SEGONA TRANSICIO

Dins d´aquest cicle electoral que estem vivint, s´ha produit un fenomen al que no hi estavem avesats, fixeu-se que us dic que l´estem vivint,podria haver dit que l´estem patint, perque francament hi ha moments en els que els protagonistes de segons quins debats fan patí una mica, en el debat que abans d´ahir varen mantenir el Sr. DUran i el Sr. Homs, ells dos no em varen fer patir, dos bons oradors, bons coneixedors del mon politic en el que ja fa molts anys que hi treballen, dues persones d´aquelles que dificilment fan patir a dingú, el que si em va fer patir, es veure com s´acabat all´ño que tots dos representaven, alló perlo que tants catalans i varem fer tantes suades.

Fa patir també els els insults del Sr. Sanchez dirigits al Sr. Rajoi, l´actual President del govern es una persona a la que sobretot els catalans li podem discutir la seva manera de governar, però per lo que respecta al conjunt de l´Estat, Espanya aquests darrers quatre anys s´ha sentit governada, evidentment no del tot al meu gust però probablement si per la majoria d´Espanyols, i el que es evident, es que no mereix sortir a la televisió per soportar els insults de dingú.

Podria seguir però tornem a l´inici d´aquest article, parlavem d´un fenomen que benauradamnent ens ha arribat al mon de la polìtica, en primer lloc en Pablo Iglesias, un xicot amb una molt bona preparació, molt correcte, i lider d´una formació polìtica que ens ha fet arribar un discurs nou, una manera de fer i de dir les coses a las que no hi estavem acostumats, i per acabar-ho d´adobar,m s´ha fet acompanyar per l´Ada Colau, i aquesta es una d´aquelles polítiques que també pot anar sola.

En Pablo i l´Ada fan una gran parella polìtica, no se si guanyaran les eleccions, però el que si hauran assolit, es deixar els fonaments per lo que ha de ser la nostre segona transició política, la que ens ha de portar a tots els espanyols allá on ja fa molts anys hauriem d´estar, personalment els dono les gracies a tots dos per haber decidit fer polìtica, dedicar-se a la polìtica i fer-la com la estant fent.

No voldria acabar aquestes quatre ratlles sense recordar-li a l´Ada Colau, que es l´alcaldesa de Barcelona, comprenc que en aquesta vida s´ha de ser ambiciós, i l´ada esta en la millor edat per ser-ho, el seu futur politic pot ser ilimitat, però de moment es ´l´Alcaldesa de Barcelona, i es aquí dins de l´Ajuntament on ha de dedicar tot el seu esforç, adivino que aixís ho fará i que aixís correspondrá a la confiança que li varen otorgar els barcelonins, encara que de quan en quan doni un cop de ma als seus companys de "Podemos" els tres o quatre anys que li queden de mandat, será moolt ben vist que els dediqui a la seva ciutat.

No seria la primera vegada que els barcelonins ens trovem a mitja llegislatura, amb un canvi d´Alcalde, el Sr. Clos i el Sr Hereu ens varen arribar aixís, de sorpresa, sense haver-los votat, també tinc que dir que en ambdos casos, varen ser dos bones sorpreses. perque la seva gestió al front de l´Ajuntament va ser exitosa, con solidant aixís aquella Barcelona de l´anys 92 i el seu futur esplendorós, del que ara tots els barcelonins estem disfrutant.

De totes maneras lo que passa, es que hi ha coses que encara que després sortin be, no es poden fer, no es pot fer fora de l´Ajuntament a una persona com en Xavier Trias, que amb el seu molt bon equip de col.laboradors ho estaven fent mot be, mes que be, tot plegat perque a mitja llegislatura ens tornem a trovar sense alcalde.

Potser pensaran que m´estic precipitant, i que em permeto gratuitament parlar de coses que encara no han passat i que segurament que no passarán perque dono per descomptat que la Sra. Colau sap perfectament quins son els seus deures i els seus compromisos amb la ciutat, com també suposo que les forces polìtiques que fins ara li han donat suport ho seguirán fent, però també s´ha de comprendre que els barcelonins, amb tot això dels canvis d´Alcalde, ja som una mica com aquell gat escaldat que ammb l´aigua freda en te prou.

Josep mª Carbonell i Vilaró