El proyecto político, que nos ha de conducir a llevar a cabo una consulta, en la que el pueblo de Catalunya ha de decidir, cual ha de ser su futuro político, sigue su curso, todos esperamos que las negociaciones, a las que el Presidente Rajoi se mostró recientemente bien dispuesto a mantener, puedan tener un próximo inicio.
Un buen inicio, y ya antes de empezar, a mi modo de ver no han tenido, porque con franqueza, como nacionalista catalan, me duele en el alma, leer, como así ha sucedido recientemente, que el Presidente Rajoi, hace referencia al cuidado que hay que tener con los nacionalismos exacerbados.
Ya son muchos los años transcurridos, desde el inicio del presente periodo democrático, en los que Catalunya, gobernada y liderada por nacionalistas catalanes, ha dado muestras de un apoyo incondicional, a favor del proyecto político español, desde el primer momento de la transición política, y posteriormente siempre bien dispuesta a prestar apoyos parlamentarios cuando le han sido requeridos.
Siempre, y en el momento presente también, nos hemos movido en el terreno de la legalidad, nunca el nacionalismo catalán ha dado muestras de violencia, que pudiesen poner en peligro una buena convivència entre Catalunya y el resto de España.
Supongo que el Presidente nos aclarará el real significado y a quien hace referència, al denunciar el peligro de los nacionalismos exacerbados.
Ya hace dias que estamos avisados, de un posible desembarque en Catalunya, de un buen numero de políticos representativos del Partido Popular, a fin de hacer llegar su voz, a toda esta mayoria silenciosa a la que hacen referéncia, cvosa que yo encuentro totalmente lógica, solo aconsejaria, no equivocar el discurso, el discurso del miedo no ha lugar, aquí en Catalunya este tipo de discurso ya nadie se lo cree ni lo escucha, procuren ser un poco mas imaginativos.
Por lo que respecta a los negociadores catalanes, veo la necesidad de que se sienten en la mesa de negociación con los números muy bien hechos, porque esta negociación nos ha de llevar a mi entender, a hacer un análisis, de lo que ha sido la economía española, comunidad por comunidad, en estos últimos treinta y cinco años, que nos lleve a una reforma en profundidad del Estado de las Autonomias, y que confiera a cada Comunidad, el tratamiento específico que se requiera, para su buen funcionamiento y el de todo el conjunto del Estado.
En definitiva, negociación, mucha negociación, nada de enfrentamientos, como muy bien decia en el curso de la pasada semana el Sr. Almunia, el Sr. Almunia no comprende, como a estas horas, todavia no se han sentado en una mesa de trabajo, con proyectos bien definidos, la Generalitat y el Gobierno Central, tenga el convencimiento de que pronto lo harán Sr. Almunia, como mienbro del Consejo Europeo y como español, comprendo la preocupación que le debe embargar.
Josep mª Carbonell i Vilaró
lunes, 30 de septiembre de 2013
miércoles, 18 de septiembre de 2013
PENDENTS DE LA MODA
Pocs dies enrere, tot baixant per l´escala de bon matí, em vareig trovar amb una veina que sortia de l´ascensor, jo, l´ascensor donat que visc en un primer pis, només l´agafo en comptades ocasions, no m´agrada tenir que improvisar una conversa intrascendent, tot plegat per parlar del temps que fa o de la neteja de l´escala, soc una d´aquelles persones a les que només els hi agrada parlar, quan tenen alguna cosa que comunicar, i sempre en el moment i situació propícies per fer-ho.
La veina amb la que vaig coincidir, després de saludar-la i de interesar-me per l´estat de la seva familia, ja que feia força temps que no els veia, li vareig obrir la porta i em vareig acomiadar sense mes comentaris, es una senyora de mitjana edat, que sempre acostuma a presentar un bon aspecte, ben vestida, ben pentinada, fins i tot ben maquillada, no se com dir-ho, una senyora d´aquelles que encara es fa mirar, de totes maneres en aquesta ocasió, després d´acomiadar-me, vareig pernsar, aquesta noia, perque tot sigui dit, a les senyores de cinquanta o seixanta anys jo encara les tracto de noies, li notes alguna cosa, no es trova de gust,potser es que ha tingut algún problema de salut, o potser el marit no li fa bondat, ves a saber, val mes no pensar-hi, perque de problemes tots tenim els nostres.
