Em sembla que era en el meu darrer article, on deia que una de les coses que sempre procuro, es no reiterar-me en el contingut dels meus articles, un cop has parlat d´un tema en particular, procurar no parlar-ne altre vegada cada quinze dies perque els receptors de l´article poden caure en la monotonia o l´aburriment, diguem-ho com volguem.
De totes maneras i molt sovint, et troves amb continguts que convé actualitzar-los perque o be les circumstàncies s´han alterat o perque en ocasions t´arriben noves dades que et conviden a tornar a parlar d´un fet en particular.
No fa gaires dies, comentava que habia fet un tomb pel barri de la Ribera i mes concretament pel carrer Comerç, on habia viscut sempre la meva familia paterna, a través d´aquell article vareig donar mostres del meu desencís al trovar-me amb l´edifici dels Jutjats Municipals, sense activitat i fins i tot amb les portes i finestres tapiades per poder aixís barrar el pas als possibles okupes.
Recordava en el meu article, que un cop acabada la guerra civil, en aquell mateix solar s´hi trobava el Palau de Belles Arts, edifici singular d´un gran valor arquitectonic, on va tenir lloc l´acte inaugural de l´exposició de l´any 1.988, la meva avia m´explicaba que desde el seu balcó del carrer Comerç, habia estat testimoni presencial de l´arribada de la Reina Regent per inaugurar aquell event. Era jo encara un nen molt jovenet, el Palau de Belles Arts, sense cap explicació va ser enderrocat, sembla ser que per treure profit del ferro, material basic d´aquella construcció, que en aquells temps escasejava com moltes altres coses.
Fins als anys setanta, en aquell enosrme solar que va quedar, l´unic `paissatge que es podia veure, eren les restes de l´enderrocament, em sembla recordar que a finals dels setanta ja varen ser operatius els Jutjats Municipals dels que ara parlem, acababa jo el meu article, fent pregs, perque els Jutjats no tinguessin el mateix final que el Palau de Belles Arts, però per lo que m´ha arribat sembla ser que els meus pregs no hauran sigut escoltats.
Just la setmana passada, parlant amb un conegut advocat de professió, que s´abia passat moltes hores en aquells jutjats, em va comentar que per lo que ell sabia, l´intenció era que els jutjats seguissin tenint una funcuió en el mon de la judicatura, peró un cop vuit i al fer les revisions de rutina es varen adonar que l´edifici estaba afectat d´aluminosi i no quedava altre alternativa que l´enderrocament.
Resumint, vareig neixer contemplant les restes del Palau de Belles Arts, i semble ser que arribaré a l´ultima etapa de la mava vida, al devant de les restes dels Jutjats Municipals. Em comentava aquell advocat amb el que parlava, que el seu avi, important constructor d´obres, va ser el que va edificar el teatre Olimpia al barri de sant Antoni, aquell loccal on hi havia cantat l´Hipolito Lazaro on hi havia boxejat an Girones l´idol del boxe català, i on fins i tot jo mateix i de jovenet hi habia anat a veure algún espectacle de circ amb els seus pallassos, equilibristes etc.
Be dons l´Olimpia als anys cinquanta també va ser enderrocat, el meu amic advocat un recordava amb molta pena, sembla ser que va ser enderrocat perque també hi havia molt de ferro, siguem-ne conscients, es molt facil enderrocar, la llàstima es que després costa molt tornar a construir, hem estat uns anys que aquí al nostre país, entre tots em construït moltes coses, `però darrerament n´estem enderrocant masses.
Si m´ho permeten, els faré arribar un petit comentari de futbol, sempre que el Barça perd un partit les crítiques sovintegen, ja hi estem acostumats, i aquestes crítiques segons quin es el moment en el que arriben, no son un ajut perqué l´equip aixequi el cap, tot al contrari, ho posen tot encara mes dificil, he llegit i escoltat de tot, comentaris positius i altres de negatius, en el meu cas acostumo a no dir res i espero que vinguin temps millors, però en aquests moments i donat que en el diari i els canals televisius als que jo acostmo a posar atenció, periodistes de referència que mereixen ser escoltats o llegits han fet arribar els seus comentaris, penso que seria fins i tot una falta d´atenció per part meva que jo soci nº 4.300 no donés la meva opinió.
