Con la llegada a la Moncloa del gobierno socialista, da la impresión que todo esto a lo que llaman asuntos exteriores se ha revitalizado, no se si ello ha sido debido a la llegada al frente del ministerio del Sr, Borrell o si simplemente han sido las circunstáncias Internacionales las que han propiciado esta incesante avtividad diplomàtica.
Han sido constantes las salidas al exterior del Presidente Sánchez, una probablemente se han atendido respondiendo a un calendario ya predeterminado, también puede haver influido el deseo del Presidente espanyol de darse a conocer a nivel personal con los mandatarios de los paises comunitarios o de paises hermanos como los sudamericanos, también con otros que no son ni vecinos ni cercanos por razones històricas, però con los que conviene tenir buena relación en muchos casos por temes económicos.
De todos estos encuentros que ha protagonizado nuestro Presidente, yo destacaria la visita a Cuba, un país que al parecer hacia muchos años que no era visitadso y que además en el momento presente, con los cambios habidos por la salida del gobierno del Sr. Castro lo que coinsecuentemente ha propiciado una obertura en las relaciuones entre Cuba y los E.U.A., puede ofrecer a nuestros empresarios buenas oportunidades de negocio e inversión.
Lo que me ha llamado mas la atención de toda esta actividad exterior de nuestro Gobierno, ha sido sin lugar a dudas, la visita a nuestro país del Presidente de China, el cual dentro de su viaje a Buenos Aires para assistir a la reunión del G-20 hizo un alto en su viaje para pasar dos dies entre nosotros.
Se trata del máximo representante de un país como la China, que hoy en dia ya es la segunda potencia econòmica del mundo y que a corto plazo esta previsto que encabeze el ranking ya como primera potencia mundial.
La verdad es que estamos bien situados en nuestra relación con ellos, han momntado en nuestro país sus negocios, sus empreses en diversos campos del mundo empresarial, y por otra parte tenemos con ellos un dèficit comercial importante que conviene equilibrar en la medida que ello sea possible.
El Presidente chinoi vino a visitarnos, fué el el que vino, puede dar la impresión y no me extrañaria que así fuese, que tuviese interès en conocernos, conoció al Presidente Sánchez esto si que es seguro, y firmó unos cuantos acuerdos Comerciales, cosa que como decia antes, nos conviene y siempre se agradece.
Como fin de fiesta, asistió invitado a la cena que le ofreció la Casa Real y escuchó el discurso de su Majestad que como de costumbre ultimamente, puso especial enfasis en ressaltar el respeto que los espanyoles debemos tenir hacia nuestra Cartta Magna que es la ley de leyes que establece nuestro estado de derecho.
Es también importante que los inversores extranjeros, sobre todo los que estan en la lejania conozcan de primera mano la realidad de nuestro país que se basa prioritariamente en mantenir la buena convivència que nos ha ayudado a prosperar en el curso de estos últimos cuarenta años.
Evidentemente, la paz, la convivència y la armonia, siempre favorece el hecho de poder posicionarnos en este mundo global que en la actualidad rije las relaciones con los paises extranjeros, hasta con los mas lejanos.
Es naturalque su Majestad el Rey, piknga enfasis en ressaltar estos aspectos al dirijirse a los visitantes extrangeros, sobretodo con los mas il·lustres como es en el caso que nos ocupa.
Por otra parte también seria natural y hasta conveniente para el buen funcionamiento de las relaciones entre la Casa Real y todo el conjunto del pueblo espanyol, que su Majestad a través de sus discursos, llegase con mas frecuencia a los hogares de todos los españoles.
La gran ventaja de la Monarquia respecto a otras formes de Estado, es que se supone que es neutral, y que en consecuéncia contempla el benestar de todo el país sin preferències ideológicas, yo personalment a estas hores, ignoro si su Majestad contempla con mas simpaties las posiciones de derechas o las de izquierdas, como también ignoro si en sus Viajes o visites, se en cuentra mas a gusto en Extremadura o en el País Valenciano.
Llevamos una temporada ya demasiado larga, en la que los españoles y los catalanes nos estamos haciendo mucho daño, ello ha produciso heridas que conviene cicatritzar cuanto antes, y su Majestad es el curandero las idoneo para llevar a cabo esta tarea.
Los catalanes sabemos que tenemos una Constitución que hay que respetar, fuimos en su momento los principales impulsores de la actual Carta Magna, y est o es algo que no necesitamos que nos sea incesantemente recordado.
Decia antes, que se han originado heridas, però al hacer balance y como resultado de todo lo acontecido, es evidente que las heridas mas profundes las hemos recibido en Catalunya, aquí en España y desengañense los governantes recien llegados, no ha habido nunca un problema de convivència, ha habido y sigue habiendo esto si, un contencioso económico y territorial.
Catalunya nec esita ser comprendida y atendida, si cabe hacerlo, necessita que se perdonen sus faltas, unes faltas que desdeluego han existido, y empezar todos juntos una nueva etapa, esto si, obligándonos todos a llevar a cabo las reformes territoriales, aconómicas, sociales y estructurales que el país necessita.
Mi primera intención al escribir este, mi último articulo del año, es la de desear a todos los que me leen, unes felices fiestas Navideñas y un prospero año 2.019, y para ello que mejor, que hablar de paz, de convivència, y de benestar.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
jueves, 13 de diciembre de 2018
jueves, 22 de noviembre de 2018
ADELANTOS ELECTORALES
Mi mas sincera verdad es la de que no soy amigo de los adelantos electorales, cuando se da esta circunstància, con ella nos llega implicitamente el mensaje de que hay algo que no funciona a satisfacción, en ocasiones hasta he llegado a pensar si no seria una buena idea el hecho de que salvo situaciones excepcionales, todos los comicios electorales tuviesen ya fijada de antemano al igual que sucede en las Municipales, las Europeas y en la mayoria de autonòmicas una fecha de celebración.
En ocasiones, las fuerzas políticas determinan la fecha de la convocatòria electoral, no atendiendo a las necesidades del país en su conjunto, sino que la determinan de acuerdo con sus convenièncias, el gobierno del Sr. Sanchez es un gobierno fragil, me parece recordar que solo con ochenta y cuatro diputados en el Congreso, pero que gracias al buen hacer de toda la izquierda y de los partidos nacionalistas vascos y catalanesm consiguió en su momento formar una mayoria parlamentària que le permite seguir gobernando, ojo al dato, el gobierno San chez está gobernando a la vez que esta dando una muy buena imagen a nivel internacional.
El actual gobierno necesita hacer mas cosas de las que de momento no se habla, cosas que son urgentes, que es necesario llevarlas a cabo porque el país necesita verlas consolidadas, Pensiones, Legislación laboral, Financiación autonòmica, reordenación territorial, todo ello forzosamente contemplado dentro de una obligada reforma de la Constitución.
Para llevar a cabo todo este proyectom hay que tomar medidas novedosas, algunas de ellas controvertidas y que no siempre encuentran respuesta favorable de manera unánime, evidentemente hay que nogociarlas y opara ello es necesario contar con la actual mayoria, en el Congreso.
El final de Legislatura del 2.020, esta cerca o está lejos, segun sean los ojos con los que se mire, para los que se muestran ansiosos en tener elecciones el 2.020 esta muy lejos y para los que sientes la necesidad de llevar a cabo las reformas que el país necesita esta demasiado cerca.
Al pàrecer, el principal escollo que hay que salvar, es el de conseguirla aprobación de los presupuestos que ha elaborado el Gobierno central, convendria aprobarlos, presentan una perspectiva social que al país conviene, a los partidos nacionalistas catalanes hay que preguntarles porque dieron soporte a la mocion de censura que llevo al Sr. Sanchez a la Jefatura del Gobierno, seguro que lo hicieron porque pensaron que esto era lo que debian hacer.
No creo que en aquellos momentos, el Sr. Sanchez les ofreciese ningún trato de favor a cer ca de la situación de los políticos y activistas catalanes en prision preventiva desde y a hace diez o doce meses, tomaron la decisión que tomaron, insisto, porque pensaron que darle su apoyo al Sr. Sanchez era lo que debian hacer.
Se sabia que llegaria a corto plazo el momento de dar curso a los presupuestos del Estado, el momento ha llegado y no les piden n ada fuera de lugar, simplemente apoyar unos presupuestos que llevan consigo un marcado tinte progresista y social.
en esta vida hay que llevar mucho cuidado en bajar o subir del carro a destiempo, porque uno puede caerse.
Lo del referendum puede esperar, pero es ciertamente lícito, insistir en el hecho de que l,os presos catalanes hasta una vez finalizados los juicios que tenemos en puertas, deberian estar en sus domicilios, esto daria tranquilidad y sosiego a todas las pertes, llevan un año encerrados, todos son personas de buenas costumbres y que a lo largo de su trayectoria profesional han prestado mas de un servicio al conjunto del país.
El Sr. Sanchez muy acertadamente, en el curso de los últimos debates parlamentarios, decia que todavia no han habido juicios, en consequencia no procede hablar de indultos ni de amnistias, esperemos insisto, con la debida tranquilidad que se celebren los juicios, para que ello sea así pienso desde mi modesta opinión, que las personas acusadas deberian estar en condiciones de afrontar su comparecencia judicial, con el bienestar que ofrece el poder estar, aunque momentaneamente en su hogar y al lado de los suyos.
Hace solo quince dias que escribí mi último artículo, llevo una temporada en la que no acostumbro a prodigarme en mis manifestaciones, es facil adivinar que es lo que me ha llevado a sentarme delante del ordenador con tanta prontitud, las manifestaciones del dia de ayer del portavoz del partido Popular en el Senado Sr. Cossidó y seguidamente la renuncia del Juez Marchena a presidir el Consejo del Poder Judicial, a todos los ciudadanos de a pié, a la mayoria de españoles, nos han llenado de inquietud.
Pongamos todos algo de nuestra parte, yo a través de este artículo he intentado hacer lo de siempre, poner mi granito de arena, hasta que llegue un dia, espero que sea pronto, en el que el mundo político se acuerde de mi, entonces, este dia, podre a disposición de los gobernantes algo mas que un granito de arena.
Espero que los acontecimientos se desarrollen a satisfacción de todos, Sr. Sanchez, Sr. Torra, Sr. Casado, Se. Ribera, no me han escribir con tanta frecuencia, la verdad es que me gusta hacerlo, pero me gusta hacerlo por iniciativa propia, no obligado por las circunstancias.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com.
626.469.639
En ocasiones, las fuerzas políticas determinan la fecha de la convocatòria electoral, no atendiendo a las necesidades del país en su conjunto, sino que la determinan de acuerdo con sus convenièncias, el gobierno del Sr. Sanchez es un gobierno fragil, me parece recordar que solo con ochenta y cuatro diputados en el Congreso, pero que gracias al buen hacer de toda la izquierda y de los partidos nacionalistas vascos y catalanesm consiguió en su momento formar una mayoria parlamentària que le permite seguir gobernando, ojo al dato, el gobierno San chez está gobernando a la vez que esta dando una muy buena imagen a nivel internacional.
El actual gobierno necesita hacer mas cosas de las que de momento no se habla, cosas que son urgentes, que es necesario llevarlas a cabo porque el país necesita verlas consolidadas, Pensiones, Legislación laboral, Financiación autonòmica, reordenación territorial, todo ello forzosamente contemplado dentro de una obligada reforma de la Constitución.
Para llevar a cabo todo este proyectom hay que tomar medidas novedosas, algunas de ellas controvertidas y que no siempre encuentran respuesta favorable de manera unánime, evidentemente hay que nogociarlas y opara ello es necesario contar con la actual mayoria, en el Congreso.
El final de Legislatura del 2.020, esta cerca o está lejos, segun sean los ojos con los que se mire, para los que se muestran ansiosos en tener elecciones el 2.020 esta muy lejos y para los que sientes la necesidad de llevar a cabo las reformas que el país necesita esta demasiado cerca.
Al pàrecer, el principal escollo que hay que salvar, es el de conseguirla aprobación de los presupuestos que ha elaborado el Gobierno central, convendria aprobarlos, presentan una perspectiva social que al país conviene, a los partidos nacionalistas catalanes hay que preguntarles porque dieron soporte a la mocion de censura que llevo al Sr. Sanchez a la Jefatura del Gobierno, seguro que lo hicieron porque pensaron que esto era lo que debian hacer.
No creo que en aquellos momentos, el Sr. Sanchez les ofreciese ningún trato de favor a cer ca de la situación de los políticos y activistas catalanes en prision preventiva desde y a hace diez o doce meses, tomaron la decisión que tomaron, insisto, porque pensaron que darle su apoyo al Sr. Sanchez era lo que debian hacer.
Se sabia que llegaria a corto plazo el momento de dar curso a los presupuestos del Estado, el momento ha llegado y no les piden n ada fuera de lugar, simplemente apoyar unos presupuestos que llevan consigo un marcado tinte progresista y social.
en esta vida hay que llevar mucho cuidado en bajar o subir del carro a destiempo, porque uno puede caerse.
Lo del referendum puede esperar, pero es ciertamente lícito, insistir en el hecho de que l,os presos catalanes hasta una vez finalizados los juicios que tenemos en puertas, deberian estar en sus domicilios, esto daria tranquilidad y sosiego a todas las pertes, llevan un año encerrados, todos son personas de buenas costumbres y que a lo largo de su trayectoria profesional han prestado mas de un servicio al conjunto del país.
El Sr. Sanchez muy acertadamente, en el curso de los últimos debates parlamentarios, decia que todavia no han habido juicios, en consequencia no procede hablar de indultos ni de amnistias, esperemos insisto, con la debida tranquilidad que se celebren los juicios, para que ello sea así pienso desde mi modesta opinión, que las personas acusadas deberian estar en condiciones de afrontar su comparecencia judicial, con el bienestar que ofrece el poder estar, aunque momentaneamente en su hogar y al lado de los suyos.
Hace solo quince dias que escribí mi último artículo, llevo una temporada en la que no acostumbro a prodigarme en mis manifestaciones, es facil adivinar que es lo que me ha llevado a sentarme delante del ordenador con tanta prontitud, las manifestaciones del dia de ayer del portavoz del partido Popular en el Senado Sr. Cossidó y seguidamente la renuncia del Juez Marchena a presidir el Consejo del Poder Judicial, a todos los ciudadanos de a pié, a la mayoria de españoles, nos han llenado de inquietud.
Pongamos todos algo de nuestra parte, yo a través de este artículo he intentado hacer lo de siempre, poner mi granito de arena, hasta que llegue un dia, espero que sea pronto, en el que el mundo político se acuerde de mi, entonces, este dia, podre a disposición de los gobernantes algo mas que un granito de arena.
Espero que los acontecimientos se desarrollen a satisfacción de todos, Sr. Sanchez, Sr. Torra, Sr. Casado, Se. Ribera, no me han escribir con tanta frecuencia, la verdad es que me gusta hacerlo, pero me gusta hacerlo por iniciativa propia, no obligado por las circunstancias.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com.
626.469.639
miércoles, 7 de noviembre de 2018
ELS NOSTRES PRESOS, ELS NOSTRES EXILIATS
Escric aquest article amb l´intenció de fer arribar el meu criteri al respecte de la situació dels nostres politics i activistes empresonats o en el exili.
Estaba a punt d´escriure que sembla mes còmoda la situació dels que es troven a l´extranger, no es que ho sembli, es que ho es, som molts els que per raons de feina o estudi ens hem trovat en la situació de tenir que viure una temporada a l´extranger, en el meu cas i en aquesta situació, jo mai m´he anyorat, ni he passat gana, al contrari i també m´he relacionat molt be i fins i tot he fet bones amistats.
Es obvi que l´anyorança es porta millor vivint en bons hotels i menjant en bons restaurants, i quan sens la necessitat de sentir a prop el caliu de la familia, només cal dir-ho i en dues hores els pots tenir al teu costat.
Els politics que es troben a la presó segur que no han menjat tot el que han volgut i segur que en mes d´una ocasió els ha tocat escombrar o fregar els menjadors, i no m´extranyaria, perque jo tot i que no he estat mai dins d´una presó, en el seu moment vaig fer el servei militar, que mes d´un hagi tingut que netejar les latrines de la presó, i que per requerir la visita d´algún familiar o conegut, ells mateixos o els possibles visitants hagin tingut que demanar permís i hora de visita, per lo que he llegit han pogut agafar el telefon sempre que ho han necessitat.
Evidentment es mes comode trobar-se a Bruselles que dins d´una presó espanyola, però el que també tots hem de tenir present, es que desde Bruselles aquests exiliats han pogut fer una feina, que dinms de la presó no es pot fer, sempre que ho han vist necessari han estat en contacte amb els mitjans de comunicació, han donat conferències a diversos paisos europeus, amb altres paraules han donat ressó a tot lo que ha passat a Catalunya, han fet arribar al extranger quina es la realitat del nostre país i que es lo que espera el soberanisme catalá per un proxim futur.
