quan faig referència a una posible sortida, vull dir al fet d´establir assegurances que posin al pagés a covert d´una pedregada o d´un aiguat a destemps, com també d´una sequera de llarga durada, les assegurances comporten certes dosis de seguretat, però insisteixo tenen  un cost que en ocasions la pagesia no pot assumir.

Fins aquí he exposat el que tots sabem que li pot passar en condicions normalsa tota persona que surt de bon matí de casa, amb l´ilusió d´endegar una feina que si be comporta riscos e incerteses acostuma a tenir un final positiu, encara que en oasions també pot ser negatiu, també he fet menció de certes circumstàncies alienes a la persona que treballa i que amb l´arribada de la tecnología sembla que cada cop son mes frequents, per el moment només ens movem en el camp de la rumorologia, però cal estar a l´aguait, perque s´ha de saber respectar els interessos d´altres persones, i sobretot no es pot alterar la climatología ni fer enfadar a la natura, perque la natura, tot i que ja esta avesada a rebre atacs a banda i banda, de quan en quan s´enfada, i quan això succeeix la resposta que dona pot ser contundent.

M´han parlat d´una comarca de Catalunya, comarca sembla ser, trqdicionalment de secà, això vol dir, blat, ordi, cereals en general, on la rumorologia diu, insisteixo que son rumors, això si, cada cop mes frequents, que quan amenaça tempesta, passen unes avionetes que deixen anar una polseguera d´algun producte, que escampa els nuvols evitant d´aquesta manera una pluja qua a algún sector economic determinat d´aquells indrets no convé.Aquest procediment, de ser cert, ha despertat les suspicácies de mes d´un pagés, que treballant en una comarca de secá, el que li convé es que a la terra hi arribi com mes humitat millor.

Quan arriba una temporada on, en la majoria de comarques ha plogut, fins i tot en algunes amb excés, i en altres comarques properes no hi cau ni una gota, es comencen a despertat sospites de que quelcom alié esta passant i com deia abans la rumorologia es desfrena.

Estiguem a l´aguait, no es pot jugar amb la natura, tampoc es pot jugar amb la climatologia, ni amb els interesos de la pagesia, que quan s´enfada també es fa sentir.

Josep mª Carbonell i Vilaró

ON SON LES PAPALLONES ?

Quan som al poble de vacances, ben dinat i un cop feta la migdiada ja no parem a casa, cada dia sortim a fer una volteta, no es la nostre una comarca que presenti masses atractius paissagistics, potser es per això que hi troves molta tranquilitat, només cal que caminis un quart d´hora i ja et troves sol, no sens ni veus a dingú, cap mena de soroll, només tens una opció, gaudí de la natura, la seva flor i la seva fauna.

Fent això, només observant, et dones compte dela canvis que s´han donat sense haver-hi posat gaire atenció, i convindria fer-ho, perque aviat arribará un moment en el que trovarem a faltar coses que encara que només sigui per gaudir de la seva presencia. ajuden a viure.

Aquest estiu, un dia tot passwejant amb la meva senyora, em vareig parar com si estés sorprés, en realitat ho estava, al devant d´un fet en el que mai habia reparat i que de cop i volta em demanava resposta, jo personalment quan no trovo resposta que ajudi a resoldre una questió, o fins i tot com en aquest cas, si no estic segur de que la meva resposta sigui la bona, sempre pregunto, al meu costat i tenia la meva parella, i ella va ser la destinataria de la pregunta, ¿quans anys fa que no has vist una papallona?

Tampoc ho recordava, amb tot cas feia molts anys, varem arribar a la nostre conclusió, ja no hi ha ni papallones, i es en aquest moment quan troves a faltar quelcom que sempre habies tingut al teu abast, quan et comences a preguntar, ¿perque ha passat?, perque ja no podem disfrutar d´algo de lo que habiem disposat encara que només fos per recrear la nostre visió de la vida.

Recordo que sent un vailet, al col.legi ens feien estudiar els diferents tipus de papallones, i ens feien construir uns albums on col.leccionar, fixades amb agulles de cap papallonesde tota mena, totes eren molt maques, els pares fins i tot em varen comprar un caça-papallones a fi de facilitar la meva tasca, mtants anys que fa de tot això i fins aquest estiu fent la passajadeta diria que hi havia tornat a pensar, i es quan arribes en aquest punt, que et comences a fer preguntes, i totes només tenen una resposta, deixadesa, poca disposició a defensar tot el que tenim al costat, que si moltes vegades no te un excessiu valor material, pot tenir un valor romantic, nostalgic, pot evocar records de temps passats, cal conservar-ho tot, perque tot forma part de la nostre existència.

No voldria insistir massa, perque ja no es la primera vegada que parlo del mateix, pero aquesta es la realitat, si volem seguir endevant, conservant i fins i tot millorant el nostre estat del bienestar, només ens podem permetre pensar en lo important que es, tenir guarantida una bona educació pública, una bona sanitat, unes pensions dignes i una bona atenció a la gent dependent.

Ens hem d´acostumar a fugir dels aspectes superficials de la vida, ens hem d´acostumar a viure amb no gaires centims, perque els centims cada cop seran mes dificils de conseguir, oblidem-nos de tasses de creixement espectaculars, això ja s´acabat.