La darrera temporada d´en Guardiola, aquells on si recordo be només es va guanyar la copa del Rei, el comentari mes generalitzat era el de que el Barça ja era un equip previsible, quq tothom ja sabia com si le tenia que jugar, no només en Mourinho, tothom. El Tito penso que ja va mirar de buscar altres alternatives, però va passar el que va passar, feia falta un altre entrenador, hi ens va arribar un home i un nom que pocs coneixiem, va arribar i es va posar a treballar amb els jugadors que tenia a la seva disposició, no va demanar fixatges nous, va posar confiança en el planter que tenia.
Tor i conservant l´emprenta del Barça, ha mirat de buscar altres alternatives en el joc, a fi de que el Barça fos un equip menys previsible, s´han fet rotacions, perque aquells jugadors amb els que va començar en Guardiola ja tenen cinc o sis anys mes i les temporades sont molt llargues. El resultat per el moment no ha estat un fracás, tots els titols enc ara estan al nostre abast, no perdem la paciència i sobretot, no li perden la confiança a un bon profesional que en aquest seu primer any esta fent una molt bona feina, procurem entre tots conservar aquest Barça, no ens el deixem enderrocar, fora de Catalunya son molts els que voldrien veure-ho.
Martino, "que bueno que viniste"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jueves, 27 de febrero de 2014
martes, 18 de febrero de 2014
MOLT PER PARLAR I MOLT PER ESCOLTAR
Quan m´assec devant l´ordenador per escriure, en la majoria d´ocasions no se pas `per on haig de començar, els que ens mostrem compromesos amb tot el que passa en el dia a dia de la nostre societat, en tenim tantes de coses per comentar que no cal esmerçar massa temps per incubar un article, de temas per parlar tants com volguis, en tot cas el que si cal es fer-los arribar de manera que els ocasionals lectors, es mostrin interesats per tot el que dius, després ja es cosa seva si es mostren d´acord o no amb tot el que has escrit, jo el que sempre procuro es en primer lloc no mostrar-me mai reiteratiu en excés i sobretot no molestar a dingú.
Darrerament sembla que els comentaris mes frecuents, giren al voltant de l´encaix definitiu de Catalunya amb España, i amb tot el que això comporta, referendum, estat propi, soberania fiscal, etc.. després tot el que te que veure amb la problemàtica laboral que a tots preocupa, perque es evident que si nos ens afecta a nosaltres mateixos, segur que ho notem en el nostre entorn social o familiar.
Després i de quan en quan també cal parlar d´altres aspectes de la nostre societat, que si no de manera tan urgent també han de ser contemplats, perque aquesta vida es un conjunt de coses, totes elles importants, i en moltes ocasions si contribueixes a trovar solució per tot alló que sembla mes superficial, no fas res mes que crear les condicions i millorar l´estat d´anim per donar impuls a tot alló altre que sembla mes trascendent.
He dedicat molts dels meus articles a parlar de política, de la situació laboral etc., peró també he dedicat alguna estoneta a parlar de futbol, per cert que ara ja s´acosta aquell moment de la temporada en el que tots els aficionats vivim els esdeveniments futbolistics de manera mes intensa, cada cop tinc mes clar i fins a cert punt em sap greu, el disgust que li donarem an en Pep Guardiola, pot ser el colofó de la gran temnporada que esta fent el Barça de la ma del Tata Martino, també he parlat en mes d´una ocasió de l´Esglesia Catòlica, i en el present moment amb l´arerivada del Papa Francesc, em sembla que tindrem argument per parlar-ne de manera força continuada.