Resultat de la feina d´aquests politics exiliats amb el President Puigdemont al capdevant, l´imatge de Catalunya al extranger, jo diria que después de tot el que ha succeit no ha quedat gens malmesa, es mes jo asseguraria que ha quedat mes malmesa l´imatge d´Espanya que no la de Catalunya, i això per mi mateix i per molts altres com jo, es molt important.
Es clar que jo no soc dels que volen ser independents, jo només penso en la nostre llengua, la nostre cultura en general, les nostres tradicions, la nostre riquesa, i en la nostre imatge de país, aquesta imatge que atrau a mil.lions i mil.lions de visitants extrangers i que es seu d´innumerables congressos, fires i conferències a nivell internacional.
Gracies President Puigdemont, Comín, Serret, Puig, Ponsati, Marta, Anna, gracies a tots, heu fet la vostre feina, ara potser el que cal, es no interferir aquesta feina amb la que han de fer, suposo que ja la fan, el President i els Consellers que ens governen aquí a Catalunya, ni desde Catalunya els hem de dir als que estan a fora el que han de fer, ni ells poden tenir la mes minima intenció de governar Catalunya desde les seves actuals residències, per governar Catalunya s´ha de viure aquí, dins del país, vivint el dia a dia del país sortint al carrer quan cal fer-ho, cal sentir l´alé de la gent.
Suposo que el que deuen estar sospesant en el present moment els nostres politics que es troven a l´extranger, es si quedar-se a Bruselles o tornar a Catalunya, si tornen, probablement hauran de sentar-se al devant d´un Jutge, no crec que haguessin de patir una temporada llarga de presó però tot plegat no resulta agradable.
La segona opció es per el moment quedar-se a l´extranger, nol serian els primers catalans que en la recerca de millors oportunitats, de un millor reconeixement profesional o de ujna millor retribució per la seva feina, han decidit emigrar a altres paisos, i molts d´ells allá han arrelast i han refet la seva vida, la professional i fins i tot en molts casos la personal.
Hem d´estar en la confiança de que en pocs anys la relació entre Catalunya i Espanya trobará un bon encaix i llavors pot ser el moment de tornar a casa amb tranquilitat.
Seria agradable, m´agradaria viure un retorn com aquell del President Macia, aclamat i acompanyat per tot el poble de Catalunya desde la frontera francesa fins a la Plaça de Sant Jaume, a mes, seria un retorn acompanyat amb la satisfacció d´haber prestat un bon servei al seu país.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Estaba a punt d´escriure que sembla mes còmoda la situació dels que es troven a l´extranger, no es que ho sembli, es que ho es, som molts els que per raons de feina o estudi ens hem trovat en la situació de tenir que viure una temporada a l´extranger, en el meu cas i en aquesta situació, jo mai m´he anyorat, ni he passat gana, al contrari i també m´he relacionat molt be i fins i tot he fet bones amistats.
Es obvi que l´anyorança es porta millor vivint en bons hotels i menjant en bons restaurants, i quan sens la necessitat de sentir a prop el caliu de la familia, només cal dir-ho i en dues hores els pots tenir al teu costat.
Els politics que es troben a la presó segur que no han menjat tot el que han volgut i segur que en mes d´una ocasió els ha tocat escombrar o fregar els menjadors, i no m´extranyaria, perque jo tot i que no he estat mai dins d´una presó, en el seu moment vaig fer el servei militar, que mes d´un hagi tingut que netejar les latrines de la presó, i que per requerir la visita d´algún familiar o conegut, ells mateixos o els possibles visitants hagin tingut que demanar permís i hora de visita, per lo que he llegit han pogut agafar el telefon sempre que ho han necessitat.
Evidentment es mes comode trobar-se a Bruselles que dins d´una presó espanyola, però el que també tots hem de tenir present, es que desde Bruselles aquests exiliats han pogut fer una feina, que dinms de la presó no es pot fer, sempre que ho han vist necessari han estat en contacte amb els mitjans de comunicació, han donat conferències a diversos paisos europeus, amb altres paraules han donat ressó a tot lo que ha passat a Catalunya, han fet arribar al extranger quina es la realitat del nostre país i que es lo que espera el soberanisme catalá per un proxim futur.
Resultat de la feina d´aquests politics exiliats amb el President Puigdemont al capdevant, l´imatge de Catalunya al extranger, jo diria que después de tot el que ha succeit no ha quedat gens malmesa, es mes jo asseguraria que ha quedat mes malmesa l´imatge d´Espanya que no la de Catalunya, i això per mi mateix i per molts altres com jo, es molt important.
Es clar que jo no soc dels que volen ser independents, jo només penso en la nostre llengua, la nostre cultura en general, les nostres tradicions, la nostre riquesa, i en la nostre imatge de país, aquesta imatge que atrau a mil.lions i mil.lions de visitants extrangers i que es seu d´innumerables congressos, fires i conferències a nivell internacional.
Gracies President Puigdemont, Comín, Serret, Puig, Ponsati, Marta, Anna, gracies a tots, heu fet la vostre feina, ara potser el que cal, es no interferir aquesta feina amb la que han de fer, suposo que ja la fan, el President i els Consellers que ens governen aquí a Catalunya, ni desde Catalunya els hem de dir als que estan a fora el que han de fer, ni ells poden tenir la mes minima intenció de governar Catalunya desde les seves actuals residències, per governar Catalunya s´ha de viure aquí, dins del país, vivint el dia a dia del país sortint al carrer quan cal fer-ho, cal sentir l´alé de la gent.
Suposo que el que deuen estar sospesant en el present moment els nostres politics que es troven a l´extranger, es si quedar-se a Bruselles o tornar a Catalunya, si tornen, probablement hauran de sentar-se al devant d´un Jutge, no crec que haguessin de patir una temporada llarga de presó però tot plegat no resulta agradable.
La segona opció es per el moment quedar-se a l´extranger, nol serian els primers catalans que en la recerca de millors oportunitats, de un millor reconeixement profesional o de ujna millor retribució per la seva feina, han decidit emigrar a altres paisos, i molts d´ells allá han arrelast i han refet la seva vida, la professional i fins i tot en molts casos la personal.
Hem d´estar en la confiança de que en pocs anys la relació entre Catalunya i Espanya trobará un bon encaix i llavors pot ser el moment de tornar a casa amb tranquilitat.
Seria agradable, m´agradaria viure un retorn com aquell del President Macia, aclamat i acompanyat per tot el poble de Catalunya desde la frontera francesa fins a la Plaça de Sant Jaume, a mes, seria un retorn acompanyat amb la satisfacció d´haber prestat un bon servei al seu país.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
lunes, 8 de octubre de 2018
UN MAL SUEÑO DE CUARENTA AÑOS
Me remonto al año 1.968 cuando recien terminados mis estudiós de Peritaje Industrial, y tras un periodo de practicas en una importante empresa cercana a Barcelona, me incorporé al negocio familiar con el encargo de mi padre y mi tio, que en aquellos momentos eran los administradores de la Empresa, de construir y poner en actividad los talleres Nuevos en la vecina localidad de Sabadell.
Insisto en que nos remontamos a los últimos sesenta coincidiendo con los últimos estertores del franquismo, justo en aquel momento me encontre delante del reto de tenir que hacer frente a un conflicto laboral, no excesivamente grave, però engorroso, hasta el punto de que después de varios intentos de conciliación, me llevó a tenerme que sentar en un Juzgado de Magistratura del Trabajo
Evidentemente se trataba de una experiència nueva para mi, me encontre por primera vez en mi vida, delante de un Juez, y de unos abogados, todos con sus togas y virretes, era el año 1.968, en la pùerta dos "grises" vigilando, y yo prestando atención a poca cosa mas, solo preguntándome como me havia metido en aquel lío.
Posteriormente y en conversaciones y encuentros con compañeros y colegas de profesión, tuve ocasión de comentar lo que para mi fé una aventura, después de generar unes cuantas bromes y comentarios jocosos, todo acaba con una conclusión compartida por todos, estas situacions no deberian preocuparnos en exceso, en este país nuestro las cosas pronto darian un giro radical.
A los pocos años y con el fallecimiento del General Franco, los cambios llegaron, libertad de prensa,libertad de reunión, libertad de expresión, todos empezamos a pagar impuestos, las parejas podien divorciarse si así deseaban hacerlo, se podia practicar la religión con la que cada cual se sentia mas identificado.
A nivel político el país consiguió un grado de descentralización encomiable, con sus diez y ocho comunidades autònomes, sus diez y ocho Parlamentos, sus diez y ocho Gobiernos autonòmicos, todo ello auspiciado bajo la guia de una Monarquia Parlamentaria.
Todo cambió insisto, excepto en una cosa, aquel empresario que como yo en su momento, dirije una empresa de tipo mediano, familiar, para resolver un problema laboral, todavia hoy en dia y después de cuarenta años, en muchas ocasiones tiene que acabar sentado en un Juzgado de Magistratura del Trabajo.
Intentaré razonar y hacerles llegar las causes y motivos que han propiciado el hecho de que esta situación persista, y que al efecto se haya convertido en el principal reto al que se enfrenta el buen hacer y desarrollo de la Economia Española en el momentoi presente.
en el curso del periodo de dictadura franquista, uno de los principales impulsores del Sindicato Vertical a la vez que Ministro del Trabajo, fué el Sr. Solís Ruiz, aquel Ministro que los de mi edad recordaran que siempre tenia la sonrisa en los labios, le llamaban "la sonrisa del Regimen" a la muerte del dictador, el Sr. Solís Ruiz nuevamente Ministro del Trabajo, se quiso dar el gustazo de promulgar la última ley laboral del franquismo
Supongo que el Sr. Solís pensaria, quereis libartades, quereis democràcia, pues venga aquí os dejo esto y a ver como lo arreglais, la verdad es que aquella ley, en comparación y acostumbrados con la ley anterior, recojia disposicions francamente progressistes.
Se trataba de una leyque sin poderla llamar democràtica, dejaba las puertas abiertas para que los sindicatos libres pudiesen empezar a trabajar, presentada para su aprobación en las Cortes Franquistas, un Parlamento, el de aquella època, acostumbrado a dar su placet a todos los proyectos de ley que se encontraba por el camino, aquella ley, la del Sr. Solís también se aprobó, però con una diferencia exigua de cinco o seis votos si mal no recuerdo, y es que los Diputados de la època, si bien eran todos del Regimen o del Movimiento, en definitiva todos franquistes, la majoria de ellos eran persones con vinculaciones dentro del tejido empresarial.
A la salida del hemiciclo, el Sr. Solís Ruíz fué entrevistado por una periodista de TVE, la periodista en cuestión le decia, Sr. Solis, en medios empresariales se comenta que esta ley acabada de aprovar por el Parlamento espanyol, resultarà muy dura para el empresario espanyol en todo su conjunto.
El Sr. Solís mostrando su habitual tono afable, le contestó, mire Ud. señorita, el empresario espanyol hasta ahora estaba acostumbrado a andar con muletes y a partir de ahora se tendrá que ir acostumbrando a andar solo.
Alñ hablar de muletes, evidentemente el Sr. Solís se referia al apoyo que el empresariado espanyol havia encontrado en el Sindicato vertical, el anàlisi era cierto, las empreses necesitaban adaptarse a una situación totalmente distinta, la única disjuntiva era la de aceptar como valida la conducción del proceso de cambio desde un gobierno todavia franquista o hubiese sido mas acertado que el proceso de cambio se hubiese dejado conduir llegado el momento por el propio sidicalismo ya en libertad.
Posteriormente llegó la transición política, y en esto como en todo, no se quiso caer en el peligro que encerraba una situación de ruptura, en definitiva se optó como en la majoria de aspectos de la vida del país, por aceptar un modelo de cambio, que hasta cierto punto no fué del todo mal.
Al poco tiempo y una vez constituidas las Cortes Españolas después de las primeres elecciones democráticas, los Partidos políticos empezaron a debatir en el Congreso, el Estatuto de los trabajadores todavia hoy en vigor.
Al començar el correspondiente debate parlamentario, que fué lo que encontraron los partidos de izquierdas? y los Sindicatos libres con sus lideres el Sr. Camacho y el SR. Redondo al frente? se encontraron con una ley laboral la ley del Sr. Solís que si bien evidentemente no cumnplia con sus expectatives, tampoco era la ley reaccionaria que coartava todo tipo de libartad sindical.
En consecuència, hubo cambios, el sidicalismo espanyol pudo empezar a trabajar de manera libre y democràtica, però muchos de los planteamientos anteriores siguieron y siguen todavia hoy, después de cuarenta años en vigor.
Quizás en gran cambio en el mundo laboral espanyol, que todavia en el dia de hoy estamos sufriendom fijense que digo sufriendo, no disfrutando, fué impulso dado en los primeros años novena, a la contratación temporal, era aquel un momento en el que el país también estaba sumido en una gran crisis econòmica, recuerdo que en aquella època yo militaba en Convergència y en reuniones de Partido, yo personalment ya intentava dejar constància de que si bien la contratación temporal en aquel momento era una decisión acertada que ayudaria a crear muchos puestos de Trabajo, porque quiero recordar que la tasa de paro en aquel momento también ara insostenible, havia que ser conscientes de que el contrato temporal tenia que ser considerado como una solución de emergència, una ayuda, para hacer frente en aquel momento puntual a una situación también de emergència.
Han transcurrido veinticinco años, y el contrato laboral sigue ahí, dando lugar a unes tasas de temporalidad que dicide al mundo laboral en dos mitades, una, la de los obreros con contratación fija, que se sienten convenientemente protejidos y la otra los de contratación temporal, que no ven ni seguro ni estable, su futuro y el de sus familias.
He presenciada mas de un debate, en los que los expertos en derecho laboral, después de hacer llegar sus criterios y puntós de vista acerca de la situación de nuestro mundo laboral, acaban diciendo en voz baja y con media sonrisa en los labios, que en definitiva lo que hace falta en nuestro país para dar solución a toda la problemàtica del mundo laboral, es sencillamente "valentia política".
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639.
Insisto en que nos remontamos a los últimos sesenta coincidiendo con los últimos estertores del franquismo, justo en aquel momento me encontre delante del reto de tenir que hacer frente a un conflicto laboral, no excesivamente grave, però engorroso, hasta el punto de que después de varios intentos de conciliación, me llevó a tenerme que sentar en un Juzgado de Magistratura del Trabajo
Evidentemente se trataba de una experiència nueva para mi, me encontre por primera vez en mi vida, delante de un Juez, y de unos abogados, todos con sus togas y virretes, era el año 1.968, en la pùerta dos "grises" vigilando, y yo prestando atención a poca cosa mas, solo preguntándome como me havia metido en aquel lío.
Posteriormente y en conversaciones y encuentros con compañeros y colegas de profesión, tuve ocasión de comentar lo que para mi fé una aventura, después de generar unes cuantas bromes y comentarios jocosos, todo acaba con una conclusión compartida por todos, estas situacions no deberian preocuparnos en exceso, en este país nuestro las cosas pronto darian un giro radical.
A los pocos años y con el fallecimiento del General Franco, los cambios llegaron, libertad de prensa,libertad de reunión, libertad de expresión, todos empezamos a pagar impuestos, las parejas podien divorciarse si así deseaban hacerlo, se podia practicar la religión con la que cada cual se sentia mas identificado.
A nivel político el país consiguió un grado de descentralización encomiable, con sus diez y ocho comunidades autònomes, sus diez y ocho Parlamentos, sus diez y ocho Gobiernos autonòmicos, todo ello auspiciado bajo la guia de una Monarquia Parlamentaria.
Todo cambió insisto, excepto en una cosa, aquel empresario que como yo en su momento, dirije una empresa de tipo mediano, familiar, para resolver un problema laboral, todavia hoy en dia y después de cuarenta años, en muchas ocasiones tiene que acabar sentado en un Juzgado de Magistratura del Trabajo.
Intentaré razonar y hacerles llegar las causes y motivos que han propiciado el hecho de que esta situación persista, y que al efecto se haya convertido en el principal reto al que se enfrenta el buen hacer y desarrollo de la Economia Española en el momentoi presente.
en el curso del periodo de dictadura franquista, uno de los principales impulsores del Sindicato Vertical a la vez que Ministro del Trabajo, fué el Sr. Solís Ruiz, aquel Ministro que los de mi edad recordaran que siempre tenia la sonrisa en los labios, le llamaban "la sonrisa del Regimen" a la muerte del dictador, el Sr. Solís Ruiz nuevamente Ministro del Trabajo, se quiso dar el gustazo de promulgar la última ley laboral del franquismo
Supongo que el Sr. Solís pensaria, quereis libartades, quereis democràcia, pues venga aquí os dejo esto y a ver como lo arreglais, la verdad es que aquella ley, en comparación y acostumbrados con la ley anterior, recojia disposicions francamente progressistes.