Al arribar a casa, al migdia, li vareig comentar a la meva dona, m´he trovat amb la veina del tercer, i la he notada diferent, com si no es trovés be, trovar-se be, si que es trova, em va contestar, el que li passa es que va tenir una lesió en el turmell i el metge li va aconsellar que no es posés sabates de taló alt, i això de sortir al carrer amb sabates planes segons amb va dir, nio la deixa trovar-se gens d´agust.
Tot lo dit, ens porta a tornar parlar de la moda, les sabates amb el taló alt, com mes alt millor, a la dona l´afavoreixen, sembla mentira, però de portar sabata plana o sabata amb un bon taló, l,´aspecte de la dona es un altre molt mes atractiu.
Sembla que caminar amb aquells talons tan alts ha de resultar dificil, però això com tot, es una cosa a la que només cal acostumar´s-hi, un altres aspecte que cal considerar, es que a les noies que son baixetes, uns bons talons els enxampla elventall de possibilitats a l´hora de trovar parella, perque encara avui en dia, hi ha molts homes i dones, que tot el que saben fer es prendre mides, deixant de banda altres aspectes de la persona obviament mes a considerar.
Les noies que ja son altes sense necesitat de talóns, tampoc els fa res seguir la corrent de la moda, es evident que en aquest cas, es tracta de dones d´aquelles, que quan surten pel carrer, tothom i posa atenció,sempre hi han hagut homes i avui en dia cada vegada mes, als que no els ha fet res, portar agafada de braçét a una dona que cridi força l´atenció, es ben cert alló que diuen, es millor tenir que desitjar, o alló altre, el que no les pot tenir es perque diu que son vedes.
Encara hi ha homes que tenet algún complexe per lo que fa referència a l´alçada de la seva parella, es coneixen casos de senyors certament importants, que es fan preparar sabates especials amb la sola ben gruixuda per poder arribar-hi be.
Jo personalment, acxonsellaria a la dona, que es vesteixi, que es calci, que es pentini i que es pinti, de manera que ella mateixa es trovi de gust i força atractiva, l´aspecte personal temabé compte i molt, a efectes de poder desenvolupar una vida profesional.
No es pensin que m´he oblidat de la política, un dia o altre tornarem a parlar de l´hisenda catalana, del deficit i del concert fiscals, no sigui cas que els que estan romiant quina ha de ser la pregunta, deixin de banda l´aspecte que preocupa al porcentatge mes important de catalans "els calés"
Una persona, una empresa, una familia, un poble, se senten independents, quan amb la riquesa que generen amb el seu esforç, ni ha de mantenir a dingú ni li cal tampoc tenir que refiar-se de dingú, a tota aquesta gran majoria de gent que pensem aixís, nbo sen´s pot ometre, perque del contrari, els uns no aniran a votar i els altres votaran en blanc, iu a partir d´aquí pensar amb alló que deia en Tarradellas, nomnés hi ha una cosa que un politic no pot fer, "el ridicul".
Josep Mª Carbonell i Vilaró
La veina amb la que vaig coincidir, després de saludar-la i de interesar-me per l´estat de la seva familia, ja que feia força temps que no els veia, li vareig obrir la porta i em vareig acomiadar sense mes comentaris, es una senyora de mitjana edat, que sempre acostuma a presentar un bon aspecte, ben vestida, ben pentinada, fins i tot ben maquillada, no se com dir-ho, una senyora d´aquelles que encara es fa mirar, de totes maneres en aquesta ocasió, després d´acomiadar-me, vareig pernsar, aquesta noia, perque tot sigui dit, a les senyores de cinquanta o seixanta anys jo encara les tracto de noies, li notes alguna cosa, no es trova de gust,potser es que ha tingut algún problema de salut, o potser el marit no li fa bondat, ves a saber, val mes no pensar-hi, perque de problemes tots tenim els nostres.