Alguna vegada ja he recordat, quan jo era un nen, parlo de seixanta anys enrere, quan els preberes es posaven al devant de l´Altar, donant l´esquena als feligresos i mantenint aixís un dialeg amb Deu nostre Senyor, en el que els presents, els creients eren res mes que testimonis presencials de la ceremònia.Anys després, els preberes, segien al devant de l´Altar però ja donant la cara als assistents, el prebere d´aquesta manera s´adressava al feligrés, mirant-se´l i procurant donar mes força a les seves paraules, creant aixís la consciència de que el missatge divi era a ells als qui anava dirigit als assistents.
Darrerament, si mes no a la meva parròquia de Sant Paciá, el Sr. Rector ha baixat els quatre esglaons que condueixen a l´Altar, i es allá on assegut al mateix nivell que estan els oients, fa arribar la seva homilia, les seves oracions, i on es desenvolupa la major part de la Missa dominical, ja fa uns dies que em pregunto sdi aquest apropament als feligresos, aquest posar-se al seu mateix nivell, te quelcom que veure amb el missatge que permanentment ens dona el Papa Francesc, el primer dia que em vingui be miraré de parlar-ne amb el rector.
Tort el que fa i diu el Sant Pare te trascendència, i en molt casos es escoltat i seguit, aquest gest al que he fet referència, hauria de ser un bon exemple per al mon de la política en general aixís com per les seves Institucions, s´ha de baixar al carrer, acostar-se a la gent, viure directament i de primera má tots els seus problemes, cal prendre exemple de la manera que te de fer les coses el Papa Francesc, el senyor Rector de Sant Paciá sembla que ja ho esta fent.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Darrerament sembla que els comentaris mes frecuents, giren al voltant de l´encaix definitiu de Catalunya amb España, i amb tot el que això comporta, referendum, estat propi, soberania fiscal, etc.. després tot el que te que veure amb la problemàtica laboral que a tots preocupa, perque es evident que si nos ens afecta a nosaltres mateixos, segur que ho notem en el nostre entorn social o familiar.
Després i de quan en quan també cal parlar d´altres aspectes de la nostre societat, que si no de manera tan urgent també han de ser contemplats, perque aquesta vida es un conjunt de coses, totes elles importants, i en moltes ocasions si contribueixes a trovar solució per tot alló que sembla mes superficial, no fas res mes que crear les condicions i millorar l´estat d´anim per donar impuls a tot alló altre que sembla mes trascendent.
He dedicat molts dels meus articles a parlar de política, de la situació laboral etc., peró també he dedicat alguna estoneta a parlar de futbol, per cert que ara ja s´acosta aquell moment de la temporada en el que tots els aficionats vivim els esdeveniments futbolistics de manera mes intensa, cada cop tinc mes clar i fins a cert punt em sap greu, el disgust que li donarem an en Pep Guardiola, pot ser el colofó de la gran temnporada que esta fent el Barça de la ma del Tata Martino, també he parlat en mes d´una ocasió de l´Esglesia Catòlica, i en el present moment amb l´arerivada del Papa Francesc, em sembla que tindrem argument per parlar-ne de manera força continuada.
Alguna vegada ja he recordat, quan jo era un nen, parlo de seixanta anys enrere, quan els preberes es posaven al devant de l´Altar, donant l´esquena als feligresos i mantenint aixís un dialeg amb Deu nostre Senyor, en el que els presents, els creients eren res mes que testimonis presencials de la ceremònia.Anys després, els preberes, segien al devant de l´Altar però ja donant la cara als assistents, el prebere d´aquesta manera s´adressava al feligrés, mirant-se´l i procurant donar mes força a les seves paraules, creant aixís la consciència de que el missatge divi era a ells als qui anava dirigit als assistents.