Se trataba de una leyque sin poderla llamar democràtica, dejaba las puertas abiertas para que los sindicatos libres pudiesen empezar a trabajar, presentada para su aprobación en las Cortes Franquistas, un Parlamento, el de aquella època, acostumbrado a dar su placet a todos los proyectos de ley que se encontraba por el camino, aquella ley, la del Sr. Solís también se aprobó, però con una diferencia exigua de cinco o seis votos si mal no recuerdo, y es que los Diputados de la època, si bien eran todos del Regimen o del Movimiento, en definitiva todos franquistes, la majoria de ellos eran persones con vinculaciones dentro del tejido empresarial.
A la salida del hemiciclo, el Sr. Solís Ruíz fué entrevistado por una periodista de TVE, la periodista en cuestión le decia, Sr. Solis, en medios empresariales se comenta que esta ley acabada de aprovar por el Parlamento espanyol, resultarà muy dura para el empresario espanyol en todo su conjunto.
El Sr. Solís mostrando su habitual tono afable, le contestó, mire Ud. señorita, el empresario espanyol hasta ahora estaba acostumbrado a andar con muletes y a partir de ahora se tendrá que ir acostumbrando a andar solo.
Alñ hablar de muletes, evidentemente el Sr. Solís se referia al apoyo que el empresariado espanyol havia encontrado en el Sindicato vertical, el anàlisi era cierto, las empreses necesitaban adaptarse a una situación totalmente distinta, la única disjuntiva era la de aceptar como valida la conducción del proceso de cambio desde un gobierno todavia franquista o hubiese sido mas acertado que el proceso de cambio se hubiese dejado conduir llegado el momento por el propio sidicalismo ya en libertad.
Posteriormente llegó la transición política, y en esto como en todo, no se quiso caer en el peligro que encerraba una situación de ruptura, en definitiva se optó como en la majoria de aspectos de la vida del país, por aceptar un modelo de cambio, que hasta cierto punto no fué del todo mal.
Al poco tiempo y una vez constituidas las Cortes Españolas después de las primeres elecciones democráticas, los Partidos políticos empezaron a debatir en el Congreso, el Estatuto de los trabajadores todavia hoy en vigor.
Al començar el correspondiente debate parlamentario, que fué lo que encontraron los partidos de izquierdas? y los Sindicatos libres con sus lideres el Sr. Camacho y el SR. Redondo al frente? se encontraron con una ley laboral la ley del Sr. Solís que si bien evidentemente no cumnplia con sus expectatives, tampoco era la ley reaccionaria que coartava todo tipo de libartad sindical.
En consecuència, hubo cambios, el sidicalismo espanyol pudo empezar a trabajar de manera libre y democràtica, però muchos de los planteamientos anteriores siguieron y siguen todavia hoy, después de cuarenta años en vigor.
Quizás en gran cambio en el mundo laboral espanyol, que todavia en el dia de hoy estamos sufriendom fijense que digo sufriendo, no disfrutando, fué impulso dado en los primeros años novena, a la contratación temporal, era aquel un momento en el que el país también estaba sumido en una gran crisis econòmica, recuerdo que en aquella època yo militaba en Convergència y en reuniones de Partido, yo personalment ya intentava dejar constància de que si bien la contratación temporal en aquel momento era una decisión acertada que ayudaria a crear muchos puestos de Trabajo, porque quiero recordar que la tasa de paro en aquel momento también ara insostenible, havia que ser conscientes de que el contrato temporal tenia que ser considerado como una solución de emergència, una ayuda, para hacer frente en aquel momento puntual a una situación también de emergència.
Han transcurrido veinticinco años, y el contrato laboral sigue ahí, dando lugar a unes tasas de temporalidad que dicide al mundo laboral en dos mitades, una, la de los obreros con contratación fija, que se sienten convenientemente protejidos y la otra los de contratación temporal, que no ven ni seguro ni estable, su futuro y el de sus familias.
He presenciada mas de un debate, en los que los expertos en derecho laboral, después de hacer llegar sus criterios y puntós de vista acerca de la situación de nuestro mundo laboral, acaban diciendo en voz baja y con media sonrisa en los labios, que en definitiva lo que hace falta en nuestro país para dar solución a toda la problemàtica del mundo laboral, es sencillamente "valentia política".
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639.
viernes, 28 de septiembre de 2018
TORNANT A PARLAR D´ELECCIONS
Si en els curs dels propers set o vuit mesos en alguna ocasió em senten parlar o llegeixen algun article on faig referència a les properes eleccions municipals, que ningú es pensi que tinc ni la mes mínima intenció de participar en aquesta contesa electoral.
De inquietuds polítiques sempre n´he tingut, però en el moment present els meus projectes arribat el cas, es mourien dins d´altres aspectes de la vida política, social i econòmica del nostre país.
Em sento feliç només mirant Barcelona, quan faig una volta per els seus parcs, avingudes i carrers, tant si faig una volta caminant, com si la faig dins d´un autobús, la disfruto, la veig mes maca, mes moderna, mes actualitzada que mai, no cal que me la toquin gaire, només lo just per mantenir-la on ja està, dins del grup de les ciutats mes admirades del mon.
Aquesta Barcelona que tots disfrutem, no es producte de la feina d´una força política determinada, desde l´etapa de govern del Sr. Maragall fins ara en el moment present amb la Sra. Colau tots s´han proposat fer-ho be i Fe de Deu que ho han aconseguit.
L a Sra. Colau s´ha de posar com a repte, assolir una majoria mes folgada, que li permeti governar amb mes tranquil·litat, però per tot lo demés, ella i el seu equip si es per mi, poden seguir governant forces anys mes.
Aprofito per fer esment un cop mes, dels actes que l´Ajuntament de Nou Barris va tornar a organitzar per les festes de la Mercé, la Banda Municipal, l´orquestra i cors del Liceu i l´orquestra filharmònica de Catalunya, vaig aplaudir amb força, a les orquestres, a la Regidora Presidenta i fins i tot a l´Alcaldesa que alguna cosa i deu tenir que veure.
La setmana passada, la meva neta gran que ja te dinou anys, es va escapar amb una amiga per passar una setmana de vacances a Paría, t´ho vols creure em deia, que en tota la xarxa del metro de París no vaig trobar ni una escala automàtica ni un ascensor, tot s´ha de fer pujant i baixant escales, i saps qie costa una tarja de deu viatges, no ho se jo li deia, fa molts anys que no hi he estat, doncs val catorce euros, aquí a Barcelona només en costa deu.
Parlant d´altres ciutats, fa un parell d´anys per les festes de Nadal vam anar uns quants de la família a passar uns dies a Londres, jo de jove hi havia estat forces temporades, pensava que la trovaria molt canviada, res d´això, tot està igual, tot ho conserven igual, això si, vell, antiquat, incomode, per això si, tot molt tradicional, encara hi son les cabines de telèfon típiques de Londres, avui en dia ningú les fa servir perquè tothom com aquí es serveix del mòbil, però les cabines encara hi son, en vaig obrir una, no els enganyo si els dic que hi havia dos pams de "merda", en vaig obrir un altre, tres pams de "merda" ja no en vaig obrir cap mes.
A Londres veus molts carrers plens de bosses de deixalles que els veïns deixen a terra fins que passa cada dos dies el servei de recollida, aquí a Barcelona passa cada dia un camión generalment conduit per una noia, que sense baixar del camión, eleva el container ple de deixalles, el buida i el torna a deixar al seu lloc. Potser també es moment de rendir homenatge a tots aquells nois i noies que de bon matí, ja estan escombrant i regant els carrers de la ciutat.
Quin goig viure a Barcelona, neta i ben cuidada, millorant cada dia els nivells de la contaminació, tant lligada amb la densitat del transit, les enquestes ens diuen any per any, que cada cop la gent fa mes us del transport públic.
Evidentment, i que ningú s´ho prengui malament, no cal que vingui ningú de fora a ajudar-nos en tasques municipals, aquesta es una feina que ja ens la sabem fer nosaltres sols.
Estant llegint un article escrit per una persona nascuda a Barcelona, que estima molt la seva ciutat i quan estimes només saps veure les virtuts i els atractius de tot el que t´envolta.
Deia al començament d´aquest article, que en el moment present si alguna cosa voldria fer en política, m´haig de remetre a tres aspectes de la nostre vida social i política, que condicionen en gran manera la qualitat de vida de tots els nostres ciutadans.
Estic parlant del Finançament autonòmic, legislació laboral, i sostenibilitat del sistema de pensions.
Respecte al finançament autonòmic, tinc recollida la que al meu entendre es valuosa informació de lo que ens esta passant, aquesta informació desde el primer moment sempre l´he tractat amb molta cautela perquè tampoc es del meu interès donar-li excessiva transcendència, en tot cas es un eina que tinc a disposició del Govern -Central a fi d´esmenar els errors que s´han produït en el curs dels anys, o en tot cas procedir a canviar el sistema de finançament.
Per lo que respecta al futur de les pensions, no tinc cap informació escrita però la tinc molt ben pensada, estudiada i raonada, tot a punt per posar-la a disposició del Govern central i posteriorment dels agents socials, el nou sistema garantirà el cobrament futur de les pensions, com també incrementar-les d´acord amb l´augment del cost de la vida.
S´hauran de fer canvis en la reglamentació del nostre mercat laboral, però aquests canvis no lesionaràn els drets dels obrers com tampoc els dels empresaris.
El tema de les pensions va molt lligat amb la situació del nostre mercat laboral, avui no m´he volgut repetir, perquè ja n´he parlat abastament en altres ocasions, però en un proper article tractaré de raonar la situació del nostre mon laboral fent un anàlisi de tot el que ha passat en el curs dels darrers quaranta anys, son aquests uns anys que jo he viscut personalment dins del mon de l´Empresa ja que vaig començar a treballar l´any 1.968 i ho vaig esta fent fins el 2.008 quan em vaig jubilar.
No em preocupen les eleccions municipals, aquest article l´he escrit perquè tothom conegui quins son els meus objectius, finançament autonòmic, mercat laboral, i pensions.
Josep m.Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail. com
626 469 639
De inquietuds polítiques sempre n´he tingut, però en el moment present els meus projectes arribat el cas, es mourien dins d´altres aspectes de la vida política, social i econòmica del nostre país.
Em sento feliç només mirant Barcelona, quan faig una volta per els seus parcs, avingudes i carrers, tant si faig una volta caminant, com si la faig dins d´un autobús, la disfruto, la veig mes maca, mes moderna, mes actualitzada que mai, no cal que me la toquin gaire, només lo just per mantenir-la on ja està, dins del grup de les ciutats mes admirades del mon.
Aquesta Barcelona que tots disfrutem, no es producte de la feina d´una força política determinada, desde l´etapa de govern del Sr. Maragall fins ara en el moment present amb la Sra. Colau tots s´han proposat fer-ho be i Fe de Deu que ho han aconseguit.
L a Sra. Colau s´ha de posar com a repte, assolir una majoria mes folgada, que li permeti governar amb mes tranquil·litat, però per tot lo demés, ella i el seu equip si es per mi, poden seguir governant forces anys mes.
Aprofito per fer esment un cop mes, dels actes que l´Ajuntament de Nou Barris va tornar a organitzar per les festes de la Mercé, la Banda Municipal, l´orquestra i cors del Liceu i l´orquestra filharmònica de Catalunya, vaig aplaudir amb força, a les orquestres, a la Regidora Presidenta i fins i tot a l´Alcaldesa que alguna cosa i deu tenir que veure.
La setmana passada, la meva neta gran que ja te dinou anys, es va escapar amb una amiga per passar una setmana de vacances a Paría, t´ho vols creure em deia, que en tota la xarxa del metro de París no vaig trobar ni una escala automàtica ni un ascensor, tot s´ha de fer pujant i baixant escales, i saps qie costa una tarja de deu viatges, no ho se jo li deia, fa molts anys que no hi he estat, doncs val catorce euros, aquí a Barcelona només en costa deu.
Parlant d´altres ciutats, fa un parell d´anys per les festes de Nadal vam anar uns quants de la família a passar uns dies a Londres, jo de jove hi havia estat forces temporades, pensava que la trovaria molt canviada, res d´això, tot està igual, tot ho conserven igual, això si, vell, antiquat, incomode, per això si, tot molt tradicional, encara hi son les cabines de telèfon típiques de Londres, avui en dia ningú les fa servir perquè tothom com aquí es serveix del mòbil, però les cabines encara hi son, en vaig obrir una, no els enganyo si els dic que hi havia dos pams de "merda", en vaig obrir un altre, tres pams de "merda" ja no en vaig obrir cap mes.
A Londres veus molts carrers plens de bosses de deixalles que els veïns deixen a terra fins que passa cada dos dies el servei de recollida, aquí a Barcelona passa cada dia un camión generalment conduit per una noia, que sense baixar del camión, eleva el container ple de deixalles, el buida i el torna a deixar al seu lloc. Potser també es moment de rendir homenatge a tots aquells nois i noies que de bon matí, ja estan escombrant i regant els carrers de la ciutat.
Quin goig viure a Barcelona, neta i ben cuidada, millorant cada dia els nivells de la contaminació, tant lligada amb la densitat del transit, les enquestes ens diuen any per any, que cada cop la gent fa mes us del transport públic.
Evidentment, i que ningú s´ho prengui malament, no cal que vingui ningú de fora a ajudar-nos en tasques municipals, aquesta es una feina que ja ens la sabem fer nosaltres sols.
Estant llegint un article escrit per una persona nascuda a Barcelona, que estima molt la seva ciutat i quan estimes només saps veure les virtuts i els atractius de tot el que t´envolta.
Deia al començament d´aquest article, que en el moment present si alguna cosa voldria fer en política, m´haig de remetre a tres aspectes de la nostre vida social i política, que condicionen en gran manera la qualitat de vida de tots els nostres ciutadans.
Estic parlant del Finançament autonòmic, legislació laboral, i sostenibilitat del sistema de pensions.
Respecte al finançament autonòmic, tinc recollida la que al meu entendre es valuosa informació de lo que ens esta passant, aquesta informació desde el primer moment sempre l´he tractat amb molta cautela perquè tampoc es del meu interès donar-li excessiva transcendència, en tot cas es un eina que tinc a disposició del Govern -Central a fi d´esmenar els errors que s´han produït en el curs dels anys, o en tot cas procedir a canviar el sistema de finançament.
Per lo que respecta al futur de les pensions, no tinc cap informació escrita però la tinc molt ben pensada, estudiada i raonada, tot a punt per posar-la a disposició del Govern central i posteriorment dels agents socials, el nou sistema garantirà el cobrament futur de les pensions, com també incrementar-les d´acord amb l´augment del cost de la vida.
S´hauran de fer canvis en la reglamentació del nostre mercat laboral, però aquests canvis no lesionaràn els drets dels obrers com tampoc els dels empresaris.
El tema de les pensions va molt lligat amb la situació del nostre mercat laboral, avui no m´he volgut repetir, perquè ja n´he parlat abastament en altres ocasions, però en un proper article tractaré de raonar la situació del nostre mon laboral fent un anàlisi de tot el que ha passat en el curs dels darrers quaranta anys, son aquests uns anys que jo he viscut personalment dins del mon de l´Empresa ja que vaig començar a treballar l´any 1.968 i ho vaig esta fent fins el 2.008 quan em vaig jubilar.
No em preocupen les eleccions municipals, aquest article l´he escrit perquè tothom conegui quins son els meus objectius, finançament autonòmic, mercat laboral, i pensions.
Josep m.Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail. com
626 469 639
jueves, 13 de septiembre de 2018
MARGARIDO 1.888 - 2.018
Soc originari d´un poble de la Catalunya central, on hi va néixer una besàvia meva, Sant Marti de Sesgueioles, la meva senyora també ho es, i així entre tots dos hem anat conservant la casa dels avis, on hi passem les vacances i tots els caps de setmana que podem i que el clima permet.
Es aquest poble Sant Martí, el que fou escollit per el gran Apel.les Mestres, no sols com a marc, sinó com a substancia de un dels seus poemes mes commovedors "Margaridó", la primera edició del Margaridó va aparèixer el 1.888, en el curs de molts anys i fins superats els tràgics moments de la guerra civil del 1.936- 1.939, en mica amb mica es va anar afluixant la mordassa que tenallava la nostre cultura, i heus aquí que, com qui troba un tresor amagat, descobrim Margaridó.
Era l´any 1.991 en el que amb la col·laboració de tot el poble, va tenir lloc en el curs de la Festa Major d´aquell any la primera històrica representació, desde aquell moment, Sant Martí ha sentit Margarido com a part irrenunciable del seu patrimoni, s´han dut a terme dues representacions mes, la darrrere aquest mateix estiu, que han representat el manteniment d´una publica professió de fidelitat i agraïment, envers l'il·lustre autor, envers el deliciós poema i envers el personatge de Margaridó, probablement llegendari, però que Apel.les Mestres va convertir en un personatge viu que encarna un sentiment noble i etern.
Amb la Margarido, admirem el coratge d´una dona que en ares de l´amor va perdre la vida, el seu record ens ajuda a superar cada dia mes, tota mena de odi i egoisme, i esbatanar el cor a l´amor, a la generositat i al sacrifici.