Al arribar a casa, al migdia, li vareig comentar a la meva dona, m´he trovat amb la veina del tercer, i la he notada diferent, com si no es trovés be, trovar-se be, si que es trova, em va contestar, el que li passa es que va tenir una lesió en el turmell i el metge li va aconsellar que no es posés sabates de taló alt, i això de sortir al carrer amb sabates planes segons amb va dir, nio la deixa trovar-se gens d´agust.
Tot lo dit, ens porta a tornar parlar de la moda, les sabates amb el taló alt, com mes alt millor, a la dona l´afavoreixen, sembla mentira, però de portar sabata plana o sabata amb un bon taló, l,´aspecte de la dona es un altre molt mes atractiu.
Sembla que caminar amb aquells talons tan alts ha de resultar dificil, però això com tot, es una cosa a la que només cal acostumar´s-hi, un altres aspecte que cal considerar, es que a les noies que son baixetes, uns bons talons els enxampla elventall de possibilitats a l´hora de trovar parella, perque encara avui en dia, hi ha molts homes i dones, que tot el que saben fer es prendre mides, deixant de banda altres aspectes de la persona obviament mes a considerar.
Les noies que ja son altes sense necesitat de talóns, tampoc els fa res seguir la corrent de la moda, es evident que en aquest cas, es tracta de dones d´aquelles, que quan surten pel carrer, tothom i posa atenció,sempre hi han hagut homes i avui en dia cada vegada mes, als que no els ha fet res, portar agafada de braçét a una dona que cridi força l´atenció, es ben cert alló que diuen, es millor tenir que desitjar, o alló altre, el que no les pot tenir es perque diu que son vedes.
Encara hi ha homes que tenet algún complexe per lo que fa referència a l´alçada de la seva parella, es coneixen casos de senyors certament importants, que es fan preparar sabates especials amb la sola ben gruixuda per poder arribar-hi be.
Jo personalment, acxonsellaria a la dona, que es vesteixi, que es calci, que es pentini i que es pinti, de manera que ella mateixa es trovi de gust i força atractiva, l´aspecte personal temabé compte i molt, a efectes de poder desenvolupar una vida profesional.
No es pensin que m´he oblidat de la política, un dia o altre tornarem a parlar de l´hisenda catalana, del deficit i del concert fiscals, no sigui cas que els que estan romiant quina ha de ser la pregunta, deixin de banda l´aspecte que preocupa al porcentatge mes important de catalans "els calés"
Una persona, una empresa, una familia, un poble, se senten independents, quan amb la riquesa que generen amb el seu esforç, ni ha de mantenir a dingú ni li cal tampoc tenir que refiar-se de dingú, a tota aquesta gran majoria de gent que pensem aixís, nbo sen´s pot ometre, perque del contrari, els uns no aniran a votar i els altres votaran en blanc, iu a partir d´aquí pensar amb alló que deia en Tarradellas, nomnés hi ha una cosa que un politic no pot fer, "el ridicul".
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 10 de septiembre de 2013
TORNEM-HI
Al dia d´avui, ja tot esta entrant en aquell terreny que diriem de la normalitat, els espais habituals dins de la programació de les nostres televisions, els articulistes mes llegits, fent-nos arribar els seus comentaris, i en el mon de la política, tots pendents de la Diada i de la correspondència que mantenen el Sr. Rajoi i el Sr. Mas.
Aquesta mateixa setmana la Generalitat i el Ministeri del Foment varen signar un acord de inversió perque el transport ferroviari pogui donar servei al port de Barcelona, francament, vareig veure al Sr. Mas en bona disposició per llegir i per escoltar.
Voldria fer unes poques consideracions com a resum de lo que ha estat aquest estiu, si mes no com a portanveu de tota aquella gent que no surt massa de viatge, i que per tant en el curs del mes d´Agost segueix llegint el diari, veient la televisió i escoltant la radio, entre altres coses per descomptat, perque no tot s´acaba amb l´informació que et fan arribar els mitjans de comunicació. En primer lloc em pregunto a que deu respondre el mutis que ens ha fet l´oncle "baixamar", suposo que an aquest personatge li deu passar quelcom semblant a lo que em passa a mi mateix, que em arribat a un punt que ja no sabem que dir i potser que fins i tot ja ens fa una mica de por de parlar, estic segur que el proper estiu tornará a fer-ho i també que arribat aquell moment valdrá la pena tornar-lo a llegir.