Darrerament, si mes no a la meva parròquia de Sant Paciá, el Sr. Rector ha baixat els quatre esglaons que condueixen a l´Altar, i es allá on assegut al mateix nivell que estan els oients, fa arribar la seva homilia, les seves oracions, i on es desenvolupa la major part de la Missa dominical, ja fa uns dies que em pregunto sdi aquest apropament als feligresos, aquest posar-se al seu mateix nivell, te quelcom que veure amb el missatge que permanentment ens dona el Papa Francesc, el primer dia que em vingui be miraré de parlar-ne amb el rector.
Tort el que fa i diu el Sant Pare te trascendència, i en molt casos es escoltat i seguit, aquest gest al que he fet referència, hauria de ser un bon exemple per al mon de la política en general aixís com per les seves Institucions, s´ha de baixar al carrer, acostar-se a la gent, viure directament i de primera má tots els seus problemes, cal prendre exemple de la manera que te de fer les coses el Papa Francesc, el senyor Rector de Sant Paciá sembla que ja ho esta fent.
Josep mª Carbonell i Vilaró
viernes, 7 de febrero de 2014
UNA BONA EINA DE TREBALL
Corria l´any 1.996 quan en una reunió de Convergència, li vareig preguntar an en Joaquim Molins en aquells moments cap de grup parlamentari a Madrid, perque no requeria al Govern Popular que fes pùbliques les balances fiscals, eren aquells uns moments de bona entesa entre Convergència i el Partit Popular i vareig pensar que calia aprofitar-ho.
En Joaquín Molins es va mostrar d´acord amb aquest requeriment i va presentar al Parlament una proposta perqué es votés la publicació de les balances, aixís es va fer, el Partit Popularno tenia majoria absoluta, el Partit socialista va votar a favor nostre, i la proposta va guanyar, sembla ser que mes endevant, donat que en el Senat els Populars si que tenien majoria el projecte va quedar encallat, tot plegat, a hores d´ara encara estem aixís, que tants en tenim com en teniem.
He dit lo anterior perque els que em llegeixen, entenguin que tot això de les balances no es una rauxa que de cop i volta ens ha agafat a uns quans, son moltas anys d´insistir i de demanar-ho, perque comprenc que es esencial per una bona administració de l´Estat, disposar d´aquesta eina de treball, perque les balances son només això, una eina de treball de tot punt necesària.
La setmana passada vareig tenir un sobresalt, suposo que varem ser molts als que ens va passar, al llegir que el Sr. Montoro amb la col.laboració de gent experta, habian elaborat un altre sistema substitutiu de les balances, perque aquestes eren al seu entendre, res mes que un focus d´enfrentament entre comunitats, i que amb el nou sistema com va dir posteriorment el Sr. Lafuente impulsor del nou projecte, es demostraria que el criteri de molts catalans quan parlaven de robatoris i expolis era res mes que una mera falacia.
Ja i tornem a ser vareig pensar, i es que a Madrid dona l´impresió que amb tot aixo del procés soberanista català van una mica desorientats, no fa masses dies que el Sr. Rajoi també tenia un pla d´actuació al respecte del tema català, i al final i si mes no de moment a quedat en res, sort que al final tot ha estat una falsa alarma, i jus ahir es va comunicar que es donaria llum verda a la publicació de les balances que tot esperavem tenir.
A partir d´aquí procurem ser pragmatics, tindrem les balances fiscals, les xifres del deficit s´acosten força a las que ja habia avançat la Generalitat, diria que s´aconseguit el que esperavem, ara cal seguir treballant amb les dades obtingudes, amb un objectiu a partir d´ara prioritari, la tassa, la cuota, el cupo, l´aportació, diguem-ho com volguem, que haurá de pagar Catalunya a l´Estat, per tenir el dret de recaptar tots els impostos, a través de la nostre Hisenda Publica de Catalunya.
Posant-me en lloc dels negociadors que representin els interesos catalans, jo recomenaria molta flexibilitat i molta generositat, el procés ja esta endegat, que no sen´s espatlli, no ens vindrá de mil mil.lions d´Euros amunt o avall, pensem que això será un altre Catalunya, lliure, lliure dels lligams que fins ara ens han tingut encorsetats.