La consigna del Sr. Alcalde era la de donar, menjar, llit, i aixopluc a les troper franceses invasores,donar signes de bona convivència però sense oblidar que eren els enemics amb els que calia lluitar, la Margaridó va seguir les instruccions del Sr. Alcalde, va oferir al soldat francès anomenat "tambor", menjar i llit per dormir, un cop adormit, agafà una falç ben esmolada amb l´intenció de matar-lo, però no va poder, no va poder fer-ho.
A l'endemà el francès pregunta, he dormit, com no has aprofitat per matar-me, la resposta de la Margaridó dona lloc al nucli romàntic del poema, arriba el gruix de les tropes franceses, en "tambor"s´incorpora a elles i la Margaridó trova la mort.
Mentrestant arriben les tropes franceses, la gent del poble expressa els seus sentiments a través de les seves converses, es interesant i te quelcom que veure amb molts dels sentiments que envaeixen la situació de la nostre Catalunya en l´actualitat, vull recollir el diàleg entre els dos pastors, en Janot i en Vicens.
Diu en Janot: Vicenç quin ven t´empeny que tan d´horeta plegues? que has vist el llop? si no es el llop no t´has errat gaire, he cist el "porc" la patri en perill crida assistència, tremola la nostre independència, per mi es tard Janot, es tard, em sobren ganes però també em sobren els anys i les arrugues, si fos jove com tu, cepat, fornit i fent presència, seria un altre cosa, no t´en dones vergonya, en lloc d´espantar cabres a pedrades,perque no estens francesots a rabassades, no en tens de vergonya, contesta en Janot, no en tinc perquè la guardo tota per coses de mes seny i mes cristianes, tinc pare i mare vells, tinc tres germanes, i si el pobre Janot s´envà a la guerra, qui mantindrà als vellets i a la mainada?
Segueix en Vicens, i la nostre independència? i les nostres glories? i els nostres drets i llibertats, en Janot contesta, tot això son cabòries, en Vicens ho acaba, mal patriota, traïdor.
Els dos pastors arriben a Sant Martí cridant, mestresses amagueu el porc, que ve el "porc" de França.
Abans de marxar de vacances ja us vaig deixar dit que un cop a casa tornaria a donar senyakls de vida, cada cop tinc menys coses per dir, em sembla que ja he dit tot el que tenia per comunicar, procuro ser coherent, no alterar el meu pensament polític i per altre banda tampoc repetirme.
Aquest matí escoltant una tertulia televisiva, m´ha sorprès escoltar, no se si ho he entès malament, que els partits polítics encara estan sospesant quina es l'estratègia que cal seguir per mantenir viu el nostre procés sobiranista.
Procuraré fer arribar la meva estratègia només amb quatre paraules, perquè si feu una ullada al meu darrer article del 19 de Juliol, ho trobareu tot abastament raonat i explicat.
En primer lloc cal fer d´una vegada un referèndum legal i acordat amb el Govern central, resultat guanyador d´un 55% a un 60% dels vots, si el resultat es satisfactori ja podem proclamar l´in dependència, aquesta independència com la governarem a través d´una republica o del mateix monarca que tenim que ho seria del Regne d´Espanya, del Regne de Catalunya, del Regne d´Euskadi etc, com la Reina anglesa que ho es dels anglesos, des escocesos, dels irlandesos etc.etc.solucions per tothom, caldrà fer un altre referèndum constitucional am la participació de tots els espanyols.
Condició indispensable abans de fer el referèndum es que les circumstancies del país no afavoreixin una presa de de decisió determinada, hem de tenir una tassa d´atur igual o propera a la mitjana europea, un dèficit semblant al mitjà d´Europa, els pensionistes han de veure segures les seves pensions, els dependents han de cobrar tot lo que tenen recorregut.
Faig esment d´aquest ultim apartat perquè si la situació es l´actual, lo fàcil es votar un canvi de país, ja vegades en les que lo nou sembla lo millor y no sempre es així.
De moment els darrers governs que hem tingut, sembla que els costa molt prendre mesures en tot el tema laboral, pensions, finançament autonòmic etc. d´aquesta manera no es podrá fer el referèndum, ni donar cap altre pas endavant, jo per la meva part ja saben que segueixo estant a la seva disposició, quan volguin la meva col·laboració ja saben que la tindran.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Es aquest poble Sant Martí, el que fou escollit per el gran Apel.les Mestres, no sols com a marc, sinó com a substancia de un dels seus poemes mes commovedors "Margaridó", la primera edició del Margaridó va aparèixer el 1.888, en el curs de molts anys i fins superats els tràgics moments de la guerra civil del 1.936- 1.939, en mica amb mica es va anar afluixant la mordassa que tenallava la nostre cultura, i heus aquí que, com qui troba un tresor amagat, descobrim Margaridó.
Era l´any 1.991 en el que amb la col·laboració de tot el poble, va tenir lloc en el curs de la Festa Major d´aquell any la primera històrica representació, desde aquell moment, Sant Martí ha sentit Margarido com a part irrenunciable del seu patrimoni, s´han dut a terme dues representacions mes, la darrrere aquest mateix estiu, que han representat el manteniment d´una publica professió de fidelitat i agraïment, envers l'il·lustre autor, envers el deliciós poema i envers el personatge de Margaridó, probablement llegendari, però que Apel.les Mestres va convertir en un personatge viu que encarna un sentiment noble i etern.
Amb la Margarido, admirem el coratge d´una dona que en ares de l´amor va perdre la vida, el seu record ens ajuda a superar cada dia mes, tota mena de odi i egoisme, i esbatanar el cor a l´amor, a la generositat i al sacrifici.
La consigna del Sr. Alcalde era la de donar, menjar, llit, i aixopluc a les troper franceses invasores,donar signes de bona convivència però sense oblidar que eren els enemics amb els que calia lluitar, la Margaridó va seguir les instruccions del Sr. Alcalde, va oferir al soldat francès anomenat "tambor", menjar i llit per dormir, un cop adormit, agafà una falç ben esmolada amb l´intenció de matar-lo, però no va poder, no va poder fer-ho.
A l'endemà el francès pregunta, he dormit, com no has aprofitat per matar-me, la resposta de la Margaridó dona lloc al nucli romàntic del poema, arriba el gruix de les tropes franceses, en "tambor"s´incorpora a elles i la Margaridó trova la mort.
Mentrestant arriben les tropes franceses, la gent del poble expressa els seus sentiments a través de les seves converses, es interesant i te quelcom que veure amb molts dels sentiments que envaeixen la situació de la nostre Catalunya en l´actualitat, vull recollir el diàleg entre els dos pastors, en Janot i en Vicens.
Diu en Janot: Vicenç quin ven t´empeny que tan d´horeta plegues? que has vist el llop? si no es el llop no t´has errat gaire, he cist el "porc" la patri en perill crida assistència, tremola la nostre independència, per mi es tard Janot, es tard, em sobren ganes però també em sobren els anys i les arrugues, si fos jove com tu, cepat, fornit i fent presència, seria un altre cosa, no t´en dones vergonya, en lloc d´espantar cabres a pedrades,perque no estens francesots a rabassades, no en tens de vergonya, contesta en Janot, no en tinc perquè la guardo tota per coses de mes seny i mes cristianes, tinc pare i mare vells, tinc tres germanes, i si el pobre Janot s´envà a la guerra, qui mantindrà als vellets i a la mainada?
Segueix en Vicens, i la nostre independència? i les nostres glories? i els nostres drets i llibertats, en Janot contesta, tot això son cabòries, en Vicens ho acaba, mal patriota, traïdor.
Els dos pastors arriben a Sant Martí cridant, mestresses amagueu el porc, que ve el "porc" de França.
Abans de marxar de vacances ja us vaig deixar dit que un cop a casa tornaria a donar senyakls de vida, cada cop tinc menys coses per dir, em sembla que ja he dit tot el que tenia per comunicar, procuro ser coherent, no alterar el meu pensament polític i per altre banda tampoc repetirme.
Aquest matí escoltant una tertulia televisiva, m´ha sorprès escoltar, no se si ho he entès malament, que els partits polítics encara estan sospesant quina es l'estratègia que cal seguir per mantenir viu el nostre procés sobiranista.
Procuraré fer arribar la meva estratègia només amb quatre paraules, perquè si feu una ullada al meu darrer article del 19 de Juliol, ho trobareu tot abastament raonat i explicat.
En primer lloc cal fer d´una vegada un referèndum legal i acordat amb el Govern central, resultat guanyador d´un 55% a un 60% dels vots, si el resultat es satisfactori ja podem proclamar l´in dependència, aquesta independència com la governarem a través d´una republica o del mateix monarca que tenim que ho seria del Regne d´Espanya, del Regne de Catalunya, del Regne d´Euskadi etc, com la Reina anglesa que ho es dels anglesos, des escocesos, dels irlandesos etc.etc.solucions per tothom, caldrà fer un altre referèndum constitucional am la participació de tots els espanyols.
Condició indispensable abans de fer el referèndum es que les circumstancies del país no afavoreixin una presa de de decisió determinada, hem de tenir una tassa d´atur igual o propera a la mitjana europea, un dèficit semblant al mitjà d´Europa, els pensionistes han de veure segures les seves pensions, els dependents han de cobrar tot lo que tenen recorregut.
Faig esment d´aquest ultim apartat perquè si la situació es l´actual, lo fàcil es votar un canvi de país, ja vegades en les que lo nou sembla lo millor y no sempre es així.
De moment els darrers governs que hem tingut, sembla que els costa molt prendre mesures en tot el tema laboral, pensions, finançament autonòmic etc. d´aquesta manera no es podrá fer el referèndum, ni donar cap altre pas endavant, jo per la meva part ja saben que segueixo estant a la seva disposició, quan volguin la meva col·laboració ja saben que la tindran.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
jueves, 19 de julio de 2018
FINAL DEL PROCES, DEPEND DE NOSALTRES
No parem de sentir-ho, no es pot parlar d´un referèndum d´autodeterminació, aquesta es una ratlla vermella que no podem travessar, es pot parlar de tot menys d´això, i es dona el cas de que el sobiranisme català, no te res mes al cap, poder celebrar un referèndum.
Es dona el cas de que fins i tot els que no som independentistes també pensem que l'única solució per resoldre el present conflicte entre Espanya i Catalunya passa per lo que estem dient, poder celebrar un referèndum legal i acordat amb el govern central.
No fa gaires dies, quan em vaig atrevir a presentar als meu lectors el que tenia que haver estat el meu discurs d´investidura, deia que amb una minoria del 47%no es pot pensar ni amb independència ni amb República, que caldria una majoria molt mes amplia per poder donar satisfacció a les aspiracions de bona part del poble de Catalunya.
Poc després d´haver-se concedit al poble escocès la celebració del seu referèndum, i tot just quan aquí començàvem a parlar de la possibilitat de celebrar el nostre, vaig llegir en una revista especialitzada, una conversa que varen tenir el President Rajoi i el cap del Govern britànic Sr. Cameron.
El Sr. Rajoi es mostrava contundent en el curs d´aquella conversa, un referèndum sempre dona com a resultat, que hi ha un que el guanya i l´altre que el perd, i el que no sabem es si el que el guanya sabrà ser un bon guanyador, com tampoc sabem si el que el perd sabrà ser un bon perdedor, perquè si no es així el conflicte que teníem no l´haurem resolt, tot el contrari, el resultat serà que l´esmentat conflicte sen´s haurà agreujat.
Sembla ser que el Sr. Cameron mentres escoltava aquest punt de vista, demostrava compartir la mateixa opinió, jo mateix en aquella època vaig escriure en reiterades ocasions que entenia i acceptava els criteris del Sr. Rajoi.
De totes maneres al final de la conversa que mantenien els dos líders polítics, el Sr. Cameron li deia al seu interlocutor, que tot i acceptant els seus plantejaments i la seva manera de veure les coses, i havia una pregunta que a tots dos els calia respondre, ¿som demòcrates Sr. Rajoi? si la resposta es afirmativa Sr. Rajoi, a tots els que ho som sempre sen´s farà molt difícil negar a la nostre gent, als nostres pobles, la possibilitat de poder votar lliurement en un referèndum.
Quan comença tot aquest procés? quan Catalunya ha de fer front a unes tasses de pobresa mai vistes, els menjadors socials no donen l´abast, funcionaris que no cobren les seves retribucions, tasses d´atur desproporcionades sobre tot entre la gent jove, es quan apareix el moviment dels indignats, la gent del carrer envolta el Parlament, en definitiva el malestar arriba al carrer, i quan s´arriba fins aquest punt només cal una espurna per fer explotar tot el procés, quina va ser la nostre espurna? !President posa les urnes!, les varem posar i els que varem votar sabem com varem votar, i el resultat que tot plegat va tenir i que encara estem patint.
Que es el que ens ha de guiar avui en dia dins del nostre paper de ciutadans com també de governants? que tant Catalunya com Espanya funcionin be, que la nostre gent gaudeixi d´una bona qualitat de vida, que la nostre economia segueixi creixent, que obrim cada cop mes, mercats nous al estranger, que com a conseqüència d´això augmenti la nostre xifra d´exportacions, que els nostres pensionistes vegin seguretat en el cobrament de les seves pensions, que la gent dependent pogui gaudir dels drets que els son reconeguts a través de la llei de dependència.
Si totes aquestes circumpstàncies es donen i tots els ciutadans, els catalans i els espanyols, assolim aquell punt de tranquil·litat que ens permeti veure les coses amb mes claretat, potser el tema del referèndum, que insisteixo, encara que sense presses s´hauria de dur a terme, es podria veure acceptat per part de tothom.
Els espanyols si es senten menys condicionats per el volum de l'economia catalana, no posaran els mateixos entrebancs que avui en dia ens posen, i els catalans si ens deixen votar, ens sentirem satisfets i agraïts en tota la nostre relació am,b el conjunt del poble espanyol.
I ara, la gran pregunta, quin seria el resultat d´aquest referèndum? francament, jo personalment no crec que arribat aquest moment ens trobem amb mes vot independentiste que ara mateix, serem molts els que anirem a votar, jo fins ara sempre hi he anat tant el 9-N com el 1-10, aquest referèndum legal i acordat portaria mes gent a les urnes, però em sembla, insisteixo,amb el sentiment majoritari de que ja estem be tal com estem.
Això si, recordem lo que deia el Sr. Rajoi, un cop celebrat el referèndum, cal saber ser un bon guanyador, o en tot cas també un bon perdedor.
Bones vacances.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Es dona el cas de que fins i tot els que no som independentistes també pensem que l'única solució per resoldre el present conflicte entre Espanya i Catalunya passa per lo que estem dient, poder celebrar un referèndum legal i acordat amb el govern central.
No fa gaires dies, quan em vaig atrevir a presentar als meu lectors el que tenia que haver estat el meu discurs d´investidura, deia que amb una minoria del 47%no es pot pensar ni amb independència ni amb República, que caldria una majoria molt mes amplia per poder donar satisfacció a les aspiracions de bona part del poble de Catalunya.
Poc després d´haver-se concedit al poble escocès la celebració del seu referèndum, i tot just quan aquí començàvem a parlar de la possibilitat de celebrar el nostre, vaig llegir en una revista especialitzada, una conversa que varen tenir el President Rajoi i el cap del Govern britànic Sr. Cameron.
El Sr. Rajoi es mostrava contundent en el curs d´aquella conversa, un referèndum sempre dona com a resultat, que hi ha un que el guanya i l´altre que el perd, i el que no sabem es si el que el guanya sabrà ser un bon guanyador, com tampoc sabem si el que el perd sabrà ser un bon perdedor, perquè si no es així el conflicte que teníem no l´haurem resolt, tot el contrari, el resultat serà que l´esmentat conflicte sen´s haurà agreujat.
Sembla ser que el Sr. Cameron mentres escoltava aquest punt de vista, demostrava compartir la mateixa opinió, jo mateix en aquella època vaig escriure en reiterades ocasions que entenia i acceptava els criteris del Sr. Rajoi.
De totes maneres al final de la conversa que mantenien els dos líders polítics, el Sr. Cameron li deia al seu interlocutor, que tot i acceptant els seus plantejaments i la seva manera de veure les coses, i havia una pregunta que a tots dos els calia respondre, ¿som demòcrates Sr. Rajoi? si la resposta es afirmativa Sr. Rajoi, a tots els que ho som sempre sen´s farà molt difícil negar a la nostre gent, als nostres pobles, la possibilitat de poder votar lliurement en un referèndum.
Quan comença tot aquest procés? quan Catalunya ha de fer front a unes tasses de pobresa mai vistes, els menjadors socials no donen l´abast, funcionaris que no cobren les seves retribucions, tasses d´atur desproporcionades sobre tot entre la gent jove, es quan apareix el moviment dels indignats, la gent del carrer envolta el Parlament, en definitiva el malestar arriba al carrer, i quan s´arriba fins aquest punt només cal una espurna per fer explotar tot el procés, quina va ser la nostre espurna? !President posa les urnes!, les varem posar i els que varem votar sabem com varem votar, i el resultat que tot plegat va tenir i que encara estem patint.