Al arribar les vacances, molts articulistes habituals, es prenen uns dies de merescut repós, perqué llegir, escriure, i fins i tot pensar son activitats que tambe requereixen un esforç, i quan això es dona, apareixen en els diaris, suplències francament interesants, son moltes les ocasions en les que hem gaudit del treball televisiu de la Gloria Serra, bona profesional del periodisme, però de la que no habia mai tingut ocasió de llegir un article seu, aquest estiu he tingut l´oportunitat de fer-ho, i francament m´agradaria poder seguir-ho fent, el seu escriure resulta tan atractiu com la seva perfecta dicció tant en català com en castellà.
Parlant d´articulistes ocasionals, em ve a la memòria, el cas d´una senyora, la Martina Klein, model profesional de gran prestigi en el mon de la moda i la publicitat, però que a la vegada temps enrere, escribia en el diari que jo acostumo a llegir, uns articles molt macos, que donaven gust de llegir, amb un llenguatge facil i entenedor, que feia arribar el contingut de l´article amb tota la seva profunditat, la Martina Klein apart d´haber arrivat a lo mes alt dins de la seva feina, i apart també de ser una dona d´una bellesa fora de lo comú, escribia molt be, se la trova a faltar.
L´altre tema de l´estiu que debem a l´admirat periodista Sergi Pamies, es el de l´escot femení, no se si acabar aquí aquest article, o embolicar-me amb lo del escot, em sembla que valdrá mes deixar-ho per un altre dia, perque ens allargariem molt, l´aspecte de la dona, l´aspecte de l´home, com ens mirem els uns amb els altres, i el que volen dir aquestes mirades, i quina reposta esperen, son questions que mereixen ser tractades amb profunditat i fins i tot amb molta seriositat.
De totes manera no hem puc estar de dir alguna cosa, perque tampoc cal donar tanta trascendència a un fet tan normal com aquest, que al meu entendre no hauria ni de donar lloc a parlar-ne.
Si les anades i tornades de la moda ho entenen aixís, la meva opinió es que a les dones que s´ho poden permetre, un bon escot, fins i tot encara que sigui una mica atrevit, les afavoreix, en el ben entés de que l´escot, es un aspecte mes dins dels atractius que ujna dona pot oferir, i es aquest conjunt d´atractius, el que fa que una dona sigui mirada, l´escot de manera aillada i per si sol, accepto que pogui cridar l´atenció, però mai despertará l´admiració dels homes.
Mirar-se una dona, es un fet que s´ha donat sempre, i no cal donar-hi mes voltes, antigament les dones quan s´adonaven de que eren mirades, apartaven la mirada i fins i tot mostraven un cert rubor, avui en dia les coses com en tots els ordres de la vida han canviat, i quan una dona es sent observada, segons qui sigui l´admirador, la mirada la torna, i fins i tot l´aguanta, i a partir d´aquí, te que ser l´home si esta en condicions de poder-ho fer, el que te que donar un pas endevant.
Tot aixís de sencill, en les relacions entre un home i una dona, no hi ha res que hagi d´avergonyir, que provoqui rubor, ni cap sufocació, tot es confesable, això si, sempre que s´estigui en con dicions de fer front al repte, perque moltes vegades aquesta es la mare dels ous, saber fer front al repte, sense saltar per sobre de cap ratlle vermella.
Josep Mª Carbonell i ¨Vilaró
Aquesta mateixa setmana la Generalitat i el Ministeri del Foment varen signar un acord de inversió perque el transport ferroviari pogui donar servei al port de Barcelona, francament, vareig veure al Sr. Mas en bona disposició per llegir i per escoltar.