Potser molts al llegir-me, quan dic que cal ser generós, i que no cal mirar prim amb els mil mil.liona amunt o avall, pensaran que jo soc d´aquells que fan correr els Euros com els rajolers les rajoles, els puc assegurar que jo no soc d´aquests, aquest parlar meu, es només una manera d´expressar la fe que tinc en la meva terra, en la meva gent, perque aquí es on hi han els millors operaris, els millos emprenedors, els millors cientifics, i fins i tot aquí es on els pagesos saben llaurar la terra mes ben llaurada que enlloc més.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
En Joaquín Molins es va mostrar d´acord amb aquest requeriment i va presentar al Parlament una proposta perqué es votés la publicació de les balances, aixís es va fer, el Partit Popularno tenia majoria absoluta, el Partit socialista va votar a favor nostre, i la proposta va guanyar, sembla ser que mes endevant, donat que en el Senat els Populars si que tenien majoria el projecte va quedar encallat, tot plegat, a hores d´ara encara estem aixís, que tants en tenim com en teniem.
He dit lo anterior perque els que em llegeixen, entenguin que tot això de les balances no es una rauxa que de cop i volta ens ha agafat a uns quans, son moltas anys d´insistir i de demanar-ho, perque comprenc que es esencial per una bona administració de l´Estat, disposar d´aquesta eina de treball, perque les balances son només això, una eina de treball de tot punt necesària.
La setmana passada vareig tenir un sobresalt, suposo que varem ser molts als que ens va passar, al llegir que el Sr. Montoro amb la col.laboració de gent experta, habian elaborat un altre sistema substitutiu de les balances, perque aquestes eren al seu entendre, res mes que un focus d´enfrentament entre comunitats, i que amb el nou sistema com va dir posteriorment el Sr. Lafuente impulsor del nou projecte, es demostraria que el criteri de molts catalans quan parlaven de robatoris i expolis era res mes que una mera falacia.
Ja i tornem a ser vareig pensar, i es que a Madrid dona l´impresió que amb tot aixo del procés soberanista català van una mica desorientats, no fa masses dies que el Sr. Rajoi també tenia un pla d´actuació al respecte del tema català, i al final i si mes no de moment a quedat en res, sort que al final tot ha estat una falsa alarma, i jus ahir es va comunicar que es donaria llum verda a la publicació de les balances que tot esperavem tenir.
A partir d´aquí procurem ser pragmatics, tindrem les balances fiscals, les xifres del deficit s´acosten força a las que ja habia avançat la Generalitat, diria que s´aconseguit el que esperavem, ara cal seguir treballant amb les dades obtingudes, amb un objectiu a partir d´ara prioritari, la tassa, la cuota, el cupo, l´aportació, diguem-ho com volguem, que haurá de pagar Catalunya a l´Estat, per tenir el dret de recaptar tots els impostos, a través de la nostre Hisenda Publica de Catalunya.
Posant-me en lloc dels negociadors que representin els interesos catalans, jo recomenaria molta flexibilitat i molta generositat, el procés ja esta endegat, que no sen´s espatlli, no ens vindrá de mil mil.lions d´Euros amunt o avall, pensem que això será un altre Catalunya, lliure, lliure dels lligams que fins ara ens han tingut encorsetats.
Potser molts al llegir-me, quan dic que cal ser generós, i que no cal mirar prim amb els mil mil.liona amunt o avall, pensaran que jo soc d´aquells que fan correr els Euros com els rajolers les rajoles, els puc assegurar que jo no soc d´aquests, aquest parlar meu, es només una manera d´expressar la fe que tinc en la meva terra, en la meva gent, perque aquí es on hi han els millors operaris, els millos emprenedors, els millors cientifics, i fins i tot aquí es on els pagesos saben llaurar la terra mes ben llaurada que enlloc més.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)