Que es el que ens ha de guiar avui en dia dins del nostre paper de ciutadans com també de governants? que tant Catalunya com Espanya funcionin be, que la nostre gent gaudeixi d´una bona qualitat de vida, que la nostre economia segueixi creixent, que obrim cada cop mes, mercats nous al estranger, que com a conseqüència d´això augmenti la nostre xifra d´exportacions, que els nostres pensionistes vegin seguretat en el cobrament de les seves pensions, que la gent dependent pogui gaudir dels drets que els son reconeguts a través de la llei de dependència.
Si totes aquestes circumpstàncies es donen i tots els ciutadans, els catalans i els espanyols, assolim aquell punt de tranquil·litat que ens permeti veure les coses amb mes claretat, potser el tema del referèndum, que insisteixo, encara que sense presses s´hauria de dur a terme, es podria veure acceptat per part de tothom.
Els espanyols si es senten menys condicionats per el volum de l'economia catalana, no posaran els mateixos entrebancs que avui en dia ens posen, i els catalans si ens deixen votar, ens sentirem satisfets i agraïts en tota la nostre relació am,b el conjunt del poble espanyol.
I ara, la gran pregunta, quin seria el resultat d´aquest referèndum? francament, jo personalment no crec que arribat aquest moment ens trobem amb mes vot independentiste que ara mateix, serem molts els que anirem a votar, jo fins ara sempre hi he anat tant el 9-N com el 1-10, aquest referèndum legal i acordat portaria mes gent a les urnes, però em sembla, insisteixo,amb el sentiment majoritari de que ja estem be tal com estem.
Això si, recordem lo que deia el Sr. Rajoi, un cop celebrat el referèndum, cal saber ser un bon guanyador, o en tot cas també un bon perdedor.
Bones vacances.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
martes, 3 de julio de 2018
DONANT SENYALS DE VIDA
Fa cosa de set o vuit mesos enrere, cada setmana escrivia puntualment el meu article, que quedava guardat dins del meu blog.
Va arribar un moment, i així vaig dir-ho en aquella època, en el que em va semblar que per el moment ja havia dit tot lo que havia de dir. fins el punt de que m´havia atrevit a dir coses que fins aquell moment ningú deia ni ningú havia dit anteriorment, en conseqüència voler insistir en lo mateix, arriba un moment que fins i tot pot resultar certament perillós.
En cosa de pocs anys han desaparegut coses com Convergència, com l´Unió Democràtica, tots hem vist el final que ha tingut el nostre procés sobiranista, estem vivint engoixats pel fet poc temps enrere impensable de veure, polítics i activistes nostres tancats a la presó, i no tot acaba aquí, el mateix partit Popular per be o per mal es peça important dins del nostre marc polític, doncs be, jo diria que ja ens estar oferint allò que diem, els últims cants del tintoré.
Cal esperar que el partit Socialista, sota la batuta d´un nou líder, i recolsat per forces progressistes properes a ell, posi altre cop al nostre país en la bona direcció, la meva col·laboració la he posat una vegada mes a la disposició d´aquestes forces polítiques.
Per la meva part i mentre segueixi sent aquest el meu paper, quan ho cregui oportú i necessari seguiré fent arribar algun article, perquè apart de la política sempre hi han altres aspectes de la vida que mereixen ser comentats.
Ara que dic això, els bons aficionats al futbol, estem gaudint d´un molt bon campionat mundial, molt bon futbol, bons arbitratges, bona organització, bon comportament del públic, tot perfecte menys la selecció espanyola que no es troba en el seu millor moment.
Parlant del comportament del públic, es important donar ressò al fet de que no hi ha hagut aldarulls, ni baralles de cap tipus, la policia no ha tingut ni gota de feina, però hi ha un altre aspecte que pot resultar anecdòtic però que en realitat no ho es, s´ha comentat que els seguidors dels equips asiàtics, Corea, Japó, Xina. Iran, etc. quan s´acabaven els partits, tenien cura en recollir i netejar totes les deixalles que havien quedat a terra, son gent ben educada, de bones costums, potser es cosa proipia dels seus orígens, de les seves cultures mil·lenàries. El nivell de cultura dels pobles acostuma a anar molt lligat amb el civisme i educació de la seva gent.
Com a usuari del transport públic, sovint em trobo amb el fet de que molt jovent em cedeix el seu seient, sempre agraeixo el gest però a la vegada i en la majoria d´ocasions em permeto renunciar a la seva amabilitat.En primer lloc perquè tot i que comprenc que ja tinc una edat, penso que un cop a dins de l´autobús o d´un vagó del metro, hi ha persones que poden necessitar mes que jo fer el viatge asseguts, he començat dient tot això perquè per lo general els que s´aixequen per cedir-te el seient acostumen a ser nois i noies orientals, sud americans i africans.
En la meva condició de jubilat, jo avui en dia ja no surto al carrer gaire cansat, en canvi la gent jove, quan a la tarda tornen a casa després d´una llarga jornada de treball es de tot punt normal que les cames ja es comencin a queixar, recordo que a mi em passava.
Els que entren al transport públic de bon matí per començar la jornada, també n´hi han que fan posat de cansats, cosa normal, perquè per la nit a dins del llit molt sovint també toca treballar.
No acostumo a acceptar que em cedeixin el seient, però els hi agraeixo el gest i reconec que son gent molt ben educada, els catals hem de tenir ben clar i em sembla que així es, que de tota la gent que ens ha arribat de fora, no en podem tenir cap queixa, això potser també es dona, perquè ells entre nosaltres també si deuen trobar be, que sigui així per molts anys.
No fa gaires dies, tot i parlant de la gent que veuen la necessitat de fer canvis, pensant en primer lloc en un futur mes pròsper per els seus fills, jo mateix els deia que es fa difícil pensar en el futur, perquè previsiblement poden haver-hi canvis, que en el moment present encara no podem preveure.
El que si es gaire be segur, es que la primera potencia econòmica del mon serà la Xina, que com deia en el meu article, ja comença a parlar de llibertats, això si, en unes llibertats que segons ells no tindran res que veure amb les democràcies occidentals, seran diferents i en la mesura que poguem fer-ho ens hi haurem d´anar adaptant.
Avui en dia a Catalunya convivim amb molts xinesos, que han muntat aquí els seus negocis, magatzems, botigues, restaurants etc. per la meva activitat quan treballava, vaig tenir ocasió de fer tractes amb ells, sempre s´ha dit que son molt treballadors, es cert, ho so, i ho son molt, però encara hi ha un aspecte mes important de la seva manera de ser, son molt formals, son molt respectuosos amb els altres i amb els tractes que fan amb els altres.
Si el dia de demà, els xinesos resulta que son els nous guies del mon, no us faci por, jo per la meva part us asseguro que em sentiré mes segur relacionant-me amb ells que no amb els americans per posar-vos un exemple.
Per el moment ja n´hi ha prou, però recordeu, seguiré donant "senyals de vida"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
Va arribar un moment, i així vaig dir-ho en aquella època, en el que em va semblar que per el moment ja havia dit tot lo que havia de dir. fins el punt de que m´havia atrevit a dir coses que fins aquell moment ningú deia ni ningú havia dit anteriorment, en conseqüència voler insistir en lo mateix, arriba un moment que fins i tot pot resultar certament perillós.
En cosa de pocs anys han desaparegut coses com Convergència, com l´Unió Democràtica, tots hem vist el final que ha tingut el nostre procés sobiranista, estem vivint engoixats pel fet poc temps enrere impensable de veure, polítics i activistes nostres tancats a la presó, i no tot acaba aquí, el mateix partit Popular per be o per mal es peça important dins del nostre marc polític, doncs be, jo diria que ja ens estar oferint allò que diem, els últims cants del tintoré.
Cal esperar que el partit Socialista, sota la batuta d´un nou líder, i recolsat per forces progressistes properes a ell, posi altre cop al nostre país en la bona direcció, la meva col·laboració la he posat una vegada mes a la disposició d´aquestes forces polítiques.
Per la meva part i mentre segueixi sent aquest el meu paper, quan ho cregui oportú i necessari seguiré fent arribar algun article, perquè apart de la política sempre hi han altres aspectes de la vida que mereixen ser comentats.
Ara que dic això, els bons aficionats al futbol, estem gaudint d´un molt bon campionat mundial, molt bon futbol, bons arbitratges, bona organització, bon comportament del públic, tot perfecte menys la selecció espanyola que no es troba en el seu millor moment.
Parlant del comportament del públic, es important donar ressò al fet de que no hi ha hagut aldarulls, ni baralles de cap tipus, la policia no ha tingut ni gota de feina, però hi ha un altre aspecte que pot resultar anecdòtic però que en realitat no ho es, s´ha comentat que els seguidors dels equips asiàtics, Corea, Japó, Xina. Iran, etc. quan s´acabaven els partits, tenien cura en recollir i netejar totes les deixalles que havien quedat a terra, son gent ben educada, de bones costums, potser es cosa proipia dels seus orígens, de les seves cultures mil·lenàries. El nivell de cultura dels pobles acostuma a anar molt lligat amb el civisme i educació de la seva gent.
Com a usuari del transport públic, sovint em trobo amb el fet de que molt jovent em cedeix el seu seient, sempre agraeixo el gest però a la vegada i en la majoria d´ocasions em permeto renunciar a la seva amabilitat.En primer lloc perquè tot i que comprenc que ja tinc una edat, penso que un cop a dins de l´autobús o d´un vagó del metro, hi ha persones que poden necessitar mes que jo fer el viatge asseguts, he començat dient tot això perquè per lo general els que s´aixequen per cedir-te el seient acostumen a ser nois i noies orientals, sud americans i africans.
En la meva condició de jubilat, jo avui en dia ja no surto al carrer gaire cansat, en canvi la gent jove, quan a la tarda tornen a casa després d´una llarga jornada de treball es de tot punt normal que les cames ja es comencin a queixar, recordo que a mi em passava.
Els que entren al transport públic de bon matí per començar la jornada, també n´hi han que fan posat de cansats, cosa normal, perquè per la nit a dins del llit molt sovint també toca treballar.
No acostumo a acceptar que em cedeixin el seient, però els hi agraeixo el gest i reconec que son gent molt ben educada, els catals hem de tenir ben clar i em sembla que així es, que de tota la gent que ens ha arribat de fora, no en podem tenir cap queixa, això potser també es dona, perquè ells entre nosaltres també si deuen trobar be, que sigui així per molts anys.
No fa gaires dies, tot i parlant de la gent que veuen la necessitat de fer canvis, pensant en primer lloc en un futur mes pròsper per els seus fills, jo mateix els deia que es fa difícil pensar en el futur, perquè previsiblement poden haver-hi canvis, que en el moment present encara no podem preveure.
El que si es gaire be segur, es que la primera potencia econòmica del mon serà la Xina, que com deia en el meu article, ja comença a parlar de llibertats, això si, en unes llibertats que segons ells no tindran res que veure amb les democràcies occidentals, seran diferents i en la mesura que poguem fer-ho ens hi haurem d´anar adaptant.
Avui en dia a Catalunya convivim amb molts xinesos, que han muntat aquí els seus negocis, magatzems, botigues, restaurants etc. per la meva activitat quan treballava, vaig tenir ocasió de fer tractes amb ells, sempre s´ha dit que son molt treballadors, es cert, ho so, i ho son molt, però encara hi ha un aspecte mes important de la seva manera de ser, son molt formals, son molt respectuosos amb els altres i amb els tractes que fan amb els altres.
Si el dia de demà, els xinesos resulta que son els nous guies del mon, no us faci por, jo per la meva part us asseguro que em sentiré mes segur relacionant-me amb ells que no amb els americans per posar-vos un exemple.
Per el moment ja n´hi ha prou, però recordeu, seguiré donant "senyals de vida"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626.469.639
viernes, 15 de junio de 2018
TORNEM-HI
Ja son vuit els mesos que porto sense escriure cap article, només em vaig permetre una temporada enrere, publicar el que al meu entendre hagués estat arribat el cas, el meu discurs d´investidura, segueixo sense entendre perquè ningú ha tingut la deferència de fer algun comentari al respecte, de totes maneres comprenc que ja ha arribat el moment de pensar en altres coses, ja tenim President, ja tenim Govern, vinga, ara el que toca es treballar.
Aquest matí, al agafar el diari, m´he adonat de que ja surten enquestes dels possibles resultats electorals, que es donarien en les ja properes Municipals de l´any 2.019, això si que es una cosa que no em fa perdre ni cinc minuts del meu temps, una de les coses que funciona be dins del nostre país, es la nostre ciutat, Barcelona, en tot cas ja se sap que s´ha d´estar sempre a sobre del dia a dia de la ciutat, sempre hi ha coses per millorar, es difícil donar satisfacció als desitjos i anhels de tothom, tothom te els seus criteris, i el meu es aquest, em sento molt a gust amb la meva ciutat.
Sobretot, molt de compte amb els invents, no necessitem que vingui cap francès a arreglar-nos la nostre ciutat, aquestes coses només sel´s poden ocórrer a gent d´aquella que no sap que dir ni sap que fer.
Com us deia, mentre no es faci res al respecte, seguiré insistint amb els tres aspectes de la nostre vida política, que haurien de merèixer especial atenció, un d´ells, el primer per tot el que representa per el nacionalisme català, per tot el greuge que representa encara al dia d´avui, tenir als polítics i activistes nostres, excel·lents persones, honestos ciutadans, tancats a la presó lluny de les seves famílies.
He llegit també amb satisfacció, que es torna a demanar la convocatòria d´una taula de treball per trobar solucions entre tots, als temes que semblen mes urgents per el bon funcionament de tot l´Estat, per la meva part no faré res mes que recordar aquell discurs d´investidura, on feia una exposició de lo que a mi em semblaven urgències que no haurien de tenir mes demores.
Finançament autonòmic, probablement acompanyat d´una certa reforma territorial, que esmeni els errors i la manca de solidaritat detectades ja des de molt antic, donant transparència a lo que es la realitat econòmica de les nostres Comunitats Autònomes.
El tema laboral lligat amb les pensions, son dos aspectes que no es poden abordar per separat, serà complicat, perquè les coses quan es deixen durant tants anys, cada cop costen mes de solucionar, objectiu, pensions justes amb ingressos reals i sostenibles, sense carregar de mes impostos als treballadors.
Aquesta taula de treball, es un tema d´Estat, les Autonomies no tenim competències per poder resoldre els temes a tractar, tots els Partits polítics que donen suport a l´actual Govern central, reunits amb els agents socials, i posteriorment amb els dos partits de l'oposició, P.P i C.D.S. Després de quaranta anys, ja no pot esperar mes, aquesta segona versió dels Pactes de la Moncloa.
Fa molts anys que vinc oferint la meva col·laboració, per ajudar a resoldre aquests aspectes de le nostre vida econòmica i social als que estic fent referència, Finançament, ordenació territorial,treball i pensions.
No fa gaires dies em vaig dirigir al Partit dels socialistes de Catalunya, demanant una trobada per parlar de tot això, tinc molta confiança en el govern central que s´acaba de formar, bàsicament perquè els partits polítics que el recolsen, representen una part molt important de tot l´electorat espanyol en el seu conjunt, penso que es el moment d´intentar una reforma d´aquestes dimensions.
Des de molt temps enrere, tinc pensat i estudiat el que s´ha de fer, només cal posar-nos a fer-ho.
som-hi.
Josep mª! Carbonell i Vilaró
626469639
jmcarbonellv@Hotmail.com
Aquest matí, al agafar el diari, m´he adonat de que ja surten enquestes dels possibles resultats electorals, que es donarien en les ja properes Municipals de l´any 2.019, això si que es una cosa que no em fa perdre ni cinc minuts del meu temps, una de les coses que funciona be dins del nostre país, es la nostre ciutat, Barcelona, en tot cas ja se sap que s´ha d´estar sempre a sobre del dia a dia de la ciutat, sempre hi ha coses per millorar, es difícil donar satisfacció als desitjos i anhels de tothom, tothom te els seus criteris, i el meu es aquest, em sento molt a gust amb la meva ciutat.
Sobretot, molt de compte amb els invents, no necessitem que vingui cap francès a arreglar-nos la nostre ciutat, aquestes coses només sel´s poden ocórrer a gent d´aquella que no sap que dir ni sap que fer.
Com us deia, mentre no es faci res al respecte, seguiré insistint amb els tres aspectes de la nostre vida política, que haurien de merèixer especial atenció, un d´ells, el primer per tot el que representa per el nacionalisme català, per tot el greuge que representa encara al dia d´avui, tenir als polítics i activistes nostres, excel·lents persones, honestos ciutadans, tancats a la presó lluny de les seves famílies.
He llegit també amb satisfacció, que es torna a demanar la convocatòria d´una taula de treball per trobar solucions entre tots, als temes que semblen mes urgents per el bon funcionament de tot l´Estat, per la meva part no faré res mes que recordar aquell discurs d´investidura, on feia una exposició de lo que a mi em semblaven urgències que no haurien de tenir mes demores.