Resumint, tenim al devant un altre model de vida, que donará menys valor als diners, sense diners també es pot ser feliç, trovant satisfacció i gaudint de l´oferta que la vida ens dona en tot moment, natura, familia, amor, amistad, els que ja donem valor a tot això conservem-ho i els que encara no ho fan que es vagibn acostumant a fer-ho.

On deuen estar les papallones?

Josep Mª Carbonell i Vilaró

FUTBOL DE BARRI

Ara ja fará prop de quaranta i cinc anys que visc al barri de Sant Andreu de Barcelona, la meva arribada al barri va coincidir amb dos fets importants protagonitzats per l´Ajuntament de Barcelona, un de positiu i l´altre de negatiu, començaré pel negatiu, l´Ajuntament va decidir enderrocar la Rambla de Sant Andreu, convetint aixís el Passeig de Fabra i Puig en una via de circulació rápida, la protesta veinal va ser llarga, molts anys de lluita, fins que ja dins dels anys noranta, aquell gran Regidor President que va tenir Sant Andreu, l´anyorat Anbtoni Santiburcio que en pau descansi, va culminar la seva actuació municipal,posant novament en servei "La Rambla", el barri va tornar a ser el que sempre habia estat.

I ara el positiu, també al començament dels anys setanta, el Sant Andreu va pujar a la segona divisió, i l´Ajuntament del Sr. Porcioles, es va fer ressó d´aquell exit esportiu, i va construir un nou camp de futbol dins del barri, perque el club andreuenc pogués jugar en una instalació que fos adient amb la nova categria assolida dins del futbol espanyol.

El Sant Andreu segueiex jugant en aquesta mateixa instal.lació, on sempre hi han trovat cabuda un gran nombre d´aficionats andreuencs, que en aquells temps dsels que parlem, jugant a la segona divisió-A- omplien el camp tots els dies de partit.

Coincidint en aquella mateixa època, els equips inferiors del Barça, jugaven a les installacions de Can Fabra del Passeis de Fabra i Puig, fins i tot el segon equip del Barça, el Barça -B-, aquell equip de l´Olmo, el Paco Martinez, _El Rusqui, el Costa, el Mopré, etc. va conseguir com el sant Andreu pujar a la segona-A-, varen ser aquells uns anys, en els que els aficionats al futbol del barri, teniem tots els diumenges pel matí futbol de segona divisió dins de la categoria d´argent.

Amb el pas dels anys es va donar dos fets, el Sant Andreu despres de molt temps va tornar a la segona-b-i fins i tot uns anys a tercera, i a can Fabra, dic això perque es de bon nascuts mostrar agraiment a la gent que s´ho mereix, el Sr Nuñez president del Barça va donar facilitats i propiciar d´aquesta manera, que les instal.lacions de Can Fabra quedessin en propietat del C. N. Sant Andreu, convertint-se aixís en un gran centre esportiu del que avui en dia en gaudeix tot el nostre barri, els equips inferiors del Barça van començar a jugar en el mini-estadi e instalacions anexes, i a Sant Andreu els bons aficionats ens varem quedar, i ja son molt anys, anyorant aquells temps de molt bon futbol.

Molts pensarán, perque em poso ara a parlar del futbol de barri a Sant Andreu, al començar parlava del nou camp municipal del Sant Andreu, que ja no es tant nou, però segueis sent un camp força espaiós, no recordo exactament pero jo diria que podem parlar d´una cabuda de 20.000 persones aproximadamet, aixó si, sense massa comoditat, tothom dret, i fins i tot els de tribuna asseguts a sob re del ciment, quan ara hi assisteixo, perque encara ho faig tot sovint, l´esquena i els ronyons cada vegada gemeguen amb mes força, perque tot s´ha de dir un ja comença a posar-hi anys.

Ara fa uns pocs dies, passant amb el cotxe pels voltants del camp, de moment vareix pensar que era cosa d´un miratge, vaig parar, vaig aparcar on vaig poguer i vareig entrar al camp on estavan entrenant els jugadors del primer equip, un cop dins em vareig adonar de que no era cap miratge, han instal.lat butaques o seients, digueu-ne com volgueu, a tot el camp, tothom estará assegut, seients de plastic com els que tenim a can Barça, ni mes bons ni mes dolents, amb blocs de color vermell i altres de color groc, els colors del Sant Andreu, vaig tornar a agafar el cotxe i només arribar a casa vareig telefonar a uns quans coneguts, socis del Sant Andreu, la pregunta era obvia, "d´on han sortit els calés?, que no ho sabies, la ex parell del Dani Alves, que sembla ser es dedica al negoci del futbol, es la nova presidenta i principal accionista del club, i francament, la cosa ja comença a funcionar, perque dona guts i fins i tot sembla mentira poguer veure en el camp del Sant Andreu el futbol amb aquesta comoditat i per altre banda després del tres primers partits an contrincants que no eren dels facils, anem liders del grup.

Seria maco tornar a reviure aquells anys setanta i vuitanta del futbol andreuenc, perque la Sra. Alves, ho dic aixís perque no se com es diu, dona l´impresió que no ha fet aquest pas per quedar-se a la segona -B-, segur que s´ha marcat objectius mes ambiciosos, com el d´arribar a ser aquell somniat tercer equip barceloní a la primera divisió.

Sra.Alves, Dani, gracias por haber recalado en Barcelona, que sea por muchos años.

Josep mª Carbonell i Vilaró