Voldria fer unes poques consideracions com a resum de lo que ha estat aquest estiu, si mes no com a portanveu de tota aquella gent que no surt massa de viatge, i que per tant en el curs del mes d´Agost segueix llegint el diari, veient la televisió i escoltant la radio, entre altres coses per descomptat, perque no tot s´acaba amb l´informació que et fan arribar els mitjans de comunicació. En primer lloc em pregunto a que deu respondre el mutis que ens ha fet l´oncle "baixamar", suposo que an aquest personatge li deu passar quelcom semblant a lo que em passa a mi mateix, que em arribat a un punt que ja no sabem que dir i potser que fins i tot ja ens fa una mica de por de parlar, estic segur que el proper estiu tornará a fer-ho i també que arribat aquell moment valdrá la pena tornar-lo a llegir.
Al arribar les vacances, molts articulistes habituals, es prenen uns dies de merescut repós, perqué llegir, escriure, i fins i tot pensar son activitats que tambe requereixen un esforç, i quan això es dona, apareixen en els diaris, suplències francament interesants, son moltes les ocasions en les que hem gaudit del treball televisiu de la Gloria Serra, bona profesional del periodisme, però de la que no habia mai tingut ocasió de llegir un article seu, aquest estiu he tingut l´oportunitat de fer-ho, i francament m´agradaria poder seguir-ho fent, el seu escriure resulta tan atractiu com la seva perfecta dicció tant en català com en castellà.
Parlant d´articulistes ocasionals, em ve a la memòria, el cas d´una senyora, la Martina Klein, model profesional de gran prestigi en el mon de la moda i la publicitat, però que a la vegada temps enrere, escribia en el diari que jo acostumo a llegir, uns articles molt macos, que donaven gust de llegir, amb un llenguatge facil i entenedor, que feia arribar el contingut de l´article amb tota la seva profunditat, la Martina Klein apart d´haber arrivat a lo mes alt dins de la seva feina, i apart també de ser una dona d´una bellesa fora de lo comú, escribia molt be, se la trova a faltar.
L´altre tema de l´estiu que debem a l´admirat periodista Sergi Pamies, es el de l´escot femení, no se si acabar aquí aquest article, o embolicar-me amb lo del escot, em sembla que valdrá mes deixar-ho per un altre dia, perque ens allargariem molt, l´aspecte de la dona, l´aspecte de l´home, com ens mirem els uns amb els altres, i el que volen dir aquestes mirades, i quina reposta esperen, son questions que mereixen ser tractades amb profunditat i fins i tot amb molta seriositat.
De totes manera no hem puc estar de dir alguna cosa, perque tampoc cal donar tanta trascendència a un fet tan normal com aquest, que al meu entendre no hauria ni de donar lloc a parlar-ne.
Si les anades i tornades de la moda ho entenen aixís, la meva opinió es que a les dones que s´ho poden permetre, un bon escot, fins i tot encara que sigui una mica atrevit, les afavoreix, en el ben entés de que l´escot, es un aspecte mes dins dels atractius que ujna dona pot oferir, i es aquest conjunt d´atractius, el que fa que una dona sigui mirada, l´escot de manera aillada i per si sol, accepto que pogui cridar l´atenció, però mai despertará l´admiració dels homes.
Mirar-se una dona, es un fet que s´ha donat sempre, i no cal donar-hi mes voltes, antigament les dones quan s´adonaven de que eren mirades, apartaven la mirada i fins i tot mostraven un cert rubor, avui en dia les coses com en tots els ordres de la vida han canviat, i quan una dona es sent observada, segons qui sigui l´admirador, la mirada la torna, i fins i tot l´aguanta, i a partir d´aquí, te que ser l´home si esta en condicions de poder-ho fer, el que te que donar un pas endevant.
Tot aixís de sencill, en les relacions entre un home i una dona, no hi ha res que hagi d´avergonyir, que provoqui rubor, ni cap sufocació, tot es confesable, això si, sempre que s´estigui en con dicions de fer front al repte, perque moltes vegades aquesta es la mare dels ous, saber fer front al repte, sense saltar per sobre de cap ratlle vermella.
Josep Mª Carbonell i ¨Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)