Finançament autonòmic, probablement acompanyat d´una certa reforma territorial, que esmeni els errors i la manca de solidaritat detectades ja des de molt antic, donant transparència a lo que es la realitat econòmica de les nostres Comunitats Autònomes.
El tema laboral lligat amb les pensions, son dos aspectes que no es poden abordar per separat, serà complicat, perquè les coses quan es deixen durant tants anys, cada cop costen mes de solucionar, objectiu, pensions justes amb ingressos reals i sostenibles, sense carregar de mes impostos als treballadors.
Aquesta taula de treball, es un tema d´Estat, les Autonomies no tenim competències per poder resoldre els temes a tractar, tots els Partits polítics que donen suport a l´actual Govern central, reunits amb els agents socials, i posteriorment amb els dos partits de l'oposició, P.P i C.D.S. Després de quaranta anys, ja no pot esperar mes, aquesta segona versió dels Pactes de la Moncloa.
Fa molts anys que vinc oferint la meva col·laboració, per ajudar a resoldre aquests aspectes de le nostre vida econòmica i social als que estic fent referència, Finançament, ordenació territorial,treball i pensions.
No fa gaires dies em vaig dirigir al Partit dels socialistes de Catalunya, demanant una trobada per parlar de tot això, tinc molta confiança en el govern central que s´acaba de formar, bàsicament perquè els partits polítics que el recolsen, representen una part molt important de tot l´electorat espanyol en el seu conjunt, penso que es el moment d´intentar una reforma d´aquestes dimensions.
Des de molt temps enrere, tinc pensat i estudiat el que s´ha de fer, només cal posar-nos a fer-ho.
som-hi.
Josep mª! Carbonell i Vilaró
626469639
jmcarbonellv@Hotmail.com
jueves, 24 de mayo de 2018
EL MEU DISCURS PROGRAMATIC - FINAL-
Governarem, i això no son només paraules, governarem per tots els catalans, ens refermem en allò que sempre hem defensat, català es tot aquell que viu i treballa a Catalunya.
Catalunya sempre ha estat terra de bona acollida per tothom, no vaig viure l´arribada de gent d´altres comunitats, per ajudar a dur a terme les obres de l´exposició de l´any 1.929 però si recordo l´arribada de gent als anys cinquanta i seixanta en aquells moments d´expansió econòmica, dirigida pels tecnòcrates dels governs franquistes, encara avui en dia estem vivint i agraint l´arribada de gent estrangera de començaments d´aquest segle XXI, un mil.lio i mig de persones varen arribar, varem passar de ser els sis milions a set milions i mig de catalans, la població de Catalunya es va incrementar en cosa de pocs anys un 25%.
Aquest mi.lio i mig de persones que varen arribar en aquell moment, encara i son, sembla que si troben be entre nosaltres, no han tingut problemes de convivència, aquesta immigració de la que parlem, no va arribar fugint de cap guerra ni de la repressió dels seus governants, va arribar perquè els hi varem demanar que vinguéssim, perquè ens feien falta per treballar, altre cosa es pensar perquè ens feien falta amb una tassa d´atur tant alta com la nostre, lo del tema laboral es el nostre càncer, ja en parlarem d´aquí una estona.
Tots aquests que varen arribar treballaven i pagaven els seus impostos i la quota a la Seguretat Social com qualsevol treballador català, però aquests impostos i aquesta quota les cobrava el Govern central, i mentrestant quan tota aquesta gent necessitava assistència sanitària, educació especial per la canalla que no parlava ni català ni castellà, quan feia falta mes habitatge social, mes transport públic, això pregunto qui ho pagava?, ho pagava la Generalitat, i això acompanyat de la crisi que va arribar poc després varen ser les causes del deute que encara ara arrosseguem i que ens ha fet fora dels mercats financers, quedant aixís la nostre economia en mans del Govern central.
Torno a preguntar, ja es va parlar de tot això amb el Govern central? perquè amb el Govern central a mes de parlar dels referèndums també s´ha de parlar d´aquestes coses, coses que en ocasions son escoltades.
Hem parlat abastament del tema del finançament, queden uns quant aspectes mes pendents de resoldre, el tema laboral que a hores d´ara encara segueix directrius de l´epoca franquista, nosaltres per resoldre aquest contenciós no tenim competències, ens hem de dirigir al Govern Central i fer arribar el nostre projecte, discutir-lo, negociar-lo, amb amplitud de mires, no es aquesta una millora només per Catalunya, serà una millora per tot l´Estat.
Un altre aspecte a considerar, es la precarietat de les pensions per jubilació, aquest es un aspecte molt lligat al tema laboral, en tot el seu conjunt, presentarem el nostre projecte al Govern central, i en cas de ser acceptat posarem a sobre de la taula tota la nostre col·laboració, aquest també es un tema que afecta a tot l´Estat.
Darrerament, molts experts fan esment del nostre dèficit demogràfic que patim tant a Catalunya com a Espanya, cal cuidar els ajuts a les famílies a fi d´incentivar el naixement de criatures, aquest es un aspecte que desde Catalunya ja fa temps que defensem i aixís ho seguirem fent, recordem tots que en epoques de la dictadura i començaments de la democràcia l´Estat pagava el Plus familiar "Els punts" jo mateix encara els havia cobrat, en aquella època els "punts" eren un bon ajut per la classe treballadora, sis centes ptas. per cada fill mensualment fins als divuit anys.
Quan el Govern de Catalunya tenia bona comunicació amb el govern Central es varen aconseguir els cent euros per cada fill fins els tres anys, però d´això ja fa quinze anys, s´ha de procurar actualitzar-ho aixís ho farem, aquesta millora d´aquell moment no es pot quedar com un simple record testimonial, insisteixo en el fet de que cal millorar la comunicació amb el Govern de Madrid.
Tots els que venim del mon de l´Empresa, a l´hora de prendre decisions, estem avesats a observar, com estan les coses dins del nostre entorn mes pròxim, acabo de parlar entre altres coses dels ajyuts a les famílies, i del tot el tema laboral en general. Si observem com estan les coses en el nostre entorn mes pròxim, vull dir dins de la Comunitat europea, es inadmissible que siguem el segon país de la cua per lo que fa respecte a la tassa d´atur, cal també posar atenció en un altre aspecte negatiu, son el segon país de la Comunitat amb la tassa mes alta de fracàs matrimonial.
Amb el fracàs de la vida de de parella i te molt que veure, tot lo que hem dit, ajuts a la família, sous baixos, horaris laborals, quants anys fa que jo mateix parlo dels horaris, ha arribat el moment de que ens prenguem aquest tema de manera seriosa, per poc que poguem aixís ho farem, el govern Central tindrà la darrera paraula.
Per acabar, moltes coses per fer, moltes altres per conservar i millorar, si tots aquests aspectes als que hem fet referència, es conserven, es milloren i aconseguim que l´Estat ens escolti, potser dintre d´uns pocs anys, estarem i viurem encara millor que en l´actualitat a l´any 2.018, i com a resultat, quina serà la situació política a Catalunya, hi hauran mes independentistes?, n´hi hauran els mateixos, poc a mol que avui en dia? o no n´hi hauran tants? val mes no fer-nos mal al cap amb aquestes qüestions, limitem-nos a treballar i a fer les coses be.
treballarem quan hàgim recuperat el control de les nostres Institucions que recentment han estat intervingudes per l´Estat espanyol.
Treballarem quan tinguem al nostre costat, als polítics o activistes catalans, encara a hores d´ara empresonats o exil.liats. Sense tenir-los al nostre costat, serà molt difícil tenir prou esma per tornar a endegar les tasques de govern.
Estic en la confiança de que tot es desenvoluparà de manera sensata, en aquest cas, governarem i treballarem per tota la gent a la que vosaltres, Diputats electes, representeu.
Visca Catalunya
Josep M. Carbonell i Vilaró
Catalunya sempre ha estat terra de bona acollida per tothom, no vaig viure l´arribada de gent d´altres comunitats, per ajudar a dur a terme les obres de l´exposició de l´any 1.929 però si recordo l´arribada de gent als anys cinquanta i seixanta en aquells moments d´expansió econòmica, dirigida pels tecnòcrates dels governs franquistes, encara avui en dia estem vivint i agraint l´arribada de gent estrangera de començaments d´aquest segle XXI, un mil.lio i mig de persones varen arribar, varem passar de ser els sis milions a set milions i mig de catalans, la població de Catalunya es va incrementar en cosa de pocs anys un 25%.
Aquest mi.lio i mig de persones que varen arribar en aquell moment, encara i son, sembla que si troben be entre nosaltres, no han tingut problemes de convivència, aquesta immigració de la que parlem, no va arribar fugint de cap guerra ni de la repressió dels seus governants, va arribar perquè els hi varem demanar que vinguéssim, perquè ens feien falta per treballar, altre cosa es pensar perquè ens feien falta amb una tassa d´atur tant alta com la nostre, lo del tema laboral es el nostre càncer, ja en parlarem d´aquí una estona.
Tots aquests que varen arribar treballaven i pagaven els seus impostos i la quota a la Seguretat Social com qualsevol treballador català, però aquests impostos i aquesta quota les cobrava el Govern central, i mentrestant quan tota aquesta gent necessitava assistència sanitària, educació especial per la canalla que no parlava ni català ni castellà, quan feia falta mes habitatge social, mes transport públic, això pregunto qui ho pagava?, ho pagava la Generalitat, i això acompanyat de la crisi que va arribar poc després varen ser les causes del deute que encara ara arrosseguem i que ens ha fet fora dels mercats financers, quedant aixís la nostre economia en mans del Govern central.
Torno a preguntar, ja es va parlar de tot això amb el Govern central? perquè amb el Govern central a mes de parlar dels referèndums també s´ha de parlar d´aquestes coses, coses que en ocasions son escoltades.
Hem parlat abastament del tema del finançament, queden uns quant aspectes mes pendents de resoldre, el tema laboral que a hores d´ara encara segueix directrius de l´epoca franquista, nosaltres per resoldre aquest contenciós no tenim competències, ens hem de dirigir al Govern Central i fer arribar el nostre projecte, discutir-lo, negociar-lo, amb amplitud de mires, no es aquesta una millora només per Catalunya, serà una millora per tot l´Estat.
Un altre aspecte a considerar, es la precarietat de les pensions per jubilació, aquest es un aspecte molt lligat al tema laboral, en tot el seu conjunt, presentarem el nostre projecte al Govern central, i en cas de ser acceptat posarem a sobre de la taula tota la nostre col·laboració, aquest també es un tema que afecta a tot l´Estat.
Darrerament, molts experts fan esment del nostre dèficit demogràfic que patim tant a Catalunya com a Espanya, cal cuidar els ajuts a les famílies a fi d´incentivar el naixement de criatures, aquest es un aspecte que desde Catalunya ja fa temps que defensem i aixís ho seguirem fent, recordem tots que en epoques de la dictadura i començaments de la democràcia l´Estat pagava el Plus familiar "Els punts" jo mateix encara els havia cobrat, en aquella època els "punts" eren un bon ajut per la classe treballadora, sis centes ptas. per cada fill mensualment fins als divuit anys.
Quan el Govern de Catalunya tenia bona comunicació amb el govern Central es varen aconseguir els cent euros per cada fill fins els tres anys, però d´això ja fa quinze anys, s´ha de procurar actualitzar-ho aixís ho farem, aquesta millora d´aquell moment no es pot quedar com un simple record testimonial, insisteixo en el fet de que cal millorar la comunicació amb el Govern de Madrid.
Tots els que venim del mon de l´Empresa, a l´hora de prendre decisions, estem avesats a observar, com estan les coses dins del nostre entorn mes pròxim, acabo de parlar entre altres coses dels ajyuts a les famílies, i del tot el tema laboral en general. Si observem com estan les coses en el nostre entorn mes pròxim, vull dir dins de la Comunitat europea, es inadmissible que siguem el segon país de la cua per lo que fa respecte a la tassa d´atur, cal també posar atenció en un altre aspecte negatiu, son el segon país de la Comunitat amb la tassa mes alta de fracàs matrimonial.
Amb el fracàs de la vida de de parella i te molt que veure, tot lo que hem dit, ajuts a la família, sous baixos, horaris laborals, quants anys fa que jo mateix parlo dels horaris, ha arribat el moment de que ens prenguem aquest tema de manera seriosa, per poc que poguem aixís ho farem, el govern Central tindrà la darrera paraula.
Per acabar, moltes coses per fer, moltes altres per conservar i millorar, si tots aquests aspectes als que hem fet referència, es conserven, es milloren i aconseguim que l´Estat ens escolti, potser dintre d´uns pocs anys, estarem i viurem encara millor que en l´actualitat a l´any 2.018, i com a resultat, quina serà la situació política a Catalunya, hi hauran mes independentistes?, n´hi hauran els mateixos, poc a mol que avui en dia? o no n´hi hauran tants? val mes no fer-nos mal al cap amb aquestes qüestions, limitem-nos a treballar i a fer les coses be.
treballarem quan hàgim recuperat el control de les nostres Institucions que recentment han estat intervingudes per l´Estat espanyol.
Treballarem quan tinguem al nostre costat, als polítics o activistes catalans, encara a hores d´ara empresonats o exil.liats. Sense tenir-los al nostre costat, serà molt difícil tenir prou esma per tornar a endegar les tasques de govern.
Estic en la confiança de que tot es desenvoluparà de manera sensata, en aquest cas, governarem i treballarem per tota la gent a la que vosaltres, Diputats electes, representeu.
Visca Catalunya
Josep M. Carbonell i Vilaró
martes, 22 de mayo de 2018
EL MEU DISCURS PROGRAMATIC 3ª ENTREGA
Si parlem de les mancances que també hi son, hem de començar per la mes essencial, el finançament autonòmic, que en aquests moments presenta aspectes francament preocupants per la bona operativitat, no només de Catalunya, sinó fins i tot de tot l´Estat en el seu conjunt.
Jo no he estat mai d´aquells que criden el clàssic "España nos roba", a part de que la paraula "robar" no m´agrada, es lletge, jo mes aviat diria que es un aspecte del funcionament del país, on hi han hagut moltes dosis de deixadesa, s´han fet les coses malament i dingú ha posat interès en arreglarlas, ni quan ha governat el P.P. ni quan ho ha fet el P:S.O.E., ni tampoc per part de cap Govern Autonomic, i quan es fan les coses malament i hi han diners per entremig, el que passa es allò que tots sabem, que "quien parte y reparte se lleva la major parte, es costum meva fer us dels refraners, tant el castellà com el català perquè hi troves explicació per tot.
L´ultim estudi del que tinc coneixement, reflecteix les dades del any 2.010, i segons l´estudi del expert que l´ha redactat, ens diu que en aquell any el 43% dels impostos recaptats a la Comunitat de Madrid havien estat generats en altres comunitats espanyoles, i això evidentment no hi ha dret que passi, no es just ni solidari, no es res fraudulent, es simplement fer les coses malament, no es tracta de demanar responsabilitats,. per es evident que cal arreglar-ho, els que ho hagin de fer, la nostre col·laboració, la tindran, la tindran tota.
Lo esmentat anteriorment s´ha produït perquè es a la Comunitat de Madrid on tenen la seu fiscal, importants empreses multinacionals, aixís com les grans corporacions, pensem que la recaptació d´impostos, com ja defensen molts experts, s´ha de territorialitzar, de manera que els percentatges del IVA, IRPF, etc que ha de revertir a les comunitats que els generen per el seu finançament, no es quedin pel camí.
En cas de no poder-se dur a terme tot lo dit anteriorment, Catalunya reclamarà que igual com ja es fa al País Basc i Navarra la recaptació de la totalitat dels impostos a través de l´Hisenda catalana.
Comprenem que Espanya necessita de la nostre aportació solidaria, ho comprenem, això es quelcom que també es dona en altres països d´Europa, el fet de recaptar la totalitat dels impostos que es pagant a Catalunya, no es demanarà per regatejar els ingressos de les altres comunitats, el "cupo" que Catalunya hauria de pagar a l´Hisenda espanyola vindria determinat per aquest Ministeri d´Hisenda, nosaltres desde Catalunya tot el que faríem es veure si aquest "cupo" el poden assumir o no, per poc que el poguéssim assumir, jo m´assauria d´inmediat a firmar l´acord, tot això a canvi de que els nostres diners no passin per tantes mans com ara.
Aquest canvi de model de finançament s´hauria de fer de manera esglaonada, a fi de que l´Hisenda catalana, pogui dotar-se dels mitjants i personal necessari per poder dur a terme aquest nou sistema.
Desde fa uns quants anys enrere, l´empresari català s´ha adonat de l´importància que te, el fet dç´obrir mercats a l´extranger, per poder aixís fer-hi arribar els nostres productes, la nostre xifra d´exportacions avui en dia representa el 25% de l´exportació de tot l´Estat, i amb això hi han tingut molt que veure, l´encomiable tasca duta a terme per les Delegacions comercials que Catalunya ha overt a l´extranger, cal seguir amb aquesta linea de treball, cal obrir fins i tot mes delegacions, i tornar a reobrir totes les que recentment s´han tancat, tot òbviament d´acord amb els Ministeris corresponets del Govern espanyol.
Per altre banda, es ben llogic i normal, que les nostres delegacions a l´extranger a mes d´introduir els nostres productes i d´obrir nous mercats, facin arribar tot lo que es la realitat catalana, la seva cultura, la seva llengua, la nostre gastronomia, els nostres paratges mes acollidors, tot això forma part de la tasca del bon venedor, i nosaltres els catalans, sempre ho hem estat de bons venedors, i bons negociadors.
Josep M. Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626469639
Jo no he estat mai d´aquells que criden el clàssic "España nos roba", a part de que la paraula "robar" no m´agrada, es lletge, jo mes aviat diria que es un aspecte del funcionament del país, on hi han hagut moltes dosis de deixadesa, s´han fet les coses malament i dingú ha posat interès en arreglarlas, ni quan ha governat el P.P. ni quan ho ha fet el P:S.O.E., ni tampoc per part de cap Govern Autonomic, i quan es fan les coses malament i hi han diners per entremig, el que passa es allò que tots sabem, que "quien parte y reparte se lleva la major parte, es costum meva fer us dels refraners, tant el castellà com el català perquè hi troves explicació per tot.
L´ultim estudi del que tinc coneixement, reflecteix les dades del any 2.010, i segons l´estudi del expert que l´ha redactat, ens diu que en aquell any el 43% dels impostos recaptats a la Comunitat de Madrid havien estat generats en altres comunitats espanyoles, i això evidentment no hi ha dret que passi, no es just ni solidari, no es res fraudulent, es simplement fer les coses malament, no es tracta de demanar responsabilitats,. per es evident que cal arreglar-ho, els que ho hagin de fer, la nostre col·laboració, la tindran, la tindran tota.
Lo esmentat anteriorment s´ha produït perquè es a la Comunitat de Madrid on tenen la seu fiscal, importants empreses multinacionals, aixís com les grans corporacions, pensem que la recaptació d´impostos, com ja defensen molts experts, s´ha de territorialitzar, de manera que els percentatges del IVA, IRPF, etc que ha de revertir a les comunitats que els generen per el seu finançament, no es quedin pel camí.
En cas de no poder-se dur a terme tot lo dit anteriorment, Catalunya reclamarà que igual com ja es fa al País Basc i Navarra la recaptació de la totalitat dels impostos a través de l´Hisenda catalana.
Comprenem que Espanya necessita de la nostre aportació solidaria, ho comprenem, això es quelcom que també es dona en altres països d´Europa, el fet de recaptar la totalitat dels impostos que es pagant a Catalunya, no es demanarà per regatejar els ingressos de les altres comunitats, el "cupo" que Catalunya hauria de pagar a l´Hisenda espanyola vindria determinat per aquest Ministeri d´Hisenda, nosaltres desde Catalunya tot el que faríem es veure si aquest "cupo" el poden assumir o no, per poc que el poguéssim assumir, jo m´assauria d´inmediat a firmar l´acord, tot això a canvi de que els nostres diners no passin per tantes mans com ara.
Aquest canvi de model de finançament s´hauria de fer de manera esglaonada, a fi de que l´Hisenda catalana, pogui dotar-se dels mitjants i personal necessari per poder dur a terme aquest nou sistema.
Desde fa uns quants anys enrere, l´empresari català s´ha adonat de l´importància que te, el fet dç´obrir mercats a l´extranger, per poder aixís fer-hi arribar els nostres productes, la nostre xifra d´exportacions avui en dia representa el 25% de l´exportació de tot l´Estat, i amb això hi han tingut molt que veure, l´encomiable tasca duta a terme per les Delegacions comercials que Catalunya ha overt a l´extranger, cal seguir amb aquesta linea de treball, cal obrir fins i tot mes delegacions, i tornar a reobrir totes les que recentment s´han tancat, tot òbviament d´acord amb els Ministeris corresponets del Govern espanyol.
Per altre banda, es ben llogic i normal, que les nostres delegacions a l´extranger a mes d´introduir els nostres productes i d´obrir nous mercats, facin arribar tot lo que es la realitat catalana, la seva cultura, la seva llengua, la nostre gastronomia, els nostres paratges mes acollidors, tot això forma part de la tasca del bon venedor, i nosaltres els catalans, sempre ho hem estat de bons venedors, i bons negociadors.
Josep M. Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626469639
viernes, 18 de mayo de 2018
EL MEU DISCURS PROGRAMATIC 2ª ENTREGA
Parlaba fa un moment de la feina que em fet a Catalunya en el curs dels darrers quaranta anys de democràcia, molta feina i a mes fei9na ben feta, seguidament els hi faig arribar un recull de tot el que s´ha fet i espero no deixar-me res.
Obviament la feina que em pogut fer, s´ha fet perquè teníem prous competències per poder-la fer, en alguns casos hi ha aspectes que es podrien millorar i això ha estat aixís, no per deixadesa, ni per ineficàcia, ni per ignorància, ha sigut perquè no hem disposat dels recursos necessaris, algums aspectes importants de la tasca de govern, encara estan pendents, per manca de competències, tot depèn del Govern Central, en aquest cas, el nostre paper només pot ser el de donar la necessària col·laboració per poder dur a terme el projecte.
Aspecte important de tota la nostre tasca de govern, ha estat el de l´ensenyament, avui en dia tots els nens i nenes de Catalunya, quan acaben la seva educació primària, parlen i escriuen perfectament el castellà i el català, recentment un estudi dut a terme per la Unió Europea dona com a resultat, que els nens catalans al acabar el quart curs de ESO donen els millors resultats dins de tota l´Unió Europea en el domini de la llengua anglesa, no creiem necessari ni acceptarem cap reforma educativa que malmeti la gran feina que han fet tots els responsables i professionals del mon educatiu, Això si, encara es donen classes en barracons prefabricats, evidentment cal disposar dels recursos necessaris perquè la conselleria pogui dotar a tot el sistema educatiu de les infraestructures necessàries.
Cal també fer una menció especial del model sanitari català, observat, estudiat i adaptat per molts països del mon en fase de desenvolupament, els catalans rebem una atenció sanitaria pública i gratuïta, una bona atenció sanitària i amb la farmàcia pràcticament gratuïta, les llistes d´espera es van reduint però encara hi son, aquest es un altre problema de manca de recursos, ho anirem resolent en la mesura que poguem millorar el nostre finançament autonòmic.
Del moment tant brillant que estan vivint, el teatre, el cinema i la literatura catalans i resumint, de tot el mon cultural en general, i te molt que veure la gran feina duta a terme per la Corporació Catalana de radio i televisió, en concret i per posar un exemple, las televisió catalana TV3 ha estat una gran pedrera d´on han sorgit, joves actrius, actors i professionals en general, que ens han portat a disfrutar del moment cultural que estem vivint.Evidentment, els mitjans de comunicació com l´esmentat, compromesos amb el desenvolupament de la cultura catalana, seguiran contant amb tot el recolsament que necessitin per part del Govern de la Generalitat, a fi de que poguin seguir treballant al servei d´aquest be tant preuat, com son la llengua i la cultura catalanes en general.
Tradicions com la castellera, o com recentment la celebració de la Festa dels Reis Mags a Igualada han merescut el reconeixement d´importants Estaments culturals a nivell internacional.
Tots els pobles de Catalunya per aïllats i allunyats que estiguin han millorat les seves comunicacions, s´han construït noves carreteres, i s´han millorat i conservat les ja existents, tots els pobles tenen al seu abast, llocs de trobada per la gent gran, centres poliesportius pel jovent.
Si parlem del medi ambient, s´han depurat i canalitzat, les aigües dels rius, tots els que ja tenim una edat podem recordar quin era l´estat del riu Besos anys enrere, l´aigua es perdia en el curs del seu recorregut, tots els residus i deixalles de l´activitat industrial de la zona, anaven a raure al riu, suposo que molts de vostès, han visitat aquells indrets i coneixen l´estat del riu avui en dia, els peixos i corren, els anecs s´hi passegen, els ocells s´hi paren a descansar, i l´aigua corre en tot el seu curs, quan arriba al mar, a Sant Adriá i arriba amb una amplada de cinquanta o seixanta metres, aigua neta, corrent i transparent, tot fruit d´un gran esforç de depuració i canalització del curs del riu.
S´han construït embassaments com el de la Llosa del cavall, projectat i construït per abastir d´aigua tota la zona central de Catalunya fins a Igualada, una zona molt mancada de recursos hidràulics.
Inversió important ha etsta la construcció de plantes desalinitzadores sempre a punt en moments de sequera.
Llibertat d´expressió i de manifestació, llibertat per practicar la Religió amb la que cada persona es senti mes identificat, agilitat i eficàcia dins de la llei del divorci per resoldre situacions conflictives en el mon de la parella, s´han promulgat les disposicions necessàries perquè les persones de tendència homosexual, poguin normalitzar la seva vida de parella, dos homes o dues dones avui en dia es poden casar, i fins i tot poden adoptar criatures, formant aixís un nou model de família.
En definitiva, molts avenços, molt progrés, moltes llibertats, tot amb un gran clima de convivència, cla conservar tot això que entre tots hem fet, seria molt trist que en la recerca d´experiències de govern noves, perdéssim allò que diem, bous i esquelles.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
Obviament la feina que em pogut fer, s´ha fet perquè teníem prous competències per poder-la fer, en alguns casos hi ha aspectes que es podrien millorar i això ha estat aixís, no per deixadesa, ni per ineficàcia, ni per ignorància, ha sigut perquè no hem disposat dels recursos necessaris, algums aspectes importants de la tasca de govern, encara estan pendents, per manca de competències, tot depèn del Govern Central, en aquest cas, el nostre paper només pot ser el de donar la necessària col·laboració per poder dur a terme el projecte.
Aspecte important de tota la nostre tasca de govern, ha estat el de l´ensenyament, avui en dia tots els nens i nenes de Catalunya, quan acaben la seva educació primària, parlen i escriuen perfectament el castellà i el català, recentment un estudi dut a terme per la Unió Europea dona com a resultat, que els nens catalans al acabar el quart curs de ESO donen els millors resultats dins de tota l´Unió Europea en el domini de la llengua anglesa, no creiem necessari ni acceptarem cap reforma educativa que malmeti la gran feina que han fet tots els responsables i professionals del mon educatiu, Això si, encara es donen classes en barracons prefabricats, evidentment cal disposar dels recursos necessaris perquè la conselleria pogui dotar a tot el sistema educatiu de les infraestructures necessàries.
Cal també fer una menció especial del model sanitari català, observat, estudiat i adaptat per molts països del mon en fase de desenvolupament, els catalans rebem una atenció sanitaria pública i gratuïta, una bona atenció sanitària i amb la farmàcia pràcticament gratuïta, les llistes d´espera es van reduint però encara hi son, aquest es un altre problema de manca de recursos, ho anirem resolent en la mesura que poguem millorar el nostre finançament autonòmic.
Del moment tant brillant que estan vivint, el teatre, el cinema i la literatura catalans i resumint, de tot el mon cultural en general, i te molt que veure la gran feina duta a terme per la Corporació Catalana de radio i televisió, en concret i per posar un exemple, las televisió catalana TV3 ha estat una gran pedrera d´on han sorgit, joves actrius, actors i professionals en general, que ens han portat a disfrutar del moment cultural que estem vivint.Evidentment, els mitjans de comunicació com l´esmentat, compromesos amb el desenvolupament de la cultura catalana, seguiran contant amb tot el recolsament que necessitin per part del Govern de la Generalitat, a fi de que poguin seguir treballant al servei d´aquest be tant preuat, com son la llengua i la cultura catalanes en general.
Tradicions com la castellera, o com recentment la celebració de la Festa dels Reis Mags a Igualada han merescut el reconeixement d´importants Estaments culturals a nivell internacional.
Tots els pobles de Catalunya per aïllats i allunyats que estiguin han millorat les seves comunicacions, s´han construït noves carreteres, i s´han millorat i conservat les ja existents, tots els pobles tenen al seu abast, llocs de trobada per la gent gran, centres poliesportius pel jovent.
Si parlem del medi ambient, s´han depurat i canalitzat, les aigües dels rius, tots els que ja tenim una edat podem recordar quin era l´estat del riu Besos anys enrere, l´aigua es perdia en el curs del seu recorregut, tots els residus i deixalles de l´activitat industrial de la zona, anaven a raure al riu, suposo que molts de vostès, han visitat aquells indrets i coneixen l´estat del riu avui en dia, els peixos i corren, els anecs s´hi passegen, els ocells s´hi paren a descansar, i l´aigua corre en tot el seu curs, quan arriba al mar, a Sant Adriá i arriba amb una amplada de cinquanta o seixanta metres, aigua neta, corrent i transparent, tot fruit d´un gran esforç de depuració i canalització del curs del riu.
S´han construït embassaments com el de la Llosa del cavall, projectat i construït per abastir d´aigua tota la zona central de Catalunya fins a Igualada, una zona molt mancada de recursos hidràulics.
Inversió important ha etsta la construcció de plantes desalinitzadores sempre a punt en moments de sequera.
Llibertat d´expressió i de manifestació, llibertat per practicar la Religió amb la que cada persona es senti mes identificat, agilitat i eficàcia dins de la llei del divorci per resoldre situacions conflictives en el mon de la parella, s´han promulgat les disposicions necessàries perquè les persones de tendència homosexual, poguin normalitzar la seva vida de parella, dos homes o dues dones avui en dia es poden casar, i fins i tot poden adoptar criatures, formant aixís un nou model de família.
En definitiva, molts avenços, molt progrés, moltes llibertats, tot amb un gran clima de convivència, cla conservar tot això que entre tots hem fet, seria molt trist que en la recerca d´experiències de govern noves, perdéssim allò que diem, bous i esquelles.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
jueves, 17 de mayo de 2018
EL MEU DISCURS PROGRAMATIC - 1ª ENTREGA
Jo mateix estic tan sorprès com vostès mateixos, pel fet de trobar-me aquí al Parlament de Catalunya, presentant el que seria el meu programa d´actuació dins de la present legislatura, i això si, amb l´honesta pretensió de merèixer el seu vist i plau, com també dins d´un profund record per la figura del nostre llegitim President i de tots els consellers i activistes catalans que es troben injustament empresonats o exiliats fora de Catalunya, tots esperem tenir-los ben aviat entre nosaltres.
Una part majoritària d´aquesta Camara i d´acord amb els resultats de les darreres eleccions, es partidària d´independitzar-se de l´Estat espanyol i de proclamar a l´efecte la República catalana, al meu entendre, i tot i respectant el pensament d´aquesta majoria de la càmera, penso que per seguir aquest full de ruta, caldria disposar d´una majoria molt mes amplia.
Darrerament sento parlar molt de Repùblica i d´esperit republicà i no tant d´independència, espero que entenguin que la República seria només la con seqüència d'haver obtingut l´independència i poca cosa mes, una cosa es important, el President republicà ha de merèixer la confiança del poble cada quatre o cinc anys i en canvi el Monarca està al front de l´Estat fins el moment que ell decideixi. Per lo demés en el cas del President, aquest d`acord amb els resultats electorals anomena un cap de govern, que pot ser d´esquerres, de dretes, d´extrema dreta o d´extrema esquerra tot igual que l que ens regeix avui en dia.
El dia que dins del Parlament de Catalunya, l´independentisme català disposi d´una majoria al voltant del 60% podrà ser el moment de tornar a posar sobre la taula del govern Central, la possibilitat de tornar a parlar d´un referèndum acordat i legal.
Tots els pensaments polítics son respectables, i jo personalment els escolto tots, he sentit companys independentistes, que recorden que aquesta lluita actual ve de molts anys enrere, i que en el seu moment varen ser molts els catalans que defensant aquest pensament, varen lluitar, varen patir presó, varen patir exili i fins i tot n´hi varen haver que i van perdre la vida.
Altres diuen que volen proclamar l´independència, perquè volen per els seus fills una Catalunya mes prospera i rica on poguin trovar millors oportunitats que no les que ofereixen les circumpstàncies actuals.
Als uns i als altres els voldria recordar, les reflexions que fa poc li vareig llegir a un pensador xinés quan deia: vivim engoixats per lo que ha estat el nostre passat, vivim temorosos per tot lo que pot ser el nostre futur, i tot això, una cosa i l´altre, no ens deixen disfrutar del present.
Jo personalment penso, que el que en el moiment present convé a Catalunya, es mantenir i reforçar, tot el que s´ha fet en el curs d´aquests darrers quaranta anys de democràcia, de feina s´ha n´ha fet molta i profitosa, en el camp de l´educació, la cultura, la sanitat, el medi ambient, la qualitat de vida dins de l'àmbit rural, la vida personal e intima de parella, la religió, em semblen moltes millores.
Recordo un article d´un altre pensador que també vareig llegir, que deia que perquè una persona es senti lliure, el que només cal, es tenir confiança en les seves pròpies forces, nosaltres els nacionalistes catalans, hem de seguir mantenint la confiança en la nostre terra i en la nostre gent, vinguin d´on vinguin, i siguin quins siguin els seus orígens.
Aquests darrers anys i com a conseqüència de tot el que ens està passant, aquí a Catalunya potser s´han descuidat les tasques de govern, com a conseqüència de l´intervenció del govern Central dins de les nostres Institucions, i segons els estudis que ens arriben, seguim creixent per sobre de tots els països europeus, seguim esportant per sobre de tothom després d´Alemanya, tenim la tassa d´atur mes baixa de l´Estat exceptuant al País Basc, i jo pregunto això a que es degut?, es deu a la nostre gent, empresaris i treballadors, a tots els que treballen, si em permeten una metàfora, la nostre terra es molt profitosa, però el que mes ajuda es que els nostres pagesos la saben llaurar molt ben llaurada.
M´agrada llegir i també m´agrada escoltar, això que ara els diré no li vareig llegir a cap pensador xinés, li vareig escoltar a un polític nacionalista català, quan deia, la persona que es vol sentir independent, es aquella que amb el producte del seu treball, de la seva feina, del seu esforç, sempre que no hagi de mantenir a gaire gent, en te prou, i no li cal l´ajut de dingú, per ser independent n´hi a prou amb el que els hi acabo de recordar, no cal tenir la Senyera penjada a Bruseles i a la ONU.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
Una part majoritària d´aquesta Camara i d´acord amb els resultats de les darreres eleccions, es partidària d´independitzar-se de l´Estat espanyol i de proclamar a l´efecte la República catalana, al meu entendre, i tot i respectant el pensament d´aquesta majoria de la càmera, penso que per seguir aquest full de ruta, caldria disposar d´una majoria molt mes amplia.
Darrerament sento parlar molt de Repùblica i d´esperit republicà i no tant d´independència, espero que entenguin que la República seria només la con seqüència d'haver obtingut l´independència i poca cosa mes, una cosa es important, el President republicà ha de merèixer la confiança del poble cada quatre o cinc anys i en canvi el Monarca està al front de l´Estat fins el moment que ell decideixi. Per lo demés en el cas del President, aquest d`acord amb els resultats electorals anomena un cap de govern, que pot ser d´esquerres, de dretes, d´extrema dreta o d´extrema esquerra tot igual que l que ens regeix avui en dia.
El dia que dins del Parlament de Catalunya, l´independentisme català disposi d´una majoria al voltant del 60% podrà ser el moment de tornar a posar sobre la taula del govern Central, la possibilitat de tornar a parlar d´un referèndum acordat i legal.
Tots els pensaments polítics son respectables, i jo personalment els escolto tots, he sentit companys independentistes, que recorden que aquesta lluita actual ve de molts anys enrere, i que en el seu moment varen ser molts els catalans que defensant aquest pensament, varen lluitar, varen patir presó, varen patir exili i fins i tot n´hi varen haver que i van perdre la vida.
Altres diuen que volen proclamar l´independència, perquè volen per els seus fills una Catalunya mes prospera i rica on poguin trovar millors oportunitats que no les que ofereixen les circumpstàncies actuals.
Als uns i als altres els voldria recordar, les reflexions que fa poc li vareig llegir a un pensador xinés quan deia: vivim engoixats per lo que ha estat el nostre passat, vivim temorosos per tot lo que pot ser el nostre futur, i tot això, una cosa i l´altre, no ens deixen disfrutar del present.
Jo personalment penso, que el que en el moiment present convé a Catalunya, es mantenir i reforçar, tot el que s´ha fet en el curs d´aquests darrers quaranta anys de democràcia, de feina s´ha n´ha fet molta i profitosa, en el camp de l´educació, la cultura, la sanitat, el medi ambient, la qualitat de vida dins de l'àmbit rural, la vida personal e intima de parella, la religió, em semblen moltes millores.
Recordo un article d´un altre pensador que també vareig llegir, que deia que perquè una persona es senti lliure, el que només cal, es tenir confiança en les seves pròpies forces, nosaltres els nacionalistes catalans, hem de seguir mantenint la confiança en la nostre terra i en la nostre gent, vinguin d´on vinguin, i siguin quins siguin els seus orígens.
Aquests darrers anys i com a conseqüència de tot el que ens està passant, aquí a Catalunya potser s´han descuidat les tasques de govern, com a conseqüència de l´intervenció del govern Central dins de les nostres Institucions, i segons els estudis que ens arriben, seguim creixent per sobre de tots els països europeus, seguim esportant per sobre de tothom després d´Alemanya, tenim la tassa d´atur mes baixa de l´Estat exceptuant al País Basc, i jo pregunto això a que es degut?, es deu a la nostre gent, empresaris i treballadors, a tots els que treballen, si em permeten una metàfora, la nostre terra es molt profitosa, però el que mes ajuda es que els nostres pagesos la saben llaurar molt ben llaurada.
M´agrada llegir i també m´agrada escoltar, això que ara els diré no li vareig llegir a cap pensador xinés, li vareig escoltar a un polític nacionalista català, quan deia, la persona que es vol sentir independent, es aquella que amb el producte del seu treball, de la seva feina, del seu esforç, sempre que no hagi de mantenir a gaire gent, en te prou, i no li cal l´ajut de dingú, per ser independent n´hi a prou amb el que els hi acabo de recordar, no cal tenir la Senyera penjada a Bruseles i a la ONU.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
miércoles, 16 de mayo de 2018
DISCURS D´INVESTIDURA
Era el ja passat dia setze de Gener que a través de la meva compte de Twitter vareig anunciar que tenia a disposició dels possibles interessats el que seria arribat el cas, el meu discurs d´investidura, també afegia que aquesta informació vindria acompanyada de la corresponent minuta.
El dia 18 de Març i un altre cop per el mateix conducte, i al devant del poc interès que havia despertat la meva proposta, vareig fer un segon intent d´aproximació, manifestant que si el problema era la meva minuta, aquest era un aspecte de la qüestió que el podríem deixar de banda a la comoditat dels interessats en el tema.
No he rebut fins al moment cap mostra d'interès ni de la classe política, com tampoc de cap mitjà d´informació, televisió, prensa escrita etc. i donat quie ja tenim proclamat un nou President de la Generalitat molt honorable Sr. Quim Torra després que el parlament de Catalunya un cop escoltat el seu discurs d´investidura li otorgués la confiança de la càmera.
En primer lloc felicitar al nou President al que desitjo tant a ell com al seu govern un seguit d´encerts que portin a Catalunya a la situació d´estabilitat que tots desitjem.
Per la meva part i a partir d´aquesta mateixa setmana em permetre fer arribar a través d´aquest blog aquell discurs meu d´investidura que espero mereixi si mes no la seva atenció.
Espero que sigui així i mentrestant aprofito l´avinentesa per posar-me a la seva disposició, i analitzar i discutir personalment el contingut del meu escrit.
Tanmateix aprofito lócasió per saludar-los, molt atentament.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
El dia 18 de Març i un altre cop per el mateix conducte, i al devant del poc interès que havia despertat la meva proposta, vareig fer un segon intent d´aproximació, manifestant que si el problema era la meva minuta, aquest era un aspecte de la qüestió que el podríem deixar de banda a la comoditat dels interessats en el tema.
No he rebut fins al moment cap mostra d'interès ni de la classe política, com tampoc de cap mitjà d´informació, televisió, prensa escrita etc. i donat quie ja tenim proclamat un nou President de la Generalitat molt honorable Sr. Quim Torra després que el parlament de Catalunya un cop escoltat el seu discurs d´investidura li otorgués la confiança de la càmera.
En primer lloc felicitar al nou President al que desitjo tant a ell com al seu govern un seguit d´encerts que portin a Catalunya a la situació d´estabilitat que tots desitjem.
Per la meva part i a partir d´aquesta mateixa setmana em permetre fer arribar a través d´aquest blog aquell discurs meu d´investidura que espero mereixi si mes no la seva atenció.
Espero que sigui així i mentrestant aprofito l´avinentesa per posar-me a la seva disposició, i analitzar i discutir personalment el contingut del meu escrit.
Tanmateix aprofito lócasió per saludar-los, molt atentament.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639
jueves, 19 de abril de 2018
JA TENIM GOVERN
A través de twitter, i ja fa uns dies enrere, vareig posara disposició dels possibles candidats a la Presidencia de la Generalitat, el programa d´investidura que en aquest moment em sembla mesa adient, per el bon desenvolupament de la propera legislatura.
Fins el dia d´avui, no ho havia dit, però en aquest moment tinc pensat fins i tot el que seria al meu entendre, l´equip de govern que aquest cop si que seria de veritat el govern dels "millors".
Van passant els dies, i en un afany per part meva de millorar lo ja pensat, vaig fent retocs, tant per lo que respecta al programa, com per lo que te que veure a la formació del Govern, a l´hora de pensar en el possible govern, una cosa pot tothom tenir per segur, no he fet invents, tots son gent avesada a la política, gent que milita en partits amb representació parlamentària, gent d´aquella que tots sabem molt be del peu que calcen.
Feia sis mesos que no publicava cap article, tinc que reconèixer que estem vivint un moment d´aquells, en els que sents un xic de temor a l´hora de parlar, a l´hora d´escriure i en conseqüència fins i tot fa una mica de por posar-te a pensar.
en el programa que tinc a casa meva ben guardat i per tant fora de l´abast de cap xafarder, recordo que tenim prop d´un 50% de l´arc parlamentari, partidari de constituir uns República catalana Independent.
En aquest meu programa i per lo que respecta a l´independència, insisteixo en el fet de que per parlar d´això, cal una majoria molt mes amplia, que giri al voltant d´un 60% o fins i tot d´un 70%, vull recordar una entrevista que li feien al President Mas, en aquell moment recentment proclamat President, en la contesta a una pregunta, deia, hi ha una cosa que jo mai faré, jo mai partiré Catalunya per la seva meitat, jo això m´ho miro al igual que el President Mas, no hi ha gaires coses que jo me les miri com ell, però aquesta per descomptat que si.
en definitiva, val mes que esperem per tornar-ne a parlar, fins a tenir una majoria mes amplia, de moment cal esperar, perquè lo que també podria passar es que d'aquí a uns anys els que tinguin aquesta majoria mes ampli siguin els Unionistes, un col·lectiu no ho oblidem, on també hi tenen cabuda avui en dia, molt catalans que no son independentistes, però que s´estimen aquesta Catalunya tant com nosaltres mateixos la poguem estimar.
El futur es incert, segur que si, no sabem res de tot lo que pot passar, que serà millor? l´autonomia actual, la Republica independent, aquest mon nostre està soportant molts canvis, recentment la globalització, la digitalització, tenim en portes la quarta revolució industrial, la robòtica, in fet molt important, d´aquí a pocs anys el nostre mon, ja no girarà al voltant de les democràcies occidentals, la primera potencia mundial serà la Xina, i no seria gens estrany que ens tinguéssim que adaptar a la seva manera de veure les coses.
La Xina ja ha assolit un nivell de benestar que li permet començar a parlar de drets humans, de lliertas, i parlant de llibertats, el seu actual líder, f a uns dies deia, compte perquè les nostres llibertats no tindran res que veure amb les demorcaies occidentals, potser ja s´han adonatde lo mateix que nosaltres també observem en silenci, que les democràcies occidentals ja comencen a grin yolar.
Mentres avaluem el que cal fer, també es obligat pensar en el nostre passat, fa vuitanta anys, quan nolts catalans, defensant aquest pensament de Republica Catalana Independent, varen patr, varen patir molt, persecució, presó, exil.li i fins i tot alguns i varen perdre la vida, han passat molts anys, i els que defensen aquests principis encara no han pogut veure el seu projecte polític posat al dervei del país, la política ja ho te això, el teu pensament, els teus principis, han d´estar sempre al servei del país, i el país no sempre els necessita, els necessita ara Catalunya? insisteixo em sembla que cal esperar.
Fa cosa d´un parell d´anys, vareig llegir un article, firmat per una professional del grupo Godó la Sra. Elisenda Camps, en el que ens feia arribar el pensament d´un filòsof, indio o xinés, no recordo, on l´autor ens deia:"vivim engoixats per tot lo que ha estat el nostre passat, vivim temorosos per lo que ens oferirà el futur, i tot això , una cosa i l´altre, no ens deixen disfrutar del present".
en el seu moment, ja li vareig agrair a l´Elisenda, la publicació d´aquest article, avui li torno a reiterar el meu agraïment.
Pensem en el nostre present, la Catalunya actual, disfrutem-la, en el c urs dels darrers quaranta anys de democràcia, s´ha fet molta feina, feina molot ben feta.
Josep Mª! Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626-469.639
Fins el dia d´avui, no ho havia dit, però en aquest moment tinc pensat fins i tot el que seria al meu entendre, l´equip de govern que aquest cop si que seria de veritat el govern dels "millors".
Van passant els dies, i en un afany per part meva de millorar lo ja pensat, vaig fent retocs, tant per lo que respecta al programa, com per lo que te que veure a la formació del Govern, a l´hora de pensar en el possible govern, una cosa pot tothom tenir per segur, no he fet invents, tots son gent avesada a la política, gent que milita en partits amb representació parlamentària, gent d´aquella que tots sabem molt be del peu que calcen.
Feia sis mesos que no publicava cap article, tinc que reconèixer que estem vivint un moment d´aquells, en els que sents un xic de temor a l´hora de parlar, a l´hora d´escriure i en conseqüència fins i tot fa una mica de por posar-te a pensar.
en el programa que tinc a casa meva ben guardat i per tant fora de l´abast de cap xafarder, recordo que tenim prop d´un 50% de l´arc parlamentari, partidari de constituir uns República catalana Independent.
En aquest meu programa i per lo que respecta a l´independència, insisteixo en el fet de que per parlar d´això, cal una majoria molt mes amplia, que giri al voltant d´un 60% o fins i tot d´un 70%, vull recordar una entrevista que li feien al President Mas, en aquell moment recentment proclamat President, en la contesta a una pregunta, deia, hi ha una cosa que jo mai faré, jo mai partiré Catalunya per la seva meitat, jo això m´ho miro al igual que el President Mas, no hi ha gaires coses que jo me les miri com ell, però aquesta per descomptat que si.
en definitiva, val mes que esperem per tornar-ne a parlar, fins a tenir una majoria mes amplia, de moment cal esperar, perquè lo que també podria passar es que d'aquí a uns anys els que tinguin aquesta majoria mes ampli siguin els Unionistes, un col·lectiu no ho oblidem, on també hi tenen cabuda avui en dia, molt catalans que no son independentistes, però que s´estimen aquesta Catalunya tant com nosaltres mateixos la poguem estimar.
El futur es incert, segur que si, no sabem res de tot lo que pot passar, que serà millor? l´autonomia actual, la Republica independent, aquest mon nostre està soportant molts canvis, recentment la globalització, la digitalització, tenim en portes la quarta revolució industrial, la robòtica, in fet molt important, d´aquí a pocs anys el nostre mon, ja no girarà al voltant de les democràcies occidentals, la primera potencia mundial serà la Xina, i no seria gens estrany que ens tinguéssim que adaptar a la seva manera de veure les coses.
La Xina ja ha assolit un nivell de benestar que li permet començar a parlar de drets humans, de lliertas, i parlant de llibertats, el seu actual líder, f a uns dies deia, compte perquè les nostres llibertats no tindran res que veure amb les demorcaies occidentals, potser ja s´han adonatde lo mateix que nosaltres també observem en silenci, que les democràcies occidentals ja comencen a grin yolar.
Mentres avaluem el que cal fer, també es obligat pensar en el nostre passat, fa vuitanta anys, quan nolts catalans, defensant aquest pensament de Republica Catalana Independent, varen patr, varen patir molt, persecució, presó, exil.li i fins i tot alguns i varen perdre la vida, han passat molts anys, i els que defensen aquests principis encara no han pogut veure el seu projecte polític posat al dervei del país, la política ja ho te això, el teu pensament, els teus principis, han d´estar sempre al servei del país, i el país no sempre els necessita, els necessita ara Catalunya? insisteixo em sembla que cal esperar.
Fa cosa d´un parell d´anys, vareig llegir un article, firmat per una professional del grupo Godó la Sra. Elisenda Camps, en el que ens feia arribar el pensament d´un filòsof, indio o xinés, no recordo, on l´autor ens deia:"vivim engoixats per tot lo que ha estat el nostre passat, vivim temorosos per lo que ens oferirà el futur, i tot això , una cosa i l´altre, no ens deixen disfrutar del present".
en el seu moment, ja li vareig agrair a l´Elisenda, la publicació d´aquest article, avui li torno a reiterar el meu agraïment.
Pensem en el nostre present, la Catalunya actual, disfrutem-la, en el c urs dels darrers quaranta anys de democràcia, s´ha fet molta feina, feina molot ben feta.
Josep Mª! Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626-469.639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)